Full text of "Epistolari de Josep Torras i Bages, vol. 1-5"

See other formats

I kl

lyyBWifiígia

EPISTOLARI DE JOSEP TORRAS I BAGES

Biblioteca Abat Oliba, 176

EPISTOLARI

JOSEP TORRAS I BAGES

Transcripció i anotació de
Jaume Medina

Volum III

Publicacions de l’Abadia de Montserrat
1996

Aquesta obra ha comptat amb l'assessorament del Centre
d’Història Contemporània de Catalunya i amb el suport del
Departament de Presidència de la Generalitat de Catalunya.

Primera edició, octubre 1996
La propietat d’aquesta edició és de Publicacions
de l’Abadia de Montserrat, S.A.

Ausiàs Marc, 92-98 - 08013 Barcelona
ISBN: 84-7826-535-X (obra completa)

ISBN: 84-7826-746-8 (volum III)

Dipòsit legal: B. 27.710-1996

Imprès a Liberdúplex, S.L. - Constitució, 19 - 08014 Barcelona

897. A les Religioses del Convent de Maria Reparadora
de Manresa.

Vic, 24 de gener de 1904.

Rda. Madre Superiora del Noviciado de Religiosas Repa-
radoras:

Muy apreciada Madre Superiora: aunque he dado reglas
generales para la celebración del ano jubilar de la Inmacu-
lada Concepción, y aun he publicado una Carta Pastoral con
este mismo motivo, por la razón de ser V.V. una Congrega-
ción, hija de Maria Inmaculada, les pongo estas cuatro lí-
neas para que se muevan màs a la devoción y servicio de
Nuestra Senora, ya que su Concepción Inmaculada es como
el soberano resplandor de la gran Madre de Dios. — Su Ins-
tituto de Maria Reparadora nació, me parece, el mismo dia
en que Pio IX declaro dogma de fe catòlica la Inmaculada
Concepción, su habito recuerda la aparición de la Virgen en
el siglo próximo pasado, y Maria Santísima siempre adora¬
ble para todos los buenos católicos de seguro que ejerce so¬
bre V.V. sus hijas, la atracción màs eficaz y sienten màs vi-
vamente el intenso perfume de su santidad cuando la con-
templan en su Inmaculada Concepción. — Ademàs esa que-
rida Casa de Maria Reparadora de Manresa, es Noviciado,
y la Concepción Inmaculada de Maria es el noviciado de su

JOSEP TORRAS I BAGES

divina existència, y el preludio de todas sus grandezas, ex-
celencias y prerrogativas. Es el noviciado de la Madre de
Dios. Por esto exhorto a las Novicias sobre todo a que se es-
meren en este ano de gracias, a aventajarse en el progreso
de la perfección y virtudes cristianas en honor de Maria. La
virtud es difícil y àspera en su camino, aun cuando su con-
secución sea tan dulce y suave que constituye la tasa y fun-
damento de la felicidad y de la glòria; pero todo lo àspero
y difícil se allana y suaviza cuando sè emprende con el ani¬
mo de agradar a quien se ama; y como todas las Novicias
aman a Maria Inmaculada por este mismo amor y para pres-
tarle un obsequio en este ano privilegiado de seguro que no
se haràn perezosas para subir con aire la cuesta de la per¬
fección, en cuya cima està la glòria, y reinando en ella Nues-
tra Inmaculada Madre. — El florido rosal de los pies de Ma¬
ria tiene sus espinas pero el que siente el atractivo de la gra-
cia y hermosura de las rosas no se para en que le danen las
espinas; así pasa también con las virtudes que nosotros de-
bemos considerar a los pies de Maria, pues que Ella es su
reina en aquella sublime sociedad de santos en el cielo. —
Sobre todo procuren aventajarse en la verdadera y sincera
humildad, que es la base de la santidad, aun en la misma
Virgen Maria y con el mismo fervor con que Ella al visitar
a su prima cantó: Quia respexit humilitcitem ancillae suae
ecce enim beatam me dicent omnes generationes , càntenlo
también VV., màs aún con el corazón que con los labios, y
pidan a la Soberana Senora que ruegue a su Omnipotente
Hijo en favor del Papa y de toda la Iglesia, muy especial-
mente por Espana que la venera por Patrona, por esta Diò¬
cesis donde las Novicias reciben las primicias del espíritu y
por este Prelado que al saludarlas a todas les envia su Pa¬
ternal bendición

El Obispo de Vic.

EPISTOLARI

898. A Lluís Àlvarez.

Vic, 24 de gener de 1904.

Estimat amic: l’esquela mortuòria i després una carta
del Peret Santacana m’han fet saber la mort de la seua bona
Esposa, que al cel sia. Comprenc lo sentiment natural de V.
i dels fills, i al pregar per l'etern repòs de la difunta, dema¬
naré també a Déu lo consol d'esperit per a tots Vostès. —
Convé alçar lo cor a Déu i recordar allò de S. Pau: no vul-
gau plorar com los qui no tenen esperança. La seua piadosa
i virtuosa vida d'Esposa i Mare de família la faran mereixe¬
dora de misericòrdia davant de N. Senyor.

I al saludar afectuosament a V. i als seus fills los envia
lo pèsam, son amic i servidor en Cristo

Lo Bisbe de Vic.

899. A Tomàs Costa.

Vic, 26 de gener de 1904.

Exmo. e Ilmo. Sr. Arzobispo de Tarragona.

Mi querido Hermano y venerado Metropolitano: he re-
suelto ir a Madrid, si Dios me ayuda; y como deseo saludar
a V. y hablarle iré a esa de Tarragona el viernes por la ma-
nana en el tren que sale de Barcelona a las ocho y media se-
gún creo, de la mariana, saliendo de Tarragona en el tren
que va a Reus por la tarde, y en este punto salir en el de Ma¬
drid de la noche, o directo.

Y esperando tan próximamente darle el fraternal abrazo
le saluda muy afectuosamente

El de Vic.

JOSEP TORRAS 1 BAGES

900. A la Rvda. Mare Superiora del Convent de Maria
Reparadora de Manresa.

Vic, 27 de gener de 1904.

Madre Superiora: en vísperas de salir para Madrid a to¬
mar asiento en el Senado, recibo la suya, a la que contesto
brevemente. — Dejaré encargado al Gobernador Eclesiàsti-
co el despacho del expediente de toma de habito según los
deseos que V. me manifiesta. — Concedo 50 días de indul¬
gència en la forma acostumbrada a todos los que asistan a
alguno de los cultos que celebren en honor de la Inmacula-
da, y a cualquier procesión y acto religioso que celebren V.V.
en el con vento. — Autorizo la reimpresión o impresión de
la Hojita que me remiten, alabo la difusión de la misma;
pero quiero que donde dice: 39.600 días de indulgència, se
quite, poniendo en su lugar —gran número de indulgen-
cias—, pues me temo que aquella cuenta sea sacada en vir-
tud de una idea equivocada que estuvo muy en boga sobre
indulgencias. — Supongo que a estas horas habràn recibido
una carta mía en que les hablaba de la Inmaculada Concep-
ción. — Y al saludar muy afectuosamente a V.R. y a toda
esa querida Comunidad, se encomienda a sus oraciones y
las bendice paternalmente

El Obispo de Vic.

901. A Tomàs Costa.

Madrid, 3 de febrer de 1904.

Exmo. e Ilmo. Sr. Arzobispo de Tarragona.

EPISTOLARI

Mi querido Sr. Arzobispo: supongo habrà recibido mi te¬
legrama, contestando a su muy grata. El Cardenal Casanas
había felicitado al Sr. Maura, y he visto en los periódicos
que también algun otro obispo; no creo que sean muchos.
De todas maneras se me figura que la felicitación de V. ha¬
bía de hacer buena impresión.

Aquí no hay màs obispos senadores que el de Zaragoza
y el de Jaca, y aun el primero sale esta noche y el otro próxi-
mamente. Al de Zaragoza le hablé de su ofrecimiento de V.
de venir si era conveniente y me dijo que lo tendría presen-
te si se presentaba un caso en que conviniese. Por ahora no
parece que sea necesario, mayormente estando V. en con¬
cursos de pàrrocos. La cuestión del P. Nozaleda y de los re¬
ligiosos de Filipinas està ya tan triturada en el Congreso que
no creo tenga importància en el Senado. El de Jaca parece
que en caso de que se debatiese tomaria la palabra, pues él
fué agustino filipino.

Saludàndole muy afectuosamente, en unión con el de Eu-
doxia, y juntamente a todos sus amables familiares, se en-
comienda a sus oraciones su amigo y hermano

El de Vic.

Me parece voy a estar muy pocos días en Madrid.

902. A Josep Deàs.

Madrid, 8 de febrer de 1904.
M.I. Sr. Abat de Montserrat.

Estimat amic: abans de sortir aquesta nit de Madrid, vi¬
gília de Santa Escolàstica, patrona de Vic li vull posar qua-

JOSEP TORRAS I BAGES

tre ratlles de felicitació del dia de la gloriosa Verge, Mare
de l'ordre benedictina i patrona de la meua ciutat episco¬
pal. Que aquella ànima puríssima intercedesca per lo sant
monestir de Montserrat, que la seua Comunitat celebre amb
espiritual alegria la seua festa i que es recorde en ses ora¬
cions de son afm. servidor en Cristo

Lo Bisbe de Vic.

903. A Joan Ricart, S.J.

Vic, 12 de febrer de 1904.

Mi querido Padre Rector: acabo de recibir la suya con re-
traso, porque me fué remitida a Madrid, de donde llegué an-
teayer noche, y hoy me han mandado de la Corte un pliego
que llegó tarde conteniéndola.

Encuentro muy saludable la pràctica de las misiones
apostólicas de esos PP. tercerones, de que me habla, y pido
al Senor las bendiga. Me parece que las dos regiones donde
con mayor oportunidad se pueden practicar son los arcipres-
tazgos de Moià y de Lluçanès u Olost. Estan cerca de Man¬
resa, el país es morigerado y hay en cada uno de ellos tres
o cuatro poblaciones de algun vecindario, donde con prove-
cho de los fieles podran ejercer el sagrado ministerio. Yo es-
cribiré a los dos arciprestes recomendàndoles la obra, y
para que indiquen las poblaciones que juzguen mas a pro-
pósito. Otro ano seria convenien te saberlo con mayor anti-
cipación, pues entonces se podria calcular la manera de
que la obra saliese mas provechosa para el bien espiritual
del país.

Salude muy afectuosamente a los buenos amigos de esa
Santa Casa, en particular al P. Luis Pujadas, que por mano

EPISTOLARI

de V. nos depara la Providencia, y encomiende a Dios y dis-
ponga de su amigo

El Obispo de Vic.

904. A Josep Ventura. 1

Vic, 13 de febrer de 1904.

Estimat: m’alegro de la notícia que em dónes de que Déu
Senyor nostre vos ha donat un fill, i desitjo que sia un bon
cristià i que servesca de consol als seus Pares i sia un bon
fill. També m’alegro de que la Francisca vaja bé i li dona¬
ràs memòries i també les tornaràs a D a Adelaida qual bon
record agraesc.

A tots vosaltres envia sa benedicció

Lo Bisbe de Vic.

1. Porter de cal Gumà de Vilafranca.

905. A Tomàs Costa.

Vic, 13 de febrer de 1904.

Exmo. e Ilmo. Sr. Arzobispo de Tarragona.

Mi respetable Metropolitano y caro Hermano: he recibi-
do la suya referente a la suscripción para el Misterio que las
Diòcesis de la Provincià erigen en Montserrat y con gusto
contribuiré en la cantidad de doscientas pesetas a extinguir
el dèficit existente. Próximamente le serà remitida la citada
cantidad.

JOSEP TORRAS I BAGES

Regresé el miércoles de Madrid, donde no me ocurrió
cosa digna de serle contada; sólo me pareció que había de-
masiado falta de contacto entre los senadores eclesiàsticos
para ponerse de acuerdo; de todas maneras observé la opi-
nión de que por ahora no había de ocurrir nada que exigie-
se nuestra presencia.

Los de Reus correspondieron perfectamente a la reco-
mendación de V. y nos recibieron y trataron con gran cor-
dialidad. En esta parte Tarragona y Reus no pueden ser ri-
vales porque ambas, la capital y la otra, nos recibieron con
superior cortesia.

Y al suplicarle se sirva saludar a sus amables familiares,
se encomienda a sus oraciones y le besa la mano su amigo
y hermano

El de Vic.

906. A l'Excm. Sr. President de l'Assemblea Nacional de
la Bona Premsa. — Sevilla.

Vic, 15 de febrer de 1904.

Exmo. Sr. Presidente de la Asamblea Nacional de la Bue-
na Prensa.

Muy Senor mío y de mi mayor consideración: Recibí su
muy grata y, como en ella me pide, fomentaré en esta Diò¬
cesis el pensamiento fecundo que han concebido de celebrar
en esa ciudad de Sevilla una Asamblea Nacional de toda la
Prensa catòlica bajo la benigna égida de Maria; aprovechan-
do y solemnizando el quincuagésimo aniversario de la de-
claración dogmàtica de su Inmaculada Concepción.

Todo lo que sea aunar fuerzas católicas es obra saluda¬
ble y útil a los hombres y agradable a Jesucristo, Nuestro

líPISTOLARI

Senor, que puso como fundamente de su Iglesia y último tér-
mino de la perfección cristiana la unión de la caridad.

Y al pedir a Dios bendiga y fecundice tan noble pensa-
miento se le ofrece capellàn y servidor q.l.b.l.m.

El Obispo de Vic.

907. A Tomàs Costa.

Vic, 19 de febrer de 1904.

Exmo. e Ilmo. Sr. Arzobispo de Tarragona.

Mi muy querido Metropolitano y amigo: sobre el asunto
a que se refiere la suya sólo puedo decirle que en Madrid el
criterio que me pareció que prevalecía era el de hacer sin pre-
tender legalizar las cosas. Hasta me pareció que el Gobiemo
seguia esta misma conducta y el Sr. Obispo de Jaén refirió
que habiendo ido allà alguna comunidad francesa la había re-
partido interinamente entre otros conventos del mismo Insti-
tuto, encargando a los extranjeros que procurasen constituir-
se separadamente pero sin que por su parte se hiciese ningún
acto oficial. Así me parece, a no equivocarme, que se expresó.

Su hermano y amigo

El de Vic.

908. A Tomàs Costa.

Vic, 27 de febrer de 1904.

Exmo. e Ilmo. Sr. Arzobispo de Tarragona.

Mi querido Metropolitano y venerado Hermano: creo que

JOSEP TORRAS I BAGES

la Càmara de Comercio de Barcelona està compuesta de
hombres bien reputados. Al presidente, Monegal, le conoz-
co de muchos anos y es un buen cristiano. Como ademàs la
cooperación que solicitan se refiere a un asunto convenien-
te a la indústria del país, yo no tuve dificultad en contestar
que cooperaria a la acción de los otros senadores y diputa-
dos en la acción protectora de la indústria que se proponían.

Al Boletín ecco Hispano-Americano que salía en Barce¬
lona ya le tenia en mal concepto por alguna cosa que pa-
seando ligeramente la vista por sus pàginas había adverti-
do; en Madrid supe que el Director era un clérigo de por
allà privado de licencia, que su publicación no tenia censu¬
ra eclesiàstica, y ahora me han dicho que había suspendido
su publicación, después de haber desbarrado mucho. Como
no creo que tuviesen suscripción suficiente me parece que
habrà acabado, sin que ésto signifique que en otras formas
el mal aconsejado clérigo no salga otra vez en registros in-
convenientes y siempre pésimos.

Recibí también la circular Hermano de Madrid y aun él
mismo me habló algo de sus proyectos cuando mi reciente
viaje a las Cortes. El pensamiento me parece oportuno, y,
como él pide, publicaré en el Boletín el proyecto y quizàs
diga dos palabras de alabanza del mismo, que indudable-
mente es agradable al Papa.

Siento como V. la necesidad que todos tenemos de una
intimidad de afectos para que nuestra misión resulte fecun¬
da; yo voy siguiendo mi camino procurando no mortificar
a nadie y obrando como me parece màs oportuno y esperan-
do en Dios.

Le desea fuerzas corporales y consuelos espirituales en
esta Santa Cuaresma y se encomienda a sus oraciones, su
hermano y amigo que le saluda afectuosamente

El de Vic.

EPISTOLARI

909. A l’Arxipreste de Moià.

Vic, 29 de febrer de 1904.

Mi querido Sr. Arcipreste: Me pareció muy adecuada la
distribución que me indica en la suya, y Dios le pagarà lo
que ha hecho para esos buenos religiosos que se ejercitan
en el ministerio apostólico. — Le saluda afectuosamente y
le bendice

El Obispo de Vic.

910. Al P. Rupert Maria de Manresa.

Vic, 2 de març de 1904.

R.P. F. Rupert M a de Manresa.

Estimat amic: agraesc al Sr. Cardenal Vives i a V. les
afectuoses cartes; i per a no cansar al primer prou enfei¬
nat sempre no li escric esperant que V. serà una carta vi-
venta.

I a V. li dono les gràcies per la traducció de la Pastoral
en la interessant Revista a qui V. comunica vida amb la pu¬
blicació de l’homenatge poètic de la Literatura hispana a
Nostra Immaculada Mare i Senyora. Ella li pagarà l’obse¬
qui; i al saludar-lo afectuosament li desitja unes santes so¬
lemnitats de la Passió i Mort de Jesús, S. N. son amic

Lo Bisbe de Vic.

JOSEP TORRAS I BAGES

911. A Tomàs Costa.

Vic, 5 de març de 1904.

Exmo. e Ilmo. Sr. Arzobispo de Tarragona.

Mi venerado Metropolitano y caro amigo: no he oído ha-
blar de ningún proyecto de peregrinación a Roma con mo¬
tivo del Jubileo de la Purísima, de esta Provincià. Y hasta
me parece que con la última que tuvo lugar saliendo de Bar¬
celona, seria difícil que tuviese número regular de peregri-
nos. Ademàs si algunos quieren ir tienen ya la que organi-
zan los de Sevilla para agregarse. Es claro que también fue-
ron los de Sevilla en la peregrinación aludida, pero me hizo
la impresión de que allí había un número de familias de po-
sición alta y sumamente adictas a la Iglesia, que constitu-
yen la base de toda empresa catòlica.

Esto me parece a mi; no obstante también podria ser que
sin tener yo noticia de ello alguien en Barcelona hablase de
peregrinaciones.

Yo tengo anunciada una a Montserrat, pensando que la
facilidad que ofrece aquel santuario para algunas comarcas
de la Diòcesis ha de favorecer la concurrència; aunque hace
tiempo que se nota un cierto marasmo en todas las obras y
movimientos católicos. Hoy mismo tenemos la ley del Ser¬
vicio militar obligatorio que tanto dano ha de causar a la
Iglesia pròxima a ser presentada al Senado, votada ya en el
Congreso, y no obstante la gente no se mueve. No sé lo que
pensaran los senadores eclesiàsticos que residen por allà y
que tienen màs facilidad de influir en esos problemas que
nosotros; pero también comprendo que vayan con tiento por
no exponerse a encontrarse aislados en la cuestión. Desgra-
ciadamente el elemento secular mira con indiferència como
el espíritu cristiano va desapareciendo de las leyes.

Siento que se encuentre mortificado con pretensiones in-
convenientes; pero estamos en unos tiempos de perturba-
ción y algo de ella nos ha de alcanzar a nosotros.

EPISTOLARI

Le saluda muy afectuosamente y se encomienda a sus
o raciones, su amigo y hermano

El de Vic.

912. A Pere Santacana.

Vic, 9 de març de 1904.

Estimat Peret: sento la passa que han tingut los de casa
de V., i desitjo que el nen petit estiga bo i tots els demés res¬
tablerts. Aquí, per ara, no tenim novetat particular. M'ale¬
gro que el Francisco Torrents dels Casals haja millorat de
la seva ja llarga malaltia, i que Déu li donga bona salut. —
Quedo enterat de la venda de les olives de Montmell, i de
lo que em diu del vi. — Aquí encara fa fred i tenim neu a
prop, però avui plou, i podria ser que la tragués, si bé en
aquest país, el bon temps li costa molt d'arribar. No és com
el Penedès, on en aquest temps de segur que els sembrats ja
fan goig. — Donarà moltes memòries als de les seves famí¬
lies, i, si té ocasió, també als de cal Rossell i de cal Sardà.
— Suposo que la Francisca de casa no té novetat, i que van
seguint normalment, i V. disposi de son afm. amic

Lo Bisbe de Vic.

913. A Benet de Pomés. 1

Vic, 10 de març de 1904.

Estimat Pomés: mai oblidaré la Congregació de Maria

JOSEP TORRAS I BAGES

Immaculada i Sant Lluís de Barcelona, puix la meua vida
està amb ella lligada amb vincles de pietat i d'afecte; i el jo¬
vent que la forma, flor de joventut, se presenta sempre a la
meua imaginació com un lluït esquadró que volta a Aquella
que és la Reina de la Societat cristiana i alta i pura mani¬
festació del sublim atribut diví de la Bellesa.

Lo jovent s’ha d’enamorar, és a dir l’exuberància d'afec¬
tes del seu cor s'ha de fixar en un objecte mereixedor de l'ho¬
menatge dels vius sentiments que regnen en lo nostre cor
en la primavera de la vida; i Maria Immaculada natural¬
ment atrau los afectes nobles i els purifica. En l’ordre so¬
brenatural la devoció a la Verge Maria representa en certa
manera l'element afectiu de la pietat cristiana, i per això se
lliga fàcilment amb la forma cavalleresca. Són dels episo¬
dis més interessants de la meravellosa vida de Sant Ignasi
de Loiola aquells en los quals lo veiem passar tota la nit vet¬
llant les insignes de la penitència als peus de Nostra Senyo¬
ra de Montserrat per a creuar-se l'endemà cavaller de la mi¬
lícia de Jesucrist; i l'altre quan juntant-se de camí amb un
moresc qui parlava malament de la virginitat de la Mare de
Déu tingué que fer-se gran violència per a no tirar-se sobre
d'aquell home qui s'atrevia a injuriar a la Dona admirable
que ell havia constituït Senyora de son cor.

Per això considero molt oportuna la celebració del Con¬
grés Hispà-americà, que em participa que la benemèrita
Congregació de Barcelona se proposa celebrar amb motiu
del quinquagèsim aniversari de la definició dogmàtica de la
Immaculada Concepció. Jo me'l figuro com un torneig de
poesia, d’eloqüència, i de cristiana filosofia, en lo qual llui¬
taran a camp descobert com amadors de la Madona que por¬
tà al món la Bellesa Infinita i que Ella mateixa està reves¬
tida de glòria i de puresa; los jóvens cristians d'Espanya i
d'Amèrica, posats los ulls en aquell Ideal que ha sigut font
inestroncable d’inspiració poètica i artística, i de consol dol-
císsim de la vida humana en totes les generacions cristianes.

Ja pot, doncs, considerar si m'interessa vivament lo no-

EPISTOLARI

ble projecte que em participa i si estic disposat en quant de
mi dependesca a cooperar a sa perfecta execució. Alentaré
a les Congregacions marianes de la meua Diòcesis per a que
hi prenguen part, pregaré a la que els nostres passats ano¬
menaven tan pia i bellament Madona Santa Maria per a que
protegesca l’obra dedicada a sa honra i glòria i humilment
suplicaré al Senyor que beneesca a tots los que contribui¬
ran a glorificar a la Mare de Déu i dels hòmens.

I ara, mon jove amic, corresponent a l'afectuosa saluta¬
ció que em tramet de part de tots los seus companys de Con¬
gregació en la Carta del dia 4 li diré que els manifeste de
part meua un auguri que mai falleix. Tots estan en l’estació
florida de la vida, en la joventut que passa de pressa; però
l’experiència espiritual de l’exercici del sagrat ministeri en¬
senya que aquells qui dignament practiquen l’amor a la Ver¬
ge Maria, aquells qui viuen baix l'ombra suavíssima i deli¬
ciosa del celestial Roser, situació paradisíaca, obtenen l'e¬
terna joventut de l'esperit; són ànimes que mai se fan velles
i conserven sempre l’aromàtica frescor dels sentiments hu¬
mans i divins, que ennobleixen i fan interessant la vida.

Lo Bisbe de Vic.

1. President de la Congregació de Maria Immaculada i Sant Lluís, de Bar¬
celona.

914. A Tomàs Costa.

Vic, 10 de març de 1904.

Exmo. e Ilmo. Sr. Arzobispo de Tarragona.

Mi venerado Metropolitano y caro amigo: me parece que
el telegrama se ha de referir a una Gramàtica latina que

JOSEP TORRAS I BAGES

tiempo atràs remitió el autor, pidiendo la opinión sobre el
valor de ella y su adopción para texto en este Seminario. No
accedí a lo segundo, pero encargué a uno de los profesores
que leyera la gramàtica, y remitiese en mi nombre el infor¬
me oportuno al Autor. De seguro que habrà remitido un
ejemplar a V. y pretende una cosa parecida.

Veo hoy en el telegrama que han informado ante la Co-
misión del Senado el arzobispo de Sevilla y los obispos de
Guadix y Osuna. A ver si alcanzan algún alivio. — Le desea
una buena salud y los consuelos del Senor en este santo
tiempo de Cuaresma su afmo. amigo y hermano

El de Vic.

Respecto de las Capelianías estoy poco enterado de los
detalles de la matèria por la razón de que en esta Diòcesis
parece que siempre han sido raras, de manera que no ocur-
ren casos o a lo menos rarísimamente.

915. A Tomàs Costa.

Vic, 12 de març de 1904.

Exmo. e Ilmo. Sr. Arzobispo de Tarragona.

Mi querido Hermano y venerado Metropolitano: le inclu-
yo la carta postulatoria de introducción de causa del Padre Al-
mató. He creído que la carta de V., del Metropolitano, no ha-
bía necesidad de que fuese larga, como la de la Diòcesis, que
naturalmente se ha de suponer mas enterada de los hechos y
virtudes del venerable y mas interesada en su beatificación.
Los hechos a que alude en su carta son verídicos y de ellos se
tomó información por este tribunal eclesiàstico. Como me pa¬
rece que la causa tanto prosperarà con la carta del Metropo-

EPISTOLARI

litano y la del Diocesano, como con todas las de los coprovin-
ciales, me parece que ya hay bastante con estas dos y así nos
ahorramos tiempo y trabajo. — Le saluda afectuosamente y
se encomienda a sus oraciones su amigo y hermano

El de Vic.

916. A Tomàs Costa.

Vic, 14 de març (1904).

Exmo. e Ilmo. Sr. Arzobispo de Tarragona.

Mi querido Hermano y venerado Metropolitano: de la suya
que acabo de recibir deduzco que al escribirla no había V. re-
cibido la que le escribí hace dos o tres días incluyendo la Car¬
ta postulatoria. En la mía le decía que la carta de V. la había
hecho redactar màs concisamente porque no perteneciendo el
P. Almató a la archidiócesis era lo natural que no se estuviese
tan enterado de sus hechos, pero que eran verídicas las alu-
siones que a ellos se hacían. Igualmente le decía que no creia
necesario que las cartas fuesen colectivas, sino que a mi pa-
recer bastaban la carta del Metropolitano y la del Diocesano,
ésta firmada ademàs por algún municipio, el de la ciudad, y
el del pueblo del venerable &. Y que a los otros hermanos no
convenia escribir para ahorrar tiempo y ademàs porque me
parece que si ha de venir la beatificación no vendrà por carta
de màs o carta de menos. — Si no ha recibido el borrador de
la Carta postulatoria se lo mandaré de nuevo pues quedó aquí
una copia por caso de extravio. — De V., Senor Arzobispo,
siempre amigo y hermano

El de Vic.

JOSEP TORRAS I BAGES

917. A Dolors Vilaclara.

Vic, 24 de març de 1904.

Apreciada Dolores: per una carta del germà de V. que
m’ha portat per altre objecte un jove conegut de V.V., he sa¬
but que la seva convalescència anava avançant feliçment i
això me determina a escriure-li quatre ratlles que fa ja
temps ho desitjava.

Ha passat per son cos una malaltia gravíssima i per la
seva ànima hi deuen haver passat tantes coses amargues que
tot plegat me feia callar, esperant que Déu, com sens dubte
succeeix, li parlaria al cor i la consolaria per a continuar lo
camí de la vida en lo qual sens dubte espiritualment l’acom¬
panyarà la bona germana que Déu se n'ha volgut portar al
cel. No dubte que ella no l’ha deixada a V. encara que no se
la trobi al costat, perquè intercedirà davant de Déu per V.
i V. tindrà fortalesa i generositat de cor per a fer a Déu lo
sacrifici i arribar a l’eternitat, per la qual tots havem sigut
criats.

Per això també li escric en aquests dies de la Passió i
Mort del Salvador, i dels Dolors de Maria en què la Iglésia
nos fa recordar les grans generositats, los grans sacrificis i
els grans martiris que són lo principi i fonament de la glò¬
ria que ens espera.

Moltes memòries al germà, i a tota sa família i de V. és
sempre amic i servidor en Cristo que la saluda i beneeix
afectuosament

Lo Bisbe de Vic.

EPISTOLARI

918. A Ramon Masramon.

Vic, 26 de març de 1904.

Estimat Mossèn Masramon: avui se m’ha presentat un
senyor de Sants, amb targeta del seu Rector, i demanant-
me que intercedís a fi de que un germà de V. li deixàs una
canti tat. Jo li só dit que li escriuria a V., però que li deixa¬
ria a V. la llibertat de fer lo que a V. li semblàs més proce¬
dent.

Que tinga unes santes solemnitats de la Passió, Mort i Re¬
surrecció del Senyor

Lo saluda i beneeix
El Obispo de Vic.

919. A Tomàs Costa.

Vic, 1 d’abril de 1904.

Exmo. e Ilmo. Sr. Arzobispo de Tarragona.

Mi venerado Metropolitano: con gusto asistiré a los ac-
tos que V. me indica con motivo de la venida de S.M. el Rey
a Cataluna, procurando llevar mitra y bàculo como V. me
indica.

Y deseàndole unas felices y santas Pascuas se encomien-
da a sus oraciones y le saluda afectuosamente su hermano
y amigo q.b.s.m.

El de Vic.

JOSEP TORRAS I BAGES

920. A Dolors Vilaclara.

Vic, 1 de maig de 1904.

Apreciada Dolores: vull posar-li quatre ratlles avui, vigília
de l'Esperit Sant, que és lo gran i únic Consolador. L’Esperit
consolador com li deia Jesucrist abans d’enviar-lo als qui cre¬
gueren en sa doctrina. També l’envia ara als que humilment

10 demanen omplint los cors de consol, fins los més desolats.
Encara prefereix los cors buits, que la Providència ha deixat
buits d’afectes encara que sien dignes per haver-los tret los ob¬
jectes que els omplien. Demanaré a l'Esperit Consolador que

11 donga a V. sos celestials gojos. Só escrit al seu germà i li
deia que li escriuria a V. Aquesta és lo compliment de la pro¬
mesa. I la saluda afectuosament i li envia sa benedicció

Lo Bisbe de Vic.

921. Al Sr. Rector de Tous.

4 de maig de 1904.

Mi querido Sr. Cura-Pàrroco: Verdaderamente como le
dijo el Sr. Vicario General el caso de incesto de que V. habla
no tiene dispensa en el derecho de la Iglesia y ni aun en ei
derecho civil. De consiguiente V. ha de considerar a las per-
sonas a que se refiere como pecadores públicos y escandalo¬
sos, siendo precisamente el caso el mismo tan famoso del in-
cestuoso de Corinto de que habla San Pablo. Sin que V. deba
obrar de manera que excite los ànimos, no obstante en sus re¬
laciones con las personas graves de la Parròquia, con discre-
ción y caridad, harà ver la mala situación de esos pecadores
públicos. Si le traen a bautizar el nino hàgalo como es de cos-
tumbre como si fuera nacido de padres incógnitos.

EPISTOLARI

En caso de que viniera la dispensa del poder civil (lo cual
no es de presumir, pues no las concede en este caso) tenga
V. ententido que no procede nunca el matrimonio civil en¬
tre católicos, según disposición expresa de la ley, sin que los
contrayentes hayan antes apostatado de la Religión catòlica.

Revístase V. de la caridad de Cristo, pida V. al Pastor Ce¬
lestial por esas almas descarriadas y use de todos los me-
dios que le indiquen celo discreto y suave para restituir a
la gracia de Cristo tan desgraciada familia.

Y al saludarle afectuosamente le envia su bendición

El Obispo de Vic.

922. A Tomàs Costa.

Vic, 10 de maig de 1904.

Exmo. e Ilmo. Sr. Arzobispo de Tarragona.

Mi venerado Metropolitano y caro Hermano: gracias por
sus buenos afectos expresados en la carta a mi Secretario.
Pude a pesar de haber estado enfermo asistir a la Peregri-
nación diocesana a Montserrat, de donde regresé ayer no-
che. Gracias a Dios fué muy bien, muy concurrida, muy pia¬
dosa y bien ordenada. Que la Virgen nos ayude con su po¬
derosa intercesión. Aún estoy algo fatigado de un trabajo
emprendido estando aún algo enfermo, y al cual me veia
obligado porque yo mismo lo había provocado.

Hoy he recibido su carta sobre lo del Código canónico.
Pienso reunir a los dos o tres canonistas que hay por aquí
para ver si se les ocurre algo y después ya le escribiré a V.

Estando en Montserrat vino el Hermano de Jaca y me dijo
que la reunión celebrada en Zaragoza por aquella Provincià
había recibido del Gobiemo la seguridad de que no se cam-

JOSEP TORRAS I BAGES

biaría por ahora la manera de pagar las pensiones a las Co-
munidades de la Corona de Aragón, es decir que se desistia
de pagar los intereses vencidos en làminas intransferibles. Se
lo digo por si no lo sabia pues naturalmente nos interesan.

Y deseàndole muy buena salud afectuosamente le salu¬
da y se encomienda a sus oraciones, su amigo y Hermano

El de Vic.

923. A Tomàs Costa.

Vic, 14 de maig de 1904.

Exmo. Sr.: tengo el honor de participar a V.E. que en vir-
tud de su carta del 27 del pasado abril, he nombrado al Rdo.
D. José Gudiol, Pbro. Delegado en esta Diòcesis de la Junta
Provincial creada por V.E. en esa de Tarragona para promo-
ver en esta Provincià eclesiàstica la asistencia y adhesión a
la Exposición Internacional Mariana de objetos de arte. Dios
gue. a V.E. m. a.

José, Obispo de Vic.

924. A Joan Maragall.

Vic, 17 de maig de 1904.

Maragall: com des de que el conec l’estimo, no puc deixar
d'escriure-li quatre mots de felicitació per son mestratge en
Gai Saber. — Que la Llum del Verb etern, que fidelment
guarda la Santa Iglésia Catòlica, per molts anys TiHumini

EPISTOLARI

a V. per a mostrar als hòmens los raigs de la Bellesa divina
que ha de constituir nostra verdadera i definitiva felicitat.
_,:Quan lo veurem? — Lo saluda i li envia sa afectuosa be¬
nedicció, son amic

Lo Bisbe de Vic.

925. A Josep A. Galceran. 1

Vic, 3 de juny de 1904.

Rd. Josep A. Galceran, Rector de la Pietat.

Estimat Senyor Rector: desitjava fer-li un petit present
com obsequi en lo pròxim jubileu sacerdotal que V. va a ce¬
lebrar, com a manifestació de l’afecte que tinc a V. perso¬
nalment, i com signe de l'amor que dec tenir i tinc als R.R.
Rectors, íntims cooperadors del Prelat en lo govern de les
ànimes, en la salvació d'elles, i en la glòria de Déu i amor
de Jesucrist, que havem de procurar entre els hòmens. Però
m’ha semblat que el millor obsequi que podria fer-li i més
propi de nostre estat sacerdotal era enviar-li una cantitat
que V. repartesca entre els pobres amb motiu de cantar sa
missa d’or. La missa per la glòria de Déu, l’almoina per a
satisfer les necessitats de nostres germans pobres.

A aquest fi li envio dos-centes cinquanta pessetes, amb
la present.

I a l’encomanar-se a ses oracions lo saluda amb tot afec¬
te i li envia sa benedicció

Lo Bisbe de Vic.

1. Rector de la Pietat, de Vic.

JOSEP TORRAS I BAGES

926. Al Sr. Rector de St. Julià de Vallfogona.

Vic, 3 de juny de 1904.

Mi querido Sr. Cura Pàrroco: he recibido contestación
del Sr. Gobernador de Gerona a la mía pidiéndole le ampa-
rara a V. contra de ese Sr. Alcalde. Me dice le ha ordenado
repusiera las cosas en el estado anterior al acto, y toda la
carta es muy atenta.

Ahora no sea V. muy exigente y piense que no es pot ma¬
tar tot el que és gras, y tenga mucha paciència que es hoy
muy necesaria al gobernante, porque es raro obtener hoy el
auxilio del brazo secular.

Con este motivo le saluda a V. afectuosamente, se enco-
mienda a sus oraciones y le bendice

El Obispo de Vic.

927. A la Rvda. M. Priora de l’Ensenyança de Manresa.

Vic, 3 de juny de 1904.

Madre Priora: me parecen muy bien los dos proyectos
que me propone. Sólo que no quiero que en la escuela do¬
minical cosan, pues siempre me he opuesto a ello como que-
brantamiento publico de un precepto que con vergüenza
como católicos vemos continuamente menospreciado; y en-
senar a coser las religiosas en día de fiesta, fuera de mal efec-
to. Lean, canten, jueguen, aprendan la Doctrina cristiana y
ésto estarà muy bien con las condiciones que V. me indica
para que la comunidad no pierda su recogimiento y reine
en el convento el orden regular.

También me parece muy oportuna la fiesta de las anti-

EPISTOLARI

guas colegialas en honor de la Inmaculada Concepción,
cuya devoción nunca inculcaran V.V. demasiado a sus alum-
nas.

Y encomendàndose a las oraciones de la Comunidad a to-
das envia sus afectuosos saludos y su bendición pastoral

El Obispo de Vic.

928. A Dolors i Enric Monserdà.

Vic, 7 de juny de 1904.

Estimats senyors i amics meus: moltes mercès pel bell
volum «La Fabricanta» de què m’acaben de fer present, fruit
de les aptituds d’artista amb què Déu ha adornat a Vostès
dos, germans segons la sang i per la uniformitat dels senti¬
ments. Que el Senyor los donga salut i vida per a influir en
el pròxim en el sentit cristià en què ho fan los desitja son
amic afm. i servidor en Cristo

Lo Bisbe de Vic.

929. A Tomàs Costa.

Vic, 7 de juny de 1904.

Exmo. Sr. Arzobispo de Tarragona.

Venerado Metropolitano y caro amigo: no tenia noticia
de la circular del Instituto geogràfico y estadístico y en vis¬
ta de la suya he llamado al Rector del Seminario y he visto
el aludido documento. Es claro que mortifican estas insti-

JOSEP TORRAS I BAGES

tuciones de parte de la potestad civil que de otra parte mira
con indiferència a la Iglesia, pero reflexionando sobre el caso
presente no me decido a dejarles sin contestación, aunque
pienso ser sobrio en las contestaciones. Así lo he dicho al
Rector encargàndole que antes me ensene lo que ha de con¬
testar.

^Cuàndo le veremos a V. por aquí? Quería invitarle para
la pròxima fiesta de S. Miguel de los Santos, patrono de la
ciudad, y con este motivo vería el Museo, el cual (hablando
inter nos ) es una institución honorífica para la Iglesia, pero
onerosa para el Prelado diocesano.

Le saluda muy afectuosamente y se encomienda a sus
oraciones su hermano y amigo

El de Vic.

930. A ril·lm. Sr. Degà i Capítol de la Catedral de Vic.

Vic, 10 de juny de 1904.

Habiéndonos enterado con disgusto de que a Nuestro mi-
nistro de Bàculo en la solemne procesión de Corpus Christi
se le obligó a revestirse de una capa que està en tan mal es-
tado que llegó a llamar la atención de los fieles, redundan-
do ésto no solo en desdoro de Nuestra autoridad episcopal
sino que aun del cuito divino, esperamos del buen criterio
de Nuestro Cabildo y del respeto y atenciones que nos debe
que no se repetiran actos semejantes, como en la procesión
de ayer parece había intentado repetir. — Y al mismo tiem-
po aprovechamos esta oportunidad para manifestar al Ilus-
trísimo Cabildo que puede recoger desde luego la cantidad
de cinco mil pesetas que por medio del M. I. Sr. Dean pro-
metimos donarle para sus atenciones, y que entregarà Nues-

EPISTOLARI

tro Secretario de Càmara. — Dios guarde a V.S. muchos
asnos.

José, Obispo de Vic.

931. A ril·Im. Sr. Degà i Capítol de la Catedral de Vic.

Vic, 15 de juny de 1904.

S.E. Ilma. el Obispo de la Diòcesis, en fecha de 13 del ac¬
tual, me comunica lo siguiente: «Habiendo rehusado este
Cabildo Catedral tratar con Nos verbalmente el asunto que
tiene pendiente con los beneficiados de la Piedad, relativo
a la indemnización del Manso Sucentó, a pesar de haberlo
indicado y hasta ordenado así a la Comisión de Senores Ca¬
pitulares que en nombre de la corporación vino a hablar-
nos, para evitar la desedificación que produce tener que acu¬
dir a abogados y a la forma contenciosa que puede fàcilmen-
te inducir a sospecha de inmoralidad contra el clero; de-
biendo Nos por razón de nuestro oficio evitar tales sospe-
chas, y saliendo manana de Sta. Visita, ordenamos a V.S.
que llame al litre. Sr. D. José Illa, Profesor de Teologia Mo¬
ral en Nuestro Seminario, al litre. Sr. D. Eudaldo Rossell, Pe-
nitenciario de esta Catedral, al Rdo. Dr. D. José Galobardes,
Profesor de Derecho Canónico, y a los Rdos. D. Juan Riero-
la y D. José Clara, Director de la Casa-Asilo de sacerdotes,
a los cuales de parte Nuestra ordenarà que examinen el re-
ferido asunto de la indemnización del Manso Sucentó y que
ex aequo et bono, huyendo de vanas sutilezas de leguleyo,
después de haber formado juicio del mismo, según su leal
saber y entender, formulen ante Nos la resolución pràctica
que les parezca oportuna a fin de que en virtud de la potes-
tad judicial que Nos compete como a Pontífice de la Dióce-

JOSEP TORRAS I BAGES

sis podamos pronunciar la oportuna disposición y terminar
un asunto que no conviene salga al foro contencioso por el
escàndalo que produciría en los fieles. Y para evitar este pe-
ligro ordenarà V.S. al Cabildo Catedral y a los Beneficiados
de la Piedad que se abstengan de hablar de tal asunto a per-
sonas seglares, y darà al Cabildo para ser leída, copia de este
nuestro oficio, y a las personas nombradas para conocer del
asunto en la parte que les corresponda, y a todos preveni-
mos que depongan el espíritu litigioso tan execrado en las
Sagradas Escrituras y mayormente por el Apòstol San Pa¬
blo. Y esperamos del espíritu eclesiàstico de V.S. que en
Nuestra ausencia cooperarà eficazmente al buen resultado
que Nos proponemos para glòria de N.S. Jesucristo y edifi-
cación del prójimo que constituye la màs grave de las obli-
gaciones clericales. — Dios guarde a V.S. muchos anos. —
Vic, 13 de junio de 1904. — El Obispo de Vic. — Rubricado.
— Hay sello episcopal. — M. litre. Sr. Provisor y Vicario Ge¬
neral ».

Lo cual en cumplimiento de lo dispuesto por S.E.I. ten-
go el honor de trasladar a V.S. para su conocimiento y efec-
tos procedentes. — Dios guarde a V.S. muchos anos.

Jaime Serra, V.G.

932. A Leopold Sagnier i Paulina Costa.

Vic, 27 de juny de 1904.

Avui al tornar d’una fatigosa expedició de Santa Visita
a l’alta muntanya só trobat entre els papers lo bell volum
«Historia de un Angel» que m’han enviat, i a qual obsequi
quedo agraït. La meua àvia, dona molt de l'antigor, deia: fe¬
liç l'arbre de qui Déu ne vol lo fruit. L'àngel que passa per

epistolari

la terra hi deixa sempre un rastre de llum. — Així nosaltres,
V.V. i jo, sapiam fer tan sàviament lo camí de la divinitat.

Lo Bisbe de Vic.

933. A Josep Bolet. 1

Vic, 30 de juny de 1904.

Estimat amic: desitjo que et provi lo nou càrrec de Re¬
gent de Badalona que em participares, i encara que com¬
prenc que ha de tenir algunes dificultats, amb l’ajuda de
Déu, amb paciència, oració i activitat, tot se venç. Convé al
sacerdot qui emprèn la carrera parroquial, que es revesteixi
de molta abnegació; és molt més fàcil ésser un bon jesuïta
o un bon cartoixà, que no pas un bon rector. En canvi, la
paga eterna dels pastors d'ànimes és excel·lent. Déu nos faça
mereixedors d’ella. — Ton germà Pere m’anuncia sa pròxi¬
ma elevació al sacerdoci. — Só arribat d’una fatigosa expe¬
dició de Santa Visita a l'alta muntanya. — S’encomana a
tes oracions, i et saluda i beneeix ton parent i amic

Lo Bisbe de Vic.

1. Regent de Santa Maria de Badalona.

934. Al Rvnd. Sr. Rector de Santpedor.

Vic, 1 de juliol de 1904.

Estimat Sr. Rector: a la tornada de la Santa Visita el Se-

JOSEP TORRAS I BAGES

nyor Vicari general m’entregà la carta de V. amb l’adjunta
nota referents a la venda de la propietat de la Comunitat
d’eixa parròquia. Si la venda és amb l’objecte d’invertir el
preu resultant en la compra de valors fíduciaris el projecte té
raó d’ésser, puix evita les dificultats que suporta avui dia la
propietat immoble en mans de corporacions eclesiàstiques,
estalvia els traspassos, qual tant per cent al govern és crescut
i evita les dificultats d’administració avui majors; per haver-
se despertat els instints socialistes en el poble treballador.

Atenent a aquestes raons procedeix acudir a la Santa
Sede demanant permís per fer la venda. Però, si els béns ac¬
tuals es venien per comprar altres finques, aleshores els in¬
convenients quedarien els mateixos, i ademés hi hauria el
desprendiment que importa el pago al govern per transla¬
ció de domini en la finca que es vendria i en la finca que es
compraria, i en aquest cas trobo dificultats en acudir a la
Santa Sede, perquè ademés la Iglésia ha tingut la costum
de no vendre sinó de guardar ses possessions i no vendre per
a tornar a comprar altres finques. Així és que en aquest se¬
gon cas, és a dir, de vendre per a tornar a comprar altres
finques o béns immobles em sembla que no procedeix fer
res, sinó conservar les finques actuals tenint tota la precau¬
ció per a evitar que els béns vagin a parar fora de la Comu¬
nitat; però en cas de que es vulgui invertir el preu de la ven¬
da, que sembla el més encertat ateses les circumstàncies ac¬
tuals, en valors fiduciaris com paper de l’Estat, obligacions,
etc., etc., aleshores la venda té raó d'ésser o causa canònica
per a acudir a la Santa Sede i en aquest cas poden tirar
avant les negociacions, posant al corrent d’elles al Sr. Vica¬
ri general per a que els assessori en tots els passos, i quan
sigui l’ocasió oportuna acudirem a Roma per a procedir a
l’enagenació de la finca. Entenguin, no obstant, els de la Co¬
munitat que al manifestar la meva preferència per la venda
e inversió del preu en valors públics no els imposo la meva
opinió, sinó que queden lliures de fer-ho així, o de quedar-
se amb les finques que avui posseeixen.

EPISTOLARI

I amb aquest motiu, estimat Sr. Rector, el saluda afectuo-
sament, s’encomana a ses oracions i li envia la benedicció

Lo Bisbe de Vic.

935. A Maties Llorens i Pallejà. 1

Vic, 9 de juliol de 1904.

Estimat amic: m'alegro de les bones notícies que em do¬
nes i desitjo que a no tardar pugues dedicar la teva vida en
la totalitat a Déu, que ens l’ha donada per a fer-ne tan no¬
ble ús.

Amb molt gust te donaré la tonsura però t’advertesc que
lo dia del Roser, si no surt obstacle, hauré d’ésser a Man¬
lleu per l'acabament d’una Missió que si Déu vol se donarà
en dita vila per aquell temps. De totes maneres abans ja en
parlarem.

Memòries als teus Pares i rep la més afectuosa benedic¬
ció que t'envia

Lo Bisbe de Vic.

1. Advocat, de Barcelona.

936. A Tomàs Costa.

Vic, 18 de juliol de 1904.

Exmo. e Ilmo. Sr. Arzobispo de Tarragona.

Mi venerado Metropolitano y querido Hermano: no co-

JOSEP TORRAS I BAGES

nozco a esa Comisión organizadora de Peregrinaciones ni al
gerente de la misma de que V. me habla en la suya del 15
que he recibido ahora, y de consiguiente es difícil formular
opinión sobre el caso; pero para mí siempre serà precedente
muy significatívo y que tendré muy en cuenta para mi ulte¬
rior determinación, lo que V. resuelva y la conducta que V.
siga.

Y aprovecha esta ocasión para saludarle muy afectuosa-
mente y besarle la mano su amigo

José, Obispo de Vic.

Guàrdese de los calores.
T

937. A Leonci Soler i March.

Vic, 23 de juliol de 1904.

Estimat amic: ja digui al Senyor Rector de Santpedor
que era inútil insistissen en que fos ordenat de subdiaca en
les pròximes ordres lo jove estudiant de dit poble suspès en
los exàmens de Sagrada Escriptura. En la visita que vaig
passar a les classes a darreries de curs me vaig enterar de
la matèria explicada en dita classe que era molt moderada
i gens difícil, lo qual vol dir que el suspès ho fou o perquè
és negat o perquè és peresós; i per lo tant V. comprendrà
que dites qualitats no han de fer al Bisbe precipitat en do¬
nar l'ordenació de la qual és responsable davant de Déu.

Lo saluda amb gran afecte i li envia sa benedicció son
amic

Lo Bisbe de Vic.

EPISTOLARI

938. A Pere Bolet, SJ.

Vic, 28 de juliol de 1904.

R. P. Pere Bolet, SJ.

Estimat Pere: suposo que al rebre la present seràs ja or¬
denat sacerdot del Déu etern i cosacerdot amb Jesucrist, cap
de tot lo sacerdoci de la nova Llei. Que aquesta gràcia que
t'ha fet lo Senyor sia per a la teua santificació i la santifi¬
cació del pròxim. La teua professió religiosa no és la mo¬
nàstica que importa la separació del món, l'oblit del nión
per a viure dins de Déu, centre i fi últim de la vida humana.
Tu, religiós de la Companyia, has rebut lo sacerdoci, com
rebé Sant Pau aquesta mateixa gràcia a fi de dinfundir en¬
tre els hòmens lo coneixement i l’amor de Jesucrist, mediant
lo qual complesquen la Llei de Déu i se facen mereixedors
de la vida eterna.

Jo crec que avui la vida contemplativa, l’estudi de Déu,
la vida en Déu és massa poc practicada, que tots patim del
mal del món, que el nostre esperit està poc en contacte amb
l'Esperit etern i que per això lo nostre ministeri té poca efi¬
càcia. L'esperit és l’única força verdadera del ministeri
evangèlic, i la seua força eterna. Los sigles no canvien lo pro¬
cediment de la difusió de la gràcia cristiana. L’esperit venç
tots Iqs obstacles mundans, inclosa la ciència. No vull
menysprear la ciència; però és indubtable que l’esperit venç
la ciència, fins avui que la ciència ve a ésser una espècie d’í¬
dol, davant del qual tot ha de rendir-se. Per això ton parent
bisbe al dar-te l’enhorabona per la consagració sacerdotal
que al rebre la present ja hauràs rebut, encara que ja sap
que la Companyia de Jesús a què tens la sort de pertenèixer
en primer terme cultiva l'esperit dels seus adeptes, t'excita
al treball continu i eficaç del propi esperit, mediant lo qual
seràs feliç en la vida religiosa i el teu sacerdoci serà eficaç
per a la glòria divina i la salvació de les ànimes.

JOSEP TORRAS I BAGES

Sies pràctic; sovint nos sentim suggestionats per l'atrac¬
tiu de l’especulació; però aquesta té molts perills i potser
més encara pel sacerdot regular que pel secular. La vida
pràctica, amb ses contradiccions i dificultats, cria un espe¬
rit humil i ens fa refiar més de la gràcia de Jesucrist, que
no pas de la força del nostre enteniment i de les nostres
raons.

Al pròxim mes d’Agost tindré d'anar a la Cova de S. Ig¬
nasi que com saps està en la meua Diòcesis; allí pregaré per
a que lo teu gloriós Patriarca te comunique lo seu esperit, i
tu, ara al celebrar les teues misses amb l'esperit nou de la
gràcia sacerdotal, recorda’t de fer un memento pel teu pa¬
rent que al saludar-te afectuosament, com als teus superiors
i companys, t’envia la seua benedicció

Lo Bisbe de Vic.

939. A Josep Gudiol i Cunill.

Vic, 28 de juliol de 1904.

Estimat Mossèn Gudiol: quasi se pot dir que tan aviat
só sabut la mort com la malaltia de la seva bona Mare, que
al cel sia. Com a V. lo considero bon familiar li envio, junt
amb tota la seva família, lo meu pèsam i prego a Déu per a
que donga a la virtuosa finada lo premi de les cristianes ma¬
res de família i a tots V.V. lo consol espiritual que necessi¬
ten.

Al saludar a V. i als seus, los envia sa benedicció

Lo Bisbe de Vic.

EPISTOLARI

940. A Joan Ricart, S.J.

Vic, 29 de juliol de 1904.

Mi querido Padre Rector: escribo a V. cuatro líneas para
felicitarle, con su respetable Comunidad, con motivo de la
fiesta de sli Patriarca, el glorioso San Ignacio de Loyola. Si
en todas las casas de la Companía de Jesús esta fiesta es prò¬
pia y principal, en esa Casa de la Cueva de Manresa hay mo-
tivos para celebraria con mas intimo sentimiento de espiri¬
tual satisfacción y con devoción màs intensa, por la natural
y parlante composición de lugar, que tanta influencia ejer-
ce sobre nuestra imaginación. Esa ciudad de Manresa està
envuelta en una atmosfera ignaciana que no desvaneceràn
los siglos. Parece que los Santos tienen una facultad parti¬
cular consagrando los lugares y los objetos que han tocado;
y no en vano la Iglesia nuestra madre considera reliquias
las ropas, los utensilios y hasta, a su manera, las telas que
han tocado ya no sólo la persona del Santo vivo, sino aun
también los huesos de su cuerpo ya deshecho.

Quizàs sea el amor de Dios, en que arden los Santos una
especie de dichosa fiebre que se pega, como la fiebre malig¬
na que padecen los enfermos del cuerpo produce contagio,
y que así aquella encienda en nosotros la auguista pasión por
Dios.

Así nosotros nos contagiàramos todos de la pasión in¬
tensa por Dios que sentia San Ignacio. Para V. y sus terce-
rones que viven en ese Cenàculo de la Cueva es cosa me-
nos difícil; para mi ya es cuestión màs ardua y, no obstan-
te, de resolución obligatorio. Rueguen al Santo Patriarca
interceda por mí que tanta responsabilidad tengo delante
de Dios. Yo, Dios mediante, en el dia de San Ignacio pedi-
ré para la universal Companía a fin de que por muchos si¬
glos pueda continuar sirviendo a la Iglesia de Dios, y de

JOSEP TORRAS I BAGES

un modo particular para que de esa devota Cueva, orna¬
mento principal de mi Diòcesis, continúen saliendo legio-
nes de encendidos apóstoles que vayan por el mundo ex-
tendiendo el fuego de la caridad, que bajó a encender el
Verbo Eterno.

Y a los Padres ya viejos, y a los tercerones, y a los Her-
manos saluda muy afectuosamente y envia su bendición
pastoral su amigo y en Cristo servidor

El Obispo de Vic.

941. A la R.M. Priora de l’Ensenyança de Manresa.

Vic, 1 d’agost de 1904.

Madre Priora: me parece bien el plan de la fiesta de reu-
nión de las antiguas alumnas de esa casa y el programa que
me ha remitido. Entiendo que sólo a los prospectos dirigi-
dos a las alumnas de fuera pondràn la nota de que éstas po¬
dran dormir en el convento.

Creo que esta fiesta ha de resultar provechosa y aun si
me acuerdo, o si V. oportunamente me lo recuerda, quizàs
dirija una carta de cuatro líneas a las alumnas antiguas que
se hayan reunido.

Y al encomendarse a las oraciones de V.R. y de toda la
Comunidad, les envia su paternal bendición

El Obispo de Vic.

EPISTOLARI

942. A S.S. el Papa Pius X.

Vic, 4 d’agost de 1904.

Italia. — Roma. — Cardenal Secretario de Estado. — Con
su Clero y pueblo felicita al Papa Pío

El Obispo de Vic.

943. A Tomàs Costa.

Vic, 5 d'agost de 1904.

Exmo. e Ilmo. Sr. Arzobispo de Tarragona.

Mi querido Metropolitano y caro amigo: nombré una pe-
quena comisión para que pensara en la codificación del De-
recho canónico y si se le acudia alguna cosa la propusiera;
pero mas por culpa mía que suya, pues atareado en otras co-
sas tardé en hacerles este encargo, ayer pregunté sobre este
punto al Vicario general y poca cosa habían hecho, si bien
pensaban hacer algo. Cuando pueda, pues, se lo mandaré a
V. y si V. necesita el tiempo para cumplir con la comisión
de Roma tire adelante, pues me parece que las observa-
ciones que hagamos en Vic no han de ser muy trascenden-
tales.

Deseo que los fuertes calores de este verano no le mal-
traten y que su salud sea buena.

Un antiguo companero de estudiós y amigo mío, Guiller-
mo de Brocà, originario de Reus, donde parece que tiene
casa, me escribió tiempo atràs pidiéndome que fuera a su
casa por la coronación de la Virgen de Misericòrdia a la cual
creia que seria invitado. Le contesté que caso de ir yo a Reus
con mucho gusto iria a vivir con él, mi antiguo amigo. Pero

JOSEP TORRAS I BAGES

sólo por V., mi querido Arzobispo y para complacerle, iré
allà, pues yo por temperamento y por habito de toda la vida
soy poco amigo de salir de mis casillas, y sobre todo la vida
oficial me mortifica mucho, prefiriendo la companía de los
amigos simple y expansiva.

Y saludàndole muy afectuosamente se encomienda a sus
oraciones su hermano y amigo q.l.b.l.m.

El de Vic.

944. A Genis Codina i Sert.

Vic, 8 d'agost de 1904.

Exm. Sr. D. Genis Codina i Sert.

Estimat amic: m’afalaga l'afecte que em demostra i la
confiança que em manifesta en sa darrera carta, agraint-li
los sentiments de simpatia personal i el respecte a l'autori¬
tat de la Iglésia que indignament exercesc. A aquests senti¬
ments procuro correspondre i pot estar segur de l'afecte es¬
piritual que li porto. És un problema la manera més conve¬
nient de portar-se un Prelat amb relació en la política, i sem¬
bla que el criteri del Sant Pare, Pio X, s’inclina envers l'abs¬
tenció; a lo menos com a línea general de conducta pràctica
en l’actual estat de les coses. Dic abstenció en lo sentit de
que la nostra influència moral i religiosa no ha de descen¬
dir al camp de la lluita política, en lo qual moltes vegades
la gravedat eclesiàstica sofreix detriment. És a dir la nostra
missió de proposar la doctrina, a la qual han d'atemperar-
se los catòlics, no ha d'arribar al terreno personal, per la fa¬
cilitat d’ofendre a los candidats que és possible que es pre¬
senten, i contra dels quals la Iglésia no pot oposar impedi¬
ment formal i públic.

EPISTOLARI

Jo mateix me só trobat en lo cas de venir-me a trobar dis¬
tints candidats que en l’ordre moral i religiós, de la meva
competència, no podran ésser rebutjats i se presentaven per
un mateix districte. Ademés los RR. Rectors ficant-se en
eleccions fora de casos típics i evidents, se posen en perill
de comprometre son ministeri que naturalment han d'exer¬
cir sobre tots los seus feligresos. D’aquí és que no considero
per regla general oportuna la intervenció directa i personal
en tal matèria. Per això en casos consemblants al que de V.,
me limito a donar la benedicció al candidat que me’l dema¬
na i com en la present ocasió ho faig amb V. No he fet més
amb los que amics meus com V. i fills de la Santa Mare Iglé-
sia com V. han acudit a mi. No tinc cap notícia de l'estat
d’opinió dels electors del districte de referència per a poder-
li aconsellar una resolució o altra en una cosa de tanta im¬
portància i que suposa sacrificis de molt de doldre si el pro¬
jecte no reïx. La meva missió se dirigeix a enterar-me de l’es¬
tat religiós i moral d'aquells cristians i a parlar-los del reg¬
ne de Déu. Fora d'això tota altra informació sols arriba a
mi per medi dels diaris.

Per lo demés ja pot pensar si m'interesso per la prospe¬
ritat i benestar espiritual i temporal de V., de la seva bona
Esposa i dels seus fills. Per tots prego al Senyor; i a tots sa¬
luda molt afectuosament i envia sa benedicció son afm.

Lo Bisbe de Vic.

Moltes mercès pel present que ahir va enviar-me.

945. Al Rvnd. Sr. Arxipreste de Moià.

Vic, 8 d'agost de 1904.

Estimat Sr. Arxipreste: me sembla que sens dificultat pot

JOSEP TORRAS I BAGES

passar a absoldre a la persona de referència, puix substan¬
cialment ja ha complert lo que disposa la Iglésia al dir-ho
a V. sens dubte perquè servís d’intermediari, i verdadera-
ment en lo cas actual concorren circumstàncies que fan dis¬
pensar lo rigorisme del procediment.

Amb lo que em diu se comprèn que tindran una festa li¬
terària lluïda, així resulti profitosa per les ànimes los cultos
religiosos que tributaran a la Verge Maria.

Amb molt d'afecte lo saluda i li envia sa benedicció

Lo Bisbe de Vic.

946. A la Rvda. Mare Superiora del Convent de Maria
Reparadora de Manresa.

Vic, 11 d’agost de 1904.

Rda. Madre Superiora: con mucho gusto asistiría a la
toma de habito de esas buenas almas que Dios llama a su
santo servicio; pero mi permanència en Manresa serà ràpi¬
da, puesto que el día 25 y siguientes tengo exàmenes para
ordenes en Vic, acto al cual no conviene que falte el Prela-
do. — De todas maneras, si tengo un momento, iré a verlas,
y a pedirles que me encomienden a Dios. — Y saludando
con grande y espiritual afecto a toda esa venerable Comu-
nidad, y muy particularmente a la inolvidable Madre Pro¬
vincial, les envia su bendición

El Obispo de Vic.

EPISTOLARI

947. A Bonaventura Grases i Hernàndez.

14 d’agost de 1904.

Mi querido Sr. Grases: podria ser que en ausencia o en-
fermedad mía se entregara la instancia al Vicario General,
de lo cual me enteraré. De todos modos prosiga V. su buena
obra de edificar la capilla, pues el expediente canónico, muy
sencillo, se podrà hacer sin dificultad cuando venga bien, ya
que con buenos cristianos como V. se entienden fàcilmente
los Obispos.

Y al saludarle muy afectuosamente consideràndole aho-
ra casi feligrés, le envia su bendición

El Obispo de Vic.

948. Al P. Miquel d'Esplugues.

Vic, 18 d’agost de 1904.

Rd. P. Fra Miquel d'Esplugues, Guardià dels Caputxins
de Sarrià.

Estimat amic: aplaudesc lo pensament de V.R. de difun-
dir entre els fiels l’escola ascètica de Sant Francisco de Sales,
amb la publicació dels escrits que V.R. consagra a tan cris¬
tiana empresa, i que el públic piadós rebrà amb agraïment.

L’escola ascètica de Sant Francisco de Sales ja és prova¬
da pels fruits de santedat que ha produït, i és aprovada per
l’autoritat de la Iglésia; qui al declarar Doctor al dolcíssim
Bisbe de Ginebra lo proposa com mestre autorisat a totes
les ànimes qui, sentint l’atracció vehement i suau de l’Evan¬
geli, desitgen qui les conduesca fins a arribar a la possessió
de 1’ amor a Jesucrist.

JOSEP TORRAS I BAGES

És clar que l'ascètica cristiana és en tots los sigles la ma¬
teixa, perquè l'Evangeli no canvia i la naturalesa humana
és sempre essencialment idèntica. Però és indubtable que el
nostre temperament humà té diferències segons les distin¬
tes èpoques, i és evident que les vies de perfecció, ensenya¬
des pel gloriós fundador de l’orde de la Visitació de Santa
Maria, són providencialment acomodades al temperament
de la gent moderna; per lo qual la Iglésia, Mestra infal·lible
de la Humanitat en nostres temps al declarar-lo Doctor lo
ha senyalat amb lo dit als cristians qui aspiren a la perfec¬
ció com dient-los: aquí teniu lo mestre que ens ha de portar
a la conquista de la virtut i de la pietat.

Per això, Rd. P. Guardià i car amic, al felicitar-lo per la
propaganda de pietat que tan noblement exercita, i tan prò¬
pia d'un fill d’aquell Serafí d'amor N.S.S. Francesc, li au¬
gura un èxit de profit espiritual; i a l'encomanar-se a ses ora¬
cions li envia sa benedicció, i el saluda amb gran afecte

Lo Bisbe de Vic.

949. A Francesc Sostres. 1

24 d'agost de 1904.

Estimat amic: t’agraeixo el bon afecte que em manifes¬
tes en la teva carta i del qual mai só dubtat. En iguals ter¬
mes m'escriví temps enrera l'amic Guillem de Brocà i li vaig
contestar que si assistia a les festes de la coronació de la Ver¬
ge de Misericòrdia aniria a casa seva. Però això ja es pot
conciliar i si ve el cas ja ens ho partirem com a bons ger¬
mans.

Rebi el teu telegrama a Manresa d’on vaig tornar ahir al
vespre i a pesar de la molta feina (demà tenim d’examinar

EPISTOLARI

més de cent ordenandos i avui só examinat sos expedients)
no he volgut allargar el respondre a la teva afectuosa carta.

Moltes memòries a la Maria; i a ella i a tu desitja moltes
benediccions del cel ton amic i antic condeixeble

El Bisbe de Vic.

1. Notari, de Reus.

950. A l’Arxipreste de Santa Coloma de Queralt.

Vic, 25 d'agost de 1904.

Estimat Senyor Arxipreste: de Santa Coloma una perso¬
na, qual nom no li manifesto perquè demana lo secret, es¬
criu que el jove ordenando Juli Creus que residí cosa d’un
mes en eixa vila 1° assistí al meeting republicà celebrat dar¬
rerament a Santa Coloma, que tenia sabor anti-religiós. 2°
que en la cantina de dit meeting despatxava refrescos 3° que
despatxava entrades al sarau o ball de la nit del 21 i que
allí passà tota la nit. 4° Que en la temporada passada a San¬
ta Coloma moltes vegades anava al cafè dit de l’Amadeo pas¬
sant lo rato en conversa amb persones conegudes per desa-
fectes a la Iglésia.

Encara que V. no diu res d’això en son informe comprenc
que atès lo poc temps que ha passat en eixa vila és possible
que V. no tingués notícies de tals fets; però espero que V.
s'enterarà de si dits fets són reals, puix me crida molt l’a¬
tenció que aqueixes acusacions que indiquen males idees en
l’interessat coincideixen amb informes de persones respec¬
tables i que no tenen cap relació amb Santa Coloma que pre¬
sentaven a dit jove com a sospitós en ses creències. Ningú
ha dit res de la seua conducta; però V. comprèn la immensa

JOSEP TORRAS I BAGES

responsabilitat d’ordenar a un jove si realment fos com
diuen, puix de teulades en avall seria un d aquells clérigos
que escriuen al País de Madrid i al Diluvio de Barcelona.
Guardaré secret de lo que V. me diga; però convé que no tar¬
di a escriure perquè les ordres s'acosten.

Desitjo que es trobi molt bo, i a l’encomanar-se a ses ora¬
cions, lo saluda i beneeix afectuosament

Lo Bisbe de Vic.

951. Al P. Rupert M a de Manresa.

27 d’agost de 1904.

Estimat Pare Rupert: amb molt gust acabo de rebre la
seua carta i amb més gust lo veuré en esta de Vic. Per ara

no crec que em moga (.) lo 17, 18 i 19 de setembre i (.)

i següents del mateix hauré d’ésser a fora. Lo millor és que
no tardi: 1° perquè així no tindrem d’esperar a tenir aquest
gust. 2° perquè així no és tan fàcil que haja de sortir de Vic
com després.

I saludant-lo amb molt afecte s'encomana a ses oracions,
son amic

Lo Bisbe de Vic.

952. Al Sr. Rector de Santpedor.

Vic, 27 d'agost de 1904.

Estimat Sr. Rector: amb la present responc a V. i als se-

EPISTOLARI

nyors Comunitaris en l'assumpte de la venda de la finca i
subsegüent reorganització de la Comunitat.

Crec convenient la venda de la finca i com aquesta cons¬
ta en nom, em sembla de tres individus; en nom d’ells, amb
intervenció del pàrroco, deurà estar el capital, interinament
la Comunitat no quedi reorganitzada; quedant aleshores
ella, amb intervenció del pàrroco en la forma que aleshores
es cregui més oportuna, en {'administració de son caudal.

Vull que una part dels interessos d’aquest no es distri¬
bueixi sinó que es faci servir per augmentar el capital, que
naturalment si no es refà aniria disminuint com totes les co¬
ses humanes.

Respecte a la reorganització de la Comunitat, vull que
la cosa sia no l’augment inútil de personal, sinó del culte
diví i de l’edificació dels fidels: i de consegüent vull que
constitueixi una petita col·legiata l’antiga Iglésia de Sant¬
pedor on l’alabança divina sia perenne celebrant-hi totes les
hores canòniques i d’aquesta manera s’augmenta el culte de
Déu i l’edificació del pròxim que mai ha de pensar que l’es¬
tat eclesiàstic sia un estat d’ociositat, que és mare de tots
els vicis i més encara en els sacerdots que en els seculars.

Sobre aquestes bases encarrego l’assumpte al Sr. Vicari
general a qui podran i deuran dirigir-se en tots els tràmits
de la qüestió que té dificultats e importa conseqüència i ell
els dirigirà perquè els contractes i actes sien segons dret i
no resultin perjudicis de la venda i del dipòsit que de son
resultat interinament hagi dé fer-se.

I donarà lectura de la present a la Comunitat, i tots, uns
i altres, es revestiran de l’esperit de concòrdia que deu reg¬
nar entre els ministres de Jesucrist, amb el qual totes les
qüestions s’arreglen i s’alcançarà la benedicció de Déu, com
es complau enviar-la a tot el Clero de Santpedor amb les
presents ratlles son Prelat i servidor en Cristo

Josep, Bisbe de Vic.

953. A Manuel Catarineu. 1

Vic, 28 d’agost de 1904.

Caro amigo: siento que su salud no vaya bien, pero pro-
cure llevar con garbo la carga, por amor de Dios y en con-
formidad con su santa voluntad, que así no resulte tan pe¬
sada. He visto sus observaciones y oportunamente miraré
de recordarlas si se presenta ocasión propicia. V. que es pia-
doso encomiéndeme a Dios que necesito mucho su asisten-
cia. Que la Santísima Virgen nos bendiga a todos como le
bendice a V. y le saluda, su amigo

El Obispo de Vic.

1. Sacerdot, d'Igualada.

954. A Gabriel Borràs i Castells.

28 d’agost de 1904.

Antic i estimat amic: enterat de la seva, trameto al Sr.
Arxipreste les observacions de V. per a que dins de la pos¬
sibilitat treballi en corregir el que V. indica. En aquesta vida
el treball de corregir mai s’acabarà. — Estigui content de la
seva obra encara que no realitzi l'ideal que V. es proposava.
Déu l’hi pagarà. — Moltes memòries a la seva Esposa, i a
ella i a V. envia sa benedicció més afectuosa, son amic

El Bisbe de Vic.

EPISTOLARI

955. Al Superior General de la Congregació de Fills de
l’Immaculat Cor de Maria.

Vic, 29 d'agost de 1904.

Reverendísimo P. Superior general de la Congregación
de Hijos del Inmaculado Corazón de Maria.

Padre: con la mayor eficacia recomiendo a V.R. la súpli¬
ca que le dirigen muchos Padres de familia de dicha ciudad
para que se encarguen de las asignaturas que constituyen
la 2 a Ensenanza acadèmica, religiosos Hijos del Corazón de
Maria de cuyo benemérito Instituto es digno Superior V.R.

Accediendo a esta súplica no sólo el Instituto harà un se-
nalado servicio a la ciudad de Vic, cuna de la venerable Con¬
gregación y sepulcro de su Fundador insigne, sino que cum-
plirà con su objeto primordial ya que en las circunstancias
actuales la misión màs fecunda es la de la ensenanza, y los
misioneros que con mayor seguridad de éxito ejercitan el
ministerio de sembrar la semilla evangèlica, son los profe-
sores que labran la inteligencia y el corazón de la juventud.

Por todo lo cual si V.R. puede acceder a la súplica alu-
dida le quedarà agradecida la ciudad de Vic, y muy parti-
cularmente su Prelado que tiene el deber de mantener en la
misma los tradicionales principios y sentimientos cristianos
que son la base de su vida, pero que en los tiempos actuales
sienten inevitablemente la malèfica influencia de la relaja-
ción moral y religiosa que llega a todas partes.

Y al encomendarse a las fervorosas oraciones de V.R. lo
saluda con grande afecto y se le ofrece de nuevo amigo y ser¬
vidor en Cristo

El Obispo de Vic.

JOSEP TORRAS I BAGES

956. Al Rvnd. Sr. Regent de Granera.

5 de setembre de 1904.

Rdo. Sr. Cura-Regente de Granera.

Mi querido Sr. Cura Regente: es claro que es un mconve-
niente que se celebre en esa Sufragànea su fiesta mayor en el
día del Santísimo Rosario; pero encontràndonos nosotros con
el hecho ya establecido, y tratàndose de la fiesta titular de
una Iglesia, no seria prudente atentar contra ella mandando
un traslado que sin duda produciría perturbación.

Y para que no sufra menoscabo la solemnidad del San¬
tísimo Rosario que es de tanto provecho espiritual para los
fieles, como estoy autorizado para conceder la gracia de bi-
nar para un caso particular y transitorio y mediante justa
causa como existe en esta ocasión, autorizo a V. para que
pueda binar en la parròquia, y el Senor Vicano pueda tam-
bién binar en la sufragànea. Esto se entiende en el caso de
que V. no pueda cerciorarse de ser falsa la noticia que le
dan los de la sufragànea, lo cual no es probable; pues si V.
pudiese justificar de que en los casos idénticos sólo se cele-
braba una misa en la misma, no introduzca V. alteración en
la costumbre existente.

Se encomienda a sus oraciones y le saluda afectuosamen-
te y le bendice

El Obispo de Vic.

957. A Tomàs Costa.

Vic, 13 de setembre de 1904.

Mi venerado Metropolitano y caro Hermano: aquí las
corporaciones o congregaciones religiosas, principalmente

EPISTOLARI

las terciarias carmelitas y las dominicas, van preparando
sus documentos para cumplir las disposiciones de Romano-
nes, y hasta puedo decir que lo propio hacen todas las reli-
giosas que ensenan. Tengo entendido que en Barcelona si-
guen el mismo procedimiento y por las Hermanas referidas
que tienen casas en diòcesis de fuera Cataluna sé que en al-
gunas de ellas a lo menos siguen el mismo camino.

Yo escribi al Director del Instituto, aunque no tengo re¬
laciones personales con él, pero por ser sacerdote, fijàndo-
me en varias escuelas que hay en esta Diòcesis y dependien-
tes de ella, regidas por un sacerdote en pueblos mas peque-
nos y de consiguiente con escasos alumnos, pero aún no he
recibido contestación.

Supongo que al recibo de la presente tendra ya en poder
de V. mi contestación a la suya anterior.

Deseàndole perfecta salud y alegria en el Senor se enco-
mienda a sus oraciones y le saluda afectuosamente su ami¬
go y hermano

El de Vic.

958. A Tomàs Costa.

Vic, 19 de setembre de 1904.

Exmo. e Ilmo. Sr. Arzobispo de Tarragona.

Mi venerado Metropolitano y caro Hermano: he recibi¬
do la suya. Me parece que Tarragona puede estar segura de
que no saldrà de ahí el Metropolitano. Sin duda creyó el Go-
biemo que con ésto iba a alegrar y a entusiasmar a Barce¬
lona congratLilàndose así con la ciudad condal. Pero como
no sucederà así y todos reçonoceràn en la vieja Tairaco el
punto mas a propósito para residència del Metropolitano en

JOSEP TORRAS I BAGES

esta parte me parece que las cosas no variaran. No obstante
si se creyese a propósito tengo la confianza de que este Ca-
bildo apoyaría la metròpoli de Tarragona.

En cuanto a las supresiones de Diòcesis, yo no sé màs
que la nota que dicen del Gobierno pero lo tendría por una
enorme herida a la religión en Espana. Dios nos tenga de su
santa mano para ir gobernando con tanta contradicción.

Le saluda afectuosamente, se encomienda a sus oracio-
nes y le besa la mano, su amigo y hermano

El de Vic.

959. A Manuel Duran i Bas.

Vic, 24 de setembre de 1904.

Exmo. Sr. Dn. Manuel Duran y Bas.

Mi querido amigo y antiguo Maestro: los deseos de verle
y de hablarle que esperaba satisfacer con una pròxima ve-
nida de V. en este otono veo que se dificultan con la inter-
rupción de la via férrea. Consuélame, no obstante, saber su
buena salud, lo bien que le han ido sus expediciones a Mont¬
serrat y Caldes de Malavella y que toda su familia va si-
guiendo el curso normal de la vida.

Los sucesos político-religiosos de Francia y las cosas de
nuestro país nos prestarían matèria de conversación, que la
de V. siempre resulta interesante por su experiencia y pers¬
picàcia en todo lo que se relaciona con la vida pública. Al¬
gun día, Dios mediante, llegarà en que podremos hablar de
esos asuntos.

Hoy he conferido ordenes a ciento cinco jóvenes. Ya vé
como el clericalismo no lleva trazas de acabar.

Suplicàndole afectuosos saludos a su Senora e hijos, en

EPISTOLARI

particular a Luis, le envia la expresión de su carino de dis-
cípulo y amigo

El Obispo de Vic.

960. A Joan Maragall.

Vic, 28 de setembre de 1904.

Estimat Maragall: me deia V. en una carta que s'havia
entristit perquè jo en una Pastoral 1 semblava que dismi¬
nuïa l'excel·lència del sentiment. Ara ne rebrà una altra 2
en què veurà la potència que el Cristianisme li reconeix. I
les dues Pastorals estan sostingudes per una mateixa idea;
la jerarquia en lo regne interior de l'home. — Me digué lo
jove Pijoan que volien pujar tots dos. Jo ne quedaré molt
content, però abans escriguin perquè no em trobessin fora.
Ara estaré força dies o d'exercicis o de Santa Visita, però
quan començarà lo fred tornarem a Vic. — I li repeteix que
l'estima molt en Jesucrist, son amic

Lo Bisbe de Vic.

1. «La única eficacia», publicada la Quaresma de 1904.

2. «Gràcia d'una Dona» (15 set. 1904).

961. A Tomàs Costa.

Vic, 30 de setembre de 1904.

Exmo. e Ilmo. Sr. Arzobispo de Tarragona.

JOSEP TORRAS I BAGES

Mi venerado Metropolitano y caro Hermano y amigo: el
verle a V. hubiese sido uno de los motivos que mas me hu-
biesen complacido si hubiese fàcilmente podído concurrir a
las fiestas de Reus; pero el lunes próximo, Dios mediante,
entraré en Ejercicios y saliendo de ellos miraré de practicar
inmediatamente una expedición de Santa Visita que en esta
Diòcesis no puede retardarse por razón de las heladas y fríos
tan intensos en todo este país. En espíritu estaré con V.V. y
deseo que la Santísima Virgen, nuestra Madre le alcance el
consuelo de espíritu que tanto necesitamos para contrarres-
tar las amarguras de los actuales tiempos.

Siento que en los trabajos de codificación mezcle cues-
tiones de primacia, que hoy precisamente por la fàcil comu-
nicación con la Santa Sede deberían dejarse a un lado; y
crea V. Seríor Arzobispo que para mí la Metropolitana tar¬
raconense siempre serà la Iglesia predilecta que considero
como la Madre espiritual del país cristiano. No se apure ni
se entristezca aunque crea obscurecido en algunos espíritus
este principio. Los hombres viven muy al día. Y no saben re-
conocer la importància de la tradición y de la historia en la
Iglesia de Dios y en el Cristianismo que son ciertamente una
revelación pero que se trasmite a las generaciones sucesivas
por la tradición y por la historia.

Y saludàndole muy afectuosamente, se encomienda a sus
oraciones y le besa las manos, su amigo y hermano

El de Vic.

962. A Joan Ricart, S J.

Vic, 19 d’octubre de 1904.

Mi querido amigo: al llegar esta noche de Santa Visita

EPISTOLARI

para proseguirla pasado mariana, contesto a la suya desean-
do que sobre este curso de santa probación desciendan
abundantísimas las gracias celestiales, mediante la Inma-
culada Virgen, Madre especial de las familias religiosas.
Cuando el mal va creciendo en la sociedad cristiana y dis-
minuyendo el espíritu, nosotros llamados por Dios para sos-
tenerlo y acrecentarlo no debemos perdonar medio para
compenetrarnos del espíritu de nuestro Senor Jesucristo.
Esto es lo que hacen los sacerdotes de la Companía en la
Cueva del Santo Fundador, y como a gente muy espiritual
a ellos me recomiendo, enviàndoles yo en cambio mi saludo
màs afectuoso y mi bendición pastoral.

Y a todos los demàs Padres y Hermanos de esa Santa Casa
saluda también y bendice su amigo y servidor en Cristo,

El Obispo de Vic.

Por un asunto de que ya tendra V. noticia presumia lo
que V. me dice de aquella Casa. Tal vez la lección que reci-
bió la superiora la servirà para moderarse y quizàs conven-
dría que alguna vez conferenciasen con el Dr. Alabern, Pa-
dre espiritual de la Comunidad como V. sabe. = Si a V. y al
Sr. Arcipreste les pareciese que la Superiora no podia pasar
hasta que llegue la nueva elección, quizàs podria hacerse
algo por cuanto dicha Senora, cuando se vió tan mal para¬
da en el asunto de referencia, me escribió que si no se hacía
el cambio, ella dimitia (de lo que yo no hice ningún caso) y
me parece que conservo la carta. Pero esto como V. com-
prende sólo debe servir para un caso muy necesario.

963. A les Senyoretes Estanyol.

Vic, 21 d’octubre de 1904.

Apreciades Senyoretes: diumenge, si Déu vol, anirem a

JOSEP TORRAS I BAGES

sopar a Fàbregues, per a sortir l'endemà matí. I com V.V.
són molt obsequioses, i són tres per a obsequiar, els vull po¬
sar la regla de Santa Visita. l a A les vuit del vespre el Sant
Rosari. 2 a Immediatament després, sopar; perquè no convé
atrassar-se de dormir anant pel món. 3 a Per a sopar sols s'ad¬
metran productes de la hisenda de Fàbregues: verdura, lle¬
gum, peix de la riera major, i per a major abundament, ous
de les seves gallines. 4 a L’endemà a les set la santa Missa i
la d' acció de gràcies. — A veure com compleixen. Me diri-
gesc a les mestresses i no a l’amo, perquè es tracta de dis¬
ciplina domèstica, i no de disciplina eclesiàstica. — I amb
desig de veure-les i saludar-les personalment, els envia sa
benedicció pastoral son afm.

Lo Bisbe de Vic.

964. Al P. Rupert M a de Manresa.

Folgueroles, 25 d’octubre de 1904.

Rd. P. Rupert M a de Manresa.

Amic Pare Rupert: rebo la seva carta i no sé si alegrar-
me o entristir-me de la notícia que em dóna. Un bon amic
a tot arreu fa servei. A Roma és clar que era un auxiliar ge¬
nerós i actiu de lo que interessava a aquestes Diòcesis; a Bar¬
celona amb sa il·lustració, talent i estudi podrà contribuir
a la millor formació literària dels jóvens religiosos de son
venerable Institut. La Providència tot ho fa bé.

Li escric des de Santa Visita; i al saludar-lo molt afec-
tuosament s'encomana a ses oracions, son afm.

Lo Bisbe de Vic.

EPISTOLARI

965. A ril·ltre. Sr. President del Consistori dels Jocs Flo¬
rals de Barcelona de 1905.

Vic, 31 d'octubre de 1904.

He rebut l’atent ofici amb què V.S. se serveix comuni¬
car-me la constitució del Consistori dels Jocs Florals de Bar¬
celona per l'any 1905 i del qual V.S. ha sigut elegit Presi¬
dent; per lo qual envio a V.S. i als demés Mantenidors l'en¬
horabona i els desitjo tinguen ocasió de fer prosperar la be¬
lla institució que és honor del país de Catalunya, foment de
les seues lletres i que tan vivament excita son esperit propi
e indígena.

I corresponent a la seua invitació oferesc un objecte d'Art
al qui millor traduesca en vers català l'himne Veni Creator
de la litúrgia eclesiàstica.

Déu guardi a V.S. molts anys.

Josep, Bisbe de Vic.

966. A Maria Arbós.

Vic, 19 de novembre de 1904.

Apreciada Maria: que el bon Jesús, Espòs de les ànimes
pures, accepti la teva voluntat de consagrar-te al seu servei
i donar-li el teu cor i tota la teva vida. Quant més li dónes
a Ell, Ell més te donarà a tu, i no es deixarà vèncer de la
teva generositat. Si prescindeixes del món, i el món te fa fàs¬
tic, trobaràs el cel en la terra i sentiràs el goig íntim de la
vida religiosa, i el treball de l’ensenyança de les nenes se't
farà lleuger, perquè en elles veuràs ànimes redimides per Je-

JOSEP TOIIRAS I BAGES

sucrist. — Al saludar-te molt afectuosament t’envia sa be¬
nedicció i enhorabona

Lo Bisbe de Vic.

967. A Josep Dachs.

Madrid, 29 de novembre de 1904.

Dr. Josep Dachs, Pvre.

Estimat: gràcies a Déu lo viatge, a pesar de la seua preci¬
pitació, m'ha anat bé, i estam sens novedat. Ahir vaig estar a
la sessió del Senat, i avui hi ha la votació del conveni en sa
totalitat. Com me pensava l’objecte de cridar-nos ha sigut a
fi de que no resultàs insuficient lo número de senadors pre¬
sents, qui han de ser més de la mitat de los qui formen lo Se¬
nat.

Acabat això ja s’ha acabat mon objecte a Madrid i estant
en Advent i pròxims a la Puríssima i amb algun assumpto
pendent desitjo tomar a la Diòcesis, i així és que si no hi ha
novedat, i no participam lo contrari, dijous al vespre sorti¬
rem de Madrid, anirem lo divendres a Barcelona i el mateix
dia anirem a Vic en lo tren que surt me sembla allà a les
dues de la tarda i arriba a quarts de sis a Vic. I així passa¬
rem lo transbord del tren a una bona hora.

Lo Sr. Bisbe de Madrid m’ha preguntat per tu, i ahir al
vespre vingué a veure’m, després de visitar al Sr. Arquebis¬
be de Valladolid que viu també en aquesta casa de P.P. Je¬
suïtes, del carrer de Isabel la catòlica. Dit Sr. Arquebisbe és
home molt distingit i agradable.

Per carta só demanat al Sr. Majordom de S.M. que de¬
vent sortir cap a la meua Diòcesis lo dijous, complert mon
dever en lo Senat, desitjava si era possible abans saludar al
Rei, si era possible. Veurem lo que dirà.

EPISTOLARI

Per ara som pocs bisbes en lo Senat, però diuen que el
conveni tenen la seguretat de que tindrà suficient número
de senadors presents, a pesar de que ahir en la sessió l'A-
mós Salvador, quefe dels lliberals qui són de la banda d’en
Moret, me sembla, digué que elis no prendrien part en la ses¬
sió. De tots modos jo estic content d'haver vingut, prestant
un homenatge a la Santa Sede, encara que el conveni me
sembla de resultats dubtosos ja que sembla que a lo menos
les comunitats antigues quedaran desfavorides.

Aquest matí só donat un parell d'hores a Mossèn Ramon
per a que assistís a en Mauri en los preparatius i dificultats
de son matrimoni. Vos dóna a tots memòries, i al Sr. Vicari
general, i a tots los demés, xics i grans, saludaràs molt afec-
tuosament de part de ton afm.

Lo Bisbe de Vic.

968. A Tomàs Costa.

Madrid, 30 de novembre de 1904.

Exmo. e Ilmo. Sr. Arzobispo de Tarragona.

Mi venerado Metropolitano y caro Hermano: hoy pensa-
ba ir a visitar a V. pero sitiado por la nieve no ha sido po-
sible. Como manana, Dios mediante, pienso salir para mi
Diòcesis me valgo de las presentes líneas para saludar a V.
y despedirme, ya que verbalmente como deseaba no ha po-
dido ser.

Su afectísimo amigo q.l.b.l.m.

El de Vic.

JOSEP TORRAS I BAGES

969. A Manuel Catarineu. 1

Vic, 12 de desembre de 1904.

Mi querido Mosén Manuel: respecto a los músicos màs
vale no meterse mucho con ellos, si se puede lograr la unión
entre todos mejor, si ésto no es posible sin detrimento de la
buena marcha moral y religiosa de la corporación entonces
sàquese lo que se pueda, y si no se puede nada, nada; màs
vale sacrificarse que una lucha que no conduce màs que a
la desedificación y a veces aun a injurias y calumnias. —
Consérvese bueno, memorias a su familia y disponga de su
amigo que le saluda y bendice,

El Obispo de Vic.

1. D'Igualada.

970. A Leonci Soler i March.

Vic, 12 de desembre de 1904.

Estimat Leonci: amb molt gust veuré la constitució de
la Junta de què em parla per a realitzar l’erecció d’un mo¬
nument públic al Venerable Mossèn Claret, figura de gran
relleu entre tots los catalans del sigle XIX, i que dintre de
la societat cristiana i en l'ordre sacerdotal és un home su¬
blim. Poden tirar de consegüent avant posats d'acord amb
lo Sr. Rector de Sallent a qui vaig prometre ja una cantitat
per a la subscripció.

M'alegro del bon èxit de les festes de la Immaculada a
Manresa, prova de que continua la devoció a Maria Santís¬
sima amb caràcter d'afecte filial. Afortunadament de per tot
arreu les notícies són de que aquest any jubilar a Espanya

EPISTOLARI

ha despertat en los cors la pietat suavíssima a la dolça Mare
del Redemptor.

Sento lo que m'indica en lo darrer paràgraf de sa carta.
Jo em pensava que tot estava acabat i que havia començat
una nova era. ^Per què no ve a veure al seu germà semina¬
rista i així de viva veu, i amb més llibertat i seguretat, po¬
dria enterar-me de coses que és convenient que sàpia?

Amb la seua vinguda daria un gust a son afm. que el sa¬
luda i li envia sa benedicció

Lo Bisbe de Vic.

971. A Bonaventura Grases i Hernàndez.

15 de desembre de 1904.

Mi querido Sr. Grases: me dice el Vicario General que
en ausencia mía recuerda que despachó la instancia de V.
autorizando la erección de la capilla en la Colonia de Santa
Maria. De consiguiente ahora sólo queda que cuando esté
construïda y provista de lo necesario para el cuito soliciten
que sea visitada y consiguientemente bendecida.

Me alegro de que la titular sea la Asunción de Ntra. Se-
nora que es la fiesta principal de la Virgen Maria cuyo cui¬
to tiene en Cataluna por primer eslabón en las generaciones
que se han sucedido después de la reconquista Santa Maria
de Ripoll.

Y como le escribo en el dia de la octava de la Inmacula-
da pide a esta poderosa intercesora una mirada amorosa
para V. y los suyos, su afmo.

El Obispo de Vic.

JOSEP TORRAS I BAGES

972. A Bonaventura Grases i Hernàndez.

19 de desembre de 1904.

Mi querido Senor Grases: la inscripción de la capilla con-
viene que sea modificada. Canónicamente ayuda de parrò¬
quia significa un desprendimiento y al propio tiempo obli-
gación respecto de las atribuciones del pàrroco. Es claro que
de hecho la nueva capilla serà un auxilio espiritual para el
pàrroco en cuanto tiene el objeto de facilitar la vida cristia¬
na a una porción de feligreses. La dedicación del nuevo tem-
plo o capilla no conviene que sea el día de la Asunción por
ser la titular de la parròquia, en cual fiesta las capillas de
la circunscripción no pueden celebrar solemnidades. Esco-
jan V.V. o el domingo dentro de la octava, que la Asunción
tiene octava solemne y aquel domingo ademàs se celebra la
fiesta de S. Joaquín, Padre de la Virgen, o el domingo des-
pués de la octava en que se celebra el Inmaculado Corazón
de Maria. La piedad y el gusto espiritual de V.V. ha de es-
coger.

Respecto a la segunda làpida conmemorativa de haber-
se puesto el Santísimo Sacramento debo advertirle que la
gracia de tener reserva se debe impetrar y obtener de Roma
que suele poner la condición de que haya misa cotidiana y
viva allí el sacerdote. El ordinario Diocesano sólo puede au-
torizarla en las parroquias y comunidades religiosas.

Y deseando que el Salvador cuya pròxima venida espe-
ramos les visite a V.V. con bendiciones de paz y espiritual
dulzura le saluda afectuosamente y les envia su bendición

El Obispo de Vic.

EPISTOLARI

973. A Bonaventura Grases i Hernàndez.

23 de desembre de 1904.

Mi querido D. Buenaventura Grases: no hay necesidad
de que V. se moleste con lo de la Reserva del Santísimo que
se tramita con suma simplicidad. El Expedicionario de pre-
ces de la Diòcesis queda encargado de impetrar la gracia, la
cual si la conceden en la forma acostumbrada no exige màs
que el que haya misa cada día, y si cesa de haber misa co-
tidiana cesa la gracia, que es condicional. Me he tornado la
libertad de encargar yo mismo la impetración de la gracia,
para ahorrar a V. molestias. Antes que V. dé forma defini¬
tiva a la fundación que proyecte para asegurar sacerdote a
la Colonia seria útil que nos viésemos.

Le saluda afectuosamente y bendice

El Obispo de Vic.

974. A Agustí Valls.

Vic, 26 de desembre de 1904.

Estimat Agustinet: pren amb tranquil·litat lo tropell de
feina de què em parles, i sobretot pren-la per amor de Déu
que dolcifica fins les coses més àrides com són los negocis.
Així guanyaràs lo cel com un monjo lo guanya en la medi¬
tació i en lo cant de la divina psalmodia. — Lo pesebre de
Betlem no deixarà de donar-te algun consol i t'aliviarà l’es¬
perit per a anar fent lo camí de l'eternitat. Crec, ademés,
que no és bo que vages massa carregat de feina i penses dis¬
cretament d’alleugerar-la, puix tu no ets cap Samsó. — M’a¬
legro que el teu germà Josep M° estiga millor. Moltes vega-

JOSEP TORRAS I BAGES

des pensava en la seva malaltia. — A ell, al Cascante, i a les
vostres esposes, germanes i filles desitjo abundància de grà¬
cies i consols celestials. Ja em figuro que per feina que tin¬
gues tindràs alguna estona pel pessebre al qual vos acom¬
panya espiritualment, donant-vos sa benedicció i saludant-
vos, ton amic

Lo Bisbe de Vic.

975. A la Marquesa de Dou.

Vic, 28 de desembre de 1904.

Molt apreciada Sra. Marquesa de Dou: la seva bona àni¬
ma haurà passat l'amargura major de la vida, però tindrà
també ocasió d’oferir a Déu lo sacrifici més meritori. Lo seu
-marit ara ja és tot de Déu. I V. que ja és molt de Déu encara
s’hi donarà més; i les gràcies espirituals abundantíssimes
que V. ha rebut del Senyor se multiplicaran. — Com faig
pels amics, demà oferiré, si Déu vol, la Santa Missa pel bon
amic Lluís d'Alòs, que al cel sia, i per la seva Esposa i fills,
que Déu consoli. Concedesc cinquanta dies d’indulgència als
meus feligresos qui preguen pel difunt, al qual considerava,
com a sa família, de la meva feligresia. — I a l'enviar a
tota eixa piadosa família son pèsam, li envia a V., senyora
Marquesa, l'homenatge de son cristià afecte i conside¬
ració

Lo Bisbe de Vic.

EPISTOLARI

976. A Tomàs Costa.

Vic, 28 de desembre de 1904.

Exmo. e Ilmo. Sr. Arzobispo de Tarragona.

Mi venerado Metropolitano y caro Hermano: estoy ente-
ramente conforme con el proyecto de Exposición que se
piensa elevar al Rey con motivo del proyecto de Ley de or-
ganización de Tribunales y de consiguiente pueden dispo-
ner de mi firma.

Y con este motivo saluda muy afectuosamente al Sr. Ar¬
zobispo y le desea un principio de Ano lleno de felicidades,
su amigo y hermano

El de Vic.

977. A la Rvda. Mare Superiora de les Germanes Servi-
tes de Sentfores.

30 de desembre de 1904.

Madre Superiora: le devuelvo las Constituciones y el Ce-
remonial que entregué al senor Canónigo Penitenciario y al
Padre Superior de la Merced para que los examinaran e hi-
ciesen en ellos las convenientes correcciones. De consiguien¬
te junto con los libros recibiràn un pliego que contiene las
correcciones, en virtud de las cuales los libros citados seran
enmendados. Hecha esta corrección pongan en pràctica por
espacio de tres ahos los libros citados y entonces manifies-
ten como les va la pràctica de los mismos. Les aconsejo que
no se preocupen por reglas y ceremoniales, sino que con sim-
plicidad de espíritu y con espíritu de perfección y de obe-

JOSEP TORRAS 1 BAGES

diencia se esmeren en el servicio de Dios y en la pràctica de
la virtud. La sumisión y la simplicidad de espiri tu es el dis¬
tin tivo de las almas santas.

Procuren en estos días consagrados a la santa Infancia
de N.S. Jesucristo aumentar su fervor y sus deseos de hu-
mildad y perfección y no olviden en sus oraciones a este su
Prelado que las saluda muy afectuosamente y les envia su
bendición pastoral

El Obispo de Vic.

978. A Manuel Duran i Bas.

Vic, 31 de desembre de 1904.

Exmo. Sr. Dn. Manuel Duran y Bas.

Mi muy querido amigo y antiguo maestro: no es posible
olvidarle nunca y menos en el dia de su fiesta siempre de fe-
liz augurio para el cristiano que naturalmente confia en la
protección celestial bajo la cual le puso la Iglesia en el dia
de su nacimiento a la vida de la gracia de Jesucristo. Que
el divino Emmanuel, el Dios con nosotros, le tenga siempre
en su santa guarda y con toda su familia le llene de sus ben-
diciones.

Mucho deseaba verle y saludarle a la ida o a la vuelta de
mi viaje a Madrid, pero a la ida iba con la precipitación na¬
tural para llegar a tiempo al Senado, y a la vuelta para po¬
der estar a la novena de la Purísima, que encontré ya co-
menzada, y de la cual no había podido ultimar la distribu-
ción por haber salido inopinadamente para Madrid.

Otro dia serà, Deo volente, que nos hablemos y que mú-
tuamente nos confortemos y consolemos con la comunica-

EPISTOLARI

ción inmediata y divertida de los dulces sentimientos que a
ambos nos unen.

Y con muchos saludos a toda esa amable y respetable fa-
milia es siempre suyo amigo afm. y s.q.l.b.l.m.

El Obispo de Vic.

979. A Alexandre Carles. 1

Vic, 31 de desembre de 1904.

Estimat Alexandre: a veure, doncs, si pujarà com diu.
Aquest any, fins ara, no ha fet los freds d'altres anys; però
per això que es posi la capa gruixuda, perquè hi ha molta
diferència de Vic al Vallès. — Memòries a la seua Sra. Tia,
a la Teresina i a tots los seus, que a tots envia sa benedicció
son afm. amic

El Obispo de Vic.

1. Enginyer, de Castellar del Vallès.,

980. A Manuel Guasch.

Vic, 31 de desembre de 1904.

Sr. D. Manuel Guasch.

Estimat amic: fa temps que no sé res de tu i que no et
veig, encara que aprofito totes les ocasions per a preguntar-
ne. Avui t’escric per a dir-te que demano a Déu que et be-

JOSEP TORRAS I BAGES

neesca a tu i a la teua Esposa i al teu fill, i a tots los teus.
Que la gràcia de Jesucrist regne en la teua casa.

Mira de fer una expedició, amb los capellans o sens ells,
que el fred no vos ha d'espantar.

Desitjaria tenir abans de la Quaresma medalles, que se
m'han acabat. Millor que en facen major cantitat que l'al¬
tra vegada perquè se'n distribueixen moltíssimes per les es¬
coles anant de visita.

I al saludar a tu i als teus vos envia sa més afectuosa be¬
nedicció

Lo Bisbe de Vic.

Al qui fa les medalles fes-li observar que l’altra vegada
sortiren un xic borroses; més imperfectes que les estrange¬
res.

981. A l’Arxipreste de Manresa.

Estimat Senyor Arxipreste: lo Senyor Soler i Arola m'ha
escrit una carta proposant que la funció darrera del Cente¬
nari de les Dolors se faça a la Seu per raons que ell al·lega
i semblen fundades. En això, naturalment, s'ha de deixar
que la Congregació resolgui lo que cregui convenient per¬
què és cosa seva. Però amb aquest motiu só pensat si lo pres¬
biteri de Sant Miquel serà suficient per a la celebració d'un
pontifical, perquè tota solemnitat si no se celebra amb les
convenients condicions en lloc de solemnitat pot resultar
una cerimònia ridícula. Lo gran no cap en lo petit. De con¬
següent V. s'hi fixarà i si realment allí fos inconvenient un
Pontifical podria celebrar-se un Ofici que no fos de pontifi¬
cal, i aleshores jo podria suplir-lo celebrant la missa de Co¬
munió al matí i distribuint-la als Congregants, sens perju-

EPISTOLARI

dici de que a la tarda predicaria. — V. m’escriu anticipada¬
ment perquè com los ornaments del Pontifical, tunicel·les,
càligues, etc. són molestosos de portar m’estalviaria aquest
amoïno. — Lo saluda afectuosament, s’encomana a ses ora¬
cions i el beneeix

Lo Bisbe de Vic.

M'alegro del bon resultat de la predicació quaresmal i
desitjo que acabi amb un bon fruit espiritual, i memòries al
P. Mas i als germans de V. Diga també al Sr. Soler i Arola
que aquesta carta serveix de resposta a la seva, que el salu¬
do molt afectuosament, però que les coses d’una Corporació
com la de les Dolors se les ha de resoldre la mateixa entitat.

982. A la «Lliga Regional» i «Associació Obrera Catala¬
nista» de Manresa. 1

La fulla que m’han enviat no és apòcrifa com V.V. supo¬
sen. Uns piadosos sacerdots me la presentaren per a que hi
concedís indulgències i com representa una aspiració indi¬
vidual a la perfecció cristiana que sempre ha d'ésser fomen¬
tada naturalment que hi vaig accedir.

Això no significa que no sia laudable lo propòsit que V.V.
tenen de dignificar les diversions públiques procurant que
sien nobles expansions, característiques i pròpies de la nos¬
tra gent, i que conduesquen a elevació de la vida popular i
comunal.

I amb aquest motiu saluda a V.V. i als seus consocis i
amics i a tots amb gran afecte envia sa paternal benedicció

Lo Bisbe de Vic.

JOSEP TORRAS I BAGES

]. Les entitats regionalistes de Manresa han nomenat una comissió per a es¬
tablir en la ciutat les sardanes, i fomentar-les contra els balls de sala. A propò¬
sit d’això apareix una fulla rotulada «A la joventut devota de Maria Immacu¬
lada», on s'invita a no prendre part en sardanes amb persones de diferent sexe,
ni en hores de funció parroquial o de congregació; contra la qual fulla es queixen
amb el Prelat les corporacions indicades» (Nota de Fortià Solà).

983. A Maties Llorens i Pallejà.

Vic, 1 de gener de 1905.

Estimat Maties: moltes gràcies pels teus bons serveis. A
la noia de que em parles la confirmaré qualsevol dia, però
escriu immediatament abans del dia, perquè si jo fos fora,
us telegrafiaríem que no pugés. Però també te diré que em
sembla que aquesta noia no tindria necessitat de fer un viat¬
ge a Vic al cor de l’hivern, puix de segur que demanant-ho
al seu Sr. Cardenal, ho faria. Moltes memòries als teus bons
papàs i disposa de ton amic

Lo Bisbe de Vic.

984. A Josep Vidal. 1

Vic, 11 de gener de 1905.

Estimat Mossèn Vidal: no s'entristeixi encara que hagi
de passar alguna contrarietat, amb l'auxili de Déu l'home
surt de tot. Ja té bon conseller amb el Sr. Arxipreste, i en
totes les coses sobre què em consulta parli'n amb ell i se¬
gueixi la conducta que ell li indiqui, i com ell està més al
tanto de les circumstàncies locals podrà indicar-li amb més

EPISTOLARI

seguretat que jo la conducta que li convingui seguir. — Ja
té bona patrona en la Verge dels Dolors, que el consolarà en
tot. I encomani’m a Ella. — El saluda afectuosament i el be¬
neeix,

El Bisbe de Vic.

1. De Manresa.

985. A Tomàs Costa.

Vic, 13 de gener de 1905.

Exmo. e Ilmo. Sr. Arzobispo de Tarragona.

Mi venerado Metropolitano y caro Hermano: como el
Cura de Sallent me había dicho que iban a organizar una
suscripción en toda Cataluna para el Monumento del V. Cla¬
ret, le exigí que ofreciera la presidència de la Junta al Me¬
tropolitano porque así me parecía que debían ir las cosas,
y así hubiese sido mi gusto. Me conformo no obstante con
la voluntad de V. y escribiré al referido pàrroco para que
tire adelante en la constitución de la Junta en la forma que
mejor le parezca.

Por Tarragona no tendràn tanto frío. Aquí un día llegó,
en ciertos puntos, a 16 bajo cero, pero no hay mala salud,
aunque sí mucha sequía en los campos. — Le saluda muy
afectuosamente y se encomienda a sus oraciones, su amigo

El de Vic.

JOSEP TORRAS I BAGES

986. A Tomàs Costa.

(sense data) (1905).

Exmo. e IImo. Sr. Arzobispo de Tarragona.

Mi venerado Metropolitano y querido hermano: recibí
una carta del Marqués de Estella, y supongo que los demàs
Prelados la habràn recibido igual, invitàndome a la suscrip-
ción para erigir un monumento a Martínez Campos, y aun
a proponerla a mis subordinados. Respecto a esto último,
que ya la carta lo proponia condicionalmente, no creo que
yo aquí deba hacerlo; pero aún dudo de lo primero es decir
de tomar parte en la suscripción, pues en esta Diòcesis hay
regiones bastante carlistas y es claro que lo del Monumento
ha de causaries impresión desagradable. De todos modos le
agradecería se sirviera manifestarme lo que piensa V. hacer
y si determina suscribirse la cantidad que piensa ofrecer a
fin de tener yo una norma para mi conducta, pues no qui-
siera separarme de la línea de conducta que crean conve-
niente seguir los demàs Hermanos.

Y al saludarle muy afectuosamente se recomienda a sus
oraciones y l.b.l.m. su amigo y hermano.

El de Vic.

987. Al Convent de les Monges Salesses de Manresa.

Vic, 27 de gener de 1905.

Madre Superiora: no quiero que pase la fiesta de San
Francisco de Sales sin enviaries el testimonio de mi afecto
y el deseo de que interesen al Santo Obispo fundador de
vuestro Instituto en favor mío y de mi Diòcesis — Porque el

EPISTOLARI

Santo es un ejemplo para las Religiosas y para los Obispos.
El gran resplandor de sus virtudes proviene de un foco: de
que se despojó enteramente del amor de sí mismo y se re-
vistió del amor a Jesucristo. Y obispos y monjas necesita-
mos desprendernos del amor de nosotros mismos y reves-
tirnos del amor a nuestro dulcísimo Salvador, si no quere-
mos ser infieles a nuestra divina vocación. Nuestro oficio
exige desprendernos de nosotros mismos, y si llegamos a al-
canzarlo, ya no tendremos dificultades en nuestro camino.
Lo que nos ciega, lo que nos perturba, lo que nos impide la
Santidad es el amor desordenado a nosotros mismos, y no
hay paz, no hay consuelo, no hay suavidad de vida si no lle¬
gamos a ese desprendimiento. El glorioso Santo fué tan sua-
ve, porque estaba desprendido de sí mismo. Había desalo-
jado de su corazón el amor propio y por esto Jesucristo ha-
bitaba en el corazón de San Francisco de Sales. Los dos amo-
res, el amor propio y el amor de Dios, no pueden estar jun-
tos, son como la luz y las tiniebias, que si hay luz no puede
haber tiniebias, y si hay tiniebias no puede haber luz — El
amor propio es tenebroso, ofusca los ojos del alma, pertur¬
ba nuestra inteligencia y engana a nuestra voluntad; por
esto debemos tenerle declarada guerra perpetua. Desde el
noviciado hasta la sepultura debéis combatir contra este
enemigo. Pero como tenéis por capitàn al dulcísimo Padre
vuestro, no temàis la dureza, la fatiga de la batalla. Su dul-
zura todo lo penetra, todo lo vence, porque es la misma dul-
zura de Jesús, que hace dulce hasta lo amargo, y agradable
lo mortificante. Vosotras mas que yo sabéis las dulzuras del
retiro, del silencio, de la larga oración, de la obediència, de
la penitencia, y de la contradicción; armas con las cuales
quiso revestiros el glorioso Fundador — A él encomendad-
me; que os envia su bendición mas afectuosa con motivo de
la fiesta del Santo, vuestro Prelado,

El Obispo de Vic.

JOSEP TORRAS I BAGES

988. A Tomàs Costa.

Vic, 28 de gener de 1905.

Exmo. e Ilmo. Sr. Arzobispo de Tarragona.

Mi venerado Metropolitano y caro Hermano: estoy de
perfecta conformidad con V. respecto a la inutilidad de las
Juntas y a la necesidad de que uno se constituya en gerente
si quiere que se haga algo. Pero en el caso presente tendré
que prescindir de mi convicción porque el Cura de Sallent
y el diputado por Manresa han emprendido la obra, y no vi-
viendo ellos en Vic y hasta siendo algo dificultosa la comu-
nicación, tendré que dejarles hacer. De otra parte ambos tie-
nen grande interès en la realización del proyecto.

Me escribió el Sr. Cura Pàrroco de Sallent que el Sr. Car¬
denal le había dicho que se suscribiría por quinientas pese-
tas y me pedía si yo me suscribiría por igual cantidad, como
él pensaba hacerlo, y le contesté afirmativamente. Ambos
habíamos convenido anteriormente un tipo menor, pero ha-
biendo el Sr. Cardenal espontàneamente ofrecido la suscrip-
ción referida, ignorando nuestro propósito, le pareció al
Cura y a mi también que debíamos ponernos al mismo ni-
vel por la razón de que el monumento o estatua radicarà en
la Diòcesis y es en honor de un hijo de la misma.

Que Dios Nuestro Senor le conserve la salud y la alegria
del espíritu le desea su amigo y hermano que se encomien-
da a sus oraciones

Ei de Vic.

EPISTOLARI

989. A Josep Deàs.

Vic, 9 de febrer de 1905.

M.I.S. Dn. Josep Deàs, Abat de Montserrat.

Estimat amic Senyor Abat: avui vigília de la gloriosa
Santa Escolàstica Verge, li escric perquè considero a aques¬
ta Santa Patrona de la ciutat de Vic com un afectuós llaç d'u¬
nió amb lo Monestir benedictí de Montserrat, a on començà
lo meu Episcopat. Que la germana del gran Fundador, de
puresa i simplicitat angèlica, alcance per a Montserrat i per
a Vic la gràcia divina de la santificació, de la pau i de la fe¬
licitat espiritual i temporal.

I al saludar a V.S. i a tota eixa venerable Comunitat, i al
desitjar-los a tots i per molts anys la plenitud de l’esperit be¬
nedictí s'encomana a ses oracions son amic i servidor en Cristo

Lo Bisbe de Vic.

990. A Narcís Verdaguer i Callis.

Vic, 16 de febrer de 1905.

Estimat Narcís: he rebut la seva carta, i me complau la
visita que em promet. Fa tant temps que no l’he vist, que
per mi serà un verdader consol lo veure al qui conegui des
de jove, viu i afeccionat a les coses de la terra. — Moltes me¬
mòries a les seves boníssimes mare i Esposa de part de son
afm. amic que a la seva casa envia sa benedicció

Lo Bisbe de Vic.

JOSEP TORRAS I BAGES

991. A Emili Pascual. 1

Vic, 16 de febrer de 1905.

Estimat Emili: sento la mort del seu Pare, que al Cel sia.
Sempre m’havia fet l'efecte d’un home formal, honrat i cris¬
tià, i li tenia afecte. L’encomanaré a Déu, i V.V. procurin
conformar-se a la seva voluntat, sabent que ens ha criat no
per la terra, sinó pel cel. Que allà tots nos puguem veure.
— Desitjo que els malalts de la grippe se posin bé. Moltes
memòries a la Toneta i als demés de la família, i li és sem¬
pre amic i cosí afm.

Lo Bisbe de Vic.

1. Del Bruc.

992. A Josep Giralt.

Vic, 19 de febrer de 1905.

Estimat Pepet: desitjo que Déu beneesca lo teu matrimo¬
ni, que em participes en la carta que acabo de rebre. Procu¬
ra que la casa i família que vas a començar sia cristiana en
les creències i en els costums, i aleshores trabaràs en el ma¬
trimoni la pau de la vida i el consol del cor, per suportar les
dificultats de la vida, que aquest és un dels principals fins
del sant sagrament que vas a rebre.

I a tu, i a la que demà ha d'ésser la teva esposa, us sa¬
luda i envia la benedicció pastoral

Lo Bisbe de Vic.

EPISTOLARI

993. Al Sr. Rector de Vallfogona.

Vic, 20 de febrer de 1905.

Rdo. Sr. Cura-Pàrroco de Vallfogona. Sírvase entregar al
canónigo Corbella la adjunta o enviàrsela dondequiera esté,
pues conviene que la reciba lo mas pronto posible. — Le sa¬
luda y bendice

El Obispo de Vic.

994. A Ramon Corbella.

Vic, 20 de febrer de 1905.

Estimat Mossèn Ramon: avui al constituir-se lo tribunal
per a les oposicions lo canonge Joaniquet ha caigut malalt
de gra vedat, a l’objecte de no tenir entretinguts als oposi¬
tors i sobretot lo de fora, só telegrafiat al Ministre que nom-
brés un altre canonge i acaba de respondre telegràficament
que el nombra a V. De consegüent pose's en camí de seguit
i telegrafie lo dia que arribarà per a que lo dia abans se pu-
guen picar punts. Lo pobre Martí dues vegades ha anat a pi¬
car punts i se n'ha hagut d’entornar, la una per estat malalt
lo Dr. Tomàs i l’altra lo Sr. Joaniquet. Lo saluda i li envia
sa benedicció més afectuosa

Lo Bisbe de Vic.

JOSEP TORRAS I BAGES

995. A Ferran Purcalla.

Vic, 27 de febrer de 1905.

Mi querido amigo: Hoy ha venido la sobrina de ese Sr.
Cura diciéndome que su tío quería que saliesen de su casa,
como creo que así conviene, pero que sólo quería daries cien
duros y que V. mediaba en el asunto. Yo le he dicho, porque
no me conviene meterme en asuntos domésticos, que yo no
podia intervenir, diciéndome sobre todo ella que no habían
mediado pacto de mensualidad, pero que le dijera a V. si po¬
dia alcanzar algo màs del Sr. Cura. Yo le escribo a V. porque
como estoy convencido de la necesidad de que se separen, de
buena gana daré para ellas cuarenta o cincuenta duros, que
de otra parte ya es casi lo que ella ha manifestado que pre-
tendían.

Conviene mucho que se vayan ellas de San Juan, pues
he conocido que la que ha venido es muy capaz de desacre¬
ditar a su tío, como ya lo ha hecho. Y si no fuera posible
que salieran de San Juan el Arcipreste no debe permitir una
vez hayan salido de su casa que vuelvan a introducirse por¬
que volverían a las andadas.

A ver si puede resolverse pronto este enojoso asunto y si
con esta medida tendra algún alivio la parròquia, a lo cual
pueden cooperar mucho los eclesiàsticos residentes en ella.

Se encomienda a sus oraciones y le envia su afectuosa
bendición su antiguo companero y amigo

El Obispo de Vic.

996. A Francesc Albó i Martí.

Vic, 4 de març de 1905.

Estimat: m'omple de consol el veure que V. és un dels

EPISTOLARI

qui es donen a la propaganda social entre certs elements,
als quals fóra difícil parlar de religió. De vegades el senti¬
ment de religió s'introdueix abans que la fe; el recte pensar
en l’ordre natural disposa a l’ordre sobrenatural, és el
preambulum ad articulos de què parla Sant Tomàs. El jovent
mercantil a qui s’ha dirigit, V. sap que fou l'instrument de
difusió de què es valgué en Gambetta. V. que és jove i té pa¬
raula fàcil i agradable ha de considerar aquest apostolat
com una obligació.

I Déu el beneirà a V. i a la seva Esposa i família, com els
saluda i envia sa benedicció més afectuosa, son amic

Lo Bisbe de Vic.

Digui al seu germà Ramon que aquesta carta és com si
li hagués escrita a ell, que tant fa en benefici del pròxim.

997. A Frederic Clascar.

Vic, 19 de març de 1905.

Estimat Mossèn Frederic: perquè després entre distrac¬
cions i feina potser no ho faria t'escric quatre ratlles en
aquest dia de Sant Josep al vespre.

No t’has de desanimar però sí has de tenir un mètode de
vida i en ell no hi ha de faltar la meditació diària. Encara
que et coste has d’insistir fins a tenir-ne l’hàbit. Lo domini
intern de l’home és necessari per a dominar-se exteriorment.
També t'encomano la devoció a la Verge Maria i l’ús del
Sant Rosari, terme mig de la pietat o devoció, que lliga ad¬
mirablement amb la complexió humana. Les lectures ascè¬
tiques te prepararan per a la meditació, i per a la vida es¬
piritual.

JOSEP TORRAS I BAGES

Ja saps que pots parlar-me amb llibertat, i encomana a
Déu a ton afm. amic

Lo Bisbe de Vic.

998. Al Rvnd. P. Director de la Congregació de Maria
Anunciata i de Sant Josep, de la Cova de Sant Ignasi, de
Manresa.

Vic, dia de Sant Josep de 1905.

Abans d'anar a la Missa Major de la Seu, avui, dia de
Sant Josep, vull posar a V.R. i als Congregants quatre rat¬
lles, rebut l’obsequiós present del bell llibre que m'han en¬
viat, 1 per a encoratjar-los encara més en la devoció i amor
a la Immaculada Verge Maria i al seu castíssim Espòs, Sant
Josep, que constitueixen una de les principals delícies de la
vida cristiana, la delícia dels afectes filials, que són los sen¬
timents més vius, més dolços, més purs entre tots los afec¬
tes humans. I com aquest afecte filial que tenen els cristians
envers Josep i Maria és un afecte sobrenatural i diví, que de¬
riva de la gran paternitat divina, feta efectiva per la Re¬
dempció de Jesucrist Senyor Nostre, resulta que aquest sen¬
timent filial, més que humà, revesteix una sublimitat molt
superior al sentiment filial purament humà, el més respec¬
table dels sentiments dels homes.

En la vida, feliç qui pot disfrutar del sentiment filial, fe¬
liç qui no n'és orfe, i jpobre de l’orfe! I l'orfanitat pitjor, l’ir¬
remeiable és l’orfanitat espiritual, de la qual ens deslliuren
Josep i Maria, sempre disposats a comunicar-nos la calor
pura i santa d’un amor que res del món pot desvanèixer. Per
això, P. Director, quant més infondeixi la devoció a Maria i
Josep als Congregants, més ells li seran deutors d’haver-los

EPISTOLARI

deslliurat de l’amargura de l’orfanitat espiritual. Aquests
Pares nos acompanyen durant tota la vida, fins a la vellesa,
en totes les vicissituds, en tota soledat del cor, i a l'arribar
a la mort, no ens desemparen, sinó que ens introdueixen a
l’eterna vida.

Que ells preguen per tots nosaltres! I en prova d’afecte
al Director i als Congregants envia sa benedicció més afec¬
tuosa

Lo Bisbe de Vic.

1. El llibre és Manresa Ciutat de Maria, escrit pel congregant senyor Joaquim
Sarret i Arbós (Nota de Fortià Solà).

999. A Ferran Purcalla.

Vic, 1 d’abril de 1905.

Estimat amic Mossèn Purcalla: no passi ànsia pels cin¬
quanta duros que vaig prometre per mediació de vostè, en¬
cara que l’interessat posés dificultats en abonar-los, en qual
cas vostè avisi que se li remetran. Respecte dels cent me
sembla que no arribarà la ridiculesa a tant que es resistes-
ca a donar-los. Però de totes maneres vostè no els perdrà, i
en tal cas, avisi també.

Lo saluda afectuosament i a vostè i a la seva germana en¬
via sa benedicció

El Bisbe de Vic.

JOSEP TORRAS I BAGES

1000. A Leonci Soler i March.

Vic, 3 d'abril de 1905.

Estimat Leonci: diga a la família de la monja Enrich que
ja he dit a la Comunitat de l'Ensenyança que la podien re¬
bre, mediant lo compliment dels requisits canònics conve¬
nients.

I al saludar a V. i a tota sa família los envia sa més afec¬
tuosa benedicció son amic

Lo Bisbe de Vic.

1001. A Ramon Martí.

Vic, 16 d’abril de 1905.

Estimat Dr. Martí: com em convé sortir a Santa Visita
de seguit de passada la pròxima Pasqua i abans he de trac¬
tar amb tu d’un assumpte, desitjo que el dissabte Sant, vi¬
gília de la festivitat, vinguis ja a Vic, encara que sia es¬
curçant un parell de dies la teva excursió a Segarra.

Et saluda i t'envia sa més afectuosa benedicció

El Bisbe de Vic.

1002. A Agustí Valls.

Vic, 22 d'abril de 1905.

Estimat Agustinet: bé mereix la teva bella poesia del dia

EPISTOLARI

de Sant Josep una carta, i encara que tardana te l'escric avui,
dissabte Sant i vigília de la Resurrecció del Senyor. Així tinc
ocasió de significar-te a tu, al teu germà, i al teu cunyat i a
totes tres famílies respectivament lo meu desig i la meva pre¬
gària de que la gràcia i el consol del diví Triomfador de la
Mort omple la vostra vida cristiana que és lo vestíbul de la
vida eterna. — Dimecres al matí surto de Santa Visita a par¬
ròquies de la muntanya; així sia profitosa per les ànimes que
Déu me té encomanades. — A tots vos saluda i envia sa be¬
nedicció més afectuosa, ton amic i servidor en Cristo

Lo Bisbe de Vic.

1003. A Àngel Macià.

Vic, 24 d'abril de 1905.

Rt. Dn. Angel Macià, Pbro.

Mi estimado Mosén Macià: deseo que con mucha reser¬
va y discreción vayas comunicàndome los hechos y actos re-
ferentes a las relaciones de la persona de que me hablaste.
No hay necesidad si escribes de que la nombres, para evitar
que un extravio de la carta pudiese dar ocasión a que se di-
vulgase un secreto que debe permanecer tal.

Sé muy virtuoso y piadoso, no dejes la oración y lectura
espiritual, la devoción al Santísimo y a la Virgen Maria, y
seràs un sacerdote agradable a Dios y provechoso a la Igle-
sia. — Y te saluda y bendice

El Obispo de Vic.

JOSEP TORRAS I BAGES

1004. A Josep Bolet. 1

Vic, 25 d’abril de 1905.

Estimat doctor Bolet: abans de sortir a Santa Visita, t’es¬
cric per a dir-te que vàrem rebre lo peix que enviares per
la Setmana Santa i que t’agraesc l’oportú obsequi. — Desit¬
jo que t’encaixes amb la vida parroquial. Un rector actiu,
de pura intenció i amable amb lo pròxim és més agradable
a Déu i està en majors facilitats d’enriquir-se de la divina
gràcia, que no pas un cartoixà o un jesuïta. — Moltes me¬
mòries al teu senyor Rector, i disposa de ton amic

Lo Bisbe de Vic.

1. Regent de Santa Maria de Badalona.

1005. A Dolors Vilaclara.

Aiguafreda, 29 d’abril de 1905.

Apreciada Dolores: volia escriure-li quatre ratlles per
Pasqua, quan vaig rebre la targeta de V.; però havia de sor¬
tir el dimecres al matí cap a Santa Visita, i ademés, plogue-
ren sobre mi moltes atencions, i arribà així l’hora de sortir
de Vic.

Avui li escric quatre ratlles des d'Aiguafreda, mentres es¬
pero demà pujar a Tagamanent, i continuar per aquelles
muntanyes. Desitjo que la Resurrecció del Senyor faci re-
nàixer en son esperit l'alegria cristiana i el consol espiritual
que ens ajuda a fer el camí de la vida.

Que el diví Redemptor i triomfador de la mort li envie
la seva gràcia fortificant, i V. encomani a Déu a aquest ser-

EPISTOLARI

vidor seu en Cristo que afectuosament la saluda

Lo Bisbe de Vic.

1006. A Jaume Serra.

La Móra, 1 de maig de 1905.

MJ.Sr. D. Jaume Serra.

Estimat Vicari i amic meu: a l'arribar a La Móra só re¬
but la seua carta i el plec de la correspondència i encara
que en aquestes rectories de vegades costa de fer una carta,
li poso aquestes quatre ratlles per a dir-li que V. escriga als
Srs. Gaudí i Baixeres encarregant-los la inspecció del pro¬
jecte d'en Sert, en los térmens parlats i que V. refereix en
la seua. Crec no obstant que sens que s’haja de publicar in¬
discretament lo que ells diguen no convé tampoc obligar-se
al secret en una cosa que s'ha fet tan pública, majorment
quan los artistes barcelonins, fins reconeixent lo mèrit ar¬
tístic d’en Sert, trobaran manera, si així los hi sembla, de
dir que el projecte no és realitzable per los motius que no¬
saltres temem. Per això me sembla que fins lo dr. Dachs ha¬
via apuntat en un paper alguns quesitos referents a si resul¬
tava practicable lo projecte baix diferents conceptes; i així
fóra convenient escriure a dits Baixeres i Gaudí, i fins als Lli¬
mones si en Dachs no els havia escrit. Convé molt aquest ju¬
dici integral i pràctic puix si es reduís d’un judici purament
artístic en sentit especulatiu fóra perillós de trobar-se des¬
prés amb un conflicte amb en Sert a qui naturalment de¬
vem consideració. — Més val que escriga V. manifestant que
ho fa per encàrrec meu per trobar-me en Santa Visita, que
no pas que ho faça jo.

Concedesc amb molt gust les indulgències per a Mn. Ser-

JOSEP TORRAS I BAGES

ra, que al cel sia, i me sembla que a la tornada del Dr. Dachs,
sobretot si està bo i és a Vic lo Dr. Errando que V. podrà
anar a Calaf.

Sento lo del ineeting que em comunica, puix significa la
creació d’un foco en la comarca que pot ser de molt mal efec¬
te espiritual.

Li remeto un ofici dels Jocs Florals. Lo dr. Dachs me di¬
gué que ja havia escollit objecte en lo establiment de Hoyos
i Esteva i de consegüent mire V. de fer-li saber perquè faça
de manera que puguen tenir-lo, si és possible, lo dia de la fes¬
ta.

Avui de Tagamanent a La Móra, passant per la Calma,
hem tingut necessitat de lligar los barrets pel vent que en¬
cara xiula molt fort; però havem tingut bon camí, gràcies a
Déu.

Memòries a tots los de casa, i Mossèn Ramon també i dis-
pose de son amic afm.

Lo Bisbe de Vic.

1007. A Ramon M a Però i Inglada.

Vic, 4 de maig de 1905.

R.D. Ramon M a Però e Inglada, Pvre.

Estimat Senyor: aprofitant unes poques hores que estic
a Vic de trànsit per a Santa Visita que estic practicant, li es¬
cric quatre ratlles de pèsam per la mort que em participa
de la bona i virtuosa Francisqueta, germana de V. Que Déu
la tinga al cel i a V. i al fill de la difunta i demés de la fa¬
mília los donga aquell consol de l’esperit que fa més supor¬
tables les penes de la vida. Era bondadosa, misericordiosa
i piadosa i havem d'esperar que el diví Redemptor l'haurà
introduïda en son etern regne.

EPISTOLARI

I amb aquest trist motiu saluda afectuosament a tota
eixa cristiana família son servidor en Cristo

Lo Bisbe de Vic.

1008. A Josep M a Sert.

Vic, 4 de maig de 1905.

Sr. Dn. Josep M a Sert.

Estimat Josep Maria: t'escric quatre ratlles aprofitant
unes quantes hores que estic a Vic, de pas, devent demà al
matí continuar la Santa Visita per les parròquies de la Mun¬
tanya, a on és difícil escriure, i la fatiga molta.

Ja pots pensar que sempre te guardaré un afecte espe-
cialíssim i encara més després dels treballs que has fet en
mon obsequi. La teua obra no dubto que és la revelació d’un
esperit artístic, perquè et conec; però tu comprens que jo
tinc de mirar la cosa en relació a la Diòcesis per lo qual he
nombrat una comissió per a que m'informe i de la qual te
donarà coneixement lo doctor Dachs. No puc prescindir d’en
Gaudí, puix és arquitecte de mèrit, i en la comissió tinc la
seguretat de que no es deixarà portar d'una impressió rebu¬
da poc favorablement, sinó que home de talent i voluntat
recta judicarà segons veritat. Me sembla que t’has alarmat
massa i potser ell ha sigut menos condescendent perquè jo
encara no li havia escrit. Ara ho faig al mateix temps que a
tu. Per a proposar jo l'obra al Capítol de la Seu necessito pre¬
sentar-la acompanyada de totes les garanties.

No vulgues decaure d’ànimo i tingues sempre la segure¬
tat de l’afecte que et professa

Lo Bisbe de Vic.

JOSEP TORRAS I BAGES

1009. A Tomàs Costa.

Vic, 12 de maig de 1905.

Exmo. Sr. Arzobispo de Tarragona.

Mi venerado Sr. Arzobispo: el Rdo. Dom Mauro Sablay-
rolles, monje de S. Benito, francès, y que con sus hermanos
pasan el destierro no lejos de esta Ciudad, y a quien conoz-
co por haberse prestado muy amablemente a dar lecciones
de Canto gregoriano a este Clero y a varias Comunidades de
Monjas, me pide lo presente a V.E. lo cual hago con estas
líneas.

Y aprovechando esta ocasión saluda afectuosamente a
V.E. y le besa las manos

El de Vic.

1010. A Josep M a Sert.

Sant Pere de Torelló, 13 de maig de 1905.

Sr. Dn. Josep M a Sert.

Estimat: aquí a Sant Pere de Torelló rebo la notícia del
judici dels artistes sobre la teua obra i abans d’internar-me
per les parròquies de La Vola i Collsacabra vull enviar-te la
meua més carinyosa enhorabona. Sempre havia confiat en
lo teu talent d'artista, però naturalment sentia algun temor
com se té sempre, com tindries tu mateix, quan se tracta de
coses tan difícils. Déu t'ha ajudat i has sortit bé d’una em¬
presa que es judicava quasi impossible. Ets un vencedor, i
jo me glorio amb Déu Senyor Nostre de la teua victòria. Com
succeeix sovint en aquests conflictes que precedeixen a les
victòries potser ni tu ni jo sabíem bé lo que ens fèiem, però

EPISTOLARI

Déu nos guiava i tu pots dir: veni et vici. D’un cop ha sortit
l’obra.

Faig esperar al Rector i als Vicaris i estic fadigat. Adéu
i rep la més afectuosa benedicció.

Lo Bisbe de Vic.

1011. A ril·lm. Sr. Degà i Capítol Catedral de la Santa
Església Catedral Basílica de Vic.

Vic, 22 de maig de 1905.

Ilmo. Sr. — En otras ocasiones hemos manifestado a V.S.
que el artista D. José M a Sert generosamente había ofrecido
decorar y pintar esta Nuestra Santa Iglesia Catedral, a cuyo
objeto se trasladó a París, gran centro de estudiós artísticos,
y en donde trabajó unos proyectos de decoración y pintura
de los cuales ha presentado muestra en la ciudad de Barce¬
lona. Al objeto de que este Nuestro amado Cabildo tuviese
datos màs precisos acerca de la conveniència artística, li¬
túrgica y econòmica del referido proyecto, comisionamos a
una Junta de artistas residentes en Barcelona y de recono-
cido talento, a los cuales pedimos que en vista del proyecto
presentado respondiesen a varias preguntas que formula-
mos. Con el presente remitimos a V.S. el catalogo de pre¬
guntas por Nos formuladas y las respuestas que a las mis-
mas ha dado la Comisión artística mencionada, para mayor
ilustración de este Ilustísimo Cabildo, pedimos también a
los M.I. Sres. Dean y Canónigo Collell asistiesen al acto de
inspección del proyecto y también para que diesen verbal-
mente las explicaciones convenientes a la Comisión artísti¬
ca que había de dictaminar, como en efecto verificaron. —
En vista, pues, de las respuestas dadas por la Comisión ar-

JOSEP TORRAS I BAGES

tística y de las explicaciones de los dos referidos Senores del
Cabildo que asistieron al acto de examen del proyecto men-
cionado, esperamos que V.S. reflexionarà, estudiarà y resol-
verà lo que crea màs oportuno y conveniente para esta Nues-
tra amada Santa Iglesia Catedral. — Dios guarde a V.S. mu-
chos anos. —

José, Obispo de Vic.

1012. A Joan Badia.

Vic, 23 de maig de 1905.

Estimat amic: lo teu nebot, Josep M a Sert, ha portat part
del projecte de decoració i pintura d’aquesta Catedral i a
Barcelona ha merescut l’aprovació i l’aplauso d’una comis¬
sió d’artistes de talent que l'examinaren. Com tu en nom del
germà gran d'en Josep M a m’havies parlat de que la família
temia que amb lo projecte referit no tingués ell una grossa
disminució de fortuna, jo vàries vegades li havia parlat molt
explícitament per a que no es posés en aquest perill, puix
l'obra era enterament voluntària per les dues parts. Un dia
d'aquests que ha sigut a Vic, li só tornat a cridar molt sè-
riament l’atenció sobre d’això, i convé que tu sàpies alguna
cosa per a que la família veja que a Vic no es té cap ganes
de perjudicar los interessos d'en Josep M a Sert.

Jo, com era mon dever, só passat la qüestió al Capítol i
aquest ha redactat unes bases de contracte d'execució a mon
entendre discretes; però temo que en Josep M a no es fixa
prou en la part econòmica, puix l'única dificultat per ell, se¬
gons m'ha dit lo Degà, és una condició de caràcter artístic,
essent així que em sembla que hauria de reflexionar molt so¬
bre lo cost de l’obra. Lo Capítol ajudat molt per mi ofereix

EPISTOLARI

vint-i-cinc mil duros, que s’entregaran al Josep M a un cop
completament terminada la decoració i pintura, però que
ell amb aquesta cantitat ha de sufragar los gastos tots de
preparació i d'execució. Lo Capítol i el Bisbe no poden fer
absolutament res més. En Josep M a avui creia que el cost
hauria sigut molt inferior a la cantitat dita, ara ja em sem¬
bla que no està en la mateixa idea; però jo, sens ésser de l'o¬
fici, a tractes de que ell diu que la pintura s'ha de fer a Pa¬
rís me temo que ha de costar una cantitat enorme i que es
fica en un mar desconegut no sols per ell, sinó que potser
per los mateixos artistes de Barcelona, puix a Espanya no
hi ha cap obra de semblant magnitud i tal volta al món no
hi ha cap edifici tan gran com aquesta Catedral, que sia de¬
corada i pintada de la manera que ell té ideada la decora¬
ció i pintura.

Lo Degà m’ha dit que ell també li havia fet observacions
per l’estil, perquè tots l’estimem i temem que a l’executar
lo projecte a París no hi passe molts anys i amb los gastos
d’allà, amb los auxiliars que tindrà de menester, amb los llo¬
guers de grans tallers, etc. etc., no hi gaste més de lo que
deu; i el Capítol ha pres les mides de discreció i de prudèn¬
cia que li han semblat oportunes, i tu comprens que una Cor¬
poració quan contracta per la pròpia naturalesa de les co¬
ses ha d’ésser molt concreta i no varia fàcilment los seus
acords.

T’escric, doncs, a tu, puix que em parlares en nom de la
família d’aquest assumpto, a fi de que amb la forma discre¬
ta que cregues oportuna los hi manifestes los meus senti¬
ments. En Josep M a és indubtable que ha obtingut una vic¬
tòria artística amb la part de projecte presentat; i tal volta
això no li deixa veure prou clar les dificultats, sobretot d’or¬
dre econòmic, de l’execució definitiva.

A últims de la setmana, si Déu vol, sortiré cap a Roma.
Me toca fer la Visita ad Limina abans del desembre i anant-
hi ara faré la visita i podré assistir al congrés eucarístic in¬
ternacional que s’ha de reunir al Vaticà.

JOSEP TORRAS I BAGES

Encomana’m a Déu i disposa de ton amic afm.

Lo Bisbe de Vic.

1013. A Pere Santacana.

Vic, 25 de maig de 1905.

Estimat Peret: acabo de rebre carta de son cunyat de
Fontrubí, demanant-me que recomani al seu fill Vicens, que
ha de fer un viatge a Tànger, als frares espanyols d’aquella
ciutat africana; i a aquest fi escric l'adjunta targeta. Me sem¬
bla que dits religiosos són franciscans, però no ho sé del cert;
i com un dia d'aquests jo he de sortir cap a Roma, no tinc
temps de fer averiguacions. Donga memòries a dit cunyat i
al noi Vicens. — Ja li hauria escrit també dues ratlles, per
a dir-li que vaig a fer la Visita ad Limina, que em toca fer
aquest any, i que estant de Santa Visita, vaig rebre la seva,
dient-me que ja estaven bons. Que Déu los conservi la salut
i la seva santa gràcia, i dispose de son afm. amic

Lo Bisbe de Vic.

1014. A Jaume Serra.

Roma, 3 de juny de 1905.

M.I.S. Dr. Jaume Serra.

Mon estimat Vicari i amic: havem assistit a la Missa Pon¬
tifical, a alguns actes del Congrés i só tingut ja audiència

EPISTOLARI

del Sant Pare. Lo Sant Pare és un sacerdot encantador per
la seua simplicitat i bondat. És un Pastor. La Missa Ponti¬
fical fou una cosa meravellosa i demostrativa de la univer¬
salitat de la Iglésia.

Só fet ja la visita ad Limina S. Petri, i me falta sols la
de Sant Pau. De consegüent no tardarem a venir i a temps
ja ho participarem. Estem molt bé en aquest col·legi Espa¬
nyol junt amb lo Sr. Bisbe de Lugo. — Junt amb lo Dr. Dachs
saludem a tothom de casa i dispose de son amic

Lo Bisbe de Vic.

1015. A Tomàs Costa.

Vic, 14 de juny de 1905.

Exmo. e Ilmo. Sr. Arzobispo de Tarragona.

Mi venerado Metropolitano y caro Hermano: me parece
la solución màs pròpia, si es posible, de la dificultad de Cor¬
nudella, la agregación de aquella Comunidad a otro conven-
to del mismo Instituto y màxime al de Tarragona por estar
en la misma Diòcesis.

Sin haber estudiado especialmente el asunto me inclino
a la opinión de V. de que los votos solemnes se deben hacer
en el Convento donde la religiosa ha pasado los tres anos de
votos simples. Es to me parece lo màs seguro. Cuando las de
Manresa me pidieron si autorizaba la ida a su Comunidad
de una monja de Cornudella, yo creí que ya era profesa de
votos solemnes, o a lo menos no recuerdo que lo advirtiese,
y así dije, porque ellas tenían mucho interès en la afirmati¬
va, que no tenia inconveniente mediante la voluntad del Pre-
lado de la Diòcesis donde estaba. Hasta desearía que si en

JOSEP TORRAS I BAGES

definitiva la citada religiosa iba a Manresa sin haber emi-
tido sus votos solemnes que me lo participara.

Respecto a la dote me parece buena la lògica de V. pero
a la verdad no he hecho estudio particular sobre el asunto.

Ahora otra vez me han pedido las Monjas de Manresa
para ir algunas de ellas a un Convento de Andalucía y aun-
que las he hecho esperar y las he puesto algunas condicio¬
nes en definitiva he permitido que fueran. No con entera se-
guridad de que no vuelvan visto lo que ha pasado en Cor¬
nudella, a pesar de la generosa protección que V. las ha dis-
pensado.

Como estoy seguro de que V. procede con madurez y re-
flexión, y de su espíritu de equidad, haga V. lo que crea con-
veniente, puesto que el Convento està en su Diòcesis que
para mí siempre serà respetable su resolución.

Encomendàndose a sus oraciones le saluda con mucho
afecto, su amigo y hermano

El de Vic.

1016. A Àngel Macià.

Vic, 21 de juny de 1905.

Estimat Mossèn Àngel Macià: he rebut les teues cartes,
no em recordo quantes perquè tinguí dies molt plens de fei¬
na i atencions. Procura conservar-te recte davant de Déu i
de consegüent la meditació, la lectura espiritual, l’examen,
la visita al Santíssim i el Rosari de la Verge Maria no t’han
de faltar mai, i amb aquestes armes espirituals, amb la
confessió setmanal, obtindràs la victòria de la virtut sacer¬
dotal.

Sies discret i prudent amb les relacions amb lo Senyor
Rector, i amb los fiels, i la pau i el consol de l’esperit t’a¬
companyaran en tot lo curs de la vida fins a arribar al ter-

EPISTOLARI

me d’ella, que és pel bon sacerdot lo vestíbul de la Glòria
eterna.

S'encomana a les teues oracions i t'envia sa afectuosa be¬
nedicció

Lo Bisbe de Vic.

1017. A La Rvda. Mare Superiora de les Germanes Ser-
vites de Sentfores.

30 de juny de 1905.

Madre Superiora: tienen necesidad de que en la Santa
Casa de Hermanas Servitas de Sentfores que V. dirige haya
una Vicaria o Coadjutora de la Superiora, y de consiguiente
elegiràn por votos a dicha Vicaria. Los demàs cargos que va-
yan siguiendo.

Respecto de la sepultura en el propio convento no se pue-
de hacer sin una real orden y ahora no es oportuno preten-
derlo. No hay inconveniente en que adquieran un nicho o se¬
pultura en el cementerio parroquial.

Les escribo en el día del Sagrado Corazón de Jesús, mis-
terio de amor y de misericòrdia y por esto les recomiendo
mucho a todas esas Religiosas un amor verdadero a Nues-
tro Senor Jesucristo, amor no solamente de oraciones sino
que también de abnegación, paciència, humildad, y caridad
fraternal.

Y al encomendarme a sus oraciones les envia su pater¬
nal bendición y saluda a todas las religiosas con mucho afec¬
to

El Obispo de Vic.

JOSEP TORRAS 1 BAGES

1018. A l'Arxipreste de Santa Coloma de Queralt.

Vic, 4 de juliol de 1905.

Rdo. Sr. Arcipreste de Santa Coloma de Queralt.

Mi querido Senor Arcipreste: por distintos conductos y
en varias ocasiones me han venido noticias muy malas del
Sr. Cura-Pàrroco de Gramontell. Primero de que se dedica-
ba a negocios o comercios impropios del estado eclesiàstico
y màs aún del cargo parroquial. Después de que dejaba de
cumplir obligaciones graves de su ministerio pues nunca
predicaba, y también acusàndole de varios hechos opuestos
a la castidad sacerdotal y hasta que en una taberna de un
pueblo de la Diòcesis de Solsona había hablado de tal ma¬
nera y de un modo tan opuesto a un sacerdote de buenas cos-
tumbres que dejó escandalizados a los que concurrían a di-
cho establecimiento. Hasta se me ha dicho que hubo oca-
sión en que algunos pàrrocos de la vecina Diòcesis de Sol¬
sona resolvieron no ir màs a Gramontell mientras estu-
viera una determinada sirvienta, por la mala fama que ésta
tenia.

Esto naturalmente me aflige y me tortura la conciencia
y deseo poner remedio a tanto mal; pero antes deseo que V.
me informe sobre los puntos referidos, aun cuando las dife-
rentes personas que me han hablado son muy dignas de Cré¬
dito.

Consérvese V. muy bueno y reciba la màs afectuosa ben-
dición de

El Obispo de Vic.

EPISTOLARI

1019. A la Rvda. Mare Priora de l’Ensenyança de Man¬
resa.

Vic, 5 de juliol de 1905.

Vista la precedente y la reflexiva resolución de pasar al
Con vento de Porcuna, y constàndonos de la voluntad de
aquel Prelado Diocesano, concedemos la licencia que se nos
pide para salir del Convento de Manresa las que han de ir
a reforzar la Comunidad de Porcuna, pues así lo consiente
el Prelado de la Diòcesis.

José, Obispo de Vic.

1020. A Fèlix Sardà i Salvany.

Vic, 7 de juliol de 1905.

Dr. Feliu Sardà i Salvany.

Estimat amic: moltes mercès pel bell volum que só re¬
but de V. i que és altre de tants testimonis de l'activa, fe¬
cunda e intel·ligent propaganda a què V. ha dedicat sa vida.
Déu no li demanarà compte d’haver tingut tancat al calaix
lo talent amb què lo favoresqué. Ell li donga molts anys de
vida per a continuar treballant en son Sant servei. ^Lo veu¬
rem aquest any per ací dalt?

Sempre de V. amic i servidor en Cristo

Lo Bisbe de Vic.

100

JOSEP TORRAS I BAGES

1021. A Tomàs Costa.

Vic, 8 de juliol de 1905.

Exmo. Sr. Arzobispo de Tarragona.

Mi querido Metropolitano y querido Hermano: supongo que
el Habilitado de esa archidiócesis habrà recibido unos escritos
del de Zaragoza mediados con el Gobierao acerca la paga de
nóminas. El de esta Diòcesis de Vic los ha recibido y me excita
a hacer algo cooperando la gestión del de Zaragoza. Lo que dice
éste en sus comunicaciones me parece muy justo y lógico y fue-
ra muy útil alcanzar lo que solicita. Pero como creo que tales
reclamaciones no han de hacerse por diòcesis sino por Provin-
cias y en circunstancias oportunas, me limito a escribirle a V.
que como no dudo habrà recibido los documentos de referen-
cia ya pensarà lo que convenga hacer y hasta conocerà mejor
lo que vayan haciendo las demàs provincias.

Guàrdese del calor que ya comienza a apretar y consér-
vese bueno y mande a su amigo y hermano que se encomien-
da a sus oraciones

El de Vic.

Es inútil anadirle que si juzgase oportuna una reclama-
ción en el sentido de la de Zaragoza puede contar siempre
con mi firma.

1022. A l’Arxipreste de Santa Coloma de Queralt.

Vic, 12 de juliol de 1905.

Rt. Sr. Arxipreste de Santa Coloma de Queralt.

Estimat Senyor Arxipreste: crec molt atinades les obser¬
vacions que em fa sobre del subjecte de qui vaig preguntar-

EPISTOLARI

101

li; no obstant mai só sigut partidari de canviar de lloc a una
persona perquè no compleix son ofici, perquè me sembla que
el dany públic és major. Lo que sí penso fer, i li escric per a
que tinga antecendents, és cridar al subjecte, reprendre'l serio¬
sament i amonestar-lo per a que se corregesca, i que sinó s'a¬
cudirà als remeis canònics. Veurem si així hi ha alguna millora.

I al saludar-lo li envia sa més afectuosa benedicció

Lo Bisbe de Vic.

1023. A Josep Deàs.

Vic, 13 de juliol de 1905.

M.I.S. Abat de N a Sra. de Montserrat.

Estimat Senyor Abat i amic meu: li quedo molt agraït
de que deixi venir a dos monjos per a que aquest clero puga
acabar d’imposar-se en lo cant gregorià; i me sembla que la
seua natural sol·licitud sobre dels religiosos de V. pot que¬
dar tranquil·la.

Respecte del temps só parlat amb lo Degà del Capítol i
ell creu, i me sembla un pensament molt pràctic, que més
valdria esperar que passés lo estiu puix los sochantres en
aquest temps solen disfrutar de regles, i naturalment con¬
vindria que tots ells hi fossen. De consegüent, a no ser que
a V. li semblés una altra cosa, quan haja passat aquesta tem¬
porada ja li escriuré.

Desitjo que tota eixa Comunitat, tan estimada, vaja se¬
guint sens novedat, i V. amic meu, dispose sempre de son
servidor en Cristo

Lo Bisbe de Vic.

102

JOSEP TORRAS 1 BAGES

1024. A Carme Montsorí. 1

Vic, 13 de juliol de 1905.

Mi apreciada Senora Priora: como no puedo disponer de
mí mismo cuando quiero, aprovecho un momento para escri-
birle cuatro líneas, pues Nuestra Senora del Carmen me la re-
cuerda a Vd. Que Maria Santísima la proteja siempre en vida
y en muerte, y la ayude a aumentar el caudal de méritos, dàn-
dole aquella paciència que, si siempre es necesaria, lo es mu-
cho màs cuando se lleva la pesada carga de los anos. Pero el
Carmen siempre es alegre, porque recuerda la primera mani-
festación profètica de la Virgen en forma de misericòrdia y es-
peranza. Así pues, guarde Vd. siempre en su corazón el con-
suelo celestial de la Dulcis Virgo Maria. — El Senor Cardenal
me remitió un día de estos un ejemplar de unas constitucio-
nes para ese Monasterio, redactadas al objeto de hacer màs
asequibles a todas las religiosas sus deberes monacales. Creo
que es un buen pensamiento, como todo lo que facilite el cum-
plimiento del deber del estado. — Supongo que el calor, como
de costumbre, la tendra a Vd. algo apretada; pero acuérdese
de que «a l’estiu tota cuca viu». — Con muchos recuerdos a
la Senora Abadesa y a todas las religiosas, se encomienda a
sus oraciones su servidor en Cristo,

El Obispo de Vic.

1. Priora del Monestir de Valldonzella.

1025. A Lluís Duran i Ventosa.

Vic, 14 de juliol de 1905.
Sr. D. Lluís Duran i Ventosa.

EPISTOLARI

103

Estimat amic: si bé les moltes atencions que m’obliguen
i que aquest estiu s’han multiplicat, no m’han permès fer
del llibre que V. tingué l’amabilitat de portar-me «Regiona¬
lisme i federalisme» l’estudi que la seva importància dema¬
na, no obstant al repetir-li les gràcies per l’obsequi, dec ma¬
nifestar-li que el llibre és una nova demostració de l’esperit
analític de l'autor; de sa lògica jurídica i de l’escollida eru¬
dició, majorment d’escriptors moderns, que l'adornen.

Ple V. de joventut i d’amor a l’estudi i amb reflexiu en¬
tusiasme pel bé del país està destinat a ésser un dels homes
que, ajudant Déu, contribuiran a son ennobliment i a sa ca¬
racterització cristiana.

Desitjant que el seu senyor Pare vaja seguint bé, i tots
els demés de la seva respectable família, lo saluda amb molt
afecte son amic i servidor en Cristo

Lo Bisbe de Vic.

1026. A Joan Lladó.

Vic, 21 de juliol de 1905.

Estimat: tinc molt gust en enviar-te el nombrament de
catedràtic i el goig és més pur perquè no és un acte perso¬
nal meu, sinó conseqüència d'un concurs efectuat amb en¬
tera independència. T'ho participo aviat perquè puguis fer
els teus plans i la teva preparació.

I t'envia sa benedicció més afectuosa

El Bisbe de Vic.

104

JOSEP TORRAS I BAGES

1027. A Magdalena Puig de Benessat.

Vic, 21 de juliol de 1905.

Sra. D a Magdalena Puig de Benessat.

Estimada i bona amiga: demà serà la seua festa i el cap
d'any de la primera comunió del seu nét gran. Per a mi lo
dia de Santa Magdalena en l’ordre espiritual és sempre un
dia solemne. La fiel i amantíssima amiga del diví Redemp¬
tor que no el deixà ni a la sepultura i que després de l’As¬
censió gastà tota sa vida en la dolça contemplació del Déu-
Home, espargeix una aroma espiritual més forta que la del
bàlsam que ella derramà als peus del bon Jesús.

Doncs que aquesta olor celestial de pau i de consol reg¬
ne en la casa de V. suavitzant les amargures de la vida pre¬
sent i preparant-los per la vida eterna. — I a V. i a tots los
seus envia sa més afectuosa benedicció

Lo Bisbe de Vic.

1028. A Agustí Valls.

Vic, 25 de juliol de 1905.

Estimat Agustinet: per l'amic Estanyol he sabut que la
teva Mare-Sogra estava encara molt malament de salut. Que
Déu us donga a tu, a la Montserrat i als demés de la família
la força i el consol espiritual que es necessita per a suportar
les penes del desterro. Mes elles són necessàries. Res eleva
tant l'esperit com la tribulació; així com la prosperitat és
un perill del qual pocs saben deslliurar-se. Per això Déu Se¬
nyor Nostre, com a Pare misericordiós, combina en la nos-

EPISTOLARI

105

tra vida les penes i les satisfaccions per a que mantigam l'e-
quilibri de la virtut. Digues a la malalta, si està per això,
que demà en la missa en honor de Santa Anna pregaré per
ella. Santa Anna és la protectora especial de les mares de fa¬
mília, com és la piadosa malalta, i per això li demanaré que
intercedesca per ella. — I a tota la teva família envia sa més
afectuosa benedicció, ton amic i servidor en Cristo

Lo Bisbe de Vic
F

1029. A Joan Ricart, SJ.

Vic, 29 de juliol de 1905.

Mi querido amigo: deseo que el Senor les conceda a
los hijos de San Ignacio una fiesta feliz de su Santo Pa¬
triarca.

Estas fiestas de los Santos siempre suelen ser fecundas
en el orden espiritual y a los que vivimos en medio del mun-
do nos llaman la atención hacia el cielo, que debiera ser
nuestra constante preocupación. Me escribe ese Senor Arci-
preste le autorice para la bendición solemne de una Cruz
que V.V. han hecho restaurar y que està relacionada con San
Ignacio. Ha sido una buena idea escoger el día de su fiesta
para hacer dicha bendición, y quiera el Senor que su cruz
bendita, enriquecida por los recuerdos del glorioso Patriar¬
ca, sea una sombra benèfica que preserve esa ciudad de la
impiedad que va extendiéndose por todas partes de una ma¬
nera alarmante, sobre todo entre el pueblo y mayormente
entre los obreros industriales, que naturalmente son los pre-
feridos de Cristo.

Que el glorioso San Ignacio de Loyola nos alcance a to-

106

JOSEP TORRAS í BAGES

dos con motivo de su fiesta un aumento de espíritu, que tan-
to necesitamos, para sobreponernos a la inundación natu¬
ralista y al contagio mundano; y al encomendarse a las fer-
vorosas oraciones de esa venerable Comunidad les envia su
màs afectuosa bendición

El Obispo de Vic.

1030. A Josep M a Sert.

Vic, 30 de juliol de 1905.

Sr. Dn. Josep M a Sert.

Estimat: prou esperava primer veure’t, i després de ton
telegrama a lo menos la carta promesa; però ni la una ni l’al¬
tra cosa ha arribat.

No és per això, que m'estranyi gaire perquè quan se'n
porta una de cap, i més si és grossa, tot lo altre queda obli¬
dat. I la teua preocupació, o lo teu tema ara és capaç de te¬
nir-te absort.

No obstant tingues mida i mètodo en ton treball major¬
ment ara al cor de l'istiu. Jo no sé si a París fa molta calor
però aquí apreta, i és necessari afluixar un xic lo treball.

L'altre dia estigué aquí en Dionís Baixeres que passa l'is¬
tiu a Sant Julià de Vilatorta i me parlà de les mostres de la
teua obra amb molt d’elogi, cosa en ell molt significativa,
puix més que un temperament que fàcilment s'entusiasma,
és un temperament reflexiu.

Sentí que no pugesses abans de sortir cap a París, sobre¬
tot després que em vares dir l’objecte que tenia la teua tor¬
nada. Per a complir-lo no esperes a tomar a Espanya. Lo reg¬
ne etern és pertot arreu igual i Jesucrist se comunica a tots
los hòmens de bona voluntat, independentment de la perso-

EPISTOLARI

107

na que fa d’intermediari. Te recomano que li sies molt amic.
Jo no sé si tens lo Kempis, o Imitació de Jesucrist, sa lectu¬
ra infondeix amb gran suavitat l'esperit inefable i dolcíssim
del Redemptor, al costat i en comparació del qual ni cièn¬
cia, ni art, ni literatura valen res. Tu mateix, artista, la ple¬
nitud sols la trobaràs en lo amable Salvador dels hòmens.

Com pots pensar sovint parlem de tu i tots te saluden i
amb aquestes ratlles t'envia sa benedicció més afectuosa ton
amic de 1 anima

Lo Bisbe de Vic.

1031. A les Religioses de Maria Reparadora, de Manresa.

Vic, 4 d'agost de 1905.

Rda. Madre Superiora de las Reparadoras: recibo con
agradecimiento el opúsculo o Memòria relativa al Instituto
de Maria Reparadora presentada al Congreso Jubilar de Ma¬
ria Santísima últimamente celebrado en Roma.

No podia faltar en aquella solemnidad la rama bendita
de esa Congregación que brotó de Maria Inmaculada como
tantos y tantos Institutos religiosos, y como el mismo Jesús,
fruto de vida producido por eï àrbol del Paraíso Maria, bajo
cuya sombra V.V. viven y mueren.

Han de estar V.V. muy contentas de la suerte que la Pro¬
videncia les ha dado colocàndolas en ese Instituto. A la som¬
bra del àrbol bendito Maria, cinamomo, palmera y olivo y
no sé con cuantos àrboles mas ha sido simbolizada, y tenien-
do siempre a la vista y hasta en la boca el fruto de este àr¬
bol, el dulce Jesús, que deleita, fortalece y salva.

Ya que Vuestra Reverencia y todas las hermanas tienen
la dicha de morar en ese espiritual paraiso, siempre con Je-

108

JOSEP TORRAS I BAGES

sús y Maria, no se olviden de mí, y ahora reciban todas la
afectuosa y paternal bendición que las envia

El Obispo de Vic.

1032. Al P. Rupert M a de Manresa.

13 d’agost de 1905.

Estimat Pare Rupert: desitjo que el cos se li refaça i que
l'esperit repose en eixes muntanyes de Sant Hilari. Es clar
que és una creu la poca salut, però indubtablement per 1 à-
nima és un remei puix aclareix l'enteniment i purifica la vo¬
luntat. Jo, a pesar de que tinc poca paciència, quan só estat
malalt he trobat sempre aquells dos efectes.

Espero que tindrem lo goig de veure’l a Vic; a on sap que
té un amic que l’estima i que s'encomana a ses oracions.

Lo Bisbe de Vic.

1033. A l'Arxipreste de Moià.

Vic, 14 d'agost de 1905.

Estimat Sr. Arxipreste: lo Pare Provincial de l’Escola
Pia m’escriu que ha ordenat al P. Rector traure de la Iglé-
sia la caixeta de Lo Pa de S. Antoni. — i Seria oportú que
V. la posàs a la parroquial, destinant-la al mateix objec¬
te que té la caixeta actual, per a prevenir una reproduc¬
ció? — Que la Verge Maria beneesca les festes i que sien

EPISTOLARI

109

de profit espiritual. — Lo saluda i li envia sa benedicció

El Obispo de Vic.

1034. A Leonci Soler i March.

Vic, 20 d’agost de 1905.

Estimat Don Leonci: he llegit la seua carta demanant la
meua vènia, com a Prelat de la Diòcesis, per a presentar la
seua candidatura en les pròximes eleccions de diputats a
Corts; i com V. coneix ja lo meu criteri de donar dita vènia
a tot catòlic, deixant als electors tota llibertat per a escollir
aleshores als qui el semble més convenient, és clar que es¬
sent V. un bon fiel de la Iglésia catòlica li concedesc lo que
em demana.

Espero manifestarà al seu germà, l’arquitecte, que he re¬
but la seua; i saludant amb molt afecte a la seua Sra. Mare
i demés de la família, a tota la seua casa envia sa benedic¬
ció, son amic i servidor en Cristo

Lo Bisbe de Vic.

1035. A Tomàs Costa.

Vic, 3 de setembre de 1905.

Exmo. Sr. Arzobispo de Tarragona.

Mi querido Metropolitano y respetable amigo y herma-
no: recibí la suya recordando la proximidad de las elecció-

110

JOSEP TORRAS I BAGES

nes para el Senado y paso la comunicación correspondiente
al Cabildo trasladàndole la suya. Dios quiera que la pròxi¬
ma legislatura sea pacífica y útil a la Iglesia.

Manana salgo de Santa Visita, regresaré para conferir or¬
denes en las próximas témporas y después de ellas volveré
a salir con el mismo objeto.

El otro día tuve el gusto de sentar a mi mesa a su inte-
ligente y simpàtico Vicario general, que dijo estaba ya próxi-
mo a regresar a la archidiócesis.

Deseàndole muy buena salud se encomienda a sus ora-
ciones y le saluda con fraternal afecto su amigo

El de Vic.

1036. A Josep Dachs.

Sant Boi de Lluçanès, 7 de setembre de 1905.

Estimat doctor Dachs: diràs al dr. Tomàs Serra que só
rebut informes inquebrantables i decisius d'en Pere Riera
de Seva, i que de consegüent no se l'admeti a la matrícula.
Respecte dels altres que no foren admesos a exàmens d’or¬
dres que no vagen de pressa a admetre’ls la matrícula i que
esperen a que jo vinga que en parlarem i entretant que el
dr. Tomàs faça averiguacions i si se'ls pot dissuadir de bo¬
nes en bones de continuar, millor. Lo cas d’en Pere Riera a
qui tothom abonava m’ha fet molta impressió. — Per ara es¬
tem bons gràcies a Déu i desitjo que a Vic no tingueu nove-
dat i memòries a tots de part de ton afm.

Lo Bisbe de Vic.

EPISTOLARI

111

1037. A la Senyora N. N.

Vic, 22 de setembre

Caríssima en Cristo: li escric dues ratlles perquè avui a
la tarda surto per Santa Visita a vàries parròquies de l'alta
muntanya; i després a altres punts.

Los radicalismes en l'estat present nostre són difícils i no
són convenients; la gran regla humana és l’equilibri. La vir¬
tut és un equilibri. Ni massa, ni massa poc. És clar que això
és difícil i sovint se fa pesat, però aquesta és la realitat de la
vida. Lo equilibri és necessari fins que arribarà lo repòs etern
en Déu. Pense que no està en lo regne de la perfecció sinó de
la imperfecció, encara que treballant sempre per a la perfec¬
ció. Aquí en lo món la perfecció és l'equilibri perquè la per¬
fecció és la virtut. No es deixe dominar per la melancolia, i
sia de cor fort, que l’hi tindrà si procura no deixar mai lo Sant
exercici de la meditació i la visita al S.S. Sagrament diària;
i fora preocupacions. Sia molt senzilla d’esperit, perquè la
simplicitat nos eleva fins a fer-nos semblants a Déu.

Lo Bisbe de Vic.

1038. A la Senyora N. N.

S’ha de tenir molta paciència i saber esperar. Les àni¬
mes no es mouen segons la nostra voluntat; la matèria és
més dòcil que l’esperit; i Jesús mateix Senyor nostre no sem¬
pre girava les ànimes d’un cop, i les esperava a que anessen
a Ell. La caritat és ingeniosa, i ella inspirarà a V., si procu¬
ra sempre unir-se amb Jesucrist, los medis més oportuns.
Les curacions repentines són miraculoses i V. no té lo do de

112

JOSEP TORRAS I BAGES

fer miracles. En les curacions hi ha paros, retrocessos, cri¬
sis repetides, apareixen símptomes nous i desconeguts, a fi
de que vegam que Déu, sobre de nosaltres, és lo qui gover¬
na tot lo d'aquest món. Fins per a parlar-li de Déu i de la
virtut ha d’aprofitar certes conjuntures i mai l’ha d'atipar.
La millor conducta amb aquestes ànimes és despertar-les la
fam, la fam de Déu i de la virtut pràctica. I V. sia sempre
amiga de l’oració, del sacrifici, del treball i recolliment do¬
mèstic, i mentres la beneeix li demana que l'encomani a Déu

Lo Bisbe de Vic.

1039. A Josep Gudiol.

Vic, 2 d’octubre de 1905.

Estimat Mossèn Gudiol: com demà vaig a Santa Visita
li envio amb aquestes quatre ratlles lo pèsam per la mort
de la seva germana, que al cel sia. Déu l’ha volguda a la flor
de la seva joventut, i més se l’ha estimada al cel que a la ter¬
ra, i ella no hi perdrà res. Se’n va amb los mèrits de la vida
religiosa cap a la vida immaculada i gloriosa. Que per molts
anys la puguen encomanar a Déu; i els envia sa benedicció

Lo Bisbe de Vic.

1040. A Josep Dachs.

Viladrau, 4 d’octubre de 1905.

Estimat Dr Dachs: entre les cartes que ahir portà en Ge-

EPISTOLARI

113

nís n’hi havia una sens sello d’una Superiora de monges però
que no hi havia data i de consegüent no sé de quin Convent.
Ella, la Superiora se firmava Maria Montserrat i no sé per
què me sembla que ha d’ésser de les Sagramentàries. Mira
si ho pots saber per los qui reberen la carta a casa o per al¬
tre medi, i aleshores fas saber a la Superiora que si la Reli¬
giosa a que se refereix vol extraordinari que esculli la Reli¬
giosa al que li semble però amb aprovació de la Mare Su¬
periora, o sinó que envie a buscar al Sr. Vicari gral.

Desitjo tenir bones notícies del dr. Rovira i a tots dóna
moltes memòries de ton afm. que t’envia sa benedicció.

Lo Bisbe de Vic.

1041. A Francesc Martorell i Teresa de Saleta.

Sant Hilari Sacalm, 8 d'octubre de 1905.

Estimats senyors i amics: esperava en la Santa Visita de
Sant Hilari tenir lo goig de saludar-los quan la Providència
del Senyor ha volgut que la malaltia del seu Senyor Oncle
los obligàs a sortir d’aquesta vila, en la que los Senyors de
Casa Saleta donen exemple de virtut cristiana i de genero¬
sitat envers lo país de son origen i de sa família.

Per a suplir la seva absència los envio aquestes quatre
ratlles desitjant la millora del malalt, i que a V.V. Déu Se¬
nyor nostre los beneesca i els donga son consol.

I ara mos caríssims diocesans, al saludar-los amb tot
afecte s'encomana a ses oracions i els envia sa benedicció,
son servidor en Cristo

Lo Bisbe de Vic.

114

JOSEP TORRAS I BAGES

1042. A Teresa de Saleta.

Susqueda, dia de Santa Teresa de 1905.

Senyora i bona amiga: fa pocs dies vaig escriure als dos
esposos, avui dec escriure a V. sola. Alabat sia Déu lo ma¬
teix en los consols que en les amargures. Lo Senyor empa¬
rarà l'ànima del cristià intel·ligent i enèrgic que dedicà la
seva vida a fomentar la religió en los llocs en què V. la seva
Esposa, posseeix lo patrimoni de família. Ell farà falta al
país en aquest temps en què la fe de Jesucrist és tan con-
trariada, ell farà falta a V. que ha perdut al fiel company de
la vida; però lo Senyor mai falta i lo bon Jesús serà l’espòs
de la seua ànima de V. i la consolarà i fortificarà per a con¬
tinuar lo viatge a l’eternitat, a on tots nos dirigim.

Demà, si Déu vol, celebraré lo Sant Sacrifici de la missa
en sufragi de l'estimat difunt i pregaré a Déu per a que li
envie a V. lo seu celestial consol; i concedesc als meus dio¬
cesans cinquanta dies d'indulgència si resen pel difunt al¬
guna de les oracions de la Iglésia.

I és de V. Donya Teresa, amic i servidor en Cristo.

Lo Bisbe de Vic.

1043. A les Monges Carmelites del Convent de Santa Te¬
resa de Vic.

Susqueda, dia de Santa Teresa de 1905.

Rda. Mare Priora del Convent de Santa Teresa.

Molt estimada Mare Priora: hauria desitjat en gran ma¬
nera en lo dia d'avui poder celebrar la Santa Missa en ho-

EPISTOLARI

115

nor de la gloriosa Mare Teresa de Jesús en la iglésia de son
convent de Vic, i personalment felicitar a les Religioses fi¬
lles seues, i meues també com a bisbe, encara que indigne
de la Diòcesis. Però l'obligació pastoral m’ha portat a aques¬
tes parròquies de la Guilleria i des d'una d'elles escric aques¬
tes quatre ratlles per a manifestar-los lo meu afecte i la
meua veneració envers la Santa Fundadora i gran Mestra
de perfecció espiritual. Donguen moltes gràcies a Déu per
haver-los donat tal Mare i procuren sempre revestir-se de
son esperit seràfic, que és esperit de desprendiment del món
i de si mateix i de dolcíssima unió amb Déu.

Oh quan necessària és avui a la Iglésia la vida contem¬
plativa, i lo pitjor és que són molt pocs los qui coneixen
aquesta necessitat i no saben apreciar lo mèrit de la vida in¬
terior i solitària, oblidant-se de que nos diu l'Evangeli que
lo regne de Déu està en nostre interior, i el Senyor se delec¬
ta en los cors de les ànimes santes que li tenen dedicats tots
los seus afectes. Per això Santa Teresa en aquella gran re¬
volució de l’heretgia de Luter, per a donar satisfacció a Déu
de les injúries que rebia dels heretges fundà lo convent de
la reforma anomenant-los dolçament palomarcitos de la Vir-
gen per a que lo Senyor de cels i terra i Nostre Redemptor
Jesús poguessen consolar-se en algunes ànimes escollides
dels escàndols que donava lo món.

Així jo també voldria, caríssimes filles, que lo convent
de Vic amb l’aroma celestial de les virtuts religioses satis-
fessen al Senyor per les injúries que rep de tantes ànimes
que el blasfemen i se mofen de la Santa Religió, que és lo
regne de Déu en la terra. Així que els enemics de Jesucrist
són més malvats i exageren les seues injúries contra el diví
Redemptor, negant-li fins la Divinitat, les ànimes piadoses
han d’augmentar l'esperit d’abnegació, de sacrifici i d'amor
al dolcíssim Espòs de les nostres ànimes, i unint-nos amb
Ell, en los turments i mofes de la seua passió acompanyar-
lo portant la creu del nostre estat amb suavitat i conformi-

116

JOSEP TORRAS I BAGES

tat, que Ell és poderós per a ajudar a les nostres ànimes fla¬
ques en lo camí del sacrifici per medi del qual s'arriba a la
santedat.

Jo els demano, caríssimes filles, que preguen per mi a fi
de que lo nostre dolcíssim Redemptor me concedesca l’a¬
mor de Déu i l’amor del pròxim que és necessari per a exer¬
cir dignament lo càrrec pastoral, i jo prego a la Verge San¬
tíssima per a que les tinga a totes baix lo seu manto mater¬
nal, i a Vostra reverència i a totes les religioses envia la seva
benedicció més afectuosa

Lo Bisbe de Vic.

1044. A Josep Dachs.

Castellterçol, 29 d’octubre de 1905.

Estimat Doctor Dachs: he rebut la teua del 28 amb lo
plec corresponent, i t'adjuntaré una carta de pèsam que faré
per a los fills de la Comtessa de Merlès, que al cel sia. Sento
la grave malaltia del fill del Sr. Masferrer. No hi ha incon¬
venient en que Mossèn Rossich vaja a Barcelona per l'ocu¬
pació que m'indiques, si lo admeten. Concedesc les indul¬
gències per als qui preguen per la Sra. de Merlès, com de¬
manes. — Tingues present respecte de Sant Feliuet, que és
una parroquieta bonica, al peu d'eixa bona carretera. — Si
Déu disposés del noi Masferrer m'ho diràs per a escriure jo
al seu Pare. — Diràs al Sr. Vicari gral. que m'està bé lo dels
exercicis, suposant que s’haurà avingut amb lo Dr. Erran-
do. També m'alegro de que hi haja tres opositors, i digues-
li que aquesta carta serveix per tots dos.

Lo del Sr. Duran i Bas és efecte de la vellesa.

Aquesta tarda havem passat per davant de la casa de

EPISTOLARI

117

l'Enric Prat, que té molt bon aspecte i és molt ben situada.

Memòries a tots los de casa i disposa de ton afm. que t’en¬
via sa benedicció més afectuosa

Lo Bisbe de Vic.

Quan haja tornat lo Dr. Rovira li diràs que tinga busca¬
des la l a i la 2 a relació De Statu ecclesiae fetes per lo Sr. Mor-
gades, perquè a sa vista jo faré la 2 a , si puc abans d'anar a
exercicis per a que ell puga després amb més calma fer la
redacció llatina.

1045. A Josep Pella i Forgas.

Vic, 5 de novembre de 1905.

Estimat amic: ahir al vespre vaig arribar a Vic després
d'una llarga i fadigosa expedició de Pastoral Visita per les
parròquies de la muntanya més encinglerades, i avui con¬
testo a la seva carta en la que m'enclou les fulles de proves
que parlen incidentalment de religió, del folleto a publicar.
No crec que en lo que diu hi haja res que repugne a la doc¬
trina de la Iglésia, majorment tractant-se d'un escriptor no
teòleg, i sobretot que es dirigeix al públic a qui s’ha de par¬
lar d'una manera que comprenga les qüestions i tenint en
compte l’estat actual dels esperits. Però dec manifestar-li
que no essent jo lo Prelat de V. la meva autoritat no té més
que caràcter doctrinal però no canònica. I amb molt afecte
lo saluda son servidor en Cristo

Lo Bisbe de Vic.

118

JOSEP TORRAS I BAGES

1046. A Antoni Rubió i Lluch.

Vic, 6 de novembre de 1905.

Amic caríssim: al tornar de Pastoral Visita trobo lo Dis-
curso sobre Cervantes de què ja havia percebut lo clàssic aro¬
ma; i al dar-li les gràcies per l’obsequi li envia son més afec¬
tuós saludo

Lo Bisbe de Vic.

1047. A Joan Maragall.

Manresa, 19 de novembre de 1905.

Estimat: ahir al vespre, al sortir d’Exercicis espirituals
en aquesta Cova de Sant Ignasi, m'entregaren la seva Car¬
ta, a la que corresponc, contestant-la breument, puix me tro¬
bo ple de feina en la Pastoral Visita. Però per qui se té la fon¬
da simpatia que jo tinc per V., no costa gaire de contestar.
— A Vic, si Déu vol, veurem l’article que V. me diu ha escrit
per resultat d'un cop efectuat entre les nostres ànimes. Així
totes dues se troben en l’amor de Jesucrist qui les ha redi¬
mides. — Prenc nota de lo que em diu d'una Pastoral sobre
la Missa, perquè lo Sant Sacrifici és la font de tota la pietat
cristiana. En ella, en la Missa, que ara m’alço per a anar a
celebrar, lo tindrà present son afm. amic i servidor en Crist

Lo Bisbe de Vic.

EPISTOLARI

119

1048. A la Superiora i a les Germanes de la Visitació de
Manresa.

Manresa, 20 de novembre de 1905.

Nos el Dr. D. JOSE TORRAS y BAGES, por la gracia de
Dios y de la Santa Sede Apostòlica Obispo de Vic.

A nuestras amadas en Cristo Madre Superiora del Mo-
nasterio de la Visitación de esta ciudad de Manresa, y a las
hermanas de su consejo, y a todas las demàs religiosas de
votos solemnes del mismo, salud y gracia.

Por cuanto a todas os habemos oído en Pastoral Visita de
vuestro Monasterio por cuyo bienestar moral y material Nos in-
teresamos, esperando en el Senor que con vuestras virtudes sa-
tisfaceréis a la Justicia divina por los pecados del mundo, y de-
seando dar estabilidad a la fundación aún reciente de este Mo¬
nasterio que hemos de considerar providencial, y que Nos ama-
mos con todo el corazón; atendiendo a la situación crítica en
que se encuentra la Comunidad bajo el punto de vista econó-
mico o sea de intereses, ordenamos lo siguiente:

1° Prohibimos que se hable de los aciertos o desaciertos
en la edificación del Monasterio y en la administración del
mismo, por no ser de ningún provecho y ocasionado a mur-
muraciones y a faltas de caridad.

2° Considerando que el pequeno capital que poseen que¬
daria dentro de breve tiempo aniquilado si se echara mano
del mismo para la manutención, la Comunidad ha de con-
siderarse pobre, y de consiguiente se valdrà de los medios
que usan los pobres para vivir, que son pedir limosna y tra-
bajar para ganarse el sustento, con lo cual de otra parte se
conformaran las religiosas con la forma de vida apostòlica,
que es modelo de la vida religiosa; y cumpliràn esta dispo-
sición de la manera siguiente:

a) — El Consejo del Monasterio se dirigirà en carta a otros
Monasterios de la Orden y en primer lugar al de Barcelona por
parecemos que està en situación desahogada y enclavado en
esta Provincià eclesiàstica; manifestando que las exigencias de

120

JOSEP TORRAS I BAGES

la fundación han reducido a la Comunidad a la precisión de te-
ner que implorar el auxilio de las Comunidades hermanas.

b) — También podran dirigirse a otras corporaciones y
particulares o familias de las Religiosas en el mismo senti-
do.

c) — Estas peticiones antes de hacerse seran consultadas
todas al Rdo. P. Espiritual y al Rdo. P. Juan Ricart de la
Companía de Jesús, prohibiendo que se haga alguna peti-
ción, ni que se remita alguna carta con el propio objeto, sin
la aprobación de los Rdos. senores citados.

d) — El trabajo en que se ocuparà a las Hermanas no
serà excesivo sino proporcionado a sus fuerzas.

3° Prohibimos que se haga algún gasto fuera de la ma-
nutención ordinaria, sin que antes las Conciliarias y la Pro¬
curadora o Proveedora lo hayan aprobado; prohibiendo en
absoluto a esta última que entregue ninguna cantidad sino
previo el requisito expresado.

4° Mientras duren las presentes circunstancias económi-
cas de la Comunidad, prohibimos que se hagan regalos, pre¬
sentes o donacillos, que cuando menos impiden a las reli¬
giosas el poder dedicar el tiempo a trabajos útiles y de pro-
vecho, procurando todas cumplir con el deber de gratitud
hacia sus bienhechores con fervorosas oraciones al Senor.

5° Llevaràn un libro del gasto diario y cada mes lo exa¬
minaran los Sres. Padre Espiritual y Padre Juan Ricart, a
fin de que miren si el gasto puede reducirse en algo sin me-
noscabo de que se satisfagan las necesidades de las religio¬
sas, y se observarà esta disposición hasta que Nos dispon-
gamos que cese.

6° Encargamos que procuren la discreta ejecución de este
Nuestro Decreto al Rdo. P. Espiritual, a quien le incumbe
por razón de su cargo, y al Rdo. P. Juan Ricart, Superior de
la Cueva de San Ignacio, que tantos servicios espirituales
viene prestando personalmente y por medio de los Religio¬
sos a este Monasterio de la Visitación; y la interpretación
que ambos senores dieren a cualquier duda que pueda ofre-

EPISTOLARI

121

cerse en el cumplimiento de este decreto, debe ser obedeci-
da y acatada, como si proviniese de Nuestra Autoridad.

Y todas vosotras raadre Superiora y demàs religiosas, to-
das muy queridas hijas nuestras, aprovechàos como medio
de santificación de las circunstancias en que la Providencia
os ha colocado sin duda para sublimar vuestras virtudes y
ejercitaros en la mayor humildad, base necesaria de la per-
fección evangèlica, y el Senor que atiende a los suyos, os
darà medios para satisfacer las miserables necesidades del
cuerpo, y alimentarà vuestras almas con su gracia sobera-
na, que hace dulces y soportables todas las penalidades de
la vida presente, y las convierte en méritos para la vida fu¬
tura.

Dado en la ciudad de Manresa a los veinte días del mes
de noviembre de mil novecientos cinco.

José, Obispo de Vic.

1049. A Josep Dachs.

Rodós, 24 de novembre de 1905.

Estimat Dr. Dachs: diràs de part meua a Mossèn Gudiol
que fins que ens haguem vist no vaja a l’Estany, ni parli d'a-
nar-hi, perquè així convé.

Avui per a venir a Rodós havem tingut unes ventades ex¬
traordinàries, però estam sens novedat.

Memòries a tots; i que el gloriós Sant Bernat Calvó nos
beneesca a tots per a treballar en la salvació de les ànimes.

I t’envia sa benedicció més afectuosa

Lo Bisbe de Vic.

122

JOSEP TORRAS I BA<

1050. A Josep Dachs.

Estimat Dr. Dachs: com he vist que d’alguns semina
s’envien a La Veu testimonis d’afecte amb motiu de
passat, i jo no vull sinó que els seminaristes sien jo\
que es dediquen a la pietat i a l'estudi, diràs al Dr. Tom
que estiga al tanto, per a evitar que això passi en nosi
Seminari. — He rebut la teva i la del Dr. Jaume. M. E
mon ja escriurà per lo de la combinació. — Memòries
tots.

Lo Bisbe de Vic.

1051. A Sa Altesa Reial la Senyora Infanta Donya P
de Borbón.

Vic, 22 de desembre de 1905.

Senora: con gusto he leído la carta que ha tenido la d
nación de escribirme, en la cual se manifiesta la magna:
midad de V.A.R. con el entusiasmo justo y merecido q
siente por aquella otra mujer espanola de incomparal
grandeza, cuyo espíritu hizo palpitar a todas las almas cr
tianas de Europa en una època crítica y difícil. — Es inc
dable que la gran Santa Teresa merece de Espana un n
numento que sea un panegírico de la misma y todas las p<
sonas eminentes deben interesarse en la realización del p
negírico de piedra, del templo monumental que inició el r<
petable Obispo P. Càmara, que ya en la glòria gozarà de s
desvelos para glorificar a la Santa, que con heroico espiri
pasó la vida glorificando a Dios, y aun de generación en £
neración se transmite por medio de sus inimitables escril

EPISTOLARI

123

su heroica empresa de levantar el espíritu humano unién-
dolo con Dios. — Yo haré lo que pueda para ayudar a Vues-
tra Alteza. Es claro que las grandes ciudades han de ser prin-
cipalmente las que sostengan la obra, pero por mi parte me
propongo, siguiendo las indicaciones de Vuestra Alteza, tra-
bajar en esta mi Diòcesis, casi totalmente obrera, para que
aunque sea modestamente, tenga alguna participación en la
noble empresa piadosa y patriòtica, emprendida por Vues¬
tra Real Alteza.

De V.R.A. Capellàn y en Cristo servidor,

José, Obispo de Vic.

1052. A Agustí Valls.

Vic, 22 de desembre de 1905.

Estimat Agustinet: la teva carta me consolà per l'amor
que respirava envers lo Santíssim Sagrament. Ell és lo ge¬
nerador de la pietat cristiana i entre les amargures espiri¬
tuals de l'hora present és un lenitiu la devoció major envers
la Divina Eucaristia. Lo temps modern és eucarístic i ho ha
d'ésser perquè sens la freqüent comunió los cristians per¬
drien la calor espiritual. Es lo Pa de tots los sigles, però es¬
pecialment dels nostres, a qui l'anèmia espiritual li fa més
necessari lo aliment de l’ànima. Per això avui fins los ma¬
teixos protestants sentint-ne necessitat s'acosten altra volta
al Misteri que els seus fundadors rebutjaren. Guarda sem¬
pre la freqüència de la Comunió i fortificaràs lo teu esperit.
— Prenc nota de la teva indicació, semblant-me no obstant
que és més realitzable en les grans ciutats que en los pobles
rurals. — Los teus versos me causaren una verdadera delí-

124

JOSEP TORRAS l BA(

cia. Los hauria fet publicar aquí, però la divisió que aquí
ha entre carlistes i catalanistes me convencé de que no C(
venia, perquè no diguessin que el bisbe preferia los uns
altres. Los dono al Dr. Dachs que va a Barcelona per a q
es publiquen en lo Setmanari «Montserrat», puix sa put
cació farà bé a les ànimes. Li diré que no hi posen més q
les inicials de l’autor. — M'alegro de que feu pessebre,
una institució molt pròpia d’una família cristiana. Caní
alegrement alabances al Diví Infant que això se pot fer f
en lo temps de dol, perquè diu el Psalm: en tot temps c;
taré alabances al Senyor. Per Déu i de Déu són tots
temps, tant los d'amargura com los de felicitat. — M
tes memòries a tots, i a tots envia sa més afectuosa 1
nedicció

Lo Bisbe de Vic.

1053. A Cecília Coll i Bacardí. 1

Vic, 29 de desembre de 1905.

Mi apreciada Sor Cecilia: me alegro de tu tranquilic
de espíritu. Esto es el distintivo de los hijos de Dios y c
cípulos de Jesucristo. has de estar muy contenta del trab
continuo. Con el trabajo sirves a Dios, y de consiguiente I
de esmerarte en trabajar bien, puesto que el servicio div
ha de hacerse con toda la perfección posible. Y con el t
bajo se obtiene la perfección de la vida. No sé si recuer<
una frase familiar de aquí que usamos cuando tenemos n
cho trabajo: «no tinc temps ni de pecar». No te fies de ir
ginaciones; las divagaciones a que fàcilmente nos entre
mos cuando no trabajamos, suelen ser fatales para la ^
tud, que no es cosa especulativa, sino pràctica. — Me re
miendo mucho a tus oraciones a Jesús, Maria y José, c

EPISTOLARI

125

son la dulzura de la vida; en cambio te envia su bendición
màs afectuosa tu antiguo confesor,

El Obispo de Vic.

1. Religiosa de Jesús i Maria.

1054. A Frederic Clascar.

Vic, 29 de desembre de 1905.

Estimat: m’alegro de que et vaja bé l'eterna Roma. A mi
sempre m’agrada tant, que em sembla que si un dia encara
que fos per desterro, m’hi hagués de quedar hi estaria com
a la pàtria. És la pàtria de les nostres ànimes.

Procura aprofitar-te. Lo temps no torna i encara que ets
jove has de pensar que aquesta etapa de la teua vida ha de
servir-te per a entonar-te l'esperit posseint-te d’una pietat
sòlida la qual lliga molt amb la ciència sagrada a què t’has
dedicat. Lo dret positiu té la ventatja que dóna un gran sen¬
tit pràctic de la vida; i el dret canònic de consegüent de la
vida eclesiàstica.

Encomana’m a Déu i a la Verge Maria qual protecció
tant necessitam; i t'envia sa benedicció més afectuosa

Lo Bisbe de Vic.

1055. A Dolors Vilaclara.

30 de desembre de 1905.

Apreciada Dolores: és clar que vivim en un temps en què

126

JOSEP TORRAS I BAGES

havem de veure i de sentir coses molt males i mortificants;
però Déu nos hi ha posat i havem de viure en les circums¬
tàncies en què nos ha posat sa amorosa providència. Convé
avivar molt la veritat de que estem en camí, i que el camí
no és gaire llarg.

També li desitjo que nostre Senyor li donga les sues be¬
nediccions més amoroses.

Que el martri Pere Almató nos obtinga uns bons aug¬
ments de fe i de caritat de Cristo.

S'encomana a ses oracions i la saluda i li envia sa bene¬
dicció

Lo Bisbe de Vic.

1056. A una Religiosa Professa del Monestir de Valldon-
zella.

...El holocausto agradable a Dios y propio del monje de
que V. habla es el holocausto del espíritu, o sea la humil-
dad, el desprecio y la aniquilación de sí mismo. Esto es lo
etemo en la vida contemplativa.... 1

1. Copiada de Vida Cristiana-, Quaresma de 1916. (Nota de Fortià Solà.)

1057. A la Rvda. Mare Superiora de les Salesses de Man¬
resa.

Madre Superiora: En vista de su carta he escrito a Ori-
huela diciendo que se cumpla la proposición de la superio¬
ra de allà, es decir que cada comunidad cobre doce duros,
y los seis restantes que sean para la hermana pobre; pero
que Manresa reciba efectivamente la cantidad.

EPISTOLARI

127

No he sido exigente por dos razones: l a porque aquella Co-
munidad me dicen que es muy pobre, 2 a porque tratàndose
de una pensión que tiene siempre caràcter personal y signifi¬
ca alimentos tendrían a mi entender una base sòlida para sos-
tener su pretensión. En definitiva perderàn Vds. tres duros
cada mes, pero es de esperar que los doce duros los recibiràn
efectivamente porque escribo también a la superiora.

Se encomienda a las oraciones de esa querida Comuni-
dad y les envia su bendición

El Obispo de Vic.

1058. A Jaume Bofarull. 1

Estimat: acabo de rebre los seus Còdexs catalans editats
amb tanta elegància i gust, i qual publicació significa l'en¬
tusiasme que V. sent per la nostra història literària. — Li
don per l’obsequi les grans mercès; i correspon als fins afec¬
tes que li manifesta en la seva carta acompanyatòria son ser¬
vidor en Jesús nostre Senyor

Lo Bisbe de Vic.

1. Beneficiat de la Seu de Tarragona.

1059. A Joan Ricart, S.J.

Vic, 6 de gener de 1906.

Estimat Pare Rector: algun sacerdot discret i coneixedor
de l'estat moral de Vic m’ha proposat que es demanés al P.

128

JOSEP TORRAS I BAGES

Terceró que ve per la Quaresma que donàs los diumenges a
la tarda, en què no hi ha sermó, una conferència apologèti¬
ca o moral en la Iglésia de l’Hospital. L’objecte fóra mirar
si es podien arreplegar los hòmens, principalment jóvens,
que ja per desgràcia no van als sermons. S’ha escollit la Iglé-
sia de l’Hospital perquè en ella resideix la Congregació de
S. Lluís. La conferència és clar, que com V. comprendrà, no
ha d'ésser com les del P. Casanovas a Barcelona, sinó que
hauria de tractar punts pràctics, per exemple, lo descans do¬
minical, l’excés de les diversions, com s'ha de portar lo cris¬
tià respecte de la Premsa, etc. etc.

I al dir-li això no és que vulga jo lligar al Pare Terceró
sinó donar-li una idea de les necessitats de l’auditori que fà¬
cilment tindrà que ser d'hòmens sols, però qual instrucció
és la superficial que avui dia té la classe menestrala i del pe¬
tit comerç, e indústria, que es nodreix dels periòdics i no¬
vel·les. L’acte tindrà caràcter piadós perquè començarà pel
rosari resat per el Director dels Lluïsos, jove sacerdot ins¬
truït i simpàtic, i acabaria después de la conferència amb
un càntic, cosa aquesta última fàcil perquè la congregació
té un petit orfeó que canta bé.

Si a V. li agrada la idea podrà avisar al P. Terceró per¬
què se prepari alguna mica; les conferències no seran més
que cinc o sis, lo qual pels Tercerons que solen venir, ins¬
truïts i zelosos, no és cosa notable. En cas de que a V. li apa-
rega bé la idea ja m’ho escriurà per anar preparant les coses.

Fins en cas de que el projecte no reïxís no es faria cap
mal paper, perquè com V. sap la Iglésia de l'Hospital no és
gran i mitja Iglésia d'hòmens ja se pot considerar assegura¬
da.

A V. i a tota eixa Santa Casa envia memòries i la més
afectuosa benedicció, son amic i servidor en Cristo

Lo Bisbe de Vic.

EPISTOLARI

129

1060. A Lluís Valls. 1

Vic, 6 de gener de 1906.

Estimat Pare Valls: moltes mercès per les fulles de la Via
Crucis. Lo dolç Redemptor li pagarà lo treball que V. s'ha
pres per a popularitzar encara més la Passió Santíssima,
mai prou venerada pels cristians. — Diga al P. Prepòsit que
encomani a Déu al Sr. Rector de Monistrol de Calders, per¬
què estava ahir o abans d'ahir a les darreries. — I a tots los
preveres de la Congregació, inclús lo novici vigatà, moltes
memòries. — De V. amic i servidor en Cristo

Lo Bisbe de Vic.

1. De l'Oratori de Barcelona.

1061. A Lluís Àlvarez.

Vic, 6 de gener de 1906.

Moltes mercès per la cartilla. És meritori i digne d’ala-
bança l'home que no es contenta amb millorar son patrimo¬
ni, sinó que vol fer participants als altres dels beneficis d'un
cultiu imposat per les calamitoses circumstàncies. Lo bé al
pròxim, fins quan és d’ordre material, és agradable a Déu.
— Al pare imita lo fill, i vegi amb gust la seva excursió al
migdia de França i el fruit de la seva observació. — Memò¬
ries a tota la seva casa, que a tots saluda i beneeix

Lo Bisbe de Vic.

130

JOSEP TORRAS I BA<

1062. A Pere Armengou.

Vic, 11 de gener de 1906.

Excmo. Sr. Dn. Pedro Armengou, alcalde de Manresa

Senor y amigo: recibo la suya participàndome su reel<
ción para Alcalde de esa ciudad y manifestàndome sus <
seos de felicidad para el ano que acabamos de empezar.

Abundando en idénticos sentimientos espero que con
auxilio de Dios su administración ha de ser beneficiosa a
ciudad, a cuyo objeto pi do al Senor le conceda sus inefab
auxilios; y al saludarle con mucho afecto le envia su ben
ción, su amigo y servidor en Cristo

El Obispo de Vic.

1063. Al Sr. Ecònom de Fals.

Vic, 22 de gener de 1906.

Mi querido Sr. Ecónomo: No me extranó la suya. Cut
do el difunto pàrroco me contó lo que había hecho ya per
que debía llegar lo que ha llegado. Me contó el pàrroco q
en paz descanse, que estaba pensando en que un propie
rio de por ahí tenia interès en adquirir las tierras, por
cual quizàs lo mejor seria aplicar al caso aquello de lo p
dido saca partido y ver si podían venderse las citadas ti<
ras. Pero lo primero es detener al agente de Manresa de q
V. me habla, y dentro tres o cuatro días irà a esa de Fals iV
sén José Cortés, y con él podràn arbitrar lo que sea màs f;
tible, dada la deplorable situación del asunto. — Se enc
mienda a sus oraciones y le saluda y bendice,

El Obispo de Vic.
F

EPISTOLARI

131

1064. Al Convent de Religioses Salesses de Manresa.

Vic, 28 de gener de 1906.

Rda. Madre Superiora muy apreciada: no puedo dejar
de poner cuatro líneas a esa querida Comunidad con moti¬
vo de la fiesta de su Santo Padre, en cuyo día se conmemo-
ran las virtudes, las excelencias y la eterna bienaventuran-
za del mismo para que los fieles y sobre todo sus hijas es-
pecialísimamente, nos animemos a seguir el camino de la
virtud y la senda de la santidad o perfección cristiana. No
es posible recordar a San Francisco de Sales sin que nos hie-
ra enseguida la imaginación, el recuerdo de su incompara¬
ble característica dulzura que hace las delicias de las almas
escogidas. Y esta dulzura nacía de su paciència, y su pacièn¬
cia nacía de su humildad y de su mortificación y de una fe
inquebrantable en el Senor en cuyas manos se había puesto
y de las cuales no salió jamàs ni durante su peregrinación
en la tierra ni en su eterno reposo de la glòria. — Esta dul¬
zura es fortaleza, por esto es difícil de alcanzar, y no signi¬
fica en el santo, como vosotras sabéis mejor que yo, no sig¬
nifica un caràcter flemàtico o un temperamento calmoso, o
un hombre exento de pasiones, sino que aquella dulzura es
el signo expresivo de una completa victorià sobre sí mismo
y sobre el mundo. Y llegar a esa dulzura ha de ser nuestro
proposi to de toda la vida, el objeto continuo de nuestros tra-
bajos y la aspiración final de toda la actividad de nuestro
espíritu, porque esa dulzura es la felicidad y la glòria de
Dios que antes de llegar ya asoma, como el sol que antes de
parecer en el horizonte ya envia la aurora. — Es de consi-
guiente un preludio de la eternidad feliz, que consiste en la
posesión de Dios. Y quien en esta vida por el vencimiento
de sí mismo y por el menosprecio del mundo y por la hu-
milde oración puede llegar a poseer, siquiera sea imperfec-
tamente, a Dios Senor nuestro, ya participa de la inefable
dulzura de Aquella existència, que ha de ser nuestra vida

132

JOSEP TORRAS í BA

por los siglos de los siglos. — Y al pedir vosotras, Rever
da Madre y demàs religiosas, este don soberano para vo
tras, pedidlo también para mí, ya que el cargo de goben
y apacentar almas lo requiere y sin el divino auxilio no
demos lograrlo, que en cambio a todas os saluda en el
nor y os envia su màs afectuosa bendición,

El Obispo de Vic.

1065. A Mercè Vilaclara.

No hi ha cap dificultat en què vinguin a cercar-me, si
posés malalta de gravetat; però aquest cas ja no vindrà
a Déu plau; ha d'esperar a morir-se almenys fins que st
d’exercicis el seu s.

Josep Torras i Bages, Pvre.

1066. A Pere Santacana.

Vic, 1 de febrer de 1906.

Estimat Peret: perquè pot ser donga un altre tomb al p
jecte de què vaig parlar-li sobre les finques de la provin
de Tarragona, no en parli a ningú, fins que jo li diga algt
cosa o que ens vegem. Però V. faça amb tranquil·litat els c
culs que vàrem quedar que V. faria en vista dels datos c
V. té o tindrà, sens cridar l'atenció a ningú. — El salt
amb afecte son amic

Lo Bisbe de Vic.

EPISTOLARI

133

1067. A l'Ecònom de Fals.

Vic, 2 de febrer de 1906.

Mi querido Sr. Cura-Ecónomo: Enterado de que por aho-
ra està detenida la denuncia de las tierras de propiedad de
esa ïglesia, le pongo cuatro líneas para manifestarle lo que
parece màs factible dada la mala situación de las cosas. —
l u Mire V. si encuentra en el archivo algún testamento en vir-
tud del cual la ïglesia de Fals haya adquirido las tierras. Si
se encontrara entonces tendría titulo como albacea o admi¬
nistrador de una causa-pía de hacerse inscribir la propie¬
dad. De seguro que si no se han perdido existiran los títulos
a que hago referencia. 2° También seria un medio si pudie-
ra justificarse que los réditos de las fincas estaban destina-
dos a cargas-pías. En este caso no se salvaria la finca, pero
el Gobierno debería entregar una làmina de la Deuda en
compensación de la finca. — Mire V. si dentro de las dos ideas
que le indico o por otro medio que le ocurra puede hacerse
algo, y haga lo que pueda. Como Fals està distante me hago
cargo de que V. no venga. Y si le ocurre algo en que yo pueda
contribuir bastarà que lo haga por carta, si es posible. — Le
saluda, se encomienda a sus oraciones y le bendice,

El Obispo de Vic.

1068. A Joaquim Prats.

El Bisbe de Vic envia al seu estimat amic Joaquim Prats
aquesta candela, agraït de la bona estona que li ha fet pas¬
sar el dia de la Candelera.

134

JOSEP TORRAS I BAG£

1069. A Josep M a Sert.

Vic, 4 de febrer de 1906.

Sr. Dn. Josep M a Sert.

Estimat: Amb molt gust t'escric quatre ratlles i Déu fe
que jo podés dar-te aquella llum espiritual que desterra le
tenebres del cor i dóna lo consol de la vida. Aquest consc
és tota la nostra aspiració i els Sants tingueren aquest cors
sol i per això eren hòmens de gran fortalesa. És lo comença
ment de la vida eterna. Però generalment los hòmens erre:
lo camí del consol, perquè cerquen estímuls humans per
obtenir-lo. Só fet una Pastoral que ara és ja a la impremt
en què parlo d'això i té per títol La Confessió de la fe, pei
què la fe amb totes ses conseqüències és l’única que dón
lo consol de la vida, perquè és una preparació per a l'etei
nitat.

T'aconsello la lectura del Kempis, la lectura i la reflexi
sobre de la lectura i començant per l’oració. Tres Ave-Ma
ries abans de començar i tres a l’acabar. Quan jo era mol
jovenet, estudiant encara de la Universitat, patí fortamen
de melancolia, i atribueixo a la devoció a la Verge Mari
l’haver triomfat, o a lo menos haver molt mitigat aquest
passió inconvenientíssima. Tu ja saps que la devoció de le
alegries de la Mare de Déu és antiga en la Iglésia. Lo nostr
Rei D. Jaume lo Conquistador ja en parla en sa Crònica i el
n’era devot. I en les Lletanies la invocam dient-li Causa nos
trae laetitiae ora pro nobis.

Certes lectures estimulants no crec que et facen bé, al re
vés solen encara augmentar la pruïja (pruritum) de l'ànima
Ja en tenim bastant de natural, a lo menos certs tempera
ments, lo que convé és cercar una vida de serenitat.

Avui és diumenge i acabo la carta perquè dins uns mc
ments han de pujar a cercar-me per anar als oficis de 1;
Seu.

EPISTOLARI

135

Pregaré per tu; i ja saps que mai pot oblidar-te ton afm.
que t’envia sa benedicció

Lo Bisbe de Vic.

1070. A Magí Gallifa i Gomis.

Vic, 5 de febrer de 1906.

Estimat Senyor Gallifa: he rebut la seua carta i me sem¬
bla que no ha d'estar inquiet sobre l'assumpte a que se re¬
fereix i d'altra banda miraré de que es prenga alguna pre¬
caució per a evitar lo que V. tem.

Jo sento que V. haja sigut mortificat i crec que ha d'es¬
tar convençut de que sempre amb la meva paraula i amb lo
meu exemple he ensenyat lo respecte que es deu a tots los
fills de la Iglésia, com V., qualsevol que sia el criteri que es
tinga en aquelles coses que Déu ha posat a les disputes dels
hòmens.

I amb aquesta ocasió al saludar-lo amb molt d’afecte li
envia sa benedicció son servidor en Cristo

Lo Bisbe de Vic.

1071. A Josep Deàs.

Vic, 8 de febrer de 1906.

M.I. Dn. Josep Deàs, Abat de Montserrat.

Estimat Senyor Abat i amic: a la vora de la festa de San-

136

JOSEP TORRAS I BÀGE:

ta Escolàstica li poso quatre ratlles per a respondre a l'afec
te de V. i al que jo tinc a eixa Santa Casa de Nostra Senyo
ra de Montserrat. Santa Escolàstica és patrona de la ciuta
de Vic i és com la patrona de l ’Orde de Sant Benet i així éí
que jo puc felicitar-los a V.V. i al mateix temps en una oca
sió o dia per a mi també sagrat. V. me deia perquè no pu
ja va a Montserrat i crega que no és per falta de ganes, perc
ja un ha de sortir per diferents raons i de consegüent s’l·i£
d'aprofitar lo temps d'estar a casa per a diferents treballí
que volen temps i quietud. No obstant fa temps que es
pero ocasió oportuna per a pujar a visitar a Maria San
tíssima.

Valga també aquesta Carta com a felicitació per la festc
de Sant Benet, puix los dos germans bessons estan tan iden
tificats en esperit i fins en la sepultura que en ells tot éí
comú i de consegüent la festa de l’un sembla que també siz
festa de l’altre. — I saludant amb molt d'afecte a tota eix£
venerable Comunitat, és de V. sempre amic i servidor er
Cristo

Lo Bisbe de Vic.

1072. A Tomàs Costa.

Vic, 10 de febrer de 1906.

Exmo. Sr. Arzobispo de Tarragona.

Mi querido Sr. Arzobispo: me figuro que V. habrà tam-
bién recibido una carta y una nota del agente Pharbi de Ma¬
drid referente a gestiones cerca del Gobierno para obteneí
la revocación de la ley que puso una cantidad limitada e in-
suficiente para atender a las reclamaciones que se le hacer

EPISTOLARI

137

por entidades civiles y eclesiàsticas. Con los citados papeles
viene un proyecto de carta que el obispo respectivo escribi-
ría al Sr. Obispo de Madrid, encargàndole que hablase con-
fidencialmente con el gobierno. Esto se refiere en particular
a las Comunidades del Reino antiguo de Aragón.

tQué le parece a V. que procede hacer? Espero se servi¬
rà contestarme pues en esto y en todo me gusta proceder de
conformidad con el Metropolitano.

Encomendàndose a sus oraciones le saluda afectuosa-
mente, su amigo y hermano

El de Vic.

1073. A Agustí Valls.

Vic, 12 de febrer de 1906.

Estimat Agustinet: prenc la ploma per a escriure’t quan
acaben d’eixir del meu despatx los dos comissionats de la
Vetlla al Santíssim Sagrament qui han vingut a convidar-
me per una festa més solemne que fan cada any. De conse¬
güent aquesta carta hauria d’ésser eucarística, com tota la
nostra vida ho hauria d’ésser i en realitat ho és, puix lo San¬
tíssim Sagrament és lo Misteri generador de la pietat o de¬
voció cristiana. — Per això comprenc que tu te fixes i re¬
flexiones en trobar un medi d'evitar les profanacions dels
Sagraris i jo també participo de la teva preocupació. — I
pensant en la manera de com se podrien evitar los sacrile¬
gis contra dels sagraris, me sembla que lo més pràctic fóra
construir sagraris molt sòlids i de panys que costessin d’o¬
brir. Així com hi ha panys en les caixes de guardar cabals.
No és de creure que aleshores per a robar la insignificància

138

JOSEP TORRAS I BAC

material d'un copó que un lladre tècnic intentés fer un rob
i per obrir aquells panys ja no basta un lladre vulgar. R
sembla convenient que en parleu a la Germandat, i fins tii
la idea de que si en parlàveu amb en Gaudí potser ell qi
és tan enginyós idearia un aparato o armari-sagrari per a a
segurar la Santíssima Eucaristia. Al Senyor Cardenal m
val que lo aneu a trobar quan tingueu un projecte realitz
ble i útil i apropiat a les circumstàncies de les Iglésies. Fi
abans de trobar al Prelat potser fóra útil que sotmetésseu
projecte a consell d'algun eclesiàstic pràctic puix vosaltr
com és natural no sou pràctics en coses d’iglésia. Los dem
projectes que tu indiques me sembla que tenen dificultat
que fins plantejats no durarien. — Desitjo que la Isabel va
millor, i que tots estigueu bons i amb lo consol de Déu. Ai
ho demano a la tendra i virginal Patrona de Barcelona Sa
ta Eulàlia, qual festa és avui. I tu disposa sempre de t<
amic afectíssim

Lo Bisbe de Vic.

1074. A Joan Poblet.

Vic, 15 de febrer de 1906.

Estimat amic: ja sé que V. està enterat d'un assump
que hi ha en eix Jutjat de Montblanc i que es refereix a ur
finques que són de la Parròquia o Curat de Savellà d’aqu<
bisbat. Encara que pot pressuposar que tinc interès a fav
d'aquella parròquia, he volgut escriure-li aquestes qual
ratlles per a recomanar-li l'assumpte dins de la justícia i
la llei. — Desitjo que estiga molt bo, puix V. és jove i p
treballar molt en el bé del país i en la defensa de la fe q

EPISTOLARI

139

des de la primera joventut han sigut els afectes predomi¬
nants del cor de V. — I esperant saludarà al Rnd. Sabater,
demana a Déu que el beneeixi i el saluda amb molt afecte
son servidor en Jesús Senyor nostre,

El Bisbe de Vic.

1075. A Maria Amada Jordà. 1

19 de febrer de 1906.

Hermana Maria Amada: Nuestro Senor la bendiga y el
glorioso San Francisco de Sales le alcance aquella discreta
dulzura y humildad que tan to necesita una Superiora. Pro-
cure no precipitarse y tome consejo del Padre Espiritual en
cualquier cosa notable que ocurra. Cuatro ojos ven mas que
dos. Y el Padre Espiritual vi ve en una atmosfera que le per-
mitirà el entendimiento màs libre que a V. misma.

Les recomiendo que se fijen mucho en la situación eco¬
nòmica que tiene grande importància hasta para la paz es¬
piritual. Y no quiero que hagan rebaja de dote para entrar
sino con explicito consentimiento mío; que ya de otra parte
esta es la ley general de la Iglesia.

Les mando por el correo dos ejemplares de la Pastoral
mía que piden. Una para V.V. y la otra para que la manden
a las de Barcelona, no haciéndolo yo directamente a fin de
que enviàndosela V.V. tengan un pequeno motivo de suavi-
zar relaciones.

Autorizo la exposición para la Hora Santa en los Domin-
gos de Cuaresma como solicitan.

Y procuren todas amarse y servirse y ser muy santas y
rogar por la Iglesia de Dios que tanto lo necesita y en espe-

140

JOSEP TORRAS IBAC

cial para su Prelado que tanto lo necesita también, y que
todas saluda afectuosamente y bendice

El Obispo de Vic.

1. Superiora de les Salesses de Manresa.

1076. A Leonci Soler i March.

Vic, 19 de febrer de 1906.

Estimat Dn. Leonci: al concedir permís al seu germà M
rian per a anar al costat de V. amb motiu de la malaltia gi
ve de la seua Esposa, ja creguí per les últimes notícies q
la mort no estava lluny i després só vist en lo periòdic q
Déu Senyor nostre l'havia volguda. Que al cel sia i que el n
sericordiós Jesús, nostre Redemptor, al concedir a la difu
ta l’etern repòs de la glòria donga a V. i a tota la família
consol de l’esperit i la pau del cor. Amb aquests dos fi
aquest matí só pregat per V. a la Santa Missa.

Sempre la mort és trista però la fe cristiana il·lumina
seua obscuritat, i l'esperança de la immortalitat i de la glòi
són un consol suprem que la fan desitjable, perquè la vida mi
dana és desterro i la vida eterna és llibertat i vida divina.

Prenc part en la seua pena i demano a Déu que lo ass
tesca per a portar la creu i a l'enviar-li lo pèsam a V. i
tots los seus saluda amb molt afecte i els envia la bened
ció son amic i servidor en Cristo

Lo Bisbe de Vic.

Concedesc cinquanta dies d'indulgència als meus feligt
sos qui oesquen missa, resen una part de Rosari o facen
via-crucis en sufragi de l'estimada difunta.

EPISTOLARI

141

1077. A la Rvda. Mare Prepòsita de les Religioses Fili-
penses de Vic.

Vic, 20 de febrer de 1906.

Mare Prepòsita: m'està molt bé el que em diu de que el
Doctor Capdevila les ajuda amb sos consells en lo que per¬
toca a l’administració temporal de la casa, procurant tot
portar-ho amb molta regla i discreció. — Sento que la Re¬
ligiosa Cabanes no es posi millor. Procurin tenir-li molta ca¬
ritat i paciència que així és com Déu Senyor nostre vol que
el servim: ajudant-nos els uns als altres. També jo só sentit
la mort del Dr. Serra i Salada. Que al cel ens poguem veu¬
re. S'encomana a ses oracions i els envia sa benedicció més
afectuosa

El Obispo de Vic.

1078. A Lluís Gili.

Vic, 1 de març de 1906.

Muy Senor mío y de todo mi aprecio: entre las muchas
obras editadas por su casa que forman un excelente arsenal
para la defensa de la verdad catòlica, tiene un lugar emi-
nente La Apologia del Cristianismo por el Padre Alberto Ma¬
ria Weis que la Europa cristiana y alta ha recibido con el
mayor aplauso. Su valor de actualidad es indudable y tiene
el mérito de saber adecuar la eterna doctrina del Cristianis¬
mo al espíritu modemo y con la luz indefectible de la Re-
velación pone en evidencia las monstruosidades y las defi-
ciencias del Humanismo o sea de aquel sistema social que
prescindiendo de Dios quiere poner al hombre en el trono

142

JOSEP TORRAS I BAGES

omnipotente y soberano, cuya pretensión viene siempre cas¬
tigada con una depresión y decadència de nuestra naturale-
za, que contrasta con la sublimación del hombre obtenida
por la pràctica sincera del Cristianismo.

Yo felicito a esa su Casa, benemèrita de la Cultura y de
la fe en nuestro país, y en el Boletín oficial de esta Diòcesis
la magna obra apologètica del dominico alemàn ha sido re-
comendada al Clero como un rico arsenal provisto de exce-
lentes medios para la adecuada defensa de nuestra Santa
Religión.

Y pidiendo a Dios que bendiga y prospere a esa Casa edi¬
torial tan querida de todos los amantes de la Religión y de
la buena literatura, se le ofrece servidor en Cristo

El Obispo de Vic.

1079. A Maria Amada Jordà.

5 de març de 1906.

Apreciada Hija: teniendo ya dentro la pretendiente y ha-
biéndola admitido con el dote que ella manifesto, ya seria
una especie de crueldad e injusticia despedirla. La formali-
dad debe resplandecer siempre en nuestra conducta. Pero
de aquí adelante aténganse a cumplir lo que està dispuesto
y si hay algún motivo que incline a rebajar la dote antes de
comprometerse miren de obtener la dispensa conveniente.

Procuren aprovecharse de este tiempo santo de Cuares-
ma y Vuestra reverencia debe esmerarse màs que todas en
la pràctica de las virtudes y especialmente en la humildad
y paciència. Vuestra reverencia es una neòfita en la vida re¬
ligiosa, y las circunstancias la han llevado a ser Superiora.
San Pablo hablando de las condiciones que debe tener un su-

EPISTOLARI

143

perior dice que no debe ser neófito. De consiguiente aunque
de hecho vuestra reverencia sea neòfita, procure ser madu¬
ra ya en el tenor de su vida y pida cada día a Dios por me-
diación de la Virgen Maria la gracia necesaria.

A todas saluda y envia su paternal bendición

El Obispo de Vic.

1080. Al Rector de Cabrianes.

Vic, 17 de març de 1906.

Rnt. Sr. Rector de Cabrianes.

Estimat Senyor Rector: trobaria molt indiscreta i expo¬
sada a murmuracions no temeràries la venda simulada de
que V. me parla. I la Iglésia ha de fugir sempre de tot lo que
no sia exemplar. Fins fóra perillosa puix lo propietari legal
de la cosa podria o ell, o en cas de mort d’ell, los seus suc¬
cessors tindrien a la seua mà quedar-se amb la cosa o ad¬
ministrar-la d'una manera distinta de la que desitjaria lo
verdader propietari. Sempre só estat enemic de tapujos en¬
cara que es facen amb bon fi, i l'experiència demostra que
són perillosos.

Lo millor és que aquests bons cristians instituesquen una
herència de confiança i que privadament manifesten als he¬
reus que nombrin la seua voluntat. És bo que l'hereu no sia
un sol.

Continue treballant per a la salvació de les ànimes ja que
la impietat pertot arreu s'estén d'una manera aterradora.
La infància i la joventut, sobretot, han d’ésser objecte del
nostre zel i lo catecisme és la base de la fe, si s'aprèn degu¬
dament. Lo catecisme i l'exemple de virtut i misericòrdia
envers lo poble de part del clero són lo que ha de fer triom¬
far l'Evangeli de N.S. Jesucrist.

144

JOSEP TORRAS I BAGE

Desitjo que Déu li donga salut i espiritual consol ei
aquest temps clàssic de pietat que és la Quaresma i al salu
dar-lo afectuosament li envia sa benedicció

Lo Bisbe de Vic.

1081. Al P. Rupert M a de Manresa.

Vic, dia de S. Josep de 1906.

R. P. Rupert M a de Manresa, Caputxí.

Estimat amic: acabo de rebre lo llibre que V. ha publ
cat, atribuït al B. Ramon Llull, de la Concepció Virginal. I
quedo agraït i desitjo que el Senyor li restituesca les foice:
si convé, per a continuar prestant a la Iglésia i a la piets
cristiana lo concurs de ses aptituds intel·lectuals i literàrie

I encomanant-se a les seues oracions lo saluda afectu<
sament son amic

Lo Bisbe de Vic.

1082. A Miguel de Unamuno. 1

Vic, 23 de març de 1906.

Al ilustrísimo Sr. D. Miguel de Unamuno, Rector de
Universidad de Salamanca.

Senor de todo mi aprecio: correspondiendo gustoso a
que me pide en su grata del 19 del corrien te, por este corn
le remito la mayor parte de mis pastorales y algún otro

EPISTOLARI

145

brito que me ha venido a la mano y que trata de matèria si¬
milar a la de aquéllas. Todo espiri tu siente la atracción de
Dios, como toda came se inclina a la tierra, y de aquí que,
como usted dice, el espíritu religioso sea el gozne de la vida.
Por esto le ruego que entre las pastorales que recibirà se fije
en la última, la de esta Cuaresma, que trata de la fe, el único
gozne solido de la vida humana, pero que para girar suave-
mente necesita del aceite de la humanidad cristiana. Toda mi
doctrina, dèbil eco de la Iglesia catòlica, vera usted que prin-
cipalmente se dirige a conducir al hombre a la humildad, por-
que ésta, según la paràbola del grano de mostaza, aplicada
por Nuestro Redentor, es simiente de fecundidad maravillo-
sa. Así fecundice nuestras almas, preparàndolas para que al
influjo de la gracia produzcamos frutos de buenas obras que
nos hagan merecedores de la felicidad eterna. Aprovecha esta
ocasión para ofrecerse de usted servidor afmo. en Cristo

El Obispo de Vic.

No le mando La tradició catalana porque, agotada la pri¬
mera edición, ahora van imprimiendo la segunda.

1. Vegeu J. Roig Gironella, S.J., Dos cartas inéditas entre Unamuno y el Dr.
Torras y Bages. Ambiente ideológico en que se escribieron, «Pensamiento», 27,
1951, p. 355-365.

1083. A Dolors Vilaclara.

Vic, festa dels Dolors de Maria, de 1906.

Apreciada Dolors: feia dies que li volia escriure quatre
ratlles abans de la festa de Nostra Senyora de les Dolors,
però diferentes coses que un té al cap me n'han distret i avui
al celebrar la festa de V. me'n só recordat. Que la seva ce-

146

JOSEP TORRAS l BAGES

lestial Patrona la protegesca, la console i li donga forces per
a fer lo camí de la vida, com Ella les tingué per a fer lo camí
del Calvari acompanyant lo seu Santíssim Fill.

M'alegro de que la boda del Josep M a vaja ésser satisfac¬
tòria i demano a Déu que beneesca aquest matrimoni i sia
per la felicitat temporal i eterna d’ells i de les seves famílies.

Estem ja en les solemnitats de la Passió i Mort de Nos¬
tre Senyor. Aixís sapiam aprofitar-nos d’aquesta font de grà¬
cies. I encomanant-se a les oracions de V. la saluda i beneeix
amb molt d’afecte

Lo Bisbe de Vic.

1084. Al Cardenal Merry del Val.

Vic, 1 d’abril de 1906.

Eminentísimo Sr. Cardenal Merry del Val: gustosamen
te voy a responder, según mi leal saber y entender, a la muj
grata de 28 del próximo pasado mes, que Vuestra Eminen
cia se ha dignado dirigirme, por deseo de Nuestro Santísi
mo Padre. — Me parece que los temores de un alzamientc
carlista son considerados quizàs universalmente como ilu
sorios; no sólo este juicio se trasparenta en la informaciór
de los periódicos, sino que ademàs en el país y Diòcesis er
que escribo nadie cree en la realidad de tales alzamientos
— Y hasta diré a Vuestra Eminència que, a mi entender, s<
ha acabado el tiempo de los alzamientos carlistas, a lo me
nos alzamientos de alguna trascendencia y significación. L<
masa popular, en su màxima parte, ha perdido el sentidí
tradicional, y en lo porvenir, màs son de temer movimien
tos socialistas, ya que la propaganda oral y escrita es con
tinua, y dado lo halagadora que es para el pueblo la doctri
na de aquella secta, no puede dejar de influir poderosamen

EPISTOLARI

147

te en la masa manufacturera, o sea, de obreros de fàbrica,
muy numerosa en toda Cataluna y especialmente en las diò¬
cesis de Barcelona y de Vic. Y, aunque con mayor lentitud,
los mismos trabajadores del campo van sufriendo la trans-
formación, si bien en esta Diòcesis conservan aun casi en su
totalidad, los trabajadores del campo, el sentido cristiano.
Pero ni éstos peligra de que se alcen, produciendo ningún
movimiento carlista. — No sólo por la debida obediència a
la dirección marcada por la Santa Sede, sino que aun por
propio y personal convencimiento, procuro que se observe
la regla de que el Clero no se mezcle en excitaciones políti-
cas, como me manifiesta Vuestra Eminència, por encargo
de Su Santidad. Una vez castigué a unos estudiantes del Se-
minario, que, con capa de Religión obraron en contra de ta¬
les sentimientos, y en otra ocasión les prohibí asistir a una
asamblea celebrada en esta Ciudad, en la que peroro un emi-
nente orador carlista, hombre a la vez muy respetable. —
Respecto al porvenir, tengo la casi seguridad de que ni ecle-
siàsticos ni estudiantes tomaran parte en agitaciones polí-
ticas, ya sea por concurrir a asambleas públicas, ya escri-
biendo en periódicos, y que si acaso sucediese lo contrario,
serían actos individuales y sin ninguna significación. — Dis-
puesto siempre a acatar y cumplir los deseos de la Autori-
dad Apostòlica, daria disposiciones si Su Santidad lo creye-
se conveniente, para evitar el peligro, que considero míni-
mo y remoto, de que personas eclesiàsticas tomaren parte
en los referidos actos de agitación carlista: debiendo no obs-
tante, manifestar con lealtad que, a mi entender, dichas dis¬
posiciones quizàs turbarían la serenidad de espíritu y el so-
segamiento de pasiones políticas, que existe afortunada-
mente entre el Clero de esta Diòcesis, debiendo manifestar
que hasta los insignificantes hechos de los estudiantes a que
antes me he referido, los consideré mas bien efecto de una
sugestión externa y transitòria, que manifestación de un es¬
píritu permanente y reflexivo. Tales hechos acontecieron ya
hace algunos anos, y no tienen ninguna relación con el mo-

148

JOSEP TORRAS i B/

vimiento carlista que de presente se supone. — De todas }
neras, si yo juzgase probable que sacerdotes o estudian
aquí muy numerosos, habían de extralimitarse, por pres
tarse circunstancias ocasionadas a ello, puede Vuestra E
nencia asegurar a Nuestro Santísimo Padre que tomaré
medidas que juzgue mas oportunas para evitarlo. — Y p
que Vuestra Eminència se haga cargo de mi delicadeza
procedimiento en todo lo que se refiere a luchas polític
teniendo ya la pluma en la mano, quiero decirle que en
últimas elecciones para diputados a Cortes, en el distritc
Manresa, de esta Diòcesis, donde luchaba un amigo míc
hoy diputado Don Leoncio Soler y March, regionalista,
miendo con fundamento la extralimitación de algunos e
siàsticos en su entusiasmo por el referido candidato, les \
hibí bajo pena la asistencia a reuniones políticas de cai
ter publico, y el escribir en periódicos, sin el permiso d
autoridad ordinaria. — Pensando haber satisfecho con
anteriores líneas los deseos de Vuestra Eminència, tien
honor de besarle la sagrada Púrpura

José, Obispo de Vic.

1085. A Lluís Gili.

Vic, 2 d’abril de 1906

Sr. D. Luis Gili.

Muy Sr. mío y de mi mayor consideración: he vistc
la tercera parte de la grandiosa obra del P. Weiss que V
editado y me he deleitado en el examen de ella. La for:
ción del caràcter fijàndose en la inteligencia y en la vo]
tad, estudiando las influencias naturales y sobrenatura
la filosofia y el arte, la piedad y la pràctica de la vida i

EPISTOLARI

149

giosa como medio de perfeccionar individualmente al hom-
bre, sirven al gran apologista alemàn para llevar al lector
al estudio social o sea de la civilización, en cuya cúspide
como a Rey de la Humanidad contempla a Nuestro Senor
Jesucristo. Los católicos espanoles deben agradecer a V.
como un singular servicio la publicación en lengua castella¬
na de esta inmortal obra, que representa un alarde intelec-
tual gigantesco en el orden de la apologètica religiosa, fu-
sión admirable del espíritu y de la autoridad eternos de la
Iglesia con el modo de ser de nuestra època, demostràndose
una vez màs que nuestra Iglesia es de todos los tiempos,
como Dios es también de todas las generaciones humanas y
de un siglo que no tiene fin.

Y aprovechando esta ocasión para saludarle afectuosa-
mente, se le ofrece amigo y servidor en Cristo

El Obispo de Vic.

1086. A Antoni Morales. 1

Vic, 3 d’abril de 1906.

Mi querido Doctor: va a esa de Barcelona por motivo de
enfermedad y tal vez de operación quirúrgica el Canónigo
Lectoral de esta Iglesia, Don Joacfuín Sellas. Se lo recomien-
do de todas veras, porque ademàs del afecto que debo te-
nerle por ser sacerdote de mi Diòcesis, es hombre de mucho
talento, que me presta muy importante servicio, ensenando
la Teologia en el Seminario.

El Obispo de Vic.

1. Aquesta carta no arribà a mans del destinatari (Nota de Fortià Solà).

150

JOSEP TORRAS I BAGES

1087. Al Bisbe de Madrid-Alcalà.

Vic, 6 d’abril de 1906.

Exmo. e Ilmo. Sr. Obispo de Madrid-Alcalà, electo de Va¬
lència.

Mi venerado amigo y caro Hermano: con mucho gusto
publicaremos en este Boletín las comunicaciones y las pre-
venciones dirigidas al «Siglo Futuro», dictadas por V. y aun-
que las conocía no las había publicado antes porque en este
país hay ahora mucha calma y serenidad y no quise recor¬
dar cuestiones que en tiempos pasados dieron algún disgus¬
to al Senor Morgades (q.e.p.d.). Quizàs yo estuve algo pesi-
mista y caviloso. Se publicarà pues lo dicho, y ademàs la
carta del Cardenal Secretario que completa el cuadro. De-
seo que la poètica y dulce València le vaya bien y como crec
que ya estuvo V. en Orihuela no le serà nuevo el caràcter de
la gente en general piadosa y viva de aquel interesante
país.

Allí tal vez se reconcilie V. con nuestro lenguaje, el de
San Vicente Ferrer, que veo se le atraganta. Y no crea que
yo en él escriba las Pastorales por motivos filológicos o poi
aficiones literarias, sino porque estoy convencido que me
diante el uso de la lengua me identifico màs con el puebk
a quien espiritualmente he de gobernar. V. me dice que pon
ga también las pastorales en castellano en lo cual no ten
dría ninguna dificultad si ésto no importara un aumento d(
trabajo y de gastos que no quedarían compensados por el re
sultado, pues estoy en la convicción de que el aumento d<
lectores resultaria insignificante. Dos veces, creo he escritc
en castellano y no conocí diferencia en el resultado. Ahon
mismo acabo de escribir una carta con motivo del Decret<
sobre la Comunión frecuente. <-Quién, aunque estuviese ei
castellano, la leería fuera de la Diòcesis o de Cataluna? Des
graciadamente las lecturas profanas y de periódico absor
ben la curiosidad y la gente no es amiga de leer pastorales

EPISTOLARI

151

fuera de aquellas cuyo calor de intimidad siente, y vea V.
porque yo al interès sobrenatural de la doctrina, procuro
anadir el interès del lenguaje común y usual.

El joven Doctor Dachs, como V. le llama, agradece mu-
chísimo su carinoso saludo y saludando de mi parte al jo¬
ven Senor Vales, cuya situación con la promoción de V. ig¬
noro, se le repite siempre amigo y amante hermano,

El de Vic.

1088. A Josep Sellas. 1

Vic, Dijous Sant de 1906.

Estimat Dr. Josep: aquest vespre a la porta quan sortia
per anar a visitar los Monuments só rebut lo seu telegrama.
En les estacions he pregat pel nostre estimat difunt, pel jove
canonge a qui amava molt per la seva pietat i pel seu ta¬
lent. Déu lo tindrà en la Santa Glòria. V. pense amb allò de
S. Pau: no vulgau plorar com los qui no tenen esperança.
De cor m'unesc al sentiment de V. i de tota sa família i junt
amb son pèsam los envia la benedicció

Lo Bisbe de Vic.

1. Secretari Canceller de la Cúria de Vic.

152

JOSEP TORRAS I BAGE

1089. A Francesc Brunet i Recasens.

Vic, 7 d’abril de 1906.

Estimat: abans de la Setmana Santa que és temps de fei
na, i de la Pasqua en què he de sortir de Santa Visita, t’es
cric quatre ratlles per a manifestar-te l’afecte que des de qu
eres molt jovenet t’he tingut. — Sento la malaltia de la tev
esposa i desitjo que l’operació sia satisfactòria. No obstan
no sies pessimista i confia en la Providència del Senyor, serr
pre paternal amb los hòmens. T'encomanaré a Déu a tu i al
teus i a la malalta, i a tots us saluda i envia sa benedicci
més afectuosa ton amic i confessor

Lo Bisbe de Vic.

1090. A Fèlix Sardà i Salvany.

Vic, 10 d’abril de 1906.

R. Dn. Feliu Sardà i Salvany.

Molt estimat amic: moltes mercès per les seues Conft
rències que acabo de rebre i Déu li dó vida i salut per a cor
tinuar treballant en la vinya del Senyor. Però no vull qu
em diga que V. mes deixeble, puix en la propaganda rel
giosa quan jo hi anava V. ja en tornava, havent dedicat 1
vida al servei de la Iglésia difundint per medi de la plom
l’amor a N.S. Jesucrist. Que Ell nos ajudi en vida i en mor
i ens donga l'eterna glòria. De V.

Lo Bisbe de Vic.

EPISTOLARI

153

1091. A Pere Santacana.

Vic, 11 d'abril de 1906.

Estimat Peret: rebuda dies enrera la seva, i enterat d’e¬
lla, li poso quatre ratlles per a dir-li que, havent-me escrit
ja fa algun temps el senyor Rector de Les Cabanyes que fo¬
nien la campana, li donarà oportunament vint-i-cinc duros
que els tenia promesos amb aquest objecte. — A no tardar,
vindran la Maria i l’Emília, i arreglaran el vi ranci i l’oli,
lo qual li escric, per a que puga tenir les coses disposades.
Me só resolt a gastar del vi ranci que tenim a casa, i de con¬
següent V. hi refegirà la quantitat que judique oportuna.
Temo de fer-lo enviar pel carril, però també casi és l’únic
medi. V. hi pot pensar, i en cas d’enviar-lo com sempre ha¬
vem fet, prenga V. les precaucions convenients per a evitar
abusos. El Pare Pere 1 està bo, i va treballant molt en el seu
ministeri en aquest sant temps de Quaresma; jo, si Déu vol,
sortiré passades les festes de Pasqua de seguit, per a anar
continuant la Santa Visita. — Memòries a les seves famílies,
i disposi de son amic afm.

Lo Bisbe de Vic.

1. P. Pere Bolet, S.J., cunyat del senyor Santacana (Nota de Fortià Solà).

1092. A Josep Bolet.

Vic, 11 d’abril de 1906.

Estimat Dr. Josep: moltes mercès per l’obsequi de peix
que avui m'han ensenyat que havies enviat. Desitjo que tin¬
gues unes santes festes o solemnitats de la Passió, Mort i Re-

154

JOSEP TORRAS I BAG1

surrecció de N.S. Jesucrist i que la unció de l’esperit te faç
ministre dispost per al compliment de la missió que de Dé
havem rebut. — Prega per mi, i disposa de ton parent i ami
afm.

Lo Bisbe de Vic.

Lo Pare Pere acabarà la present. 1
F

1. Segueixen algunes ratlles firmades pel P. Pere Bolet, S.J., germà del doi
tor Josep, el qual es troba en el Palau Episcopal, dedicat als afers de Santa Qu;
resma (Nota de Fortià Solà).

1093. A Joaquim Bach de Portolà.

Vic, 11 d'abril de 1906.

Estimat Quimet: ahir vingueren a veure’m les Germane
tes del Pobres i me digueren la generositat i caritat de V. en
vers els vells. Que així com V. els abriga del fred amb 1,
seva caritat Nostre Senyor Jesucrist l'abrigui a V. amb 1,
seva infinita bondat i li dongui salut i consol per a fer el vial
ge de la vida fins a l'eternitat.

I que amb profit espiritual i consol de l'ànima pugui ce
lebrar les pròximes solemnitats de la Passió, Mort i Resui
recció de nostre adorable Salvador Jesús, li desitja son ami
i servidor en Cristo,

Lo Bisbe de Vic.

EPISTOLARI

155

1094. A Joan Maragall.

Vic, 14 d’abril de 1906.

Estimat: com sovint penso amb V. perquè me l'estimo
molt, avui, vigília de Pasqua, després de passar lo matí en
les sagrades cerimònies pròpies del dia, lo dia de la il·lumi¬
nació dels esperits, de la llum i del foc nous, de la fe i la ca¬
ritat, li vull posar quatre ratlles de bones Pasqües.

Perquè V. me digué que tenia una nombrosa família, i
aquesta festa és la festa de les famílies cristianes, i la festa
de la gran família humana davant de la qual Jesucrist Se¬
nyor Nostre obre l'esperança de la immortalitat.

A no tardar rebrà V. una petita Pastoral meva, amb mo¬
tiu del Decret Pontifici sobre la comunió quotidiana; V. me
digué un dia que escrivís una Pastoral sobre la missa, és clar
que no és aquesta, però s'hi toca; puix la Comunió és part
principalíssima del Sacrifici de Jesucrist.

I passades aquestes festes, sortiré de Pastoral Visita jQui po¬
gués tenir-lo a V. al costat quan a cavall de la mula anem fent
hores de camí silenciosos sovint, però amb l'ànima oberta a les
inspiracions divines suggerides per medi de la naturalesa!

Diu Sant Bernat, no em recordo a on, que qui estima a
un home, estima fins als seus cadells. jFiguri’s com jo he
d'estimar als seus fillets i a la seva Esposa, encara que no
els conega! Per això a tots saluda i envia sa benedicció son
amic afectíssim

Lo Bisbe de Vic.

1095. A la Rvda. Mare Superiora del Convent de Maria
Reparadora de Manresa.

Vic, 19 d'abril de 1906.

156

JOSEP TORRAS [ BAGES

Madre Superiora: con mucho gusto concedo todo lo qu€
me pide. Los cincuenta días de indulgència a la asistencis
de cada acto. Y que esta Novena sirva para enfervorizar £
esas buenas religiosas, y lleve al alma de las novicias la un
ción divina que dimana de los corazones sacratísimos de Je
sús y de Maria, y que santifica, consueía y une con el Espo
so celestial de las almas escogidas. — Y no olviden en su«
oraciones al Prelado diocesano, que mariana sale de Santí
Pastoral Visita. — Y al saludar a toda esa apreciada Comu
nidad, dígales que les envia su màs afectuosa bendición,

El Obispo de Vic.

1096. A Dolors Vilaclara.

Sant Feliu Sasserra, 23 d’abril de 1906.

Apreciada Dolors: des de S. Feliu i al sortir de dir miss;
en la capella del S.S. Sagrament abans de sortir cap a Sari
ta Eulàlia li vull posar quatre ratlles. En lo Sant Sacrific
m'he recordat molt dels Vilaclares difunts i en particular d
la Merceneta al cel sia. I perquè V. sàpia amb enteresa i pa
fer lo camí de la vida fins que el Senyor sia servit.

Aquella capella és un monument de pietat i els fiels crií
tians sempre tindran allà un foco de devoció i d amor a Jí
sucrist.

Que ell nos beneesca a tots; i V. encomani-li a son afrr

Lo Bisbe de Vic.

EPISTOLARI

157

1097. A Jaume Serra.

Gréixer (?), 26 d’abril de 1906.

M.I. Sr. Dr. Jaume Serra.

Mon estimat amic i vicari: li remeto una carta del Rector
Savellà dirigida a Mossèn Ramon i que V. ja contestarà. Me
sembla que jo ja li havia parlat a V. amb aquest motiu. Si dit
Rector podia pledejar de pobre potser lo plet encara que de
resultat dubtós seria de bon efecte moral puix recordo que el
Rector me manifestà que la junta de propietaris de les terres
de referència una part li era favorable i sobretot molt teme-
rosa de tenir plets. En fi V. ja li contestarà lo convenient.

També li remeto una carta un xic estranya del Marquès
de Montroig; i jo li contesto que li escric a V. per a que faça
les recomanacions que demana, però que fóra convenient
que abans algú de la família anàs a veure lo lloc.

Memòries a tots i dispose de son afm.

Lo Bisbe de Vic.

1098. A Joan Ricart, S.J.

Santa Eulàlia de Pardines, 27 d’abril de 1906.

Mi amado Padre Rector y amigo mío: no quiero dejar de
enviar a V. mi pésame con motivo de la muerte del Padre
General de la Companía, como se lo envio a toda esa Comu-
nidad y encargo a V. se sirva de mi parte transmitirlo tam-
bién al Rdo. Padre Provincial.

Dos veces le traté en Roma y siempre me pareció un
hombre de espíritu superior, pero Dios sabrà darle un suce-
sor a propósito para gobernar al Companía de Jesús, auxi-

158

JOSEP TORRAS l BAGE

liar poderoso de la Iglesia militante para sostener en el li
naje humano aquel reino que no ha de tener fin.

He rogado para el eterno descanso del venerable difun
to, y pido al Senor les dé un Superior según el corazón d<
San Ignacio; y al saludar a V. y a toda su Comunidad les en
via su bendición màs afectuosa,

El Obispo de Vic.

Santa Eulàlia de Pardines, en Santa Visita.

1099. A Tomàs Costa.

Horta, 4 de maig de 1906.

Exmo. Sr. Arzobispo de Tarragona.

Venerado amigo y querido Metropolitano: como piens<
no regresar a Vic hasta muy cerca del día en que Dios me
diante saldré para Roma a fin de asistir a la beatificaciói
del màrtir Almató de esta Diòcesis, le pongo estas cua tro li
neas desde Santa Visita para decirle que disponga de ml s
en algo puedo servirle en la ciudad eterna. Probablement<
saldré de Vic allà por el día 14 o 15 próximos pues la bea
tificación se harà el día 20.

Comienzo ya a sentir el peso de la Visita que en esta Dió
cesis para los viejos es gra ve, y yo en septiembre cumplir»
los sesenta y de consi guien te entraré en la venerable cofra
día de los ancianos, si a aquella fecha llegamos. — De V
siempre amigo, hermano y servidor en Cristo

El Obispo de Vic.

En Pastoral Visita.

EPISTOLARI

159

1100. A Miquel Costa i Llobera.

Santa Maria d'Horta, 5 de maig de 1906.

Caríssim: vingut a Catalunya per a presidir los Jocs Flo¬
rals de Barcelona, encara que em troba en Santa Visita, vull
enviar-li lo testimoni del meu intens afecte, sobrenatural i
natural, com a sacerdot del cel i poeta de la terra i del cel.

Benvingut ^sia a exercir la noble magistratura de la bellesa
aquell qui exerceix en l'ordre sobrenatural la magistratura de
la Veritat, de la Justícia i de la Bondat, irradiacions de l'ama¬
ble Persona del nostre mestre i redemptor Jesús.

Sempre de V. amic afectíssim

Lo Bisbe de Vic.

Santa Maria d'Horta, en Pastoral Visita.

1101. A Joan Maragall.

Santa Maria d'Horta, 5 de maig de 1906.

Estimat Maragall: passant la Visita Pastoral, encara que
el cos sovint queda rendit de fadiga, l’esperit té molta acti¬
vitat, sobretot quan s'exerceix aquest ministeri en les par¬
ròquies rurals, situades en les muntanyes o en la campinya,
i avui, dia de la conversió de Sant Agustí, sortint de l'afrau
on nasqué i passà la infància lo màrtir Pere Almató (la cria¬
da de casa seva encara viu), li vull posar quatre ratlles, a
V., amic dels Sants, per a dir-li si vol venir a Roma a veure
la solemne beatificació d’uns màrtirs de Jesucrist. Jo hi vaig
perquè es tracta d’un diocesà meu. Després d'aquests màr¬
tirs, vindrà immediatament la beatificació d'unes màrtirs,

160

JOSEP TORRAS I BAGES

aquella Comunitat de Carmelites que durant la revolució
francesa anaren a la guillotina cantant vespres, i pujaren al
patíbul cantant lo Magnificat.

Ja em faig càrrec de que V., pare de famílies i cap de
casa, ha de tenir dificultats en fer un viatge, però tinc la se¬
guretat de que les cerimònies de Roma arribarien molt en¬
dins de la seva ànima, penetrant i afectuosa, i il·luminarien
lo seu esperit. Convé estar en contacte amb los òrgans vi¬
tals del Catolicisme, i Roma, objecte de totes les contradic¬
cions i de les grans amors, serà sempre lo centre de la Hu¬
manitat cristiana i de sa vida espiritual. La vida se concre¬
ta en los òrguens vius, lo moviment d'ells escampa la vida,
i Roma escampa la vida espiritual per tot el món. Ella és lo
centre i el foco de la gran constel·lació que il·lumina a tot
lo món dels esperits, allà resideix lo Vicari de Jesucrist, del
Verb de Déu qui il·lumina a tot hom qui ve a aquest món.

Si no ve a Roma, jo no obstant me’l consideraré al cos¬
tat quan, si Déu vol, veuré i oiré al Papa decretar l'honor
dels altars als benaventurats màrtirs de Jesucrist, i quan vi¬
sitaré basíliques i catacumbes, desitjant ademés que els nos¬
tres esperits no se separen l'un de l’altre ni en lo temps ni
en l'eternitat, son amic afectíssim

Lo Bisbe de Vic.

Santa Maria d’Horta, en Pastoral Visita.

1102. A Josep Dachs.

Viladecavalls, 9 de maig de 1906.

Estimat Dr Dachs: m'està bé que vagen a Roma los sa¬
cerdots i l’estudiant que em dius.

EPISTOLARI

161

Entre tots veig que ja farem una petita pelegrinació i so¬
bretot de gent que hi va amb molta espontaneïtat. Suposo
hauràs rebut la carta en què et deia que seria per a mi un
gust l’anar amb los pelegrins però que obressen amb lliber¬
tat i que ells se cuidassen de l’allotjament seu.

Passat demà, si Déu vol, tornarem a Vic. Memòries a tots.

Lo Bisbe de Vic.

1103. A la Rvda. Mare Superiora de les Salesses, de Man¬
resa.

Vic, 12 de maig de 1906.

Rvda. madre: Estén muy contentas de trabajar para cò¬
rner, que así llevan una vida de forma apostòlica y muy
agradable a Dios.

Me està bien todo lo demàs que me dice y pueden pasar
adelante.

He llegado de Santa Visita y voy a partir para Roma a
fin de asistir a la beatificación de un màrtir hijo de la Diò¬
cesis que aún tiene condiscípulos vi vos. Encomiéndeme a
Dios y a todas afectuosamente bendice y saluda

El Obispo de Vic.

1104. A Tomàs Costa.

Vic, 12 de maig de 1906.

Exmo. Sr. Arzobispo de Tarragona.

162

JOSEP TORRAS I BAGES

Mi querido Metropolitano: encuentro lo que me dice so¬
bre la traducción del Catecismo por el P. Villada que es lo
natural. Aquí me ha dicho el Secretario (yo llegué ayer no-
che) que había enviado una circular impresa por lo cual no
creo que sea necesario contestarle.

Repitiéndoie de nuevo sus ofrecimientos para Roma
se encomienda a sus oraciones y le saluda, su amigo y her-
mano

El de Vic.

1105. A Jaume Serra.

Roma, 20 de maig de 1906.

M. I. S. Dr. Dn. Jaime Serra.

Mi querido Vicario: hoy al volver del Vaticano de cele¬
brar la solemne beatificación del Beato Pedro Almató, con
sus companeros màrtires me han entregado el telegrama de
V. al cual contesto con las presentes líneas correspondiendo
así a los sentimientos de devoción del Ilustrísimo Cabildo y
del venerable Clero de esa querida Ciudad.

Delante de las imàgenes de los nuevos beatos cuando han
aparecido radiantes de luz encima de la Càtedra de San Pe¬
dro he pedido fervorosamente la intercesión de nuestro bea¬
to en favor de sus paisanos, del Clero y del pueblo de la Diò¬
cesis de Vic.

Esta tarde hemos asistido también a la función de San
Pedro donde en tales casos baja el Papa para venerar las re-
liquias de los nuevos santos; pero hoy no hemos tenido tal
suerte pues Nuestro Santísimo Padre ha tenido un ataque
de gota que naturalmente le ha impedido bajar a San Pedro.

A pesar de esta contrariedad esperamos ver al Santo Pa-

EPISTOLARI

163

dre pues él lo desea también en gran manera, y por fortuna
el ataque, aunque le ha dado alguna calentura, parece que
es ligero.

El Cardenal Vives me instó mucho para que aguardara
la beatificación de las Carmelitas que ha de ser el próximo
domingo. He accedido a sus deseos, como también el Sr.
Obispo de Victoria, porque con mucha razón el Sr. Carde¬
nal desearía que tuviese mucho realce aquella solemnidad
que significa la primera beatificación de màrtires de la re-
volución. — No puedo continuar màs porque me estorban,
sino para decirle que salude muy afectuosamente a toda la
familia episcopal y a todos los remitentes del telegrama, que
a todos envia su bendición

El Obispo de Vic.

1106. A Lluís Valls.

Vic, 5 de juny de 1906.

Estimat amic: he vist la mort de la seva Mare, que al cel
sia, i li envio lo meu pèsam. Fins en la situació d'esperit
d'una vida religiosa llarga i sòlida la mort de la Mare sem¬
pre és una amargura. Resta com una lliçó de sobirana elo¬
qüència la confessió humil i sublim de Sant Agustí qui plo¬
ra per sa Mare, per breus instants, perquè la serenitat cris¬
tiana no sofreix pertorbacions llargues. Que la dolça sereni¬
tat de S. Felip sia l'atmosfera en què l’ànima de V. visca
sempre li desitja

Lo Bisbe de Vic.

164

JOSEP TORRAS I BAGES

1107. A un Arxipreste.

Vic, 7 de juny de 1906.

Estimat Sr. Arxipreste: ara acabo de rebre lo rescripte
que essent a Roma vaig demanar, concedint lo sortir del
Claustre a la Mare Mercè Canal quedant subsistent lo vot
de castedat i lo substancial dels altres dos en lo que sia pos¬
sible en la nova situació de sa vida, devent vestir modesta¬
ment i portar alguna senyal de l'antic hàbit religiós.

No obstant atenent a una carta de l'Abadessa demanat
que no s'atenga a lo que demana dita Mare Mercè per l'es¬
càndol que produiria, i a què jo mateix tinc la presumpció
de que una vegada fora del Convent al cap de pocs dies de¬
manaria tornar-hi, i de consegüent tindríem un escàndol
sens cap profit, me sembla lo millor de que mentres aguan¬
ti dient que jo a Roma ja ho vaig demanar però que allí hi
posaven dificultats semblant-los impossible que al cap de
quaranta anys de professió volgués sortir i que això afligeix
molt al Sant Pare & &. I si V. temés un conflicte formal o
que anava a haver-hi un escàndol públic aleshores V. en nom
meu pot autorisar la sortida puix la Santa Sede pro arbitrio
et conscientia me concedeix la facultat de sortir en les con¬
dicions abans dites i vivint baix l'obediència de l'ordinari
del lloc en què resideixi i in vim vitae religiosae vivat . Lo qual
V. posarà en coneixement d’ella si arriba lo cas desgraciat
de sortir.

Lo saluda molt afectuosament i li envia sa benedicció

Lo Bisbe de Vic.

(Se refereix a la probable sortida d'una monja caputxi-
na).

(Nota escrita al peu de la mateixa carta).

EPISTOLARI

165

1108. A l·Il·lm. Sr. Degà i Capítol de la Santa Església
Catedral de Vic.

Vic, 12 de juny de 1906.

Habiendo acudido a Nuestra autoridad los Sres. Benefi-
ciados de Concordato de esta Nuestra Santa Iglesia Catedral
a fin de que se mitigara la regia que exige como mínimum
de presentes al coro el número de ocho de los referidos be-
neficiados, o sea las dos terceras partes, alegando la impo-
sibilidad que ya puede desgraciadamente considerarse per¬
petua del Sr. Costa, la falta de salud de otros, y en cambio
la residència que tienen en el mismo Coro los tres benefi-
ciados del antiguo personal; visto el parecer favorable de
Nuestro Ilmo. Cabildo, ex aequitate disponemos, que sea sie-
te el número mínimo de los presentes, y en el caso de que
se aleguen ante Nos razones suficientes podrà quedar redu-
cido a seis el número, al efecto de poder disfrutar de Recles,
valiendo esta Nuestra resolución por el tiempo que dure la
imposibilidad del Sr. Costa. — Y V.S. tendra presente esta
determinación en el régimen coral que tiene encomendado.
— Dios guarde a V.S. muchos anos.

José, Obispo de Vic.

1109. A Martí Alsina.

Vic, 22 de juny de 1906.
Rmo. P. Martín Alsina, C.M.F.

Reverendísimo Padre: unos días de salud algo quebran-
tada me han impedido de escribir cuatro líneas a V.R. feli-
citàndole por su elección de Director general de la Congre-

166

JOSEP TORRAS I BAGES

gación de Hijos del Inmaculado Corazón de Maria, que tan-
tos y tan íntimos lazos tiene con esta Diòcesis. La elección
de V.R. confirmarà estas relaciones espirituales y afectuo-
sas que contribuyen a sostener aquella admirable armonía
de los espiri tus que es la caridad de Cristo.

Tenga por seguro que en todo lo que pueda estoy dis-
puesto a prestarle toda mi cooperación y cuente con mi pro¬
funda simpatia.

Y al encomendarse a las oraciones de V.R. le saluda y se
le ofrece servidor en Cristo

El Obispo de Vic.

1110. A Francesc Brunet i Recasens.

Vic, 28 de juny de 1906.

Estimat Brunet: sento lo que em participes de la salut
de la teva bona esposa Soledat, i desitjo que l'operació haja
anat bé i que la malalta se restableixi. Só pregat a Déu per
vosaltres, per la salut de l’Esposa si així convé i per tu, a fi
de que nostre Senyor te dongui forces i gràcies per a conti¬
nuar dignament lo camí de la vida pel desterro del món. —
Convé tenir molta esperança en la immortalitat per a su¬
portar cristianament los conflictes d'aquesta vida mortal. —
A tots vosaltres saluda i beneeix

Lo Bisbe de Vic.

EPISTOLARI

167

1111. A Bernardí Martorell.

Vic, 6 de juliol de 1906.

Estimat amic: acabo de veure la mort del seu oncle, l'ar¬
quitecte, que al cel sia, i li envio aquestes quatre ratlles de
pèsam. Era una ànima santa, que Jesucrist en lo regne etern
posarà entre los seus amics, i això li valdrà més que los me¬
rescuts elogis de son talent artístic. Que al cel tots nos pu-
gam veure.

Moltes memòries a tota la família i particularment al
jove fill de V., i dispose sempre de son antic amic i servidor
en Cristo

Lo Bisbe de Vic.

1112. A Manuel Guasch.

Vic, 8 de juliol de 1906.

Sr. Dn. Manuel Guasch.

Estimat amic: acabo de veure la mort de la teua Mare
política en lo Diari i t'escric per a enviar-vos lo meu pèsam.
Déu haurà acollit l'ànima de la bona cristiana que surt d'a¬
quest món confortada amb los sagraments i amb l'esperança
en lo diví Redemptor Jesús. Que al cel tots nos pugam veure.

Fes present a la teua Esposa i al teu Pare polític i als de¬
més de la família los meus sentiments i jo pregaré a Déu per
lo repòs etern de l'estimada difunta i per al consol del vos¬
tre esperit, que el Senyor sempre concedeix als qui adoren
la seua voluntat sobirana.

Sempre teu afm.

Lo Bisbe de Vic.

168

JOSEP TORRAS I BAGES

1113. A Carmelo de Echegaray. 1

Vic, 14 de juliol de 1906.

Mi querido Senor: acabo de recibir su amable carta y los
ejemplares de sus libros que aprecio en extremo, pues tratan
precisamente de una matèria y tienen por objeto el cultivo de
un sentimiento, de entre los humanos uno de los mas respeta-
bles, que las ideas que hoy inundan las masas contrarían, y que
no obstante es base de vida noble en el orden natural y de con-
siguiente disposición muy apropiada para la vida sobrenatural,
única que augura la salvación eterna de los hombres.

Con mucho gusto y suma confianza acudiria a V. si se me
ofreciese ocasión de menester sus servicios literarios y aun de
otro género. Pero, en cuanto a trabajos literarios no me dejan
lugar para ellos las soíicitudes que naturalmente V. compren-
de lleva consigo el cargo pastoral, mayormente en estos tiem-
pos en que la herejía y la inmoralidad cunden por todas par-
tes y hasta en aquellos lugares en que la fe había dado forma
sòlida a las ideas y a las constumbres de los habitantes.

Por este correo le envio con sumo gusto «La Tradició Ca¬
talana»; y por esta carta el testimonio de afecto con que es
de V. amigo y servidor en Cristo,

El Obispo de Vic.

1. «El Cronista de las Proviocias Vascongadas». Així figura imprès en la car¬
ta d'Echegaray.

1114. A Bernardí Martorell i Puig.

Vic, 22 de juliol de 1906.

Estimat: he rebut la seva carta i les mil pessetes com es-

EPISTOLARI

169

tipendi per a misses en sufragi dels seus difunts oncles, qui al
cel sien. Li agraesc haja pensat en aquesta Diòcesi que tenint
un numerós clero té també com és natural molta necessitat.

Comprenc que el seu jove esperit ha de sofrir amb aques¬
tes tristes contrarietats de família i en l’espècie de soledat
en què es troba. Però los cuidados que li exigirà l'estat del
seu pare li proporcionaran un consol sòlid. No hi ha goig
humà superior al del compliment dels devers filials, i això
li purificarà los sentiments i li ennoblirà lo cor. A més aquest
contrapès de la contradicció angustiosa manté molt l’equi¬
libri del nostre esperit contra les fantasies del món que so¬
vint nos desvaneixen.

He dit a la Secretaria que continuessen remetent a V. les
mies pastorals si en vénen de noves.

Jo tinc per V. un afecte molt viu. Fa molts anys conec la
família Martorell i ara V. me fa l’efecte de que és com l’es¬
sència d’ella reduïda a un menor volum. V. me parla d'en
Joan Llimona, mire de posar-se d'acord amb ell i pujar a
Vic algun dia avisant-me per endavant per a assegurar-se
de que jo seré aquí.

Que Déu Senyor nostre lo beneesca i lo guie pel bon camí
que porta a la pàtria eterna, li desitja son afm.

Lo Bisbe de Vic.

1115. A Alexandre de Riquer.

Vic, 23 de juliol de 1906.

Estimat amic: moltes mercès per la interessant col·lecció
Balmesiana que ha volgut enviar-me i que destinaré a la Bi¬
blioteca pública a on tot lo de Balmes hi està molt bé. Enca¬
ra que no he fet més que olorar-los, lo llibre de la tentació sí

170

JOSEP TORRAS 1 BAGES

que em sembla bé de Balmes, però la conversa o llibre català
sobre del Papa ja em sembla que no té tant de sabor del doc¬
tor vigatà i que és possible sia del cèlebre Pare Bou. Però això
ho dic sols entre dents. — Quan vinga per Vic com desitjo cor¬
respondre a la seva atenció, podran mirar si entre els dupli¬
cats de la Biblioteca hi ha alguna cosa que li interesse. Desit¬
jo que V. i tots los seus fills i tota la seua casa tinguen bona
salut i de V. sempre amic aftn. i servidor en Cristo

Lo Bisbe de Vic.

1116. A l'Arxipreste de Santa Coloma de Queralt.

Vic, 24 de juliol de 1906.

Estimat senyor Arxipreste de Santa Coloma: encara que
atès lo bon zel de V. no és necessari que li diga, no obstant
li vull recomanar a la persona de qui parlàrem, i sobre qual
estat de consciència tenia dubtes, per a que V. li faça lo bé
que puga, puix tinc la presumpció de que aquella ànima ha
d'ésser sensible a una influència espiritual i com Mossèn
Joan me diu que pensa que demà V. serà a la festa de S. Jau¬
me, per això per mans d'ell li envio aquesta carta. — Lo sa¬
luda i li envia sa benedicció

Lo Bisbe de Vic.

1117. A Dolors, Josepa, Anna, Carme i Rosa Anglora. 1

Vic, 29 de juliol de 1906.

Apreciades Senyores: he rebut la seva carta, quan ja per

EPISTOLARI

171

la Senyora Abadessa tenia notícia de la mort de la seva ger¬
mana D a Assumpta, que al cel sia. Ahir vaig oferir la missa
per ella, i havem d'esperar que Jesús misericordiós haurà
emparat Tànima de la seva fiel Esposa, que complí sempre
els devers de religiosa, i que sabia viure en santa pau dintre
la Comunitat. — A l’enviar-los lo pèsam, s’encomana a ses
oracions

Lo Bisbe de Vic.

1. De Barcelona.

1118. A Joan Ricart, S.J.

Vic, 29 de juliol de 1906.

Mi querido amigo: voy a ponerle cuatro líneas para feli¬
citar a vuestra reverencia y a toda su piadosa Comunidad
por razón de la pròxima fiesta de San Ignacio, ya que estàn
en un lugar que representa una de las etapas màs interesan-
tes del Santo y que recuerda un episodio de su historia, que
nunca debemos olvidar, pues aunque toda su vida fué hom-
bre de profunda oración y penitencia, su tiempo de la Cue-
va es sin duda el que de una manera màs sublime nos re¬
cuerda el ejercicio de aquellas virtudes imprescindibles
para la elevación y el sostenimiento de la vida espiritual.
Y como me dirijo a hombres que precisamente van a Man¬
resa para hacer vida de cueva, al felicitaries y desearles la
paz y el consuelo del alma les pido el retorno suplicàndoles
el sufragio de sus fervorosas oraciones que tanto nece-
sito.

172

JOSEP TORRAS I BA

Y vuestra reverencia, ya sabe que en todo puede dis
ner de su amigo, que a todos los Padres de Manresa en
su mas afectuosa bendición

El Obispo de Vic.

1119. A Pere.Bolet, S.J.

Vic, 29 de juliol de 1906.

Estimat Pare Pere: m'alegro de que t’envien a Sarrià, ■
cara que de tota altra resolució m’hauria alegrat, puix
la voluntat del Superior sempre és acte de santedat. M
de no deixar-te tocar de les passions del món, cosa a c
estam exposats tots los qui havem de viure exercint
nostra missió sacerdotal vivint enmig de la societat. V
altres teniu la sort d’estar subjectes a l'ordenança,
saps que t'aprecia ton parent que s’encomana a les tei
oracions

Lo Bisbe de Vic.

1120. A Modest Villaescusa. 1

Vic, 1 d'agost de 1906.

Mi buen amigo: contesto a su muy grata del 19 del ]
sado julio, la cual me satisfizo por dos motivos: 1° por
constitución de la «Acadèmia catalana d’estudis filosòfic
y 2° por ser V. presidente de la misma que es segura gan

EPISTOLARI

173

tia de recta dirección en matèria tan ocasionada a desvia-
ciones. — Yo no podré asistir a la inauguración porque esto
supondría, no siendo el Prelado propio de V.V., que leería
un discurso o disertación sobre la matèria adecuada, y esto
me es imposible, porque mi espíritu habita en otra región y
no es fàcil pasar de una a otra. En cuanto al Reglamento,
V.V. comprenderàn fàcilmente que es ya matèria que cor-
responde al Diocesano y que por parte mía seria una intru-
sión, ingerirme en la ley de una asociación que no es de mi
Diòcesis. — Por lo demàs ya puede pensar, caro amigo, que
estoy en espíritu con V.V. y que deseo mucha prosperidad a
la naciente asociación, que bien llevada puede ser de gran-
de y generosa fertilidad, pues la filosofia trasciende a todos
los ramos del hombre. — Siempre muy suyo y servidor en
Cristo,

El Obispo de Vic.

1. President de l'Acadèmia Catalana d’Estudis Filosòfics.

1121. A Bernardí Martorell i Puig. 1

Vic, 9 d’agost de 1906.

Estimat: acabo de llegir l’esquela mortuòria del seu Pare,
que al cel sia. Déu ha volgut a V. i a tota la família provar-
los amb afliccions en aquests dies; però recordi’s de que la
Sagrada Escriptura diu que Déu als qui més estima los cas¬
tiga; amb lo càstig de ses misericòrdies que com remei diví,
si amarguen no obstant se converteixen en felicitat. Los es¬
timats difunts reposen en l'amorosa companyia del Re¬
demptor Jesús, i V.V. obtindran lo intern consol de la seva
gràcia, bàlsam de les ànimes.

174

JOSEP TORRAS I BAGES

A tota eixa atribulada família envia lo seu pèsam son
amic i servidor en Cristo

Lo Bisbe de Vic.

1. En una còpia mecanografiada, el segon cognom és Falp.

1122. A Pere Mir i Ràfols.

Vic, 12 d’agost de 1906.

Estimat: que Déu Senyor nostre beneesca a la nena que
li acaba d’enviar i a la mare que l’ha portada al món. Ell lo
ajudarà a complir los bons desigs que em manifesta de fer
que els seus fills sien uns bons cristians. És la primera obli¬
gació dels pares i al mateix temps la més útil per ells ma¬
teixos, puix un bon cristià ha d'ésser un bon fill. — Saluda¬
rà de part meva amb molt afecte a la Maria i a tots los de¬
més de la seva casa i és sempre de V. amic i servidor en Cristo

Lo Bisbe de Vic.

1123. A Tomàs Costa.

Vic, 12 d’agost de 1906.

Exmo. e Ilmo. Sr. Arzobispo de Tarragona.

Mi querido Senor Arzobispo: no he recibido la invitación
de los de Montblanc de que V. me habla en la suya que aca¬
bo de recibir, pero a pesar de los deseos que siempre tengo

EPISTOLARI

175

de complacer a V. me serà imposible condescender. Los próxi-
mos días 20 y 21 tendré exàmenes de ordenes de muchos or-
denandos; antes tengo dada cita a dos personas forasteras. El
24, 25 y 26 habrà un solemne Triduo en San Feliu Sassera,
con motivo de la beatificación de su hijo el B. Pedro Almató
y debo celebrar de Pontifical, de allí tengo que ir a Manresa
donde celebran unas fiestas trigesimales en honor de los màr-
tires patronos en los días 30, 31 y 1 de septiembre. El día 3
de septiembre comenzaràn aquí las oposiciones para la ca-
nongía lectoral, & &. Ya ve pues que tengo mas cosas de las
que convienen, sobre todo con estos calores.

Cuando vaya a Parets no puede V. prescindir de subir a Vic.
Escríbalo con alguna anticipación a fin de que yo, si aún du¬
ran las oposiciones de la Lectoral, pueda combinar de estar a
su lado mientras esté aquí. Cuide V. lo del catarro intestinal y
un veterano justo es que se tome su tiempo de descanso.

Ya sabe que le es siempre afmo. amigo, hermano y ser¬
vidor en Cristo

El de Vic.

1124. A l’Arxipreste de Manresa.

Vic, 12 d’agost de 1906.

Estimat Senyor Arxipreste: lo diumenge, dia 28, si Déu
vol, celebraré de Pontifical a Sant Feliu Sasserra en lo Tri-
du del B. Almató, i el dilluns següent 27, sortiré de dit po¬
ble a la tarda i V. farà que a Artés hi hagi un carruatge per
a portar-me a Manresa, allà entre quatre i cinc de la tarda
per a arribar a Manresa a una hora convenient. — En la fes¬
ta dels cossos sants celebraré de Pontifical i desitjo que em
diga si la missa, com suposo, ha d’ésser de color vermell,

176

JOSEP TORRAS I BAGES

per a les tunicel·les. També me dirà si podré usar la crossa que
el Senyor Comes (a.c.s.) donà als PP. Jesuïtes, puix en tal cas
no me’n portaria més que la de Visita, que servirà per a Sant
Feliu, i desitjaria molt fos així. — L'acta d’examen i manifes¬
tació de Relíquies valdrà més que l'estenga un notari civil, puix
estan més fets a aquests casos i potser així satisfarà més a l'A¬
juntament i jo ja li concedesc per l’acte aquell, la calitat de no¬
tari eclesiàstic per si ho vol fer constar en l’acta. I li dic a V.
amb anticipació per a que tinguen les coses previngudes. — En¬
cara que és molt mal temps lo de festa major per a anar lo Pre¬
lat, perquè la gent està massa distreta i ocupada, no obstant
penso confirmar, i valdrà més fer-ho abans de la festa, perquè
acabada aquesta, quedi jo lliure. V. determini lo dia i la iglésia
més a propòsit. Potser lo dia 28 a la gent los vindria menys ma¬
lament. — Tinga també disposats los seminaristes i capellans
jóvens per a fer de patges i ministres de crossa, mitra etc. etc.
en lo pontifical que se’n necessiten molts, i per a la processó.
Encara que el Mestre de cerimònies anirà amb mi a Sant Fe¬
liu, no irà a Manresa, confiant en que ja a la Seu tenen ceri-
monier. Passades les festes jo me’n tomaré de seguit perquè
tinc molts quefers. — Saludant-lo amb molt d’afecte s'encoma¬
na a ses oracions i li envia sa benedicció

Lo Bisbe de Vic.

Com anant de Visita alguna vegada m'han ofert automò¬
bil pel viatge, com no el considero gaire pastoral, no ho só
acceptat, agraint no obstant la bona voluntat. Per això pre-
feresc la locomoció antiga per anar a Manresa també.

1125. A Tomàs Costa.

Vic, 7 de setembre de 1906.

Exmo. e ïlmo. Sr. Arzobispo de Tarragona.

Mi querido Metropolitano y venerado Hermano: es aho-

EPISTOLARI

177

ra mala ocasión para poder proporcionarle reliquias de San
Fructuoso de las que existen en las urnas de Manresa. Es-
tando yo allà no me pareció bien la forma en que se redac-
taba el acta que resultaba demasiado civilista y no quise fir¬
maria. Tuve que impugnar a aquel Alcalde, de otra parte
buen cristiano, y estaba él muy receloso de las atribuciones
del Ayuntamiento sobre las Reliquias. De consiguiente aho-
ra no seria oportuno hablar de extraer reliquias, pues daria
lugar a contradicción y quizàs hasta a oposición. Ya puede
pensar que yo de muy buena gana lo haría.

Estuvo aquí a visitarme el Sr. Cardenal Casanas y su auxi¬
liar. A éste no le había visto desde la muerte de su hermano,
que era también amigo muy querido. Està algo delicado.

Siempre suyo servidor y hermano y amigo

El de Vic.

1126. A Josep Vidal. 1

Vic, 8 de setembre de 1906.

Estimat Mossèn Vidal: a condició de que no hi haja cap
perill d'irreverència ni de profanació, oït lo parer favorable
del Sr. Arxipreste, concedesc que es puga col·locar la imat¬
ge del gloriós S. Josep, que V. sol·licita, i concedesc 50 dies
d’indulgència als qui devotament resaran davant d’ella un
Parenostre, Ave i Glòria. — I s’encomana a ses oracions i li
envia sa benedicció

Lo Bisbe de Vic.

1. De Manresa.

178

JOSEP TORRAS I BAGES

1127. A Joan Elias de Molins.

Vic, 8 de setembre de 1906.

Muy Sr. mío y de mi mayor aprecio: acabo de recibir su
muy grata y el número de) Diario de Barcelona a que aqué-
11a se refiere y le quedo muy agradecido por sus atenciones
y por sus ofrecimientos. Es claro que la prensa ha de coo¬
perar a la difusión de la ensenanza pastoral ya que hoy por
desgracia el templo ya sólo es càtedra para un número de
fieles determinado, pero no para un inmenso número de
cristianos mas o menos fervorosos que sólo asisten a las igle-
sias para cumplir una parte mínima de los deberes que te-
nemos con el Padre celestial. — Pido a Dios que bendiga sus
buenos propósitos en la prensa pues comprendo las dificul¬
tades pràcticas que ella ha de suscitar y las antinomias que
se han de armonizar en una època como la nuestra tan com-
pleja en todos sentidos. — V. suscita recuerdos íntimos de
relación; y al de mi entrada en la Sede que ocupo, yo anado
antiguas relaciones de Universidad con su hermano D. José
y con un joven oficial de caballería, sobrino de V. que estu-
vo de guarnición en Vic y me visitó algunas veces, y del cual
conservo simpàtico recuerdo. — Y al enviar su bendición
paternal a toda su Casa se le ofrece amigo y servidor en
Cristo

El Obispo de Vic.

EPISTOLARI

179

1128. A Bonaventura Grases i Hernàndez.

Vic, 9 de setembre de 1906.

Estimat Sr. Grases: sento no haver pogut tenir el gust de
veure'l el dia que estigué a casa. La bona gent sempre és
agradable i la seva companyia dolça. Respecte a les campa¬
nes no hi ha dificultat en que siguin beneïdes abans que l'es¬
glésia existint raons verdaderes com les que V. al·lega. De
consegüent pot tirar avant, posant-se d’acord amb el Sr.
Rector qui ja sap el ritu i la procedència de la cerimònia.

I amb aquest motiu el saluda afectuosament

El Bisbe de Vic.

1129. A Antoni Alcover.

Vic, 11 de setembre de 1906.

Estimat amic: quan fa pocs dies nos vegérem a Manresa
no vaig pensar a dir-li que m'inscrivís al Congrés de Llen¬
gua Catalana que V. ha promogut. — No he fet estudi espe¬
cial de la nostra llengua, però l’amo vivament i m'interesso
per la seua puresa i la seua riquesa. Qui ama al poble ha d’a¬
mar la seua llengua, perquè són una mateixa cosa i havem
d’amar lo nostre poble per llei de naturalesa. — Espero
doncs que m’inscriurà al pròxim Congrés i auguro un feliç
èxit al projecte de V. — I al saludar-lo molt s'encomana a
ses oracions

Lo Bisbe de Vic.

180

JOSEP TORRAS I BAGES

1130. A Lluís Àlvarez.

Vic, 21 de setembre de 1906.

Estimat amic: ja participo de la satisfacció que actual¬
ment dóna lo saber la restauració artística dels temples de
què em parla de la nostra estimada comarca del Penedès, i
també desitjaria veure’ls; però havem d'esperar; la feina
mai s'acaba, i després d’una cosa ve l'altra, i el temps de la
Santa Visita se n'acaba de dur l’esperança.

Moltes memòries a tots los seus amables fills, i de V. és
sempre amic i servidor en Cristo

Lo Bisbe de Vic.

1131. A Joan Maragall.

Vic, 22 de setembre de 1906.

Estimat amic: he rebut la seva del dia 10 amb lo goig
amb què sempre llegesc les cartes de V. i desitjo que la tor¬
nada a ciutat, després de passat l’estiu a Blanes, aquella ad¬
mirable pàgina del llibre de la naturalesa, li sia a V. i a tots
los seus, agradable i profitosa per a la salut de l’ànima i del
cos. — Me sembla que V. me digué que tenia un noi ja de
deu anys, doncs un dia vinguen tots dos, com Rector i esco¬
là, a cal Bisbe. Allà a entrada d’hivern ja estaré a Vic amb
més repòs, tornant de la Visita pastoral, i el fred per un dia
no els ha de fer por. — Que Déu lo beneesca, lo consoli i san¬
tifiqui, li desitja

Lo Bisbe de Vic.

EPISTOLARI

181

1132. A Joan Llombart.

Vic, 30 de setembre de 1906.

Estimat: com que el recordo quan era estudiantet i sa¬
gristà de Mont-Sión, amb molt gust só rebut el llibre que ja
coneixia per haver-me’l enviat l’editor; i a la natural sim¬
patia que V. tenia, ara s’hi afegeix l’afecte sobrenatural de
veure'l devot i propagador del Sant Rosari. L'he ja fullejat
i me sembla bé, i espero que la gent piadosa s'hi aprofitarà,
i a V. la Verge Maria li pagarà l'obsequi que acaba de fer-li.
— I en sos fervors de jove sacerdot envers la Mare de Déu
del Roser recordi's de son afm.

Lo Bisbe de Vic.

1133. A Ignasi Girona.

Vic, 9 d’octubre de 1906.

Exm. Sr. Dn. Ignasi Girona, President de la Federació
agrícola Catalano-Balear.

Senyor de tot mon apreci: responent a la de V.S. de 4 del
corrent mes tinc lo gust de participar-li que participo dels
seus sentiments respecte a la identificació convenient entre
los Rectors rurals i els pagesos. Afortunadament los rectors
d'aquest Bisbat saben practicar aquesta identificació i prac¬
tiquen de consegüent la gran lliçó de Sant Pau quan deia que
el ministre de l’Evangeli s'havia de fer com aquells a qui evan¬
gelitzava. Los nostres Rectors són pagesos en lo noble sentit
de la paraula, entenen les coses d'ells, podent-hi sostenir con¬
versa sobre l’art de la terra, i jo mateix, fill de pagesos, pro¬
curo en Santa visita alternar i conversar de coses agrícoles.

182

JOSEP TORRAS I BAGES

En una fornia o altra, segons les oportunitats, ja pot pensar
que procuraré sostenir aquest esperit entre la joventut que puja
en lo Seminari; i encara que la forma concreta proposada per
la benemèrita Associació presidida per V.S. d’establiment de cà¬
tedres tècniques haja d'ésser molt meditada abans d'intentar-
se la seua implantació no obstant l'esperit que la informa cor¬
responent a la noble invitació de V.S., se difundirà entre lo cle-
ro jove a fi de que quan arribe al compliment de la missió par¬
roquial sàpia ajudar al poble no sols en la vida de l’esperit sinó
que també en tots los ordres de la vida humana ja que la nos¬
tra sagrada religió consisteix en una sublim harmonia i orde¬
nació de totes les coses envers Déu son Criador.

Aprofitant la present ocasió per a oferir-se de V.S. amic
i servidor en Cristo

Lo Bisbe de Vic.

1134. A Francesc Brunet i Recasens.

Vic, 12 d’octubre de 1906.

Estimat amic: encara que no estic bo de salut, no vull
deixar de posar-te quatre ratlles de pèsam per la mort de la
teva bona esposa, que al cel sia, qual participació só rebut.
— Tingues serenitat, i confiança amb Déu i en la intercessió
de la Verge Maria i sortiràs de totes les dificultats. La vida
és un pugilat i el vencedor obté la corona de la glòria. La
piadosa Soledat ha sortit d'aquest món baix l'ombra amo¬
rosa del Redemptor i obtindrà la pau eterna. Tu i els teus
fillets baix la protecció de Déu, sabreu seguir lo camí que
us obre la Providència. — Per tots pregarà ton afm.

Lo Bisbe de Vic.

EPISTOLARI

183

1135. À Tomàs Costa.

Vic, 21 d'octubre de 1906.

Mi venerado Metropolitano y querido Hermano: hoy he
comenzado a celebrar la Santa Misa, después de varios días
de indisposición, y contesto a la suya agradeciendo sus afec¬
tuosos deseos.

Es tan embrollada y falsa la actual situación política que
casi no sé que contestar a V. respecto al matrimonio civil,
quizàs ya no tendría oportunidad sobre todo presentàndose
ahora el monstruoso y tirànico proyecto de Ley de Asocia-
ciones. Me parece que en caso de hablar convendría cargar
el acento sobre esto último, pero es claro que, como V. in¬
dica, conviene saber el criterio y pensamiento del Sr. Car-
denal-Obispo de Barcelona antes de dar ningún paso. V. ya
sabe que en todo lo que sea de interès general y de la pro¬
vincià puede contar siempre con mi firma.

Tendré que ir a últimos de la semana, Deo volente, a Sa¬
llent para inaugurar un pequeno monumento al V. Claret y
de allí emprenderé una tanda de Santa Visita que por distin-
tas causas se me ha retrasado màs de lo que convenia. Siem¬
pre de V. amigo afmo. que se encomienda a sus oraciones

El de Vic.

1136. A Eusebi Güell.

Vic, 21 d’octubre de 1906.

Estimat amic: avui és lo primer dia que só celebrat la
Santa Missa després de molts dies d’indisposició i avui ma¬
teix responc a la de V. de 6 de l’actual rebuda quan ja esta-

184

JOSEP TORRAS I BAGES

va jo en mal estat de salut. — Com V. tinc gran afecte al Jo¬
sep M a Sert i el tinc per home de singular talent artístic.
Crec haver contribuït a desvetllar-lo i espero que amb lo
temps provarà lo seu valor com ja ho ha començat a pro-
var-ho en los fragments que ha treballat per aquesta Iglésia
Catedral. — Crec ja sabrà V. que el Capítol ha augmentat
en cinc mil duros la cantitat assignada per la decoració de
la Iglésia Catedral. Aquesta és pobre i per a prometre lo que
ha promès i per a fer lo que ha fet necessita de l'auxili agè.
— D'altra banda V. comprendrà que les relacions entre lo
Capítol i el Prelat són de gran delicadesa i que al Bisbe li
és difícil intervenir, puix tota corporació és amiga de la seva
autonomia i jo també ho só de ser lo primer en respectar-la,
puix lo Capítol és qui té l’ofici d'administrar los cabals de
la Iglésia devent sols lo Prelat vetllar per a evitar abusos. —
Tinc la seguretat de que en Sert com artista reeixirà. Jo no
obstant lo he predicat molt per a que no comprometi la seva
posició. És jove i son entusiasme no convé que el faça caure
en una situació falsa per a son porvenir. Dins de la meva li¬
mitació i de les meves obligacions jo personalment, com lai¬
ca y privada persona, só contribuït amb alguna importància
a lo que s'ha adelantat a en Sert i no me'n penedesc gens.
L'artista s'és revelat i farà son camí. — Desitjo que tota la
família de V. tan apreciable, tinga bona salut; a tots los en¬
via memòries son afm. amic i servidor en Jesús Sr. nostre

Lo Bisbe de Vic.

1137. A Joan Ricart, S.J.

Vic, 24 d'octubre de 1906.

Mi querido amigo: he recibido carta de Mosén Autonell
en que me propone una combinación o solución para llegar

EPISTOLARI

185

al plazo de elecciones en esa Comunidad de la Ensenanza,
dado el estado de la Madre Priora, y me parece lo que me
dice muy sensato y discreto. Como manifiesta que V. està en-
terado, le escribo a V. para que procedan a lo que tienen pen-
sado y yo estaré al tanto por si viniera alguna pretensión en
sentido distinto.

Se encomienda a sus oraciones y le saluda y bendice

El Obispo de Vic.

1138. A Josep M a Bofill.

Callús, 2 de novembre de 1906.

Estimat amic: no sé perquè després de saber pel metge
Bayés que el Pare de V. havia estat gravíssim no tenia idea,
o no em recordava de la seva mort fins que avui só vist en
el Diario de Barcelona l’anunci dels seus funerals. — Com co¬
nec l'intens amor que V. ha portat als seus pares no vull
deixar d’enviar-li el pèsam així com també pregaré pel re¬
pòs etern de l'estimat difunt i pel consol de tots V.V. — Déu
li ha deixat a V. al Pare fins a una edat avançada i disfru-
tant d’una vellesa sana i tranquil·la i li ha donat una mort
cristiana, lo qual constitueix una suma de beneficis. Que per
molts anys el puguen encomanar a Déu i que al cel tots ens
vegem. — Moltes memòries a tota la família i és sempre de
V. amic i servidor en Crist

Lo Bisbe de Vic.

Callús, en Santa Visita.

186

JOSEP TORRAS I BAGES

1139. A Rafael Carreras.

Salelles, 6 de novembre de 1906.

D. Josep Rafael Carreras.

Estimat amic: moltes mercès per la Conferència (del Dr.
Fah de St. Gallen) que em diuen de Vic que ha arribat allà.
Jo desitjaria correspondre a vostè amb lo que em demana,
però és impossible. Dins lo meu càrrec pastoral no puc fer
lo que desitjaria i extra d’ell no tinc forces per a fer res, en¬
cara que sia una cosa tan excel·lent com la que vostè me de¬
mana. La Conferència de l'any passat a S. Lluc la vaig fer
perquè tenia materials preparats d’abans d'ésser Bisbe. —
No es pot repicar i anar a la processó. Ara fas la processó
de la Santa Visita, i des d’ella li envia la més afectuosa be¬
nedicció

Lo Bisbe de Vic.

Salelles, en Santa Visita.
F

1140. A Josep Dachs.

Salelles, 6 de novembre de 1906.

Estimat Dr. Dachs: mira de veure a l'escultor Potellas
per a dir-li que quan sia l'hora li entregarem la cantitat per
a les obres i gastos de l'altar major de Taradell, com ja tro¬
baràs apuntat entre les teues notes de promeses fetes. Ell
me digué molt discretament que no pagaria als qui han tre¬
ballat fins que haguessen completat lo seu treball; però com
me sembla que potser estan en aquest cas veges lo que te

EPISTOLARI

187

dirà perquè com ja és una cantitat d’alguna importància
tampoc voldria pejudicar-lo.

He rebut les teues cartes i m’alegro del bon èxit del Tri-
duu del B. Almató en la Iglésia de l’Anunciata i de que lo
Sr. Arquebisbe Nozaleda estiga satisfet.

Jo, gràcies a Déu, estic bo a pesar de que no em planyo
gaire. És clar que el perill de caure malalt no ve del treball
sinó de circumstàncies inevitables de la Santa Visita.

Lo Elies de Molins qual esposa morí és D. Josep,
antic diputat, i contemporàneo meu de la Universitat, i
a qui ja escrigui directament puix havia vist l’esquela mor¬
tuòria en lo Diari. M'està bé lo que em dius de les indul¬
gències.

Passat demà, dimecres, si Déu vol des de Guardiola pu¬
jarem a Visitar a la Verge de Montserrat, puix fóra una fal¬
ta de pietat deixar de fer-ho. Per això nos costarà prop de
quatre hores d’anar muntat en la mula.

Memòries a tots los de casa i disposa de ton afm.

Lo Bisbe de Vic.

1141. A Jaume Serra.

Montserrat, 8 de novembre de 1906.

M.I. Sr. Dr. Jaume Serra.

Mon estimat amic i vicari: só rebut la seua carta i ja per
la de l'Excm. Sr. Nozaleda sabia lo que V.V. s'havien es¬
forçat en complaure’l. Avui havem dit un Parenostre davant
del Cementiri d'aquí al Rector de Montpalau que aquí vin¬
gué a morir. Sento la novedat del R. Perreta que a la seua
edat ja és temible. Demà sortirem si Déu vol a continuar la

188

JOSEP TORRAS I BAGES

Visita cap a Castellbell. Hem estat un dia en aquesta Santa
Casa que l’havem aprofitat.

Moltes memòries a tots los de casa i dispose de son afm.

Lo de Vic.

1142. A Jaume Serra.

Castellbell, 11 de novembre de 1906.

Estimat Dr. Jaume: afirmative als dos quaesitos de les Te-
reses, s’entén sempre si Déu vol.

M’alegro de la vinguda del P. Àngel d’Igualada i m’hau¬
ria alegrat de veure’l.

Aquest matí sortim cap al Vilar, i encara he de confir¬
mar aquí.

Diga al Dr. Dachs que só rebut i que són concedides les
indulgències que demana.

Memòries a tots i dispose de son amic afm.

Lo Bisbe de Vic.

1143. A Tomàs Costa.

Vic, 20 de novembre de 1906.

Exmo. e Ilmo. Sr. Arzobispo de Tarragona.

Mi querido Hermano y venerado Metropolitano: hoy he
celebrado ya la Santa misa y le pongo dos líneas de agrade-
cimiento por sus buenos cuidados.

EPISTOLARI

189

Mis dol ores en el estómago no proceden de indigestión,
sino al parecer de càlculos hepàticos que por reflexión cau-
san aquellos sufrimientos de manera que digiero muy bien,
ni padezco descomposición por la comida. Se presentan im-
pensadamente. En fin algo hay que sufrir, y resulta que im-
piden mucho el trabajo porque las consecuencias duran al-
gunos días.

Consérvese V. muy bueno y mande siempre a su amigo

El de Vic.

1144. A Josep Barba.

Vic, 21 de novembre de 1906.

Estimat amic: no sortint novetat penso que per alguns
dies no em mouré de Vic, de consegüent si a V. no li venia
malament podria pujar puix encara no fa fred temible; per-
xò és convenient que abans escriga. Moltes memòries a la
seva família i disposi de son afm. amic i servidor en Cristo

Lo Bisbe de Vic.

1145. A Tomàs Costa.

Vic, 2 de desembre de 1906.

Mi querido y venerado Metropolitano: he recibido la mi¬
nuta de exposición que me remite, y que es procedente del
Sr. Arzobispo de Toledo. Es posible que a haber caído antes

190

JOSEP TORRAS I BAGES

el Ministerio, no hubiese mandado la exposición; porque
ahora no sabemos cómo estaraos respecto de la Ley de Aso-
ciaciones, y ademàs considero la situación política actual de
Espana tan embrollada, que, a mi juicio, debe esperarse a
ver como se ponen las cosas, antes que ejecutar un acto tan
trascendental como fuera la elevación al Monarca del cita-
do documento. Y hasta le ruego que manifieste al Sr. Arzo-
bispo de Toledo los motivos de mi opinión, y, si quiere, pue-
de mandarle la presente. — Le saluda afectuosamente y le
besa las manos

El de Vic.

1146. A Lluís Àlvarez.

Vic, 4 de desembre de 1906.

Estimat amic: havia ja dit que li enviessen la Conferèn¬
cia, i ho feren; però sens dubte s’haurà quedat pel camí. A
pesar de que en tinc poques, he dit que n'hi enviessen un al¬
tre exemplar. — Desitjo que V. i tota la seva família esti-
guen bons, i que els freds los respectin, encara que a Vila¬
franca no són com a Vic. — Li escric en targeta, per a con¬
testar-li aviat, puix tinc feina, i potser hauria tardat, i lo que
es tarda a fer perilla de deixar de fer-se. — A tots, i espe¬
cialment al fill Joan, moltes memòries, i disposi de son ser¬
vidor en Cristo

Lo Bisbe de Vic.

EPISTOLARI

191

1147. A Pacià Amiguet. 1

Vic, 6 de desembre de 1906.

Sr. D. Pacià Amiguet: li envio mon pèsam per la mort
del seu Pare, que al cel sia. Així que fem anys tenim més
amics i més afeccions personals i de família en l'altre món
que en aquest, i això significa que ens hem de preparar pel
gran viatge. Pregaré a Déu pel difunt i pel consol dels so-
brevivents, als quals saluda son afm.

Lo Bisbe de Vic.

1. De Vilafranca del Penedès.

1148. Al Cardenal Sancha, Arquebisbe de Toledo.

Vic, 12 de desembre de 1906.

Al Eminentísimo Sr. Cardenal Sancha, Arzobispo de To¬
ledo.

Mi muy querido y venerado Sr. Cardenal: he tardado
algo en contestar a su muy grata por dos razones: primera
por la trascendencia del asunto que requiere seria reflexión,
y segunda porque estos días estoy concluyendo de escribir
un folletito que trata de lo mismo que con harta razón preo¬
cupa a Vuestra Eminència. Y casi no sé qué decirle a Vues-
tra Eminència porque las tinieblas son tan espesas que uno
no acierta ver el camino que ha de seguir. Y es claro que
uno u otro camino se ha de escoger. Vuestra Eminència que
ha pasado la vida tratando los graves negocios de la Iglesia
y del Estado, tiene particular aptitud para estos casos, y yo,
hombre principalmente de pensamiento màs que de obra,
me encuentro màs detenido ante cosas de tan graves conse-

192

JOSEP TORRAS I BAGES

cuencias. No obstante, correspondiendo a la inmerecida con-
fianza que me muestra Vuestra Eminència, debo decirle, con
temor siempre de equivocarme, que una Asamblea que natu-
ralmente llamaría la atención de toda la Iglesia Catòlica me
parece que antes de intentarse ha de tener el éxito muy ase-
gurado, que tal vez tendrían que disminuirse los puntos ob-
jeto de estudio y de resolución encargàndose previamente a
una comisión tècnica la preparación de los trabajos que na-
turalmente exigen un trabajo y una competència y un aplo-
mo que requieren larga deliberación y consulta. — Y hasta le
diré, confiando en su casi paternal benevolencia, que hoy me
parece que al Estado quizà no convenga pedirle, sino con mu-
cho tiento, protección, primero porque es difícil que lo con-
ceda y segundo porque la gente moderna, enemiga de impo-
siciones, no recibe con gusto la imposición del brazo secular
del Estado. Me parece que sosteniendo, discretamente siem¬
pre, el derecho histórico de la Iglesia de Espana, no obstante
hemos de invocar, como lo ha hecho Vuestra Eminència en
matèria de gran trascendencia pràctica, el principio de liber-
tad. — Y también diré a Vuestra Eminència lo que no con-
viene que el público oiga, y es que aun cuando ciertamente
las càbalas políticas y las ambiciones de partido son en gran
parte causa de la persecución religiosa, pero no obstante he¬
mos de tener en cuenta el terrible descenso que ha sufrido el
pueblo en su amor a la religión al cual ha venido a sustituir
el materialismo de la vida. Y a mi entender quizà estamos
màs en el caso de estudiar la manera de aumentar el espíritu
evangélico, que de formular reglas canónicas, aunque natu-
ralmente sean éstas siempre necesarias. — Y ahora réstame
pedir a Dios conserve la vida a Vuestra Eminència por largos
anos para bien de la Iglesia y besarle con sumo afecto la Sa¬
grada Púrpura. Su humilde amigo y hermano

El de Vic.

EPISTOLARI

193

1149. A Tomàs Costa.

Vic, 17 de desembre de 1906.

Exmo. e Ilmo. Sr. Arzobispo de Tarragona.

Mi querido Sr. Arzobispo: la última Alocución consisto¬
rial del Sumo Pontífice en que indica la idea de que los obis-
pos de las distintas regiones se ayuden con sus simpatías,
me hace ocurrir que quizàs fuera conveniente que esta Pro¬
vincià hiciera una carta de simpatia y amor hacia el Sr. Ar¬
zobispo de València que se encuentra en situación tan an-
gustiosa, y tan desamparado de la autoridad pública. Cua-
tro líneas afectuosas me parece serían de buen efecto, y la
vieja Metròpolis Tarraconense consolaria a una Iglesia, hija
suya. Me tomo esta libertad porque ya sabe cuanto le quie-
re y venera su hermano y amigo

El de Vic.

1150. A TArquebisbe de València.

Vic, 17 de desembre de 1906.

Mi venerado amigo y muy querido Hermano: creo que
V. ha tratado la cuestión con toda corrección jurídica y ca¬
nònica y que està plenamente dentro de la justicia y que ha
sabido defender el derecho natural e histórico en Espana
que corresponde a la Iglesia, y ésto debe servirle a V. de com-
pensación dentro de las circunstancias en que se encuentra
colocado por la malignidad de los tiempos. — Es muy opor¬
tuna la indicación que V. hace aludiendo a la última Alocu¬
ción Pontifícia acerca de la conveniència de que la solidari-
dad del Episcopado se manifestase en circunstancias graves

194

JOSEP TORRAS I BAGES

como lo son las que estan pasando en la archidiócesis de Va¬
lència, y yo tengo el propósito de hacer circular la idea, pues
la considero de una fecundidad extraordinària. Quizà abu-
samos de dejarlo todo al Romano Pontífice, y el Episcopado
no deja de tener una gran fuerza. — Pero los tiempos estàn
malos y yo creo que salvando siempre naturalmente el de-
recho histórico, el verdadero derecho, debemos procurar co-
locarnos en el terreno de la libertad y sólo con mucha mo-
deración valernos del brazo secular que en realidad de ver-
dad cuando no nos es adverso, es indiferente para la Iglesia.
— En el criterio que acabo de indicar estoy concluyendo un
folletito acerca de las invasiones del Estado. — Y deseando
que Dios continue dàndole su fortaleza y consuelo le saluda
con mucho afecto su fraternal amigo

El de Vic.

1151. A Joaquim de Bertran.

Vic, 24 de desembre de 1906.

Estimat: que Déu beneesca lo projecte matrimonial que em
participa. Les circumstàncies són totes de bon auguri. V. i la
noia Roser han rebut educació cristiana, les dues famílies són
ja de tradició de la nostra terra i de consegüent sembla que no
ha de faltar la simpatia mútua que es necessita en l’ordre de
la naturalesa. ï en l'ordre de la gràcia Déu lligarà los cors amb
lo vincle fort i dolcíssim de l’amor sobrenatural.

Essent tots dos feligresos meus los envio la meva més
afectuosa benedicció.

Lo Bisbe de Vic.

EPISTOLARI

195

1152. A Monsenyor Aristide Rinaldini.

Vic, 26 de desembre del 1906.

Exmo. Sr. Nuncio Apostólico en Espana.

Senor y Hermano mío: no puedo dejar de enviar a V.E.
con motivo de las presentes solemnidades de la Iglesia el ho-
menaje de mi mayor afecto personal a V.E. y de mi sumi-
sión y obediència por la augusta representaicón del Sobera-
no Pontífice, que V.E. dignamente tiene.

Que el dulce Salvador quiera suavizar las presentes
amarguras de la Iglesia!

De V.E. hermano, amigo y servidor en Cristo

El Obispo de Vic.

ASV

1153. A Agustí Valls.

Vic, 27 de desembre de 1906.

Estimat Agustinet: que el Pesebre de la teua casa sia sem¬
pre lo mirall de la teua família i que en ella sempre perse¬
veren les creències i els sentiments que Jesús, lo diví Salva¬
dor portà al món. És l'únic Salvador i l'únic consol dels hò-
mens.

Me digué dies enrera en Viguer que Déu vos havia en¬
viat una Roser. Lo nom promet bellesa i olor. Que la gràcia
divina lo regue i que els Pares de la infanta puguen disfru-
tar de la bellesa d’ànima i de l’olor de les virtuts de la fille-
ta que Déu los ha donat.

196

JOSEP TORRAS I BAGES

T’agraesc los versets que com tots los teus sempre són
rics de sentiment i harmonia. És una gràcia que has d'agrair
a Déu lo que estant, per dever de ton ofici, tot lo dia entre
negocis àrids la teua ànima conserve la saó dolcíssima de la
poesia.

Ja pots pensar que em serà agradable la visita de la ger¬
mandat que m’anuncies. Abans escriviu i dieu poc més o me-
nos los que sereu. — No tardaràs a rebre un folletet que es¬
tic estampant sobre les invasions que pretén l’Estat en la
vida religiosa. — Moltes memòries a la Montserrat i a tots
los de la casa i rebeu així mateix la més afectuosa benedic¬
ció de ton amic i servidor en Cristo

Lo Bisbe de Vic.

1154. A Maria de Santa Cecília Coll.

Vic, 27 de desembre de 1906.

Mi apreciada Sor Cecília: me alegro de las noticias que
me comunicas de tu tranquilidad de espíritu y paz de cora-
zón. Este es el premio de los humil des y obedientes. Procu¬
ra guardar este tesoro, no dejàndote dominar de la imagi-
nación, que te lo robaria fàcilmente. Trabaja, ora y espera,
que ésta es la vida cristiana y principalmente religiosa; y
que en tus oraciones tenga una parte tu antiguo confesor

El Obispo de Vic

Saluda a tu buena Madre Superiora y hermanas.

EPISTOLARI

197

1155. A Joan Ricart, SJ.

Vic, 28 de desembre de 1906.

Estimat Pare Rector: també desitjo a tota la seva Comu¬
nitat les benediccions celestials amb motiu de les presents
festes del Sant Naixement. Que el dolç Redemptor vulga afa¬
vorir a la seua Iglésia avui tan combatuda.

Li recordo los predicadors quaresmals. Suposo que el
Pare Sarret ja s’haurà entès amb los seus Superiors; però
potser no serà molt que V. oportunament faça algun me-
mento a qui corresponga. Respecte al terceró V. ja hi
pensarà.

Vaig sentir la mort del Pare Raventós al cel sia. Ja feia
molts anys que el coneixia i el tenia per un sacerdot discret
i sòlidament virtuós. Feliç ell que ha acabat bé.

Amb motiu de la seua mort tindrem que designar con¬
fessor ordinari a les Hermanites, les quals desitgen que sia
un Pare Jesuïta; i farem lo nombrament d’aquell qui designe
lo Pare Rector de la Cova. Així V. coneixerà lo que sia més
convenient.

Moltes memòries a tots los fervorosos Pares vells i ter-
cerons, que a tots envia sa benedicció i s'encomana a ses ora¬
cions, son amic i servidor en Cristo

Lo Bisbe de Vic.

1156. A Josep Lemann. 1

Vic, 29 de desembre de 1906.

Senor Canónigo: Recibí su carta participàndome el en¬
vio del «Crucifijo del Perdón» y al escribir estas líneas el
Crucifijo ha llegado ya a mis manos.

198

JOSEP TORRAS I BAGES

Doy a V.S. las màs afectuosas gracias por el obsequio y
procuraré dar a conocer y extender la devoción de que V.S.
es celoso propagador. No obstante debo manifestarle que a
mi entender los focos de propaganda deben establecerse en
los grandes centros de población, pues allí es màs fàcil rea-
lizarla.

Realmente en nuestros dias de tanta discòrdia social el
cuito al sublime perdón de Jesús Crucificado es de grande
oportunidad.

Que Dios bendiga a V.S. y le dé fuerzas para trabajar en
la salvación de las almas.

De V.S. servidor en Cristo

José, Obispo de Vic.

1. Canonge de Lió.

1157. A Andreu Petitpierre i Carme Vila.

Vic, 31 de desembre de 1906.

Amb sentiment acabo de rebre la notícia de la mort del
seu respectable oncle i amic meu D. Pere Almeda. Que al cel
nos vejam tots. Los envio lo meu pèsam i pregaré per l'es¬
timat difunt i pel consol de tots los seus que deixa en aquest
món.

Ell surt d'aquesta vida de pecat i de misèries enviant da¬
vant seu lo bagatge de la seva pietat i de la seva caritat,
i de consegüent lo etern viatge lo portarà a la glòiia ce¬
lestial.

Concedesc quaranta dies d'indulgència als qui preguen

EPISTOLARI

199

pel difunt i a tota la família envia la més afectuosa benedic¬
ció

Lo Bisbe de Vic.

1158. A Dolors Vilaclara.

Vic, 3 de gener de 1907.

Apreciada Dolores: li vull posar quatre ratlles abans no
s’acabin les festes del Naixement i Santa Infància del dol-
císsim Jesús.

Prego al diví Infant que la visite amb dons de consolació
i d’amor de Déu per a que la vida li sia més pacífica i l’es¬
perança de l’eternitat més viva. L'esperança de la glòria,
pels mèrits de Jesucrist, ha d'ésser lo gran estimulant que
dirigesca tota la nostra vida.

Però som flacs i lo material i temporal ens preocupa. De¬
mani la santa llibertat d’esperit i de cor per a son afm. que
li envia la benedicció

Lo Bisbe de Vic.

1159. A Josefa Rossell.

Vic, 3 de gener de 1907.

Apreciada cosina: com encara han de venir els Sants
Reis, desitjo que aquests gloriosos personatges, adoradors
de Jesús, te portin els dons d'un amor verdader al Diví In-

200

JOSEP TORRAS I BAGES

fant i el consol de la vida de pietat i consagrada a Déu. —
Comprenc molt bé lo que em dius de que penses en quedar-
te a viure a Sarrià, a on tens molt bona casa i facilitat de
portar una vida tranquil·la. Quan sia l’hora, fes-ho avinent
també al Sr. Barba, a qui tinc encarregada la caseta; puix
ja comprens que un té moltes coses d’una índole diferent,
que em preocupen. Com si te quedes a viure a Sarrià tindré
menos facilitat de veure’t (puix jo a Barcelona no hi estic
més que lo precís), me ve la idea de que hauries de pujar a
Vic algun dia, quan sia millor temps, puix ara estan plens
de neu tots els carrers i camins i amb relliscalls, que la Ma¬
ria i l'Emília ja t’acompanyarien i et tractarien bé. — De
tots modos encomana'm molt a Déu, i disposa sempre de
ton afm. cosí i servidor en Cristo

Lo Bisbe de Vic.

Quan te'n vages a Sarrià, escriu la direcció.

1160. A Monsenyor Aristide Rinaldini.

(sense data) 1

Exmo. Sr. Nuncio Apostólico en Espana.

Mi venerado Senor y Hermano: tengo el gusto de remi-
tirle un folletito que acabo de publicar sobre las extralimi-
ticiones del Estado en matèria religiosa.

Como es asunto tan deíicado si hubiese tenido propor-
ción hubiera consultado el escrito con V.E.; pero esto siem-
pre difícil cuando se escribe a distancia aumenta la dificul-
tad tratàndose de un tema que no permite dilaciones y
teniendo que sujetarse a una imprenta de una población pe-
quena que es naturalmente tardía. No obstante dentro de la

EPISTOLARI

201

claridad y energia en la exposición de ideas he procurado
no ofender a nadie.

Espera que sea del gusto de V.E. y le saluda afectuosa-
mente

El Obispo de Vic.

ASV

1. Una altra mà anotà: R. il 13 gen.

1161. A Leonci Soler i March.

Vic, 14 de gener de 1907.

Estimat amic: al rebre la present tindrà ja en son poder
lo meu folletet «Excesos del Estado». Lo só escrit, com pot
comprendre, per a que fos una veu més contra lo projecte
de la Llei d’Associacions, i de consegüent desitjaria fer-lo ar¬
ribar a mans d’aquells polítics lliberals que encara tinguen
alguna consideració a la Iglésia i exercesquen alguna in¬
fluència en son partit. Com jo no tinc coneixement més que
de poquíssims, li agrairia m'enviàs una llisteta de noms de
persones que V. conega que puga ser útil que llegesquen l’es¬
crit, i si V. li sembla també alguns carlistes, integristes i con¬
servadors, manifestant la direcció d'ells o medi de fer-lo ar¬
ribar a les seves mans. En fi V. com coneixedor del personal
polític militant, farà lo favor d'indicar-me a qui li sembla
que convé sia enviat lo folletó. — <•Li sembla si en Manresa
i sa comarca aniria bé una exposició a les Corts en contra
del projecte d'Associacions amb moltes mils firmes? — De¬
sitjo que tots V.V. estiguen bons i a tots saluda i envia sa
benedicció més afectuosa

Lo Bisbe de Vic.

202

JOSEP TORRAS I BAGES

1162. A la Rvda. Mare Priora de l'Ensenyança de Manresa.

Vic, 18 de gener de 1907.

Concedida la facultad de exponer eí Santísimo y las in-
dulgencias solicitadas. Autorizo al P. Pastoret para bende-
cir altar e imagen. No conceptúo conveniente lo del cinema-
tógrafo, vale mas acostumbrar a los jóvenes a otros entre-
tenimientos.

Y a todas saluda y bendice

El Obispo de Vic.

1163. A Pere Bolet, SJ.

Vic, 19 de gener de 1907.

R. P. Pere Bolet, S.J.

Estimat Pare Pere: lo dr. Dachs me diu que ja t'ha enviat
un exemplar del meu folletet —Los Excesos del Estado—;
però com tenia intent d’enviar-te’n sis per a que los distri-
buïsses a qui bé t'aparega los rebràs ara. He volgut que hi ha¬
gués una veu més en contra dels projectes i tendències anti-
catòliques dels Governs. Que Déu hi faça més que nosaltres.

M’alegro que et vaja bé, com me deies en ta última car¬
ta, lo clima i la feina de Sarrià. Es indubtable que l'ense¬
nyança avui és un dels medis de major eficàcia per a la di¬
fusió de l'Evangeli. Estigues content allà a on te posen i allà
procura santificar-te i santificar als altres aprofitant la vida
sempre curta; i encomana a Déu al teu amic i parent

Lo Bisbe de Vic.

EPISTOLARI

203

1164. A Maria Arbós.

Vic, 23 de gener de 1907.

Apreciada Maria: Amb molt goig só llegit la teva carta
participant-me que professaràs, ajudant Déu, lo pròxim dia
de la Conversió de S. Pau. Dóna gràcies a Déu per aquest be¬
nefici, que no te'l podia fer més gran, i aprofita la celestial
gràcia de la vocació per a santificar-te en la vida religiosa i
santificar a les noies que la Providència te destinarà. Qui és
fidel a la vida religiosa comença ja en aquest món la pau i
el consol espiritual dels veritables fills de Déu.

Moltes memòries a les M.M. Priora, Mestra i demés, es¬
pecialment a la M. Mercè Brunet, dóna-les també a la teva
Mare, Germanes i Germans, i en lo dia del gran apòstol de
la Fe farà un memento per a tu

Lo Bisbe de Vic.

1165. A Josep Carner.

Vic, 24 de gener de 1907.

Estimat: desitjo un feliç èxit a la Revista Savante que
em participes en la teua carta que he rebut avui. Que Déu
la beneesca per a que no sia purament un goig estètic per
al públic, sinó un estímul d'elevació dels esperits. Ja saps
les meves idees. Lo vell principi de que la bellesa és lo res¬
plendor de la Veritat és lo cànon essencial i fonamental de
la universal literatura, i en tots los rams de la racionalitat
humana ha de presidir l’estrella de la Veritat. Que ella sia
la vostra guia que serà també lo vostre consol; i per a no¬
saltres catòlics aquesta estrella mai s’apaga. M’alegro de lo

204

JOSEP TORRAS I BAGES

que em dius de que los jóvens, per a aquest projecte estan
aliats amb los vells. De l'aliança entre vells i jóvens resulta
l'equilibri humà. — Me pensava que t’hauríem vist per aquí
dalt algun dia lo qual sempre és un goig per ton afm.

Lo Bisbe de Vic.

1166. A la Rvda. Mare Superiora i Religioses del Mones¬
tir de la Visitació de Manresa.

Vic, 29 de gener de 1907.

No puede pasar el dia del grande Obispo y santo direc¬
tor de espíritus San Francisco de Sales, vuestro dulcísimo
Padre, sin que os dirija cuatro líneas uniéndome a vuestro
gozo así como espero participar de vuestras oraciones y del
mérito de vuestras virtudes. Es un santo muy propio de
nuestros días y gran modelo de Obispos. Esta misma maria¬
na he fechado yo una Carta pastoral para la pròxima Cua-
resma, porque el día de San Francisco de Sales, gran predi¬
cador de herejes, es muy a propósito para hablar a los fieles
de los males que siembra en la cristiandad el espiri tu heré-
tico que desgraciadamente hoy domina minando el espíritu
de fe que es el móvil de la vida cristiana. — Ya sabéis que
el espíritu de fe, propio de todos los santos, resplandeció de
una manera maravillosa en nuestros Santos Padres. No so-
lamente en San Francisco que naturalmente como Obispo
debía ser maestro de ella, sino también en Santa Francisca
Chantal de la cual la Iglesia nos recuerda rasgos de fe pro-
fundísima ya desde su infancia. — Y yo os exhorto a culti¬
var el espíritu de fe, alma de la vida de perfección. Porque
de la fe depende todo, y nuestra vida llega a lo sobrenatural

EPISTOLARI

205

y divino solamente por el camino de la fe. Con ella crecen
todas las virtudes, y si ella queda raquítica, toda la vida es¬
piritual es endeble, estèril y triste. La fe es el vigor de la
vida espiritual, es para nuestra alma lo que son los huesos,
el esqueletó, para el cuerpo. Hombre fuerte, de resistència
y de energia, supone poseer huesos también resistentes para
sostener toda la màquina corporal. La Religiosa de vida
constante, fecunda en virtudes, amante de Dios y de las her-
manas, ha de tener también un esqueletó fuerte; y el esque-
leto, la osamenta de la vida espiritual, es el espíritu de fe.
— La fe es la vida de nuestra vida, es la respiración del alma
cristiana, es la fortaleza de todo nuestro ser y fuente de ale¬
gria indestructible. Por la fe esperamos la inmortalidad glo¬
riosa y ella alienta nuestras debilidades. — Las sagradas Es-
crituras dicen que la fe es la armadura con que debemos re-
vestirnos para los combatés espirituales, y con esta arma¬
dura somos invulnerables, de modo que el enemigo infernal
nada puede contra nosotros revestidos de la fe. Pedidla,
pues, hijas muy amadas, para mi que debo ser maestro de
ella, y para vosotras que sois sus discipulas continuas y fie-
les, y mediante la fe, como San Francisco, no sólo suaviza-
remos las amarguras presentes, sino que alcanzaremos la fe-
licidad eterna. — Amén. — Os envia su bendición mas afec¬
tuosa

El Obispo de Vic.

1167. A Tomàs Costa.

Vic, 3 de febrer de 1907.

Exmo. e Ilmo. Sr. Arzobispo de Tarragona.

Mi venera do Metropolitano y querido amigo: acabo de
recibir su carta que me ha sorprendido pues encargué al ca-

206

JOSEP TORRAS I BAGES

nónigo Collell que hablase con V. del asunto del catecismo
cuando fué a esa las últimas ocasiones en que ha ido a Tar¬
ragona, y hasta me parece que a la vuelta me dijo que es-
taban ya entendidos. Ahora no està en Vic, pero me parece
que a no tardar regresarà y entonces le hablaré del asunto
y le daré prisa para que concluya su trabajo que yo estaba
en la creencia que estaba terminado. — Se encomienda a
sus oraciones y le saluda con mucho afecto su amigo y her-
mano

El de Vic.

1168. A Leonci Soler i March.

Vic, 4 de febrer de 1907.

Estimat amic: li dirigesc la present a Manresa, pensant
que no tardarà molt a anar-hi, o que en tot cas los de casa
seua ja li remetran. I li dono moltes gràcies per la distribu¬
ció del fulletó de què me dóna compte en la seua carta de
2 del present que acabo de rebre. Avui marxen a Madrid lo
Senyor Rocafiguera i sa Esposa, la qual porta les firmes re¬
collides contra dels projectes anticatòlics. És clar que arri¬
ben un xic tard; però en fi, ja les tenien recollides i sempre
serviran per a accenturar una mica més la demostració ge¬
neral d'antipatia. — M'estranya la notícia electoral que em
dóna i faré com qui no sap res, puix V. comprèn lo delicada
que és aquesta qüestió per a un bisbe.

Desitjo que estiga ben bo i li envia sa benedicció més
afectuosa

Lo Bisbe de Vic.

EPISTOLARI

207

1169. A Teresa Muntadas de Cendra.

Vic, 8 de febrer de 1807.

Sra. D a . Teresa Muntadas de Cendra: que la Verge San¬
tíssima beneesca a V. i a la seua família puix que V. treba¬
lla per a obsequiar la seua Imatge davant de la qual los cris¬
tians invoquen la seua intercessió.

Tot fill agraeix los obsequis que es dirigeixen a la seua Mare;
i el gloriós Salvador Jesús, que és lo millor de tots los fills, paga
amb gràcies celestials los obsequis a la seua Immaculada Mare
la Verge Maria. Confie, doncs, V. en ella que pregarà per V. ara
i en l’hora de la seua mort. I al saludar-la envia a V. i a tots
los seus la més afectuosa benedicció

Lo Bisbe de Vic.

1170. A Josep Deàs.

Vic, 9 de febrer de 1907.

M.I. Sr. Dn. Josep Deàs, Abat de Montserrat.

Venerat Senyor Abat i estimat amic: en lo dia de Santa
Escolàstica, patrona de la ciutat de Vic, m’agrada complir
amb Montserrat lo dever d'amor que li tinc felicitant a eixa
venerable Comunitat. Que Déu la beneesca i que la faça
prosperar pel camí de la santedat baix la presidència del
seu Abat, a qui conserve molts anys.

I a l'encomanar-se a les seues oracions lo saluda amb
molt d'afecte son amic i servidor en Jesús i Maria

Lo Bisbe de Vic.

208

JOSEP TORRAS I BAGES

1171. A Josep Dachs.

Vic, 12 de febrer ded 1907.

Dr. Josep Dachs, Pvre.

Estimat: m’alegro de les bones notícies que em dónes de
la teua família i de que ja la teua neboda sia cristiana po¬
sant-la baix la poderosa protecció de la Verge Maria, de son
virginal Espòs i de la venerable àvia del Redemptor del
món. Que Déu la faça una Santa per a consol dels seus Pa¬
res, i del seu Oncle, encara que a aquest li recordo lo cas de
Dn. Lino per a futura ensenyança.

Quan te vinga bé fes una visita de pèsam a la família Du¬
ran. En Lluís m’escrigué i li só contestat donant-li lo pèsam,
però trobant-te a Barcelona me sembla que correspon que
els visites també. I si tens una estona que et sobri també po¬
dries anar a veure al P. Pere Bolet, que en una carta m'ho
demanava. No obstant, no és cap necessitat.

Abans d'anar-te'n volia dir-te una cosa i me'n vaig obli¬
dar, per a que ne parlesses a en Prat. És fàcil i és natural
que vulga fer-se alguna cosa per a commemorar lo centena¬
ri del Rei Don Jaume. I és fàcil que surten projectes estranys.
A mon parer la commemoració més solemne, més harmòni¬
ca i més pràctica fóra l’erecció d’un monument sepulcral a
Tarragona en qual Seu té un Panteó miserable. Destruït Po¬
blet li pertoca a la Iglésia primacial i metropolitana de Ca¬
talunya guardar son cos. Ja és prou raó lo ésser la primera
Iglésia Catalana. Però ademés lo gran Rei està lligat amb
Tarragona per raons molt íntimes. Era pròxim parent de
l'arquebisbe Sparagus, del qual parla lo rei amb gran amor
puix protegí sa infància, i des de Tarragona organitzà l’ex¬
pedició a la conquista de Mallorca. — D'aquesta manera la
glorificació de D. Jaume tindria un caràcter religiós com li
correspon a un home tan piadós i devot de la Verge Maria
com era ell.

EPISTOLARI

209

Pots parlar-ne a ton cunyat puix ell naturalment tin¬
drà influència en lo que vaja projeclant-se amb aquest
motiu.

Aquí no tenim novetat; avui arriben los P.P. Jesuïtes qua-
resmers, segons me participaren ahir per carta.

Moltes memòries a la teua Mare, a les germanes i cunyat
i disposa de ton afm.

Lo Bisbe de Vic.

1172. Als Hereus de la Vídua Pla.

Vic, 18 de febrer de 1907.

Muy senores míos: he recibido la suya notificàndome se
había agotado mi librito «Mes de Sant Josep». Si hubiese
pensado en reimprimir el librito, hubiese pensado en esa
respetable casa; pero hace poco, previendo que estaria por
agotarse la edición, lo hice reimprimir en una imprenta de
Vic, sólo movido del deseo de proporcionar algún trabajo a
un establecimiento de la ciudad de mi residència. No obs-
tante el producto integro liquido de la venta continuaré des-
tinàndolo al Templo de la Sagrada Familia.

Suyo en Jesús, José y Maria

El Obispo de Vic.

210

JOSEP TORRAS I BAGES

1173. A Joan Xandri. 1

Vic, 22 de febrer de 1907.

Estimat Senyor Ecònomo de Sant Quirze: atenent a in¬
dicacions de Mossèn Guixà lo só autoritzat per a que pogués
sortir d’eixa parròquia. Com me pregunta quan podrà exe-
cutar-ho, V. i ell podran posar-se d’acord i determinar lo
que procedesca sense detriment del servei espiritual.

Lo saluda i beneeix

El Bisbe de Vic.

1. Ecònom de Sant Quirze.

1174. A Fèlix Sardà i Salvany.

Vic, 27 de febrer de 1907.

R. Dr. Feliu Sardà i Salvany, Pvre.

Estimat amic: só rebut la seua carta recomanant la de
Dn. Severí Aznar a qui contestaré oportunament.

Però ja pot pensar V. que és de l'ofici, que un Bisbe quan
ja ha complert seixanta anys, com jo, després que ha fet les
seues obligacions no li queda ni gaire temps, ni gaire humor
per a escriure. Ademés de que a mi sempre m’ha costat lo
escriure, puix no tinc facilitat d'expressió. Miraré no obs¬
tant de deixar content al seu recomanat.

Realment lo de França és una lliçó per a Espanya; però
desgraciadament la gent moderna no sap aprendre les
lliçons de l'experiència i li falta reflexió corrent sempre en
direcció de lo llamatiu i excitant. Que Déu i la Verge Maria
nos ajuden.

EPISTOLARI

211

Desitjo que estiga bo i que puga continuar la seua ja llar¬
ga carrera apologètica de la Iglésia avui tan combatuda per
espai de molts altres anys; i ja sap sempre que li és amic i
servidor en Cristo

Lo Bisbe de Vic.

1175. A l’Emm. P. Fra Josep Calassanç, Cardenal Vives.

Vic, 27 de febrer de 1907.

Mi muy querido Sr. Cardenal y venerado amigo: debo a
Vuestra Eminència una carta de agradecimiento por las
afectuosas tarjetas que he recibido animàndome a escribir
en defensa de Nuestra Santa Madre la Iglesia, hoy dia tan
afligida, y como en sus tarjetas me recomienda la publica-
ción en volumen ad-hoc de mis Pastorales, debo manifestar-
le que hace poco me escribió un joven y distinguido literato
catalàn que iban a reimprimir en un tomo mis cartas Pas¬
torales. — Pero al mismo tiempo le escribo hoy sobre otra
matèria de gobiemo eclesiàstico de mucha trascendencia. Y
le escribo sin pretender en lo mínimo que Vuestra Eminèn¬
cia me conteste, pero de una parte creo que conviene que
Vuestra Eminència, como espanol, esté enterado (si no lo
està ya) del asunto; pues dada su posición en la Corte del Ro-
mano Pontífice, debe de tener alguna influencia en la mar-
cha de las cosas; y de otra parte me servirà a mi esta carta
de expansión, pues no considero discreto ahora hablar del
asunto con el Excmo. Sr. Casanas, porque observo que des-
pués de su ataque sus familiares (y hacen bien) evitan cuan-
to es posible que tenga que tratar asuntos de preocupación.
— El asunto es que el Eminentísimo Sr. Cardenal Arzobis-
po de Toledo me escribió hace ya algunos meses que pro-
yectaba con aprobación condicionada de la Santa Sede con-

212

JOSEP TORRAS I BAGES

vocar una reunión de todo el Episcopado Espanol paia tia-
tar de distintos temas que incluía en un Sylabus que remi-
tía. Me decía que previamente lo consultaba con gran sigilo
al Sr. Cardenal Casanas, al ya difunto Sr. Castellote, al ac¬
tual Obispo de Jaca y a mi. Yo le contesté que me parecía
que puesto que la reunión excitaria la curiosidad de todo el
mundo, primeramente debía estudiarse si el resultado de la
misma seria de importante consecuencia y que a mi enten-
der la actual situación de la sociedad cristiana màs que fór-
mulas canónicas exigia estudiar los medios de fomentar el
espíritu, cuya deficiència es la causa de todos los males pre¬
sentes. Ademàs le decía que quizà se proponían demasiados
temas, porque el estudio de ellos requeria una preparación
que debería encomendarse a una comisión tècnica. En esto
último me atendió, pues ahora ha reducido en gran manera
los temas según copia que le acompano y que impresa ha le-
mitido hace pocos días. — Pero el caso es que en esta últi¬
ma comunicación propone, o casi mejor diré dispone, que
la reunión se celebre en la ocasión del bautizo de primogé-
nito que próximamente se espera de su Majestad la Reina
D a Victoria Eugènia, y en la población de Madrid. En una
comunicación anterior consultaba el lugar de la reunión y
yo le contesté que me parecía el punto màs a propósito o Za-
ragoza (por razón del Pilar) o el Escorial o Montserrat u otio
de igual significación, es decir de significación piadosa de-
lante del pueblo. — Yo no puedo hablar porque si yo recha-
zara la ocasión creería que mi oposición provenia de poco
afecto a la Dinastia reinante. Vuestra Eminència compren-
derà que no es así, y pruebas manifiestas tengo dadas, pues
cuando su Majestad el Rey vino a Cataluna, publiqué yo e
hice leer en las iglesias previamente, una alocución al pue¬
blo fiel recordando la fidelidad debida a los Príncipes que
nos rigen y la oración a Dios por ellos que les debemos. —
Mi repugnància a lo que propone el Sr. Cardenal Sancha, de¬
riva de un criterio muy arraigado que yo tengo acerca la
conveniència de portarse hoy la Iglesia dado el actual esta-

EPÍSTOLARI

213

do de los ànimos. A mi entender no conviene hoy, en la di-
versidad de opiniones de los ciudadanos y en la inestabilidad
de los poderes públicos, identificarse con las instituciones po¬
lí ticas. La influencia política en la Religión siempre ha sido
mal mirada, pero hoy a mi humilde juicio, debe evitarse a
toda costa, porque en Espana, como Vuestra Eminència sabe,
la suspicàcia del pueblo en este punto es extremada. — Ade-
màs dado caso de que la proyectada reunión debiese tener
consecuencia pràctica de importància, el medio a propósito
para obtenerla no seria una corte regia en los días regocija-
dos de un bautizo y en donde las influencias políticas son im-
posibles de evitar, sino un lugar de recogimiento e inspirador
de piedad, de lo cual nos han dado ejemplo los Obispos ale-
manes reuniéndose cabe el sepulcro de San Bonifacio, el Apòs¬
tol de aquellos países. — La idea del Eminentísimo Sr. Car¬
denal Sancha de la independencia de la Iglesia en el orden
económico me parece excelentísima, siempre suponiendo la
aprobación prèvia de la Santa Sede; los demàs puntos creo
que sólo deben ser tratados cuando llegue la hora necesaria.
Es claro que ya casi se reduciría a esto la última pretensión
del Sr. Sancha, pues en la comunicación que he recibido hace
poco, fija, como puntos de preferencia, los temas 5°, 6°, 7° y 8°
de la lista cuya copia le remito. — Aun así tengo muchas du-
das acerca de la oportunidad de estas deliberaciones, quitada
la que se refiere a la entrega de la dotación mientras sea en
valores no nominales. — Y ahora debo pedir a Vuestra Emi¬
nència que me dispense, pues comprenderà perfectamente la
dificultad de conferenciar sobre estas matèria que tiene el
Obispo de Vic y al mismo tiempo la natural preocupación que
este asunto ha de causar a quien tiene la responsabilidad del
régimen espiritual en una Diòcesis espanola. — Besa la Sa¬
grada Púrpura de Vuestra Eminència su amigo, paisano y ser¬
vidor en Cristo

El Obispo de Vic.

214

JOSEP TORRAS I BAGES

1176. A Josep Estanyol.

Vic, 27 de febrer de 1907.

Estimat amic: moltes mercès per la bonica fotografia de
Fàbregues, amb motiu de la visita cardenalícia, que serà sem¬
pre un bell record per a aquella casa tan pintoresca, interes¬
sant, que per molts anys V.V. hi puguen anar a cercar lo re¬
pòs de l'istiu. — És clar, com V. diu en la carta, que és trist
veure com los hòmens avui posen sota dels seus ideals polí¬
tics, los grans interessos religiosos, que en la vida humana són
lo més transcendental; i això és més trist perquè suposa que
la fe s'ha debilitat en los esperits; però nos hem de fer càrrec
de l'estat actual dels hòmens, de la realitat social, com ara
diuen, i que ni per una ni per mil paraules aquest estat no es
canvia. Això ha d'ésser obra de l’Esperit Sant, únic qui can¬
via lo nostre interior. — L’objecte del Cristianisme és que l’Es¬
perit Sant regesca la política humana, i en aquest sentit tre¬
balla sempre la Iglésia, però lo cor imum i l'ànima una, so¬
bretot en política, és un triomf espiritual que rares vegades
pot obtenir-se; i aleshores los hòmens, i la mateixa Iglésia, ac¬
cepten un modus vivendi per a fer en pau lo camí de l'eter¬
nitat. — Nos hem de recordar de l’adagi que diu que no es
pot matar tot lo que és gras, sovint nos hem de contentar amb
lo magre; i la discreció pràctica aconsella que procurem fer
tot lo bé possible dins de qualsevol de les situacions socials
en que podem trobar-nos. — En política no podem escollir los
ingredients que la integren i tota la nostra mira ha de diri-
gir-se a que lo compost que resulte dels ingredients se separe
lo menos possible de l'ideal cristià. — I en fi, fem lo bé que
podam i sens inquietar-nos deixem-nos en mans de Déu, que
és lo etern polític de la societat humana; i V. i ses piadoses
germanes recordi-se'n davant de Déu de son afm.

Lo Bisbe de Vic.

EPISTOLARI

215

1177. A Tomàs Costa.

Vic, 6 de març de 1907.

Exmo. e Ilmo. Sr. Arzobispo de Tarragona.

Mi querido Metropolitano y venerado amigo: poco des-
pués de la suya en que me pedía noticias de la traducción
del Catecismo al regresar a ésta el canónigo Collell le pre-
gunté sobre el asunto y me dijo que ya podia darse por ter¬
minada la traducción, tan poco era lo que le faltaba hacer
en la misma. Pero no tardó mucho en ausentarse de Vic y
al regreso, no hace muchos días, se puso enfermo, no de cui-
dado, y aún no està bueno, motivo por el cual no puedo dar
a V. noticias precisas. No obstante a la primera oportuni-
dad le pediré que me diga el plazo en que tendra terminado
su trabajo y se lo participaré a V.

Pero hoy le escribo con esta reserva para hablarle de los
planes del Sr. Cardenal-arzobispo de Toledo. Yo le contesté
a una de sus anteriores cartas que me parecía que tratàn-
dose de una reunión que forzosamente había de llamar mu¬
cho la atención era necesario estar muy seguro de resulta-
dos importantes. En cuanto al lugar le dije que me parecían
puntos adecuados Zaragoza, El Escorial o Montserrat, u otro
lugar por el estilo. Es decir un punto de piedad o devoción
notable. Como habrà visto ahora él propone Madrid y en la
hora del bautizo del primogénito que se espera de los Re¬
yes. Yo creo que el lugar y la ocasión pueden dar lugar a
que se diga que en la reunión ha predominado una idea po¬
lítica. No obstante no he contestado a la última carta en que
proponía ésto, porque yo soy sospechoso delante de cierta
gente, y mi opinión que se funda en motivos puramente de
orden religioso quizàs seria interpretada como efecto de an-
tipatías políticas, siendo así que gracias a Dios no tengo nin-
guna. Así es que no he contestado porque de otra parte ha-
biendo contestado respecto del lugar me parece que la car¬
ta última no me obliga a contestación. No obstante desea-
ría saber la opinión de V.

216

JOSEP TORRAS I BAGES

También escribiría al Sr. Cardenal Casanas, pero obser¬
vo que sus familiares tienen mucho cuidado de que no trate
ningún asunto de preocupación, y hacen bien sin duda, por
cuyo motivo no le escribo.

Siempre de V. hermano, amigo y servidor en Cristo

El de Vic.

1178. A Lluís Àlvarez.

Vic, 8 de març

Estimat amic: tindré gust en que vingui la setmana en¬
trant Mossèn Ignasi; 1 puix si no hi ha novetat en contra, pen¬
so estar a casa. — Moltes memòries a Mossèn Ignasi i a la
seva família de V., i disposi de son afm. que el saluda i be¬
neeix,

El Bisbe de Vic.

Suposo hauran rebut una carta meva dirigida a V.V. i al
Dr. Badia.

1. Ignasi Raventós (Nota de Fortià Solà).

1179. A Tomàs Costa.

Vic, 9 de març de 1907.

Exmo. e Ilmo. Sr. Arzobispo de Tarragona.

Mi venerado Metropolitano y caro amigo: hoy he visto

EPISTOLARI

217

al canónigo Collell y le he preguntado como tenia el cate-
cismo y se me ha excusado de la tardanza porque se había
encontrado mal de salud. No obstante diciéndole yo que se-
halara el tiempo que necesitabla para concluir su traduc-
ción me ha dicho que por la Pròxima Pascua ya la tendría
acabada.

Supongo habrà recibido mi anterior en que le hablaba
de este asunto y de otro de mayor reserva.

Siempre suyo y le besa las manos su hermano y amigo

El de Vic.

1180. A Tomàs Pursals. 1

Vic, 10 de març de 1907.

Estimat mossèn Tomàs: he rebut la teva, participant-me
que ets ecònomo de Terrassa. Sols ho sento per lo Col·legi
del Bon Consell, a qui estimo, i on faràs falta. Convé molt
que pensen en un bon capellà. Tu a Terrassa hi podràs fer
molt bé; però, com que no et sobren forces, convé que no fa-
ces entrada de cavall a Sicília, que abans faces composició
de lloc, i que poses fre al teu caràcter actiu; puix allà hau¬
ràs d’ésser més director que executor. — Déu t’ajudarà, i
compta sempre amb ton afm. amic

Lo Bisbe de Vic.

Memòries a la M. Elena i demés monges.

1. Ecònom de Terrassa.

218

JOSEP TORRAS I BAGES

1181. A Leonci Soler i March.

Vic, 11 de març de 1907.

Estimat amic: lo Sr. Poal de Sallent desitja la notaria va¬
cant a Manresa, i encara que ja li té encarregada a V. la seua
pretensió me demana que jo li reforce l'argument. I ho faig
amb molt gust perquè el tinc per un home de bé, creient i
d’instrucció.

Ja pot pensar quant me plauria tenia alguna sentada
amb V. en aquest temps de tanta agitació d'esperits que na¬
turalment té transcendència religiosa.

Memòries a la seua Sra. Mare i demés de la família i és
de V.

Lo Bisbe de Vic

que a tota sa casa envia la més afectuosa benedicció.
SM

1182. A Tomàs Costa.

Vic, 12 de març de 1907.

Mi querido Senor Arzobispo: quedo agradecido a V. por
su carta, y deseàndole salud y espiritual consuelo en las
próximas solemnidades de la Pasión, Muerte y Resurrección
gloriosa del Senor le saluda afectuosamente

El Obispo de Vic.

EPISTOLARI

219

1183. A Leonci Soler i March.

Dia de Sant Josep de 1907.

Estimat amic: sembla impossible lo que V. me diu i mai
ho hauria cregut possible en la present situació i tractant-
se de V.; així que anem passant anys veiem coses que ens
fan perdre tota la confiança en los medis humans, però
creiem en la Providència divina i no devem ésser pessimis¬
tes. I d'una altra manera de la que alguns diuen devem dir
també nosaltres j Avant!

Lo Bisbe de Vic.

1184. A Josep Bolet.

Vic, 19 de març de 1907.

Estimat Dr. Josep: que el Sant Patró intercedesca també
per tu. Per als teus plans, te participo que jo sortiré de vi¬
sita probablement l'endemà de Pasqüetes; per lo tant, vine,
si pots, durant l’octava de la Pasqua, o sinó prorroga la vin¬
guda, en cas de que no pugues venir en dita setmana, per a
quan jo estiga d’assiento en Vic; puix ara la Visita serà, si
no tinc obstacles, una mica llarga.

Lo Bisbe de Vic.

220

JOSEP TORRAS I BAGES

1185. A Jaume Alegret.

Vic, 29 de març de 1907.

Sr. D. Jaime Alegret.

Mi querido amigo: al levantarme de una ligera enferme-
dad, de la que no estoy enteramente restablecido, me en-
cuentro con la suya, cuya contestación es difícil en parte. El
Obispo para los católicos de su diòcesis es juez de doctrina.
En esa de Barcelona escritores eclesiàsticos han sostenido
opiniones contrarias acerca del tema que interesa a V. y la
autoridad no ha reprobado ni la una ni la otra y de consi-
guiente las tolera sin oposición.

De lo cual se deduce que la conveniència en el orden
practico està sujeta a distintas interpretaciones, o como sue-
le decirse, queda sujeta a las disputas de los hombres.

Y sintiendo que mi estado de salud me haya obligado a
dictar y privado del gusto de escribirle manu pròpia la pre-
sente, aprovecho esta ocasión para saludar afectuosamente
a toda su familia deseàndoles muy felices Pascuas repitién-
dome de V. afmo. servidor y amigo

El Obispo de Vic.

1186. A Eduardo Sanz y Escartín.

Vic, 30 de març de 1907.

Exmo. Sr. D. Eduardo Sanz Escartín. — Mi querido ami¬
go: después de una ligera enfermedad de que acabo de salir
tengo el gusto de contestar a la suya que respira un afecto
que agradezco. — Por una cierta comunidad de espíritu que
experimento tener con V., una propensión al amor al pue-

EPISTOLARI

221

blo, esencial en nuestra santa Religión, le mando mis pas-
torales que en general me parece que son manifestación de
este sentimiento. — El amor es el etemo instrumento de la
Redención. Y hoy que hemos entrado ya en el solemne com¬
plemento de ésta, me es grato desear a V. y a toda su famí¬
lia unas felices Pascuas. — En cuanto al asunto que V. toca
en la suya no creo, como V. teme, que haya empeorado la
situación de su sentimiento en este país. A lo menos así me
lo parece desde esta montana en que vivo. — Suyo siempre,
amigo y servidor en Cristo,

El Obispo de Vic.

1187. A Tomàs Costa.

Vic, 30 de març de 1907.

Exmo. e Ilmo. Sr. Arzobispo de Tarragona.

Mi venerado Metropolitano y caro amigo: contesto a la
suya del 25 para decirle brevemente, pues hoy me levanto
de una ligera enfermedad, que efectivamente recibí la co-
municación del Iris y que contesté a ella diciéndoles el nom¬
bre de dos semanarios de la Diòcesis evidentemente enemi-
gos de la Religión, no puse el nombre de algun otro que tal
vez podria ser incluído porqúe para hacerlo sólidamente a
mi entender debiera haber precedido un examen formal. No
creo que la cosa tenga trascendencia pues según indicaba la
circular se trataba de un opúsculo que sale con sólo la au-
toridad privada y moral de su autor.

Le desea a V. unas felices Pascuas con todos sus familia-
res, su amigo y hermano

El de Vic.

222

JOSEP TORRAS I BAGES

1188. A Manuel Catarineu.

Mi antiguo y caro amigo: acabo de recibir su carta y sin
duda yo no supe explicar mi pensamiento pues no quería
que el Presidente del Centro fuese un sacerdote, sino el Con-
ciliario. En cuanto al Presidente inmediato, reservàndose V.
la presidència de honor podria ser otro. En fin deseo que
V. con tranquilidad de espiri tu trate esos asuntos de
acuerdo con el Sr. Arcipreste que no dudo han de llegar a
un acuerdo.

Deseàndole muy buena salud y alegria en el Senor le sa¬
luda muy afectuosamente y le envia su bendición

El Obispo de Vic.

1189. A Manuel Catarineu.

Mi querido Mosén Manuel: quería ya de tiempo contes¬
tar a sus cartas, pero las ocupaciones que se suceden las
unas a las otras me van impidiendo de hacerlo. Y V. merece
mucho esta atención del Prelado, pues siempre se ha sacri-
ficado por el bien de la Iglesia, o sea del pueblo fiel, y para
la mayor glòria de Dios.

Muchas amarguras debe V. haber pasado con las divisio-
nes y subdivisiones de los buenos, con las fracciones de la
masa creyente que en Igualada es numerosa y debería ser
la base de la vida pública cristiana en esa querida ciudad
de Igualada. V. siempre de justicia serà la figura màs bene¬
mèrita entre los eclesiàsticos que han contribuído y contri-
buyen a mantener esa masa de jóvenes y hombres adictos a
la Religión, pero quizà ahora sus dolencias, la edad, que aun
cuando no es avanzada va alejàndose de la juventud, el mis-
mo largo tiempo que ha pasado dirigiendo la vida religiosa

EPISTOLARI

223

de la Asociación le hacen pesadas las múltiples dificultades
que se suscitan en el curso de la vida corporativa de la Aso¬
ciación y me ha ocurrido un pensamiento que tengo la se-
guridad que ha de complacerle a V. y ha de redundar en pro-
greso de la Asociación. Esta quizà necesita sangre joven; el
elemento joven es la vida de las asociaciones y la juventud
quiere y ama la juventud. Tengo por seguro de que quedan-
do V. por Presidente de honor y dando la dirección efectiva
a un eclesiàstico joven las cosas quizà tendrían mas cohe-
sión y mas eficacia. De aquí recuerdo los dos jóvenes ecle-
siàsticos Dr. Bergadà y Dr. Colomer; escoja V. de ellos el
que le parezca màs conveniente para director efectivo y V.
con màs reposo y tranquilidad de espíritu podrà irle instru-
yendo en su calidad de presidente de honor. Respecto a la
parte econòmica me parece podrían entenderse.

Por lo demàs, mi caro y antiguo amigo, tengo la seguri-
dad de que estarà V. convencido del carino que le profesa y
cuanto desea su tranquilidad y su bien su afmo. que le sa¬
luda y afectuosamente le bendice

El Obispo de Vic.

1190. A Josep M a Sert.

Vic, 5 d’abril de 1907.

Sr. Dn. Josep M a Sert.

Estimat Josep Maria: desitjava escriure't quatre ratlles
en correspondència amb la carta i telegrama tan afectuosos,
però só estat uns quants dies malalt durant la Setmana San¬
ta, lo dia de Pasqua ja vaig dir missa, i degut a això no só
ja fora passant la Pastoral Visita pels pobles de l'arxipres-

224

JOSEP TORRAS I BAGES

tat de Calaf e Igualada. Penso anar-hi la setmana que ve.

Jo desitjo que a París enmig de la feina artística que
t'omple l'esperit, aquest no perde aquelles comunicacions
amb l’Altíssim que il·luminen, consolen i fortifiquen d'una
manera més cabal que les emocions humanes. Havem de sol¬
dar la nostra ànima amb Déu, i aquest temps pasqual en
que ens trobam és lo propi per a aquesta unió íntima, sa¬
cramental, que és condició necessària de vida divina en l'ho¬
me, tan exposat a caure en les superficialitats i baixeses de
la vida de la vanitat i de la sensualitat. Jo tinc sovint com
un remordiment de no haver sabut aprofitar la teua docili¬
tat d'esperit envers mi per treballar lo teu cor i fer-ne una
regió esplèndida del regne intern de Déu.

Que l’Esperit Sant, Esperit de dolçura i de misericòrdia
suplesca la meua torpesa, com humilment li demana ton
amic afectíssim que t'envia la seua benedicció

Lo Bisbe de Vic.

1191. Al R. Germà Superior de les Escoles Cristianes de
Calaf.

Vic, 5 d'abril de 1907.

Mi querido Hermano Superior: he leído con gozo su car¬
ta participàndome la pròxima inauguración de su escuela
en esa villa de Calaf. Espero ha de ser para ilustración y vir-
tud cristiana de la juventud, pues el Instituto de San Juan
la Salle tiene justificados títulos que lo proclaman benemé-
rito de la sociedad cristiana y de consiguiente de la Iglesia
de Dios. Espero, Dios mediante, que no he de tardar mucho
a visitar personalmente la Escuela y sus dignos maestros,

EPISTOLARI

225

pero entre tanto, saluda a maestros y alumnos y les envia
su bendición màs afectuosa

El Obispo de Vic.

1192. A Tomàs Costa.

Vic, 6 d’abril de 1907.

Exmo. e Ilmo. Sr. Arzobispo de Tarragona.

Mi querido Sr. Arzobispo: antes de contestar a la suya
he llamado al Sr. Canónigo Collell para preguntarle acerca
del estado de la versión del Catecismo. Me dice que la con-
clusión de ésta es cuestión de días, que a causa de su salud
no ha podido trabajar con la asiduidad que deseaba, pero
que està ya al término, y que una vez llegue se pondrà en
comunicación con V. por lo que se refiere a la edición. Yo
salgo de Santa Visita y por esto antes de salir he querido
contestar a V.

Comprendo que V. vaya a Madrid para el bautizo regio
pues es metropolitano; pero es posible que a los simples
obispos no se les llame pues me parece que cuando la boda
de Su Majestad no se les llamó. De otra parte yo tengo in¬
terès especial en esta tanda de Santa Visita, para la cual es
muy de aprovechar la primavera, pues aquí durante el in-
vierno y el verano la Visita es durísima y expuesta.

Saludàndole con mucho afecto se encomienda a sus ora-
ciones su amigo y hermano

El de Vic.

226

JOSEP TORRAS I BAGES

1193. A Joan Godó.

Vic, 7 d’abril de 1907.

Estimat Senyor Godó: só rebut la seua carta demanant
permís per a presentar-se candidat en les pròximes elec¬
cions, en lo districte d’Igualada; a qual objecte fa una explí¬
cita manifestació de son amor a la Iglésia i de son propòsit
d’afavorir sempre la noble influència religiosa en l'esfera le¬
gislativa.

De consegüent l'ordre de la meva competència, en l'or¬
dre espiritual, accepto aquelles manifestacions i propòsits i
la seva orientació en la pròxima lluita.

I agraint los seus oferiments, al saludar afectuosament a
tota la seua amble família li envia sa benedicció, son amic
i servidor en Cristo

Lo Bisbe de Vic.

1194. A l’Il·lm. Sr. Degà i Capítol de la Santa Església
Catedral Basílica de Vic.

Vic, 11 d'abril de 1907.

Ilmo. Sr.: habiendo llegado a Nuestra notícia que algu-
nos estudiantes de este Seminario, dependientes de Nuestra
Jurisdicción, y que no tienen aún las sagradas Ordenes, o
no gozan aún del presbiterado, habían sido admitidos como
opositores para el beneficio con cargo de Sochantre vacante
en esta Nuestra Santa Iglesia Catedral, sin tener Nuestro
permiso; por el presente ordenamos que se suspendan los
ejercicios de oposición hasta que Nos hayamos tornado la re-

EPISTOLARI

227

solución que creamos conveniente para el caso. — Dios guar-
de a V.S.I muchos anos.

José, Obispo de Vic.

1195. A la Rvda. Mare Superiora de les Religioses de Ma¬
ria Reparadora de Manresa.

Fonollosa, 17 d’abril de 1907.

Muy apreciada Madre: siento no poder asistir a las fies-
tas de quincuagésimo aniversario de la fundación del Santo
Instituto de Maria Reparadora. Tengo combinada y anun¬
ciada una larga tanda de Santa Pastoral Visita y no convie-
ne interrumpirla. Es cierto que Dios mediante iré un día a
Manresa cumpliendo una promesa hecha a los PP. Jesuítas,
pero sólo serà un día. En espiri tu no obstante estaré con esa
querida Comunidad en aquellos solemnes días, y en la San¬
ta misa rogaré para que el Instituto de la Reparación au-
mente siempre en santidad y vaya estrechando cada día màs
su unión con Jesús nuestro amable Bien.

El mundo se separa de Jesucristo y nosotros, y las Repa-
radoras, debemos esforzarnos màs para unirnos con El. i Oh
quien pudiera quitar de sí todo lo que repugna a Jesús, y lo-
grar que todo el movimiento de nuestra vida correspondie-
se al ritmo del amor divino!

La intimidad de vida que tienen las Reparadoras con Je¬
sús Sacramentado facilita la consecución de esta aspiración
que tenemos todas las almas cristianas; y de consiguiente
el quincuagésimo aniversario de la feliz inspiración que ori¬
gino al Instituto debe ser celebrado con hacimientos de gra-
cias fervorosos que estrecharàn màs los íntimos lazos de
amor entre las Esposas y su Esposo celestial.

228

JOSEP TORRAS I BAGES

Yo, desde estas montanas, y aprovechando unos momen-
tos envio mi felicitación màs amorosa a todas las Repara-
doras, pero muy especialmente a las de Manresa, con las
cuales me unen lazos celestiales creados por la Providencia
divina que de un modo muy particular gobierna las cosas
de la Santa Madre Iglesia.

Y esperando que Vuestra Reverencia, Madre Superiora,
y todas las Religiosas rogaràn al Esposo celestial, al salu-
darlas con afecto religioso y santo, envia a la Comunidad su
bendición, su Prelado y servidor en Cristo

El Obispo de Vic.

Santa Pastoral Visita de Fonollosa.

1196. A la Rvda. Mare Superiora de les Salesses de Man¬
resa.

Fonollosa, 17 d'abril de 1907.

Me parece que es muy acertado el pensamiento de no ad-
mitir la joven de la que me dicen que su cabeza no parece
bien sentada. La primera e imprescindible condición de una
religiosa es que tenga la cabeza firme. El Sr. Vicario Gene¬
ral no se ha de ofender de que vuestra reverencia le escriba
que con el trato con la interesada le han conocido esta fla-
queza que naturalmente no es aceptable.

Muchos saludos a las Hermanas y estas muchas oracio-
nes para su Obispo que les envia su bendición màs afectuosa

El Obispo de Vic.

Santa Visita Pastoral.

EPISTOLARI

229

1197. A Josep Dachs.

La Molsosa, 20 d’abril de 1907.

Dr. Josep Dachs.

Estimat: a l’acabar la lectura i correcció de l'escrit so¬
bre d'en Llorenç he sabut l'assassinat d’en Cambó que m'ha
omplert de fondíssima amargura.

T’envio l'escrit després d'una lectura que m’ha fet sem¬
blar procedent l'ordre que tu proposes. Me sembla que les
observacions que fas ja queden satisfetes degudament amb
petites afegidures. També he fet una petita afegidura que
aclara l'escrúpol d’en Martí i d’en Lladó, nascut d’una dis¬
tinta interpretació de la paraula demostració, que en Llo¬
renç i jo empleam en lo sentit amb què la usa S. Tomàs.

De consegüent ja pots tirar avant, seguint la ordenació
que m'indiques que em sembla molt conforme. De totes ma¬
neres abans de remetre l’escrit a l’Abadal hi donaràs una lle¬
gida, per si convé alguna altra correcció, i só posat alguna
coma necessària per a la claredat del text.

T’envio tots los papers que m’has enviat respecte de l’es¬
crit, per si te convenia mirar-los.

Un dia d'aquest ha gebrat, però lo temps és sec, encara
que ventós.

Per ara gràcies a Déu estic bo, i digues a tots los de casa
que els agraesc lo Parenostre per mi. — Memòries al Sr. Vi¬
cari gral., Mn. Joan, Jeroni, Dr. Rovira, al Pere, als nois i a
la Maria i a l'Emília i disposa de ton afm.

Lo Bisbe de Vic.

Mossèn Ramon ha entès perfectíssimament i en tota sa
intensitat i claredat la frase d’en Llorens moridor. De con¬
següent no la toquis que és molt expressiva.

230

JOSEP TORRAS I BAGES

1198. A Miquel Fargas.

Aguilar de Segarra, 21 d'abril de 1907.

Estimat amic: visitant les parròquies d’aquesta munta¬
nya rebo la trista notícia de que l’estimadíssim Cambó ha
sigut ferit. Déu sap si es curarà o no. Però si viu, aquesta fe¬
rida lo honrarà més que no pas qualsevol condecoració, i si
moria los cristians li aplicaríem aquella divina sentència:
«benaventurats los qui pateixen persecució per la justícia,
perquè d'ells és lo regne dels cels». — Mentres vaig per
aquestes parròquies de bona gent beneint, confirmant, pre¬
dicant i pregant amb lo poble, la imatge d’en Cambó no s’a¬
parta del meu esperit. Si ell està per a això, faça-li arribar
lo testimoni de la meva simpatia, i diga-li que té un lloc pre¬
ferent en la meva oració. — Moltes memòries a la seva ama¬
ble família, i V. estimat doctor, disposi de son afm.

Lo Bisbe de Vic.

1199. A Josep Dachs.

Castellar de Segarra, 22 d’abril de 1907.

Dr. Josep Dachs, Pvre.

Estimat: t’incloc una Carta al President o al qui es vul-
ga, de la Lliga espiritual de Nra. Sra. de Montserrat per lo
dia de la sessió en honor d’ella. Com aquell dia jo, si Déu
vol, seré a Manresa per una festa similar, los de Vic no po¬
dran pensar que els pretereixo. Llegiu-la amb lo Sr. Vicari
gral. i si vos sembla bé, dades les circumstàncies de la fes¬
ta, doneu-li curs i si no esquinceu-la.

EPISTOLARI

231

Te retorno perquè la guardis la comunicació de l’Ajun¬
tament de Barcelona demanant un premi per a l'Exposició
de Belles Arts. És clar que jo n'he de donar. Ja em consola¬
ria amb les 100 pessetes que em dius del General. Mira si
pots saber que aquesta cantitat és decenta i aleshores escriu
per encàrrec meu, absent en Santa Visita, que concedesc les
100 pessetes.

Só escrit al Dr. Fargas interessant-me per en Cambó.
Diré a Mossèn Ramon que en trega còpia i te l’envie. No ha¬
via fet abans, perquè dubtava no essent jo lo bisbe propi i
ademés perquè no m’acudia a qui escriure però escriure al
Fargas, amic, és una solució. Fins anant per aquestes mun¬
tanyes no sabia direccions.

Memòries al P. Ferrer i m’alegraria que els exercicis don-
guessen bon fruit.

Moltes memòries a tots los de casa, pregunta a l’Emília
quants polls li han nascut i disposa de ton afm.

Lo Bisbe de Vic.

Dóna gràcies de part meua als drs. Martí i Lladó per ha¬
ver-me mirat l'escrit consabut.

1200. Al President de la Lliga Espiritual de Nostra Se¬
nyora de Montserrat, de Vic.

Aguilar de Segarra, 22 d’abril de 1907.

Senyor President de la Lliga espiritual de Nostra Senyo¬
ra de Montserrat, de Vic: trobant-me de Pastoral Visita no
podré estar amb la Lliga, com desitjaria, lo dia en que ce¬
lebraran la festa de la Santa Patrona, que és al mateix temps
Patrona de Catalunya. I com jo contribuí a la formació pri-

232

JOSEP TORRAS I BAGES

mitiva de la Lliga espiritual just és que envie a la de Vic
una paraula d'afecte amb motiu de la pròxima solemnitat.
No hi ha res que lligue tant com la devoció a la Verge Ma¬
ria, i per això posar-la a Ella com a centre afectiu que unes-
ca los cors dels Fills de Catalunya és sens dubte una idea en¬
certada. La virtut unitiva de Maria Santíssima té un grau
sublim. Ella uní al cel i la terra i lligà tan estretament a
Déu i a l’home en ses virginals entranyes que Déu i home
foren una sola persona, en Jesús, fill de Maria.

Providencialment Montserrat, que és la casa de la nos¬
tra Patrona, està se pot dir al mig de Catalunya per a que
sia com lo llaç espiritual que unesca a tots los catalans. Jo
encara conservo un record agradabilíssim de la Peregrina¬
ció que la nostra Diòcesis de Vic féu a Montserrat en lo cin¬
quantè aniversari de la declaració dogmàtica de la Imma¬
culada Concepció, i amb gust recordo aquella pelegrinació
escrivint als individus de la Lliga espiritual de Vic. I recor¬
do aquest fet memorable perquè ell prova que Montserrat
és lo vincle espiritual dels catalans. Amb igual motiu que
de Vic acudiren allà multitud d'altres catalans per a cele¬
brar lo mateix jubileu. I sempre totes les grans solemnitats
van a celebrar-se a Montserrat. Jo escollí també la sagrada
muntanya de Maria per a rebre la consagració de bisbe de
Vic. Los nous casats solen anar-hi per a rebre la benedicció
de Maria. Ells són lo principi i gèrmen d'una nova família
o casa catalana i creuen molt encertadament que al consti¬
tuir-la deuen posar-se baix la protecció de la patrona de Ca¬
talunya, en sa muntanya de Montserrat. De consegüent en¬
tre Montserrat i Catalunya hi ha una compenetració espiri¬
tual. Los grans rius solen tenir la seua font d'origen en les
grans muntanyes. Les generacions que van succeint-se a Ca¬
talunya poden dir també que davallen de la Santa munta¬
nya de Maria.

Però ja no solament les noves generacions, los qui units pel
sant matrimoni van a cercar la benedicció de la celestial Pa¬
trona, sinó que poetes, artistes, polítics, sacerdots, tots hi acu-

EPISTOLARI

233

den, tots hi cerquen la benedicció, tots hi van a demanar la pro¬
tecció de Maria. De consegüent aquesta celestial Senyora és un
dolcíssim aglutinant de la societat catalana.

Jo desitjo, Senyor President, que la Lliga espiritual de
Vic contribuesca a sostenir i fins a augmentar aquest vincle
d’unió entre tots los fills de Catalunya, m'unesc amb ella es¬
piritualment per a celebrar la pròxima festa del patronat ca¬
nònic de la celestial Reina de Catalunya; i al saludar a tots
los qui l’obsequiaran amb les seues oracions i pregàries, o
l'honraran amb produccions literàries o artístiques los en¬
via sa més afectuosa benedicció

Lo Bisbe de Vic.

En Santa Visita.
V

1201. A Jaume Serra.

Castellar de Segarra, 22 d’abril de 1907.

Mon estimat amic i vicari: me sembla oportú que sia tras-
ladat lo Ecònomo de Vidrà, però a una parròquia inferior; i
com ell de vegades la dóna per fer lo valent serà oportú en-
viar-lo a buscar abans perquè si se resistia aleshores que que¬
di de reemplaç. Es bo que V. sàpia que jo ja una vegada li
vaig cridar sèriament l’atenció sobre les seues intemperàncies
dient-li que qui no se sabia dominar no senda per a lo servei
parroquial. Per això és possible que hi haja alguna cosa d’e¬
leccions; però ell ja ha mortificat en distintes ocasions al cle-
ro veí seu i és bo que toque lo resultat del seu modo d'ésser.

També desitjo que si els opositors al benefici de sochantre
que es presentaren sense haver complert lo dever canònic de
demanar permís al seu ordinari, donen satisfacció i supleixen
aquest defecte per escrit, que tiren avant los exercicis dopo-

234

JOSEP TORRAS I BAGES

sició, perquè no m'agrada que les coses queden encallades i
més m’estimo que al tomar trobi la cosa feta, perquè com hi
ha altres coses en què pensar, tindrem una feina menos. Com
me sembla que bastarà la manifestació oral de V. al Capítol
m’abstinc de fer-li comunicació directa; i en cas necessari V.
la fa per escrit complint un encàrrec meu.

Conservi's bo i dispose de son afm.

Lo Bisbe de Vic.

1202. A Francesc M a Colomer.

St. Pere de Sallavinera, 23 d'abril de 1907.

Estimat: anant de Santa Visita per aquestes muntanyes
vaig rebre, no em recordo en quina parròquia, la teva carta,
quan ja per falta de temps era inútil la teva consulta.

D’altra banda conec la teva discreció, el teu bon esperit
i la unió amb que sempre vius amb l'arxipreste i això és ga¬
rantia de que tindràs acert en la teva consulta i en la direc¬
ció de la teva associació.

La bona voluntat és una font de sabiduria pràctica, per¬
què qui posseeix aquella, independentment de tota preocu¬
pació i afició terrena, cercarà primer el regne de Déu. Que
Ell et conservi, estimat sacerdot, el teu esperit, que amb la
joventut en què estàs podràs servir molt a la Santa Esglé¬
sia, i en encomanar-se a les teves oracions t’envia sa bene¬
dicció més afectuosa

El Bisbe de Vic.

EPISTOLARI

235

1203. A Josep Dachs.

Manresa, 28 d’abril de 1907.

Estimat Dr. Dachs: m’alegro de lo que em dius; i ja vo¬
lia escriure per a donar-te l’enhorabona per la distinció de
què s’ha fet mereixedor en Prat. En nom meu espero que li
donaràs que així resultarà encara més íntima i de conse¬
güent més agradable. Aquí a Manresa ha anat molt bé la fes¬
ta organitzada pels P.P. Jesuïtes. A la Comunió hi ha hagut
més de 900 hòmens, i la festa de la tarda un gran gentiu i
en lloc molt pintoresc.

Contesta tu ais de Belles Arts per encàrrec meu per tro¬
bar-me en Pastoral Visita, i digues també en la comunicació
que si bé lo Prelat de Vic no es troba en situació de poder
oferir premi per les necessitats de la seua Diòcesis no obs¬
tant Don Josep Torras i Bages, amant de la cultura artística
del país, ofereix cent duros de son peculi particular. Me sem¬
bla que així convé per molts sentits.

Mossèn Ramon ja contestarà sobre altres coses.

Demà matí sortirem, si Déu vol, cap a Calaf a on ja hi
ha lo Genis amb les mules.

Moltes memòries a tots los de casa i a la Maria i a l'E-
mília i disposa de ton afm.

Lo Bisbe de Vic.

Digues a la Maria que no compri botons d’aquells ver¬
mells per la sotana, que són tan dolents que cauen tots, de
manera que Mn. Ramon m'ha hagut de donar-hi alguns
punts perquè no anés amb la sotana oberta de tants que
n'han caigut.

236

JOSEP TORRAS I BAGES

1204. A Josep Dachs.

Prats de Rei, 9 de maig de 1907.

Dr. Josep Dachs.

Estimat: esperàvem rebre plec de Vic aquí a Prats de Rei,
però no ha arribat i sembla que deurà arribar demà quan
serem a Rubió i a Miralles que és país de muntanyes. Hi ha
aquí un hermós Santuari de N a Sra. del Portal a on acabo
de predicar en lo Mes de Maria, gràcies a la pega dolça puix
tenia la gorja bastant embussada.

Encara que tenia previst que les misses s acabarien, i
moltes vegades havia manifestat la necessitat baix aquest
concepte de prendre una resolució sobre personal no em
creia que la crisis vingués tan prompte i així és que m ha
deixat molt impressionat. Lo dia abans de rebre la teua car¬
ta havia reduït misses que deuen celebrar-se d’una petita
renda al vell Rector de Guàrdia Pilosa però al dia següent
ja vaig manifestar a l’Arxiprest de Calaf que em demanava
lo mateix que no podia ser per causa de la falta d’estipen-
dis. És convenient que amb lo P. Padrós feu un càlcul de la
renda aproximada que pot disfrutar lo col·legi de S. Josep
independentment de lo que reditua l’estipendi de les misses
celebrades en benefici del Col·legi, i després sens manifes¬
tar la causa podràs anunciar en lo Butlletí que hasta nuevo
aviso los sacerdots no. celebren a la intenció del Col·legi.
També és convenient que no donguen misses indistinta¬
ment, havent-n'hi tan poques, sinó que les reserven pels sa¬
cerdots qui serveixen coadjutories i parròquies rurals o vi¬
caris, puix lo primer de tot és que puguen viure los qui pres¬
ten servei actiu. Això amb moderació i discreció perquè s’e¬
vita en lo possible murmuracions.

Diràs al Sr. Vicari gral. que avui ha vingut aquí lo Rec¬
tor de Parets a demanar-me quatre ratlles per ell a fi de que
despatxés prompte lo nombrament d’un albacea per 1 he¬
rència Matheu d’Alhama d’Aragó. Li só fet una targeta, però

EPISTOLARI

237

digues al dr. Jaume que faça lo que crega convenient, enca¬
ra que em sembla, segons explica dit Rector que no ha de
portar cap dificultat i fins que ha d’ésser útil per la parrò¬
quia de Boixadors.

Suposo hauràs rebut l'opúscol del P. Arias sobre la teo¬
ria del mal menor, que és aquell distingit escriptor domini¬
cà que m’escrigué temps atràs dient-me que me l'havia en¬
viat i esperava lo meu parer. Ara m'escriu de nou i me de¬
mana lo mateix dient que el torna a enviar. Com si un no
tingués altres maldecaps; de totes maneres guarda'l per
quan jo vinga. Ja li só escrit. — T’escric avui un xic llarg per¬
què aquí hi ha medis d'escriure, puix en la major part de
parròquies és difícil per deficiències de ploma, taula, tinta,
llum, & & o per falta de temps i per cansament. Memòries
al Sr. Vicari gral., a Mossèn Joan i Geroni, dr. Rovira, al
Pere i demés i disposa de ton afm.

Lo Bisbe de Vic.

A instàncies seves vaig prometre a l'arxipreste de Calaf
que miraríem de trobar un sacerdot que suplís a Mn. Antic
per a la plaça d'organista. De consegüent hi podràs pensar;
però abans d’una resolució definitiva podràs escriure a dit
arxipreste per a saber a on podrà viure dit organista. La
cosa no té pressa, i ho escric principalment perquè ne pren¬
gués nota i jo no me n’oblide. També pren nota, pel mateix
objecte, de que vaig prometre al Rector de Sagués (per a
que ell que no s’entenia amb los parroquians, arreglés lo ce¬
mentiri) pagar dos imatges de cosa d’un metre dels patrons
Sant Pere i S. Feliu (de Girona). També diràs al Sr. Vicari
gral. que a Gaver vaig posar lo Decret de visita manifestant
que no havia volgut intervenir en la discòrdia entre el Rec¬
tor i una part de parroquians per haver-hi pendent un ex¬
pedient davant del provisor sobre inculpacions graves

238

JOSEP TORRAS I BAGES

que es feien al Pàrroco. Convé que ho sàpia lo Sr. Vicaii
gral.

La perícope «Diràs al Sr. Vicari General...» fins al final de la carta està tat-
xada amb llapis com inutilitzant-la. (Nota al final de la transcripció de la carta).

1204 bis. A Josep Dachs.

(sense data). 1

Doctor Dachs: envia los exemplars de Los excesos del Es-
tado que diu que no va rebre lo Sr. Echegaray. — Convé que
guardis los datos sobre misses per a quan arribem puix anant
pel món amb fatiga no es pot formular cap projecte. — Me¬
mòries.

1. Nota escrita al capdavall d'una carta adreçada per Carmelo de Echegaray
a Torras i Bages, amb data de Guernica, 3 de maig de 1907.

1205. A Josep Dachs.

Argensola, 15 de maig de 1907.

Il·ltre Dr. Josep Dachs, Pvre.

Estimat: espero diràs al Sr. Canonge Collell de part meua
que em penso que ja haurà escrit al Sr. Arquebisbe partici-
pant-li que ja està llesta la traducció del Catecisme del Papa
i posant-se d’acord amb lo dit Senyor Arquebisbe per a 1 e-
dició. Ja digui que si la impressió se feia a Vic designava
com censor de la traducció al Lectoral doctor Martí per la
intel·ligència que té de la llengua italiana. M havia dit lo Si.

EPISTOLARI

239

Canonge Collell que tindria llest son treball per Pasqua de
Resurrecció i com ja estem en vigílies de la Pentecostès tinc
la seguritat de que en aquestes hores l’assumpto estarà ja
ultimat. Hi tinc interès perquè lo Sr. Arquebisbe me féu lo
encàrrec a mi i té motius d’estar mortificat amb mi per una
tardança tan excessiva. Quan escriuràs posa la direcció del
doctor Jocundo i del Senyor Nogués, puix al primer li hau¬
rem d’escriure per a que nos vinga a cercar al tren, i podria
ser que també me convingués veure al segon, encara que el
pas per Barcelona tindrà que ésser rapidíssim.

Avui tu en aquest poble t’hauries posat vibrant d'entu¬
siasme. Està situat en un cim molt alt i la gent se presenten
molt bé i per ser festa de S. Isidro nos han vingut a rebre
molta gent, hòmens i dones en convenient separació, i les úl¬
times totes en mantellina. A l’entrada un arc ben fet amb de¬
dicatòria catalana correcta i després en un senzill edifici un
pendó amb les barres catalanes i la inscripció «Centre de la
unió catalana». Però més que això és consolador que tota la
gent ha oït lo sermó i tota la funció molt atenta i devota-
ment.

De vegades tinc por d’arribar a Igualada massa estoma¬
cat; però los cansats són los qui fan la feina. Fa alguns dies
que no rebem correspondència i convindria perquè després
a Igualada rebrem una aglomeració difícil de despatxar
allà.

Moltes memòries al Sr. Vicari grah, a Mossèn Joan, Dr.
Rovira, Mn. Jeroni, al Pere i als demés i disposa de ton afm.

Lo Bisbe de Vic.

Potser fóra convenient que al Sr. Canonge Collell li lle-
gisses lo tros de carta referent a la traducció del Catecisme.

240

JOSEP TORRAS I BAGES

1206. A Jaume Serra.

Igualada, 19 de maig de 1907.

M. I. Sr. Dr. Jaume Serra, Pvre.

Mon estimat amic i Vicari: aprofitant una estona d’a¬
quest vespre, després de portada la veneranda Imatge del
Sant Cristo a l’altar major, li escric aquestes quatre ratlles
perquè potser després no tindria ocasió d’escriure.

Los igualadins amables com sempre. Se nota la divisió
i antagonisme i se'm figura que la lluita política se funda i
pren origen d'antagonismes personals i locals. Han vingut
amb molta atenció i afabilitat los d'una part i de l'altra,
però separadament; i sembla que si els uns van a una fun¬
ció los altres no hi van. Conec que l'Ecònomo i arxipreste
ha sigut molt encertat puix un comprèn que en aquestes ri¬
valitats és fàcil de perdre l'equilibri i ell no l’ha perdut i me
sembla que les dues parts lo consideren.

Avui hem enviat a Madrid lo dictamen acompanyat de
la comunicació corresponet per a la provisió de la xantria o
benefici.

Dirà al Dr. Dachs que havem rebut lo plec corresponent,
i li darà l'adjunta carta per a que la guardi i me la donga
quan jo vaja a Vic, puix així no hauré de carregar més la ma¬
leta o cartera. Des d'aquí visitarem Odena, Montbui i Cas¬
tellolí, i entre això i les festes del Sant Cristo ocuparan bas¬
tant. — Al rebre la present ja haurà arribat lo Genis amb
les mules. — Memòries a tots i dispose de son amic afm.

Lo Bisbe de Vic.

L'adjunta per Mossèn Joan.

EPISTOLARI

241

1207. A Tomàs Costa.

Vic, 29 de maig de 1907.

Mi muy querido Senor Arzobispo: tiene V. motivo para
renirme con motivo de la traducción del Catecismo. La en-
cargué al canónigo Collell, varias veces le he instado para
que concluya, hasta estando de Santa Visita (llegué ayer) se
lo he recordado seriamente y hoy le he llamado para que
me senalara plazo diciéndole que si dentro del mismo no
presentaba su trabajo que prescindiria de él y yo me cuida-
ria de la traducción. Me ha dicho que por todo el mes de ju-
nio estaria impreso, antes de San Pedro.

Dispénseme pues V. porque siento lo que ha pasado.

Deseo que esté V. muy bueno y al saludarle con mucho
afecto se encomienda a sus oraciones su amigo y hermano

El de Vic.

1208.

Circular n°

Vic, maig de 1907 (?).

Recordamos a los reverendos Cura-parrocos, especial-
mente de parroquias importantes, las Letras de la Sagrada
Congregación de indulgencias de 10 de Abril de 1907 y que
se publicaron en el Boletín del 15 junio del ano último y en
las cuales se ordena o a lo menos se recomienda en gran ma¬
nera la celebración de un triduo eucarístico en las Iglesias
catedrales y también parroquiales, durante la octava de la
solemnidad del Corpus Christi o en otro tiempo, pero que
fuesen viernes, sàbado y domingo. Posteriormente Nuestro

242

JOSEP TORRAS I BAGES

Santísimo Padre Pío X ha concedido ad arbitrium Episcopi
la designación de los días.

Como creemos que en general la octava del Corpus es la
màs oportuna para la celebración del referido triduo exhor-
tamos a los pàrrocos que se encuentren en circunstancia de
poderlo celebrar a que devotamente lo celebren apovechàn-
dolo para enfervorizar a los fieles a la comunión cotidiana
o frecuente que parece ser el motivo que ha inducido a Nues-
tro Santísimo Padre a establecer el triduo eucarístico a que
nos referimos.

El Obispo.

1209. Al Rnd. Sr. Rector de Castellfollit del Boix.

Vic, 4 de juny de 1907.

Estimat Senyor Rector: la seva carta participant-me com
han desaparescut les diferències que tenia amb alguns Se¬
nyors del poble m'ha satisfet, i dono l'enhorabona a V. i a
ells de tots los quals guardo molt bon record, i per això sen¬
tia que no hi hagués entre persones totes elles dignes l’har¬
monia i bon afecte propis de la vida cristiana, i que fan me-
nos desagradable nostre viatge per aquesta vall de llàgri¬
mes. Si a V., Senyor Rector, li sembla convenient ensenya¬
rà aquesta carta a dits senyors, i V. i ells poden disposar de
mi, i reben tots los més afectuosos saludos i la benedicció
de son servidor en Cristo

Lo Bisbe de Vic.

EPISTOLARI

243

1210. A Tomàs Costa.

Vic, 6 de juny de 1907.

Exmo. e Ilmo. Sr. Arzobispo de Tarragona.

Mi querido Senor Arzobispo: he dado cuenta al Sr. Co-
llell de su carta de V. tan justificada, y no dudo de que me
entregarà el manuscrito de la traducción del Catecismo que
yo pondré en manos de V. Aun cuando me senaló, como ya
le dije, plazo, en esto ya no estoy tan persuadido, a pesar de
que le hablé muy claramente. Pero en fin iré haciéndole pre-
sión y no creo tarde mucho. Su mal està en que se encarga
de todo lo que se le presenta, en cambio suele hacer bien
las cosas.

Y reciba V. los màs afectuosos saludos de su amigo, her-
mano y servidor en Cristo

El de Vic.

1211. A Bemardí Martorell.

Vic, 8 de juliol de 1907.

Estimat amic: acabo d'expedir la resposta telegràfica
concedint les indulgències que sol·licita i prenc la ploma per
a enviar-li lo pèsam a V. i a tota la família per la mort de
la jove filla de la Caritat que Déu ha volgut.

Feliç ella que surt de la vida terrenal amb lo cor ple d’a¬
mor i amb l'ànima il·luminada per la fe de Jesucrist. Això
no és morir. La seva part material ja era morta; i la seva
part espiritual viva i ardenta, s'ha juntat amb l'Espòs etern.
Que al cel tots nos vegem.

Tinga bon ànimo que la dolça germana intercedirà pels
seus davant de Déu i V. qui tantes afeccions té ja a l’altra

244

JOSEP TORRAS I BAGES

vida, vaja complint la missió que li imposa sa posició social.

Demà, si Déu vol, oferiré la Santa missa per l'estimada
difunta i pel consol dels qui deixa en aquest món; i V. mon
jove amic dispose de son afm.

Lo Bisbe de Vic.

1212. A Pacià Amiguet. 1

Vic, 10 de juliol de 1907.

Estimat amic: encara que l'estil lapidari no m'és habi¬
tual, per a complaure a V. li remeto l'adjunta inscripció per
a la làpida que desitgen dedicar a la memòria de Pere III,
mort a Vilafranca. Dec advertir que só posat la paraula assí,
i no en esta casa, perquè és clar que la casa no és la mateixa.
No obstant, si ho creuen més convenient, el canvi no té im¬
portància. — He fet la inscripció curta, perquè una làpida
per a ésser llegida des del carrer, no és ni deu ésser un ca¬
pítol d'història. De totes maneres, si se'ls ocorre una altra
fórmula, i volen prescindir de la que envio, ho poden fer
amb tota llibertat, puix sols per condescendència amb V.V.
i per tractar-se de la meva vila he fet la inscripció, perquè,
com V. comprèn, el meu llinatge de vida i mon actual tre¬
ball no disposen a una cosa que, encara que senzilla, exigeix
una gràcia especial. — Agraesc la invitació a la festa, i fóra
per a mi un plaer passar-la entre V.V., però... — De V. amic
i servidor en Jesús Senyor Nostre

Lo Bisbe de Vic.

I. Alcalde de Vilafranca del Penedès.

EPISTOLARI

245

Text de la làpida facilitat pel doctor Torras. — «A la nit del dia XI de No¬
vembre de l'any MCCLXXXV morí assí lo Rei en Pere III d'Aragó. Gran per la
glòria de la seva història i per la llibertat política que ell assentà en la terra ca¬
talana» (Nota de Fortià Solà).

1213. Al Sr. Rector d'Osor.

Vic, 11 de juliol de 1907.

Estimat Sr. Rector: li concedesc lo que em demana en la
present carta, puix redunda la cantitat en bé del Curat, per¬
què tindrà una sala o lloc a propòsit per l'escola parroquial,
ensenyança de la doctrina, etc. I podrà V. posar la present
en lo llibre que V. crega oportú, per a coneixement dels seus
successors.

Josep, Bisbe de Vic.

1214. A Ramon Martí.

Vic, 24 de juliol de 1907.

Habiendo quedado vacante por fallecimiento del litre.
Dr. D. Martín Junca(...), Arcipreste de Nuestra Santa Iglesia
Catedral, el cargo de Vocal Vice-Presidente de la Junta de
la Casa-Hospital de Misericòrdia de esta ciudad: teniendo
en consideración las cualidades de probidad e inteligencia
que (....)nan a V.S. y en conformidad al art(...) de las Cons-
tituciones de la referida Casa-Hospital de Misericòrdia; por
el pr(...) venimos en nombrarle y le nombramos Vocal Vice-
Presidente de la Junta de Administración de la (,..)ma Casa,
esperando que desempenarà (...) cargo con el celo y religio-
sidad que le distinguen.

246

JOSEP TORRAS I BAGES

Dios guarde a V.S. muchos anos.

José, Obispo de Vic.

litre. Dr. D. Ramón Martí, Canónigo Lectoral.
V

1215. A Joan Ricart, SJ.

Vic, 29 de juliol de 1907.

Mi querido amigo: no puedo dejar pasar la fiesta del glo-
rioso San Ignacio sin poner cuatro líneas de felicitación a
V.R. y a la Comunidad que tan dignamente preside.

Si en todas partes la fiesta del Santo ha de ser motivo
de espiritual regocijo para sus hijos los sacerdotes de la
Companía de Jesús, cabe la cueva donde oró y en el lugai
de su Rapto maravilloso, la fiesta de San Ignacio ha de re¬
sultar mas íntima y màs devota. Me uno con V.R. y demàs
Religiosos de esa Santa Casa en las peticiones y oraciones
que dirigiràn al Santo para alcanzar su intercesión. Y él es
abogado especial para los que tenemos el ministerio de sal¬
var las almas del prójimo, infundiendo en ellas el buen olor
de Cristo, que preserva de la corrupción de la culpa y en-
ciende en el amor purísimo a Dios Senor nuestro.

Cuando voy a esa Cueva, siempre me represento como
un río de celo sacerdotal que de ella sale para fecundar el
corazón de millares de cristianos, y como tenemos hoy tan¬
ta necesidad de puro y santo celo, considero esa Cueva como
un lugar clàsico de la piedad sacerdotal.

Que por muchos anos y siglos pueda la Companía utilizar
los vivos recuerdos que San Ignacio dejó en Manresa y que han
de servir para encender en santos propósitos a los nuevos hijos
que Dios suscita en todas las épocas a la Companía de Jesús.

EPISTOLARI

247

Reciba, Rdo. P. Rector y querido amigo, este testimonio
de mis afectos y deseos, y al dirigir al Santo Fundador sus
preces y oraciones, acuérdense del Prelado diocesano que les
envia su bendición mas afectuosa

El Obispo de Vic.

1216. A Tomàs Costa.

Vic, 31 de juliol de 1907.

Exmo. e Ilmo. Sr. Arzobispo de Tarragona.

Mi querido Metropolitano y venerado amigo: con mucho
gusto acepto las dos mil misas que me ofrece con las condi¬
ciones que expresa, y le quedo muy agradecido. Tenemos
personal numerosísimo y parte de él para su subsistència
no cuenta màs que con el estipendio, y ahora ya falta. Pue-
den dirigir el importe a Dn. Josep Dachs, mi secretario, y se
celebraran pronto y mandaremos el atestado de celebración.

Deseàndole buena salud le envia el testimonio de su con-
sideración y afecto fraternal

El de Vic.

1217. A Joan Ricart. 1

Vic, 3 d’agost de 1907.

Estimat Pare Prepòsit: envio a l'estimada Congregació
que V. presideix los llibres del P. Faber, de l'Oratori de Lon-

248

JOSEP TORRAS I BAGES

dres. Me sembla que els joves sacerdots últimament entrats
han de trobar en ells un aliment nutritiu i agradable. Enca¬
ra que la pietat cristiana és sempre la mateixa, vestida en
lo llenguatge dels homes actuals té una eficàcia especial so¬
bre dels nostres esperits. — I que Déu conservi molts anys
la Congregació de Vic i la beneesca, com los envia la seva
benedicció més afectuosa

Lo Bisbe de Vic.

1. Prepòsit de la Congregació de l'Oratori de Sant Felip Neri de Vic.

1218. A Francesc Brunet i Recasens.

Vic, 3 d'agost de 1907.

Estimat: só rebut la teva i trobo molt justificat lo teu pro¬
jecte de matrimoni amb la teva cunyada, que és natural que
estimi més als fills teus que no pas una altra esposa que pren-
guesses. Ademés lo sentir favorable del canonge Barraquer, P.
Genis i la teva Mare, qui coneixen bé les teves circumstàncies
actuals, són altra garantia d’acert. — Que Déu us beneeixi i
que la pau, i la virtut cristiana regnen en la vostra casa i po¬
deu complir fidelment lo dever que us ha imposat la Provi¬
dència divina de fer d'aquests fillets teus, bons cristians a fi
de que ells i vosaltres meresqueu la Glòria eterna que és lo fi
perquè hem sigut criats tots los hòmens. Amén. — Saluda
molt afectuosament a la teva respectable Mare, a la teva fu¬
tura esposa i disposa sempre de ton amic afm.

Lo Bisbe de Vic.

EPISTOLARI

249

1219. A Tomàs Costa.

Vic, 7 d’agost de 1907.

Exmo. e Ilmo. Sr. Arzobispo de Tarragona.

Mi venerado Metropolitano y caro Hermano: he recibi-
do suy muy grata Comunicación de 1 de los corrientes con
la copia de las Letras de la Sagrada Congregación de estu¬
diós, y comprendo la importància y la trascendencia de am-
bos documentos.

Tengo interès vivísimo en el éxito de Seminario tarraco¬
nense y deseo que corresponda a la importància de la Pro¬
vincià. He hecho esfuerzos para que de mi diòcesis fueran
algunos alumnos pero topamos siempre con la dificultad de
la pobreza de casi todos estos estudiantes, que aquí pueden
estudiar por la suma protección que reciben y que fuera de
aquí dejan de tener. Hasta el gran excedente de Clero que
aquí tenemos es una dificultad para poder mandar estudian¬
tes al Seminario Metropolitano. No obstante tendré en cuen-
ta las observaciones y soluciones pràcticas que V. propone
para el caso y estudiaré la manera de dar cumplimiento no
ya sólo a los deseos de mi digno y querido Metropolitano,
sino que también a los de la Sagrada Congregación romana
de Estudiós y a los mios propios.

Y aprovechando esta ocasión saluda a V. muy afectuosa-
mente y l.b.l.m.

El de Vic.

250

JOSEP TORRAS I BAGES

1220. A Tomàs Costa.

Vic, 12 d'agost de 1907.

Exmo. e Ilmo. Sr. Arzobispo de Tarragona.

Mi venerado Hermano y respetado Metropolitano: reci-
bo la suya y le pongo cuatro líneas para manifestarle que
yo a últimos de agosto tengo compromiso con los de Vila¬
franca para ir allà en donde se puede decir que no he esta-
do desde que soy Obispo, y este ano hay razones especiales
para ir. El Obispo de Eudoxia tengo entendido que pasarà
la última quincena de agosto en un pueblo de la parte de
Montseny, de cuya región él procede. Me parece por lo tan-
to que con vendria que alargase V. su estancia en Sarrià
hasta entrados de septiembre (yo no estaré mucho, sino
pocos días en Vilafranca) y entonces nos seria mas fàcil
vernos.

Suyo siempre y les besa las manos

El de Vic.

1221. A Tomàs Costa.

Vic, 19 d’agost de 1907.

Exmo. e Ilmo. Sr. Arzobispo de Tarragona.

Mi querido Senor Arzobispo: yo creia que V. tardaria
màs a trasladarse a Sarrià y hoy he visto que el 16 salió ya
de Tarragona. Durante toda esta semana yo estaré en Vic,
saliendo para Vilafranca a principios de la pròxima. Si no
le fuese a V. molesto subir a Vic a mi me daria verdadera
satisfacción tener en casa el Metropolitano tan querido, y
en donde no ha estado aún desde que yo soy obispo. Si no
le fuese posible entonces de paso para Vilafranca miraria yo
de hacer una visita a Sarrià.

EPISTOLARI

251

Memorias a mi prima y es de V. siempre amigo y her-
mano q.l.b.l.m.

El de Vic.

1222. Al Rnd. Sr. Ecònom de Fals.

Vic, 24 d’agost de 1907.

Mi querido Senor Cura-Ecónomo: si existen bancos sufi-
cientes para sentarse los fieles en el templo parroquial des-
de que se ha aumentado el número de los mismos, no hay
razón de que continúen algunas sillas que había, y que na-
turalmente siempre eran un motivo de estorbo. De consi-
guiente disponga V. que sean retiradas. — Encomendàndo-
se a sus oraciones, le saluda afectuosamente y le envia su
bendición

El Obispo de Vic.

1223. A Agustí Valls i Vicens.

Vic, 25 d'agost de 1907.

Estimat Agustinet: no puc passar sens escriure quatre
ratlles a 1 estimat amic que ha tingut l'amargura de perdre
al germà qui al mateix temps era lo íntim company de pro¬
fessió. — Ja feia temps que et volia escriure perquè crec que
s ha de cridar l’atenció a fi de que no et dongues al treball
en excés, perquè ara naturalment se t’haurà augmentat. —
És clar que tu necessites lo treball, i tot fill d’Adam lo ne-

252

JOSEP TORRAS I BAGES

cessita per al conreu personal, puix sens lo treball nos con¬
sumiríem miserablement; però la teva ànima contemplati¬
va necessita un xic de repòs, per a trobar aquell consol ín¬
tim que suavitza l’ariditat de la vida. És clar que no pots
deixar lo punt, perquè és molt personal, però pots cercar al¬
gun puntal. — Desitjo que tots los de la vostra família esti¬
gueu bons i encomanant-se a les vostres oracions vos envia
sa benedicció més afectuosa ton amic i servidor en Cristo

Lo Bisbe de Vic.

1224. A Leonci Soler i March.

Vic, 27 d'agost de 1907.

Estimat amic: per la Secretaria ja rebrà lo despatx que
V. sol·licita; i jo li dono l'enhorabona per la precocitat lite¬
rària del fill, qui fa esperar que serà un bon successor del
Pare en l’amor a les coses velles de la terra, i l’amor a les
coses velles porta l'amor a les coses noves, puix les unes han
nascut de les altres. I al saludar-lo a V. i als seus envia sa
benedicció més afectuosa

Lo Bisbe de Vic.

1225. A la Senyora N. N.

Vic, 29 d’agost de 1907.

Muv apreciada N.: contesto con gusto a su consulta no

EPISTOLARI

253

sólo por el recuerdo de su buen padre (q.e.p.d.) y de su her-
mano N. también amigo mío, sino porque es V. un alma que
busca a Dios y ésto naturalmente ha de interesarme. — Ha-
blàndole con la sinceridad que debo, he de decirle, después
de vista la relación que me hace, que creo que no està bas-
tante madura para la vida claustral y hasta me parece que
no va V. por el camino de llegar a madurar. Hay muchos ca-
minos que conducen al cielo y cada uno es llamado al suyo,
y no por la vida antecedente de V. que me refiere, siempre
buena, sino por el estado actual de su alma entiendo que
ésta no està en sazón, que no tiene aquella disposición que
se necesita para el supremo sacrificio y holocausto que S.
Benito exige a los profesores de su regla. Tendrà V. quizà
disposición para otros sacrificios, pero no para éste. Hay
muchos sacrificios que embellecen la vida cristiana, y en la
variedad de ellos consiste la hermosura de la Iglesia de Dios.
El apartarse V. de la vida monacal no significa que se apar¬
ta V. de la santidad; sino que V. ha de buscar la santidad
en otra forma. — De otra parte el proceso de su entrada en
(...) monasterio no convence de la ingenuidad de sus movi-
mientos en dirección a la vida claustral, y la situación de su
espíritu durante su permanència en el mismo no hace pre¬
sumir que haya V. de llegar a la suma desposesión o des-
prendimiento que se requiere para la vida religiosa dentro
de un monasterio o bajo la vida regular de una Comunidad.
— No podemos dar sino lo que es nuestro y V. me parece
que no es de sí misma y dè consiguiente le seria difícil la
oblación total de su vida, que no puede mediarse o partirse
sino que si se quiere hacer bien, ha de ser total en la profe-
sión de los votos monàsticos. — No tenga V. respetos huma-
nos, y piense y diga que el noviciado la Iglesia lo pone para
que la no vicia se pruebe a sí misma, y que a V. la prueba
no le ha salido bien. Tenga no obstante siempre en mucho
la vida monacal, que es excelentísima y como la médula de
la Iglesia de Dios, pero no todos son llamados a ella, y V.
mire de santificarse en un camino distinto. Es un don que

254

JOSEP TORRAS I BAGES

Dios no le ha hecho a V., según mi parecer en vista de las
explicaciones que me da y ésto la ha de hacer a V. humilde
y muy dispuesta a santificarse. — Este es mi parecer y le
aconsejo que no vaya en demasiadas consultas. Pésese V.
misma como lo hace con su carta, y no encontràndose con
el peso suficiente declàrese vencida. — Se encomienda a sus
oraciones y le envia su afectuosa bendición

El Obispo de Vic.

1226. A Pere Bolet, S.J.

Vic, 12 de setembre de 1907.

R. P. Pere Bolet, S.J.

Estimat Pare Pere: m'alegro de la notícia que em dónes:
tant al Pare Celestí Moner com a tu vos considero encara
com quasi familiars i de consegüent desitjo que sortiu amb
garbo del lloc en què los Superiors vos han posat.

M’estranya molt lo que em dius de que jo he de casar a
la noia de casa Torrents de Manresa. Lo nuvi, a qui jo apre¬
cio molt, ja fa temps que em demanà que els casés, però jo
vaig dir-li que si venien a Vic que ho faria, però no tenint
que anar jo a Manresa. Que si jo me trobava en aquella fet-
xa a Manresa seria més fàcil. Però jo precisament aquest
any tinc interès en acabar la segona Visita Pastoral, per a
després convocar concurs a curats.

Tu comprens que no convé que el Prelat vaja a fer casa¬
ments. Altres vegades m'ho han demanat i seria una font de
dificultats. Com tu penso que faràs bé en seguir les tradi¬
cions del col·legi, puix les regles de conducta convé que sien
constants.

EPISTOLARI

255

I a l'encomanar-se a les teues oracions te saluda amb
molt d’afecte ton parent

Lo Bisbe de Vic.

1227. A Francesc Raspall. 1

Vic, 22 de setembre de 1907.

Estimat Mossèn Francisco: creient que havia apuntat lo
teu domicili quan m’escrigueres, vaig esquinçar la teva car¬
ta, i encara que sempre hi ha lo recurs de dirigir-se al Bon
Pastor i fins al senyor Nogués, desitjo saber la teva direc¬
ció. Com jo surto a una llarga expedició de Santa Visita,
pots escriure al Dr. Dachs que ja té notícia de tu. — Aniràs
als Salesians de Sarrià a pagar una pensió de tres duros per
mes, que vaig prometre a un noi d'aquí, anomenat Josep Su-
birachs, orfe de pare i mare. Me sembla que paguen per tri¬
mestres vençuts i l’últim pagat pel Dr. Jocundo (a.c.s.) fou,
me sembla, a l’abril. I sens necessitat de que t’ho torni a dir,
fins ordre en contrari, vés pagant. Com una vegada los Sa¬
lesians m’escrigueren que tenien ganes de treure'l, perquè
no se portava gaire bé, faràs bé de preguntar-ho com a cosa
teva. — També aniràs a la llibreria de Verdaguer, davant
del Liceu, i diràs que m'envien a buscar lo llibre qual nota
te poso dintre de la present carta. Ells mateixos ja cuidaran
de que me sia remès a mi, i tu ja a l’hora lo pagaràs. — Di¬
gues també a la mateixa llibreria que quan s'haja acabat lo
plaço de la meva subscripció a la revista Le Correspondant,
no vull continuar-la; i per primer d'any me subscriuràs a
una altra de què ja t’avisaré a temps oportú. Me sembla que
la subscripció a Le Correspondant acaba dins de poc, que per
això t’ho escric. No ho sé del cert, perquè la rebo en substi-

256

JOSEP TORRAS I BAGES

tució d’una altra que suspengué la publicació dins de 1 any.
— Quan haja tornat de Visita, has de pujar, sol o amb lo Sr.
Nogués; potser la primera vegada que vinguis amb ell, per¬
què no et perdis. — Encomana'm a Déu, i disposa de ton

afectíssim

Lo Bisbe de Vic.

Com has vist, a pesar de Lo que et dic al principi de la
carta, ja he sabut la teva direcció.

1. Beneficiat de Sant Agustí, de Barcelona.

1228. A Agustí Valls i Vicens.

Vic, 22 de setembre de 1907.

Estimat Agustinet: encara que tinc poc temps perque
passat demà surto a visitar trenta-sis parròquies principal¬
ment de la part de Santa Coloma de Queralt, vull posar-te
quatre ratlles per a dir-te que els projectes que m indiques
en primer lloc són generosos i encara que jo so molt igno¬
rant en matèria financiera me semblen discrets. No em sem¬
bla tan discret lo que em dius de renunciar a ensenyar ai
Matheu los teus versos per a publicar-los. Ell es de 1 art i
pot dar-te un bon consell i jo m’alegraria de la publicació,
puix estan banyats de la unció de l’esperit cristià, i tot lo
que puga contribuir a augmentar lo bon esperit en la Lite¬
ratura, avui tan mal influïda, és laudable i obra mereixedo¬
ra de vida eterna. — M’alegro molt de 1 amor que manifes¬
tes al S.S. Sagrament, que Ell sia lo nostre aliment aquí a
la terra, per a que després podam saciar-nos en la visió bea¬
tifica que Jesús nos meresqué amb la seva sang preciosissi-

EPISTOLARI

257

ma. — A totes les vostres famílies envia sa benedicció més
afectuosa

Lo Bisbe de Vic.

1229. A Josep M a Sert.

Vic, 23 de setembre de 1907.

Estimat Josep Maria: demà, ajudant Déu, sortiré a visi¬
tar un bon número de parròquies de Segarra i abans vull po¬
sar-te quatre ratlles corresponent a la teua carta, afectuosa
com totes les que escrius.

Jo voldria tenir-te al costat quan vaig voltant parròquies
en aquella semi-contemplació afavorida en primer lloc per
l'objecte sobrenatural i piadós de la Santa Visita i després
per l’espectacle de la naturalesa sempre eloqüent i senzill i
de consegüent penetrant, i per la mateixa calma monòtona
de les mules (fora de quan s’espanten i esvaloten amenaçant
de trencar lo coll al pobre bisbe). Figura’t la diferència
d’això amb París, i no obstant tinc la quasi seguritat de que
l’ànima s’enriqueix més en aquelles hores silencioses i de so¬
litud caminant per les muntanyes.

Com la nostra comunicació no pot ésser freqüent t’en¬
viaré, o faré enviar, una Pastoral que estan estampant. Així
los nostres esperits se posaran en contacte.

Lo contacte màxim amb lo teu esperit jo l'espero de la
pintura de la Seu, per això lo plaço pròxim de què em par¬
les m'omple de goig i demano a Déu que et donga salut,
constància i força, per a acabar l'obra de decoració del tem¬
ple principal d'aquesta antiga i venerable Diòcesis, restau¬
rada pel restaurador Wifred.

258

JOSEP TORRAS I BAGES

I aquí, caríssim, he d’acabar per a rebre a un sacerdot
que em necessita.

Adéu, doncs, i ja saps que t'estima en nostre Senyor Je¬
sús ton amic i servidor

Lo Bisbe de Vic.

1230. A Josep M a Sert.

1907.

Sr. Dn. Josep M a Sert.

Estimat: t’escric quatre ratlles molt fatigat de córrer per
aquestes parròquies per a felicitar-te de 1 èxit que em par¬
ticipes. Que Déu te beneesca per a que pugues portar a com¬
pliment l’obra.

Avui envio a Vic la teua carta (los retalls dels diaris no
els só rebuts) dient que per ma part si els desigs del Govern
francès no han d'entorpir ni perjudicar per res l'obra de la
nostra Seu no tinc cap inconvenient en accedir-hi. Veurem
lo que pensarà lo Capítol.

Jo encara tardaré a tornar a Vic. Serà, si Déu vol, passat
ja Totsants, perquè aniré a fer exercicis a la Cova de Sant
Ignasi i després acabaré les parròquies que falten visitar,
puix tinc anunciat concurs de curats i abans desitjo acabar
la Visita.

Lo regne de Déu, lo Cristianisme, o sia la Santa Iglésia
mai se coneix més que en los treballs del ministeri apostò¬
lic, en lo contacte directe amb los fiels. Tu ara també tre¬
balles per les ànimes. Alça ton esperit per sobre tot lo mun¬
dà i ton treball aleshores també te proporcionarà aquella
llum que desvaneix les il·lusions mundanes i ens descobieix
lo etern, i reposaràs en Jesús. Sies recte i no t espantes de
les contradiccions.

EPISTOLARI

259

I rep la benedicció més afectuosa que t'envia

Lo Bisbe de Vic.

1231. A Joan Maragall.

Vilagrasseta, 1 d’octubre de 1907.

Estimat Maragall: rebi la seva molt poc abans de sortir
de Vic per a una expedició de pastoral Visita, i avui li poso
quatre ratlles de des una d'aquestes parròquies de Segarra
que estic visitant. — Aquesta feina és un xic dura i en temps
de pluges, molesta, però com tota pràctica bona, dóna soli-
ditat a l’ànima. Non omnis qui dicit Domine Dornine, intra-
bit in regnum coelorum. Fins la mateixa contemplació divi¬
na resulta més clara i determinada i el contacte espiritual
amb los humils i pobres sobretot, fa la vida més sincera. —
Muntats a les mules fem moltes hores entre alzines i olive¬
res, i pugem als cims on les iglésies han suplert los antics
castells i allí predico i prego o faig oració amb lo poble, i
l’ànima hi guanya més que no pas escrivint, encara que sia
en defensa de Nostre Senyor Jesucrist, perquè l'amor és
molt pràctic i s'augmenta exercitant-lo. — Suposo que a no
tardar rebrà una Instrucció Pastoral que vaig deixar per a
que donessin a la impremta quan vaig sortir de Vic. A la cob¬
dícia de comunicació amb V. almenys ho supleixo d'aques¬
ta manera; como també amb la benedicció més afectuosa
que a V. a la seva Esposa i als seus fillets envia son amic i
servidor en Crist

Lo Bisbe de Vic.

260

JOSEP TORRAS I BAGES

1232. A Josep Dachs.

Santa Coloma de Queralt, 5 d’octubre de 1907.

Estimat Dr. Dachs: mira la instància presentada per les
dominiques i que el Sr. Governador i Vicari hi pose la pro¬
vidència de que examinada la traducció pels censors resul¬
ta fiel a l'original per la Sagrada Congregació aprovat i de
consegüent que la Congregació de l’Anunciata pot servir-se
d’ella per a la seua vida regular.

No vol dir res que hi hagués hagut reeleccions en les Ca-
putxines en temps del Sr. Morgades, puix ja et recordaràs
que a poc d'haver arribat nosaltres a Vic demanaren a Roma
una sanació per una elecció irregular feta anteriorment sens
la dispensa corresponent de la S a . Congregació. Lo llibre
d'en Newman ja em sembla que t'havia dit que l’havia en¬
viat a cercar per medi de Mn. Francisco Raspall i que ell lo
pagués.

Ja suposo que hauràs rebut la carta d'en Sert que tu me
vas remetre i que parlava de les pintures, i que vaig dir al
canonge Corbella que t'enviés. La carta que diu que ve en-
vieu-la també.

Dóna a Mossèn Just Cortès 10 duros per la campana. Es¬
criu al Secretari de Màlaga quatre ratlles (trobant-me jo en
visita) dient que obro subscripció en la Secretaria i posa'm
a mi per la subscricpció de 10 duros. Posa-li que li envio l’ex¬
pressió del meu condol.

Jo com de costum diré 10 misses pel Sr. Bisbe de So¬
gorb, per les quaranta restants demana diners al Sr. Vicari
gral. i feu-les dir.

No puc més perquè fa estona que m’esperen per a sopar.

Memòries a tots i disposa de ton afm.

Lo Bisbe de Vic.

Ben pensat val més que escrigues al Secretari de Màlaga

EPISTOLARI

261

que jo envio cinquanta pessetes, i prescindeix de subscrip¬
ció perquè no convé cansar massa a la gent.

1233. A Carme Montsorí. 1

Guardiola, 10 d'octubre de 1907.

Senora Priora: sólo dos líneas, pues me hallo muy fati-
gado en la Pastoral Visita que dura ya hace días y durarà
(incluso una semana de Ejercicios en la Cueva de S.Ignacio)
hasta pasado Todos los Santos. — Quede tranquila aunque
no pueda hacer como las otras religiosas. La edad es de sí
misma una enfermedad corporal. Yo mismo empiezo a sen¬
tiria, y si Dios me da vida larga aún la sentiré màs, y me
serà imposible hacer lo que ahora hago. — Diga a la Comu-
nidad que me encomiende mucho a Dios, y a la senora Aba-
desa que la saludo mucho, así como también a todas las re¬
ligiosas enviando a todas su màs afectuosa bendición

El Obispo de Vic.

1. Priora del Monestir de Valldonzella.

1234. A Jaume Serra.

Talavera, 11 d’octubre de 1907.

M. I. Sr. Dr. Jaume Serra.

Mon estimat amic i vicari: encara que no crec que vin-
guen per res no obstant crec que convé que V. estiga enterat
d’un fet passat ahir. En la Visita de Savellà després d’oir als
uns i als altres sobre l'assumpto d'aquelles terres adquirides

262

JOSEP TORRAS I BAGES

pels paisans per a les necessitats de la Iglésia, veient que des¬
prés de les denúncies criminals del Sr. Rector, d’un interdic-
te que ell guanyà, que ara anaven a començar un judici ordi¬
nari, vaig posar en lo Decret de Visita que el Rector deixàs a
la consciència dels de la Junta lo de les terres deixant les con¬
seqüències dels seus actes per a davant de Déu, perquè no vo¬
lia per un interès material que fos pertorbada la pau de la par¬
ròquia i ne valguessen de menos los interessos espirituals, i
que això ho fes amb discreció i prudència apartant-se del li¬
tigi. Lo Sr. Rector vingué a trobar-me en una parròquia im¬
mediata i m'insultà fortament, a pesar de que abans m’havia
dit que faria lo que jo digués. Avui só enviat un ofici a l'Ar-
xipreste de Santa Coloma explicant-li lo fet i dient-li que vi-
gilàs al referit eclesiàstic, puix encara que jo sempre volia pro¬
cedir paternalment amb los meus sacerdots, li ordenava que
si continuava injuriant-me amb paraules o fets que m’ho ma¬
nifestés per a procedir a lo que convingués.

Donga lectura d’aquesta carta al Dr. Dachs perquè con¬
vé que n’estiga enterat.

Per lo demés a pesar de que ha plogut bastant i que en¬
cara sembla que té ganes de tornar-hi poques vegades nos
havem trobat de camí durant la pluja.

Respecte de lo de les pintures d’en Sert ja vaig dir al ca¬
nonge Corbella que el Capítol faça lo que li semble però que
per mi no havia dificultat si no importava dificultat alguna
per l'execució de l’obra.

Donga moltes memòries al Dr. Dachs, a Mn. Joan, Mn.
Jeroni, Dr. Rovira, al Pere, als nois, a la Maria i a l’Emília.
Aquest vespre escric més llarg perquè tinc bona plana, tin¬
ta i taula, cosa que no passa sempre, i ademés havem ja, se
pot dir, acabat la feina per avui.

I dispose de son afm. amic i servidor en Cristo

Lo Bisbe de Vic.

EPISTOLARI

263

1235. A Josep Dachs.

La Tallada, 14 d’octubre de 1907.

Estimat Doctor Dachs: avui dilluns dia 14 acabem la
Santa Visita de les parròquies de Segarra amb la mala no¬
tícia que ens ha portat lo Regent de Sesgueioles de que qua¬
tre persones de la mateixa família s’havien ofegat, i l'aigua
sembla que ha fet molt mal en aquell poble. Nosaltres và¬
rem també rebre un fort cop d'aigua anant de Talavera a Ci¬
vit, de modo que el ruc que portava les maletes s’espantà i
tinguérem que començar la funció sens mitra. Però gràcies
a Déu tot ha anat bé.

Aquest vespre estam tranquils perquè ja havem fet qua¬
si tot lo de la Visita i demà, si Déu vol, anirem a Cervera
per a veure la Universitat i al vespre amb lo tren a S. Vi¬
cens de Castellet per a continuar la Visita. Lo dissabte ani¬
rem al Vilar per a la inauguració de la Iglésia de la Bauma
al dia següent, diumenge dia 20, i al vespre a Manresa per
a fer exercicis a la Cova de Sant Ignasi, al sortir penso estar
un parell de dies a Manresa per a confirmar i alguna altra
cosa i després començant per Sant Fructuós acabar les po¬
ques parròquies que quedaran i tornar a Vic.

Fins ara havem visitat 36 o 37 parròquies i gràcies a Déu
sempre só estat bo, lo qual ja és un benefici especial de la
Mare de Déu del Roser puix encara que aquí los camins no
són tan mals com a l’alta muntanya no obstant hi ha la fa~
diga del major número de parròquies que es visiten en un
dia.

Nos han dit que a Manresa l'aigua havia fet molt mal i
que a S. Vicens a on hem d’anar demà que se n’havia dut
lo pont que hi ha sobre la confluència del Llobregat amb lo
Cardener.

Per si no pensava a dir-t'ho quan serem a exercicis no en¬
vies diaris. Me falta un Diari de Barcelona que el trobo a fal¬
tar únicament perquè de segur que és lo número que aca-

264

JOSEP TORRAS I BAGES

bava l’Encíclica del Papa que lo dijous passat, me sembla,
portava amb molta part i després lo divendres no vingué i
cap més número l’ha portada.

Suposo que ja seran molts los sacerdots firmats per a lo
pròxim concurs.

Done moltes memòries al Sr. Vicari gral. a qui vaig es¬
criure, a Mn. Joan en qui vaig pensar especialment lo dia
del Pilar comptant que faria llum a la Patrona de Palàcio,
a Mn. Jeroni, al Dr. Rovira, al Pere que en aquesta tempo¬
rada no haurà hagut de fer tants dinars per a hostes, com a
l’estiu, als nois i a la Maria a qui diràs que la lloba encara
que molt atrotinada encara aguanta bé si bé amb bastants
botons a terra, i a l'Emília que no tindrà lo disgust de veure
morir o matar tants dels seus súbdits com a l’estiu.

Dóna també moltes memòries als de casa teua, que su¬
poso continuen amb bona salut i disposa de ton afm.

Lo Bisbe de Vic.

Penseu a enviar Pastoral al Sr. Arquebisbe de Granada,
i al cronista basc Echegaray.

1236. A Josep Dachs.

Manresa, 16 d'octubre de 1907.

Estimat Dr. Dachs: com que tots los camins estan inter¬
romputs i ni amb animal se pot passar per les carreteres,
aprofitarem lo temps fent los exercicis espirituals que co¬
mençarem avui a la tarda, perquè ni a la mateixa ciutat de
Manresa se pot fer res perquè plou i la gent, com és natural,
estan preocupats per les conseqüències dels aiguats. Acabats

EPISTOLARI

265

los exercicis confirmarem aquí, i després mirarem si podem
acabar la Visita en los pobles que falten.

Dimarts vinent ha d’arribar a Manresa una secció d una
peregrinació francesa presidida pels S.S. Bisbes de Tarbes i
de Perpinyà.

Lo Genis a qui despatxàrem ahir abans d'arribar a Sant
Guim per a que amb les mules anés a Sant Vicens per a con¬
tinuar la Visita, perquè ignoràvem la importància de l'ai¬
guat, encara no ha passat per Manresa sens dubte perquè
no haurà pogut passar algun torrent. Ara acaba d'arribar en
Genis, qui portarà la present carta.

Aquest matí també ha plogut molt.

Moltes memòries a tots i disposa de ton afm.

Lo Bisbe de Vic.

1237. A Josep Dachs.

Estimat Dr. Dachs: escriu al doctor Pla i Deniel que só
de Santa Visita per les muntanyes, i que li agraesc la carta,
però que no sé si podré fer l'article que em demana, 1 per¬
què ell ja comprendrà que estic molt enfeinat, que no obs¬
tant faré lo que puga. — Escriu amb reserva al doctor Mar¬
sal de part meva, dient-li que no faig personalment perquè
só de Visita, sobre del nou canonge.

Lo Bisbe de Vic.

1. L’article al·ludit sembla ésser el que amb el títol «La Edificación Social»
apareix en Revista Social pel gener de 1908 (Nota de Fortià Solà).

266

JOSEP TORRAS I BAGES

1238. A Jaume Serra.

Manresa, 18 d’octubre de 1907.

Estimat Sr. Vicari gral.: vaig manar al Sr. Rector de Save-
llà, per ofici a l’arxipreste, que dins d’un mes practiqués exer¬
cicis espirituals a Manresa o a Vic i que enviàs a la Secretaria
certificat del Superior de la casa d’haver-ho complert.

Só preferit la benignitat, perquè en lo demés és un bon
sacerdot. Potser V. té raó; però per ara més val tenir pacièn¬
cia. _Avui havem anat a Súria que és lo poble més casti¬

gat i els he donat 100 duros.

Memòries a tots.

Ja hem rebut la roba.

Lo Bisbe de Vic.

1239. Als Senyors del Patronat Obrer de Nostra Senyo¬
ra de Montserrat, de Manresa.

Manresa, 22 d'octubre de 1907.

Senyors: pensant en la calamitat que ha caigut sobie
aquesta estimada ciutat de Manresa amb les inundacions que
han destruït tanta riquesa i que fa témer la contingència de
gravíssimes dificultats econòmiques en la classe obrera i tre¬
balladora, classe que ha de merèixer la major estima i consi¬
deració de part de tots los hòmens de cor noble, se m ha ocor¬
regut una idea qual conveniència proposo a la deliberació de
V.V. i a la dels demés ciutadans de Manresa, que s interessen
pel bé públic: la creació d’una cuina econòmica.

En una ciutat tan industrial com aquesta, plena d ele¬
ments de diverses procedències, molts d ells sens família

EPISTOLARI

267

constituïda, la cuina econòmica recta e intel·ligentment ad¬
ministrada pot dur molta comoditat i economia a aquells
obrers i obreres que no disfruten de la suau i vivificanta ca¬
lor de la família.

És cert que en una societat harmònicament organisada
cada família ha de tenir la seua cuina, que per això la llar
sempre ha sigut considerada com l’essència i lo símbol de
la casa, i tots los hòmens generosos que s’interessen pel bé
general del nostre llinatge hem de treballar per a que tota
família tinga cuina; però lo fet actual de la nostra societat
és que molts obrers i obreres han d’acudir a la cuina públi¬
ca o al restaurant per a obtenir l’alimentació necessària, no
sols en les circumstàncies calamitoses en què avui nos tro-
bam, sinó que fins en les circumstàncies generals i comunes
de la vida.

Per això me dirigesc a V.V. per si creuen convenient i
pràctica la meua idea, i útil per al bé de la classe obrera,
que per recomanació de Jesucrist he de mirar com la classe
predilecta. I me dirigesc a V.V. perquè són una entitat, un
núcleo, que pot servir de base per a la realització de l’obra,
que no ha de tenir cap exclusivisme, sinó que ha d'admetre
la cooperació de tots los hòmens de bona voluntat i que s'in¬
teressen pel bé general dels hòmens.

Encara que aquest bisbat té moltes necessitats i dista
molt d'ésser ric no obstant oferesc per a la realització d'a¬
questa obra, en lo cas de que se crega convenient i útil, la
cantitat de mil pessetes. Així resulte la cuina econòmica una
institució social que servesca per a un major benestar i con¬
veniència d’aquells qui per diverses circumstàncies no po¬
den tenir cuina a casa seua; perquè sempre ha sigut un prin¬
cipi de sabiduria pràctica i de sentit comú aliviar i suavit¬
zar aquells mals que no tenim a la nostra mà curar radical¬
ment.

I a l'encoratjar a V.V. en l’empresa que es proposaren al
constituir-se en Patronat obrer, i al recomanar a la seua in¬
tel·ligència i activitat l’estudi de l'obra de la cuina econò-

268

JOSEP TORRAS I BAGES

mica., los ofereix la seua més afectuosa cooperació moral en
tot quant se referesca a la utilitat, a l’elevació i al benestar
del poble.

Lo Bisbe de Vic.

1240. Al Rnd. Sr. Ecònom de Massana.

28 d’octubre de 1907.

Mi querido Sr. Ecónomo de Massana: conviene que vea
V. el Sr. Arcipreste y que V. y él acompanados de un albanil
inteligente y honrado examinen los tres el estado de la Igle-
sia y estudien las obras que de necesidad hayan de practi-
carse y entonces me lo comunicaran a mí manifestando el
importe de las obras que se hayan de practicar, diciendo
también los fondos que haya en la obra de la Iglesia y si pue-
de esperarse algún recurso de los parroquianos, y la presta-
ción de trabajo personal por parte de los mismos, que yo a
pesar de los desembolsos que tengo que hacer estos días, mi¬
raré de contribuir a las reparaciones necesarias.

Le saluda afectuosamente y le bendice

El Obispo de Vic.

1241. A Josep M a Sert.

Vic, 28 d’octubre de 1907.

Sr. Dn. Josep M a Sert.

EPISTOLARI

269

Estimat: al tornar a Vic després de presenciar l'especta¬
cle de la desolació causada pels aiguats, lo meu esperit ha
tingut un refrigeri llegint los conceptes dels periòdics, que
encara no havia vist, sobre de les teues pintures. Que Déu
te continue protegint per a la consumació de l'obra, que ha
d’ésser per a la seua glòria. L'esperit per a enlairar-se ne¬
cessita auxilis i la gran pintura desperta les nostres facul¬
tats i els dóna un impuls envers l’ideal que aquí és Déu i
tota la Glòria. Per això jo al veure la pobresa de la nostra
Seu sentia a faltar lo medi educatiu, sobretot per al jove cle-
ro i estudiants, de l’ornamentació del temple que tant in¬
flueix sobre la imaginació i els sentiments que són vehícol
de la pietat, i en la conformació de tota la nostra vida cris¬
tiana. Ara, si a Déu plau, ho tindrem; però convé que no t’a¬
dormis, perquè el Bisbe és vell i d’un dia a l'altre serà cri¬
dat a la Pàtria eterna, a on no hi ha pintures, perquè hi ra¬
dica la plenitud de la vida que brolla del si del mateix Déu.

Ja saps que t'estima amb amor de Pare

Lo Bisbe de Vic.

1242. A Tomàs Costa.

Vic, 6 de novembre de 1907.

Mi venerado Metropolitano y caro Hermano: la cordial
felicitación de Nuestro Santísimo Padre Pío X que acaba
V.E. de recibir con motivo del quincuagésimo aniversario
de la ordenación sacerdotal de V.E. me recuerda un hecho
memorable y fausto que para mí había pasado inadvertida-
mente. — Aunque tardío no quiero dejar de enviarle el tes¬
timonio de mi veneración y respeto pidiendo a Dios se sirva
mantenerle muchos anos en esa ilustre sede Metropolitana

270

JOSEP TORRAS I BAGES

y Primada. Su larga historia episcopal es una lección elo-
cuente para sus sufragàneos, y el tiempo ya no breve que
preside esta insigne Provincià Tarraconense le ha hecho
amar de todos, siendo aún màs por sus virtudes que por sus
anos y jerarquia el patriarca de Cataluna eclesiàstica que el
Papa tan afectuosamente bendice en su precioso autógrafo,
que acabo de leer en ese Boletín de la Archidiócesis. — Y
con esta ocasión, mi querido y venerado Metropolitano, al
encomendarse a sus oraciones L.B.L.M.

El de Vic.

1243. A Pere Santacana.

Vic, 13 de novembre de 1907.

Estimat Peret: he rebut la seva, incloent la nota de la co¬
llita del vi d’enguany. No tenia notícia de que no estés bo
lo Dr. Josep, l'ecònomo de Badalona, i desitjo son prompte
restabliment, i espero que V. me comunicarà prompte notí¬
cies favorables de l'estimat malalt. — Aquí, aquesta nit tam¬
bé ha plogut, i els pagesos ja s’inquieten. — Memòries a les
seves famílies, i dispose de son amic afm.

Lo Bisbe de Vic.

1244. Al Comte de Torroella de Montgrí.

Vic, 15 de novembre de 1907.
Exmo. Sr. Conde de Torroella de Montgrí.

EPÍSTOLARI

271

Mi querido amigo: estando en Santa Visita recibí la suya
y ésto ha motivado que hasta hoy no haya podido contes-
tarle y lo hago remitiéndole el documento que V. desea. Creo
que es lo conveniente para el caso.

Mucho deseo que su aspiración se vea satisfecha, pues de
parte de V. significa adhesión y amor a la Sede Apostòlica.

De V.

El Obispo de Vic.

1245. A l’Arxipreste de Manresa.

Vic, 21 de novembre de 1907.

Estimat senyor Arxipreste: vaig dir al Sr. Ecònom de Sú¬
ria que jo, tenint en compte los danys de les inundacions,
afavoriria a les escoles de nois que tenen els dos sacerdots
i a les de noies que tenen les terciàries dominiques. La ma¬
nera que m’ha semblat més oportuna que és al mateix temps
la que beneficia a les famílies del poble que al present i per
virtut de les circumstàncies estan més necessitades, és pa¬
gar jo les retribucions que satisfeien els nois i noies de dites
escoles en ocórrer la inundació i que pertanyin a famílies
no acomodades des de que ocorregué la inundació fins al
pròxim mes de març inclusiu. Vostè comprèn que com dic
abans això s'entén solament dels nois i noies que a l’hora
de la inundació assistien a les classes de referència. — Com
suposo que vostè sabrà que el Sr. Ecònom està greument
malalt, li encarrego a vostè aquest assumpte, puix és possi¬
ble que ell ja molt malaltís abans, no hagués fet cap dili¬
gència, a pesar de les seves apreciables qualitats. De conse¬
güent si vostè creu necessari anar personalment a Súria que
potser fóra el millor, o d’una altra manera que a vostè li

272

JOSEP TORRAS I BAGES

sembli convenient miri de participar-me l'import del que
s’hagi d’abonar cada mes a cada una de les referides esco¬
les, i jo cuidaré d’enviar la quantitat corresponent a cada
una d’elles. — Si vostè creu convenient fer-me alguna ob¬
servació respecte d’aquest pensament meu per a afavorir a
un mateix temps que a les escoles religioses, a les famílies
necessitades de Súria, queda autoritzat per a dir-me el que
cregui convenient. — I la cuina econòmica, com va? — El
saluda i li envia sa benedicció més afectuosa

El Bisbe de Vic.

1246. A Francesc Raspall.

Vic, 25 de novembre de 1907.

Estimat mossèn Francisco: aquí t’envio la carta d’aquell
noi dels Salesians. Passa per allí quan te vinga bé, i mira de
pagar-li la roba més necessària i senzilla, deixant-lo per això
a la teva consideració, i obra amb llibertat d’esperit. — Si
no te donen recibo del pago de les mensualitats de dit noi,
seria bo que el demanesses. De la roba de què et parlo en la
present, no. — Moltes memòries al senyor Nogués, i enco¬
mana a Déu a ton afm.'

Lo Bisbe de Vic.

1247. A Tomàs Pursals.

Barcelona, 28 de novembre

Estimat amic: avui só celebrat la missa en sufragi del

EPISTOLARI

273

teu Pare, que al cel sia, a qui havia confessat anys enrera.
Que al cel tots lo podam veure. — Los Srs. Bisbes, ja t'hau¬
rà dit D. A. Sala que concediren indulgències. — Tuus in C. J.

Lo Bisbe de Vic.

1248. A Lluís Millet.

Vic, 30 de novembre de 1907.

Estimat amic: acabo de llegir l'esquela mortuòria de la
seua Esposa, qui al cel sia, i li envio lo meu pèsam i prenc
part en la natural aflicció de V. Però los sants, de les amar¬
gures de la vida, quan vénen tribulacions, diuen que Déu los
visita; i en aquestes circumstàncies los hòmens de fe tenen
inefables i sobrenaturals comunicacions. — Que Déu Senyor
nostre donga l’etern consol a la bona cristiana que ix de la
vida amb la gràcia del Redemptor Jesús i a l'afligit Espòs i
a tota la família lo íntim consol de l'esperit que pot com¬
pensar fins les penes més fondes de l’ànima. — Així li de¬
manarà son afm.

Lo Bisbe de Vic.

1249. A l’Arquebisbe de Saragossa.

Vic, 5 de desembre de 1907.

Exmo. e Ilmo. Sr. Arzobispo de Zaragoza.

Mi respetable Sr. Arzobispo y caro Hermano: agradezco
la invitación que me hace V.E.I., en nombre de la junta de

274

JOSEP TORRAS I BAGES

Peregiïnaciones de que es digno Presidente para asistir a los
Congresos y solemnidades que van a celebrarse en Zaragoza, y
hasta a las fiestas cívicas conmeraoratorias de hechos gloriosí-
simos para Espana; como en la cúspide de esas solemnidades
y fiestas aparece la augusta imagen de Ntra. Sra. del Pilar de
Zaragoza, dando como un caràcter sagrado a todas ellas, tengo
el gusto de manifestar a V.EJ. que hasta con devoción me es-
meraré en satisfacer los nobles deseos de esa Junta.

Y es de V.E.I. hermano y ss. y Capellàn

El Obispo de Vic.

1250. A Fernando Huelín. 1

Vic, 8 de desembre de 1907.

Mi querido D. Fernando: he leído la suya con mucho gus¬
to y celebro el provecho espiritual que ha recibido V. con la
pràctica de los Santos Ejercicios y aplaudo sus santos pro-
pósitos. Me parece un terreno màs excelente para sacar fru-
to el campo en que V. entra, que el campo de que dice està
resuelto a abandonar. Es fructuoso el proyecto de ejercicios
espirituales para obreros, pero el temor que V. manifiesta
de que su intervención pudiese suscitar comentarios, tratàn-
dose de esa comarca donde V. ejercitó la política activa, me
parece fundado. A lo menos por un tiempo. De todas mane-
ras si a mí se me ofrece oportunidad miraré de trabajar en
el sentido y dirección que V. manifiesta. Y le saluda con mu¬
cho afecto su amigo y servidor en Cristo

El Obispo de Vic.

1. Exdiputat a Corts pel Districte de Vic.

EPISTOLARI

275

1251. A Josefa Rossell.

Vic, 21 de desembre de 1907.

Apreciada Cosina: també desitjo que l'Infant Jesús dol-
císsim te dongui moltes gràcies i el consol diví. — També
tinc, fa uns deu dies al llit el meu majordom, però sembla
que va bé. La Maria fou viaticada; després la febre tifoidea
disminuí molt; però tot sovint té noves dificultats en el curs
de la malaltia. — Me sembla que la Mare de Déu de Mont¬
serrat aniria bé en la majòlica; puix amb les muntanyes amb
què se la sol representar, se presta més com a medi d’orna¬
mentació, i tal vegada podries posar-hi la llegenda a sota —
Regina Populi nostri. — En el Rellotge potser: — <■ Quina hora
serà per tu la darrera? — De totes maneres pots demanar a
algú altre, i les llegendes que et semblin millor adoptar-les,
perquè en això moltes vegades lo millor són com ocurrèn¬
cies, que vénen o no vénen. — Encomanant-se a les teves ora¬
cions, t'envia sa benedicció més afectuosa ton cosí

Lo Bisbe de Vic.

1252. A Lluís Àlvarez.

Vic, 22 de desembre de 1907.

Estimat amic: desitjo i demano a Déu beneesca el bon
matrimoni, i a V., i als seus fills que els concedesca salut i
la seva santa pau.

Los qui arribem a vells haurem de portar aquestes con¬
trarietats de que V. em parla; però en canvi els anys nos pro¬
porcionen també una visió més clara de les coses del món,

276

JOSEP TORRAS I BAGES

i de consegüent nos ajuden per a arribar a la Sabiduria cris¬
tiana.

Sempre de V. afm.

Lo Bisbe de Vic.

1253. A l’Eminentíssim Sr. Cardenal Secretari d'Estat
de Sa Santedat.

Vic, 23 de desembre de 1907.

Eminentísimo Senor: tengo el gusto de remitir a Vues-
tra Eminència viente y cinco mil liras para el dinero de San
Pedro. Saco esta cantidad de mi herencia paterna, como un
homenaje al Sumo Pontífice en su jubileo sacerdotal, y no
lo incluyo en la suscripción de la Diòcesis, porque habiendo
una parte de ésta sido víctima de las inundaciones, aunque
el país ha sido bastante socorrido, temo, dado el tempera-
mento de los pueblos, que se murmurase de mi. Por ésto no
doy publicidad a mi donativo que ofrezco en sufragio de mis
padres de quienes procede. — Y al desear a Nuestro Santí-
simo Padre Pío X unas felices fiestas de Navidad, y lo mis-
mo a su digno Secretario de Estado, besa afectuósamente a
Vuestra Eminència la Sagrada Púrpura

El Obispo de Vic.

EPISTOLARI

277

1254. A Josep Dachs.

Vic, 25 de desembre

Estimat: no vaig pensar a dir-te que portesses un Dietari
com el que em portares l’any passat, que el venen a can Brusi
i altres llibreries. Porta no dels més grossos, sinó l'altre, que no
embarassa tant, n’hi ha de sobres i és més barato. Memòries a
la teva Mare i germanes i als bons amics d'ací baix. — He re¬
but la teva. Encomana’m a Déu, que et saluda i beneeix

Lo Bisbe de Vic.

1255. A Josep Dachs.

Vic, 26 de desembre de 1907.

Estimat Dr. Dachs: t'envio les ulleres perquè se m’ha
trencat un dels cristalls. Les podràs portar a can Font per¬
què li posen de nou cuidant que sia de cristall de roca com
l'altra i de la mateixa graduació, i les podràs tornar quan
vingués, perquè com saps ne tinc unes altres.

Los malalts van seguint bé i per lo demés no tenim no¬
vetat i encara no fa fred.

Moltes memòries a la teua família i disposa de ton afm.

Lo Bisbe de Vic.

1256. A Joan Ricart, SJ.

Vic, 27 de desembre de 1907.

Mi buen amigo: también deseo a V. y demàs Padres y

278

JOSEP TORRAS I BAGES

Hermanos de esa Santa Casa muchas bendiciones y gracias,
y como se acerca la fiesta de la Circuncisión, principal me
parece en la Companía, pido al Senor prospere y santifique
su batallón sagrado para defensa de la Iglesia su Esposa.
Respecto de la bina ya he encargado al Secretario que se en-
tere de las parroquias y se ponga en comuncicación con V.,
lo cual harà pasadas estas fiestas que él aprovecha para ir
con su familia.

Los mismos elementos que el ano pasado pidieron que
el Padre tercerón diese unas conferencias para hombres, pi-
den este ano que dé ejercicios, también para hombres solos.
Ya el ano pasado las conferencias sirvieron como de tenta-
tiva que dió buenos resultados, pues ya se tenia la mira
puesta en los Ejercicios. La idea me parece buena y se lo es-
cribo a V. con anticipación al objeto de que se puedan com¬
binar los medios. De otra parte el Padre tercerón este ano
estarà algo màs aligerado, pues los pequenos del Semina-
rio, a quienes daba ejercicios, por creer los del Seminario
que era màs conveniente que pequenos y grandes los hicie-
sen, aunque con separación, simultàneamente, los han prac-
ticado ya.

Me alegro del buen aspecto que presenta la cocina eco¬
nòmica. Yo hubiera deseado daries algo màs de cantidades
que me han remitido para los inundados, pero temí que los
que las mandaban no dijesen que obraba contra su deseo.

Y con muchos recuerdos a esos queridos Padres y Her¬
manos se encomienda a sus oraciones su afmo.

El Obispo de Vic.

Pienso ya comprenderà V. que con los Ejercicios para
hombres, quedaràn suprimidas las Conferencias que se die-
ron por el Padre tercerón el ano pasado.

EPISTOLARI

279

íiT

.i:-.-.::

1257. A Joan Maragall.

Vic, 27 de desembre de 1907.

Estimat: avui en ]a missa de St. Joan, l’apòstol de l’a¬
mor, l'he tingut present corn V. me demana. — Que l'amor
puríssim i dolcíssim de Jesús junti in unum a tota la seva
família. A mi me sembla que em junta l’ànima amb la de
V. — Son amic afm.

Lo Bisbe de Vic.

1258.

Excmo. ac Rmo. Domino Archiepiscopo Coadjutori Pa-
rissiorum. 1

Vic, 30 de desembre de 1907.

Exme. Domine ac Frater carissime: Parissiis moratur pro
felici executione operis decorationis huius Vicensis Eccle-
siae Cathedralis Pictor Joseph Sert, ex piissima familia pro-
cedens; cum in executione sui muneris forsan contingat ne-
cessarius recursus ad ecclesiasticam tuam auctoritatem,
commendo tibi juvenem virum mihi valde carum, qui pro-
prio aere, ex magna parte laborat cum fervore pro decorè
Domi Dei — Amplitudinis tuae in Christo servus

Joseph

Episcopus Vicensis.

280

JOSEP TORRAS I BAGES

1. El text diu: «A l'Excm. i Rvm. Senyor Arquebisbe Coadjutor de París. /
Vic, 30 de desembre de 1907. / Excm. Senyor i caríssim germà: el pintor Josep
Sert, procedent d'una família piadosíssima, viu a París per a executar feliçment
l'obra de decoració d'aquesta Església Catedral de Vic; com que en l’execució
del seu ofici potser li faltaran els recursos necessaris, encomano a la teva auto¬
ritat eclesiàstica aquest jove tan estimat per mi que, en gran part amb el seu
propi peculi, treballa amb fervor per la decoració de la Casa de Déu. De la teva
Dignitat, servent en Crist / Josep / Bisbe de Vic».

1259. A Pere Santacana.

Vic, 30 de desembre de 1907.

Estimat Peret: tenint de vendre vi, valdrà més que vostè
no vinga fins haver-ho fet, i allavores podrà portar els comp¬
tes de l’any. Per ara aquí no ha fet fred, però queda temps
per a fer-ne. — Mossèn Joan va seguint bé, i me sembla que
no tardarà a llevar-se; la Maria molt a poc a poc, puix ha
tingut la malaltia molt més grave, i és més vella, però sem¬
bla que anirà bé. — Suposo que els blats ja hauran nascut,
i que estan en disposició de rebre glaçades. — Me diu Mos¬
sèn Jeroni que ha rebut la carta de vostè. — I desitjant-los
moltes benediccions de Déu en aquestes solemnitats a les se¬
ves famílies, los saluda son afm. amic

El Bisbe de Vic.

Sento la mort del Pau Alayo, avui li só dit la missa.
F

1260. A Agustí Valls i Vicens.

Agustinet: digues al Pere Verdós que lo encomanaré a
Déu, i que tinga confiança. També li pots dir que hi ha molts
que s’interessen per ell puix ademés de la teva i junt amb

EPISTOLARI

281

ella he rebut una altra carta també amb espiritual recoma¬
nació per al malalt. Avui dic que t’envien dues pastorals;
aquestes irregularitats vénen de que un no es pot fer per si
mateix certes menudències. Digues al Josep M a que sento lo
del noi, però espero, per lo que em dius, que tant lo seu com
lo teu lo que tenen no serà més que cosa passatgera. Veig
que fins ara en Cascante és lo qui té menos percances. Ani¬
mo sempre i confiar amb Déu que vol provar a l’home però
no destruir-lo. Memòries a totes les vostres famílies i a la
d'en Verdós, qual pietat ja tenia coneguda, però que és con¬
solador veure-la en moments solemnes.

Lo Bisbe de Vic.

1261. A Lluís B. Nadal.

(1908) 1

Estimat Senyor Nadal: aplaudesc lo pensament de V. de
publicar lo LLIBRE DE LA NÚVIA, com una introducció a
l’estat matrimonial. La noia necessita d’una preparació es¬
piritual i pràctica quan entra a l'estat que Déu volgué po¬
sar com font de la humana generació i consol i auxili dels
qui són cridats al matrimoni. — La religió de Nostre Senyor
Jesucrist il·lumina amb llum Celestial als joves esposos qui
reben aquest Sagrament, que Sant Pau anomena gran, amb
un bon esperit; i preparar aquesta disposició és l'objecte que
V. es proposa. — Per això amb lo major afecte beneesc a l'au¬
tor i al llibre

Josep, Bisbe de Vic.

1. El Llibre de la Núvia es publicà el 1908.

282

JOSEP TORRAS I BAGES

1262. A Dolors Vilaclara.

Vic, 12 de gener de 1908.

Apreciada Dolores: ahir al vespre vàrem administrar
l’Extremaunció a Mossèn Joan. Li agraesc les oracions puix
és un sacerdot molt bo i fiel. Té tot lo coneixement i com és
de suposar té molt bones disposicions.

La Maria va millor però encara no s'ha alçat del llit; pen¬
so que ho farà un dia d’aquests.

Tot nos avisa de que estam de viatge. Tant de bo que tin-
guéssem lo cor ben posat en la Pàtria verdadera.

Desitjo que V. estiga bona i sàpia portar la creu de la
vida amb serenitat i conformació. Lo cel s'ha de guanyar.

S'encomana a les seves oracions i li envia sa benedicció

El Obispo de Vic.

1263. A Francesc Crusellas.

Vic, 13 de gener de 1908.

R.P. Francisco de P. Crusellas O.S.B.

Estimat amic: no es queixe de vell que l’esperit me sem¬
bla que el té molt jove i Déu lo conservi molts anys en aquest
estimat Monestir. Respecte de S. Ignasi no hi ha res a Vic,
de manera que vingué expressament lo P. Creixell i se’n va
tornar sens que pogués trobar cosa alguna referent al Sant.

Respecte als eclesiàstics que vingueren al Bisbat per la
gran Revolució francesa hi ha molts documents i amb opor¬
tunitat miraré d'encarregar a algú si es troba lo que V. de¬
sitja.

EPISTOLARI

283

I a l'encomanar-se a les seues oracions lo saluda son amic
afm.

Lo Bisbe de Vic.

1264. A la Rda. Mare Superiora de l’Ensenyança de
Manresa.

Vic, 18 de gener de 1908.

Concedo el permiso; y cincuenta días de indulgència a
los fieles que asistan a alguno de los actos de piedad que se
tributaran a la Beata Juana, cuya intercesión en favor de mí
espero imploraran sus hijas las Religiosas de Manresa a las
cuales envia su bendición màs afectuosa

El Obispo de Vic.

1265. A Pere Santacana.

Vic, 20 de gener de 1908.

Estimat Peret: aquesta nit ha donat la seva ànima al
Criador mon estimat i fidel capellà, mossèn Joan Soler 1 .
Encomaneu-lo a Déu. — En nom meu ho farà saber al doc¬
tor Badia. — Vaig rebre oportunament la seva carta. — I sa¬
ludant a les seves famílies, disposi de son amic afm.

Lo Bisbe de Vic.

1. Mossèn Joan Soler, majordom del Palau Episcopal de Vic. (Nota de For¬
tià Solà).

284

JOSEP TORRAS I BAGES

1266. A l'Arxipreste de Moià.

Vic, 22 de gener de 1908.

Estimat Sr. Arxipreste: li retorno l’adjunt Reglament
que he fet llegir i únicament potser seria oportú que a l'art.
13 a on se diu que no treballaran salvo los casos de urgència
y necesidad, que s’hi afegís, según la costumbre establecida o
en otro caso con permiso del Pàrroco.

Me sembla que a V. confidencialment i amistosament li
serà fàcil d’obtenir.

Encomani a Déu a mon estimat capellà Mn. Joan Soler,
(q.a.c.s.)

I al saludar-lo li envia sa benedicció més afectuosa

El Obispo de Vic.

1267. A Tomàs Costa.

Vic, 23 de gener de 1908.

Exmo. e Ilmo. Sr. Arzobispo de Tarragona.

Muy apreciado Hermano y venerado Metropolitano: me
complazco en acusarle recibo de la transferència del Banco
de Espana importante 2509’50 pesetas, para la celebración
de dos mil misas, que procuraré se celebren cuanto antes,
con la limosna e intención que me indica.

Me es grato repetirme de V.E. Hermano y S.S. q.b.s.m.

José, Obispo de Vic.

EPISTOLARI

285

1268. A Jaume Collell. 1

Vic, 25 de gener de 1908.

Estimat amic: verdaderament Mossèn Joan, que al cel
sia, me tenia afecte i la seua bondat era molt sòlida. Jo fa
temps que penso que Déu nos ha deixat a tu i a mi tan nus
de les afeccions naturals perquè sien més fortes les sobrena¬
turals. Llàstima que no sabem revestir-nos, com diu Sant
Pau, d’aquestes.

Me sembla (sens que això sia cap imposició d’autoritat,
sinó parer d’amic) que faries bé d’anar a Montpeller. En les
actuals circumstàncies seria una lliçó als francesos deixats
de la mà de Déu, i un consol pels qui són fiels a la Iglésia.
I d’altra banda no ets cap jove, ni et falta resolució per a
que no sabesses eixir-te de qualsevol dificultat que es pre¬
sentés.

Tuus in Corde Jesu.

Lo Bisbe de Vic.

1. «Aquesta instància del meu bisbe per a que jo anés a Montpeller era per¬
què s'hi havia de celebrar amb cert esplendor, sobretot literari, lo VII Centenari
del naixement del gran Rei En Jaume Primer. No em fou possible acompanyar-
hi a alguns amics catalans que tingueren lo pler d’assistir-hi; però en canvi ha¬
guí d’obtenir i sotmetre’m de bon voler per altra part, als reiterats precs de la
Comissió municipal barcelonina del Centenari, presidida per l'amic i paisà meu
D. Ramon d’Abadal i Calderó, component en lo breu espai de quinze dies comp¬
tats, una Biografia popular del Rei Conqueridor, de la qual se'n féu una edició
curta en paper de fil, i una altra de cent mil exemplars» (Nota de Jaume Collell).

286

JOSEP TORRAS I BAGES

1269. A la Rvda. Mare Superiora i Religioses del Con¬
vent de les Salesses de Manresa.

Vic, 27 de gener de 1908.

Madre Superiora: no quiero dejar de escribir cuatro lí-
neas a esa querida y venerable Comunidad con motivo de
la fiesta del siempre dulce y devoto Sant Francisco, y es
siempre dulce y devoto, porque su corazón arde continua-
mente y transmite a los nues tros un calor suavísimo. Es el
amante de las almas; y por esto vosotras y yo debemos pe-
dirle nos alcance esta misma gracia, porque vosotras debéis
amar a las almas orando por ellas, y yo trabajar para la sal-
vación de las mismas.

En San Francisco acción y oración son una misma cosa,
y por ésto toda su vida es suave, porque toda ella es ora¬
ción. Fué siempre como un incensario que eleva al cielo un
exquisito perfume. jOjalà que nosotros llegàsemos a este
punto de que nuestra vida, toda ella, nuestras acciones fue-
sen oración! La eficacia del apostolado de San Francisco
proviene precisamente de que sus palabras, sus gestos,
escritos, sus obras tenían siempre la suavidad de la ora¬
ción, y de consiguiente tenían el don de penetrar los cora-
zones.

Nosotros somos duros, mortificamos, no ejercemos
atracción sobre nuestro prójimo, porque en nuestro trato,
en nuestro ministerio, en nuestra conversación y en nues¬
tras obras no tenemos la suavidad de la oración. El espíritu
de oración no nos compenetra. Hacemos oración como quien
cumple una hora reglamentaria, nos parece que es una ta-
rea que hemos de despachar dentro de la hora que senala
la regla o nuestro reglamento de vida; y la oración debiera
ser, y así era en San Francisco, la palpitación continua de
nuestra vida. Orar es amar, y el amor verdadero no tiene in-

EPISTOLARI

287

termitencias, hasta durmiendo los santos aman, porque la
oración constituye su estado habitual. Hemos de aspirar,
queridas hijas, a ser de Dios. i Con cuanto placer espiritual
leemos de los santos que eran hombres de Dios! Y eran de
Dios, porque poseían el estado habitual de oración, y de con-
siguiente amaban sin cesar. La inmutabilidad de Dios es el
atributo del cual hemos de pedir con màs instancia al Pa-
dre celestial, poseer una participación. San Francisco siem-
pre es el mismo. En sus escritos y en su vida siempre en-
contramos el mismo temperamento, y es porque llegó a la
posesión de la oración habitual, y de consiguiente al amor
sin intermitencias. Si el amor sufre intermitencias no esta-
mos en estado normal somos como los que sufren calentu-
ras, nuestra naturaleza espiritual no goza de sanidad perfec¬
ta.

Pedid, pues amadas hijas, el espíritu de oración, pedidlo
para vosotras, pedidlo para mí y pedidlo para todos los fie-
les de la Diòcesis. Hubo tiempos, que han llegado casi hasta
nosotros, en que el espíritu de oración dominaba en este país
en el pueblo cristiano. Este espíritu se ha ido retirando, y
el espíritu del mundo se va apoderando de las almas; y cuan-
do se retira el espíritu de oración, el amor de Dios desapa-
rece.

Que San Francisco nos alcance el perfecto espíritu de
oración para que sepamos cumplir la Ley de amor a Dios y
al prójimo, que es toda nuestra Ley.

Y con esta carta recibid là bendición màs afectuosa que
os envia

El Obispo de Vic.

288

JOSEP TORRAS I BAGES

1270. A Josep Bolet.

Vic, 3 de febrer de 1908.

Estimat: gràcies pel teu pèsam per la mort del meu esti¬
mat capellà, Mn. Joan Soler, que al cel sia. Verdaderament
lo difunt era una sacerdot qui amb molta modèstia tenia con¬
dicions apreciabilíssimes per a son ofici, que en una població
petita potser té més dificultats que en una gran ciutat, i so¬
bretot tenia una adhesió i afecte extraordinari a son Prelat.
Déu l’ha volgut per Ell, que es faça la seva voluntat. Va fent
la seva feina Mn. Jeroni Novelles, a qui ja coneixes, i que està
a casa des d'estudiant, i té caràcter molt pacífic. — Quan ha-
gen passat los freds forts, puja algun dia, per a variar de la
feina contínua de la parròquia. — I és ton amic afm.

Lo Bisbe de Vic.

1271. A la Priora del convent de Santa Teresa de Vic.

Vic, 3 de febrer de 1908.

Mare Priora:

Estiga tranquil·la. És clar que cada trienni seria bo can¬
viar; però lo confessor ordinari de la Comunitat encara no
l’ha complert i l'altre ja no té tanta importància puix hi van
com per excepció. En lo demés procedeix igualment amb
correcció. D’una manera suau i sens mortificar millor que
així que es presenten ocasions favorables mire V. d'anar uni¬
ficant la direcció espiritual de les monges perquè és sempre
preferible; però nos havem de recordar que no es pot matar
tot lo que és gras. La llei suprema de la Iglésia és que la cons¬
ciència de les monges no estiga oprimida, però que tampoc
se regesca per capritxo.

EPISTOLARI

289

Si escriu al seu germà P. Pio li donarà moltes memòries
de part meua, i pot dir-li que sovint penso amb ell.

I a totes les religioses saluda amb molt d'afecte, s’enco¬
mana a ses oracions i envia la benedicció

Lo Bisbe de Vic.

1272. A Ramon Albó.

Vic, 7 de febrer de 1908.

Estimat amic: amb molt gust li envio la Miniatura psi¬
cològica de Sant Lluís que V. desitja a pesar de que me'n
queden poquíssims exemplars; però als bons minyons com
V. no se’ls pot negar res. Treballa V. pel pròxim i ha de re¬
bre la compensació i majorment tractant-se ara de treballar
pels sants, i d’un sant com el gloriós S. Joan de Déu.

M'alegro de que volent contraure matrimoni trobi una
noia de les circumstàncies de la senyoreta Maria Ferrer. La
unitat d'esperits és la base necessària per a la felicitat do¬
mèstica, i V. escriptor de la Caritat comprèn més que els al¬
tres, que l’amor iguala i de consegüent és necessari que sia
entre semblants.

Jo demano a la Sagrada Família, a la qual vaig a dedi¬
car un temple al peu de Montserrat, que beneeixi a V. i a la
noia que Déu li destina perquè consituteixin una família
nova que es regeixi no per les lleis del món, sinó per la llei
suavíssima de l'Evangeli.

I és de V. amic affm. i servidor en Cristo

Lo Bisbe de Vic.

290

JOSEP TORRAS I BAGES

1273. A Josep Deàs.

Vic, 9 de febrer de 1908.

M.I. Sr. Dn. Josep Deàs, Abat de Montserrat.

Mon venerat Sr. Abat i estimat amic: per mi lo dia més
oportú per a felicitar a V.S. i a tota la venerable Comunitat
Montserratina és la festa de la gloriosa Santa Escolàstica,
exemplar de les ànimes càndides qui es donen totalment a
Déu. Ella és la Patrona també de Vic i constitueix de con¬
següent un altre llaç d'unió entre aquesta sede episcopal i
l'orde Benedictina que de des d'antic han tingut tan íntimes
connexions.

Que la gloriosa Santa, doncs, intercedesca per l’estimat
monestir de Nostra Senyora de Montserrat a fi de que fins
a la fi dels sigles sia l’edificació espiritual de la nostra
terra.

I a l'encomanar-se a les fervoroses oracions de V.S. i de
tota la Comunitat los saluda afectuosament son amic i ser¬
vidor en Cristo

Lo Bisbe de Vic.

1274. A Antoni Vicent, S.J.

Vic, 12 de febrer de 1908.

Mi querido amigo: recibí a su tiempo las cuatro confe-
rencias debidas a su inagotable fecundidad y no le escribí
para darle las debidas gracias, pues pensé que me las remi-
tía alguno de los centros sociales que se dedican a la propa¬
ganda de los buenos principios. Hoy pues pago la deuda que
le tenia y pido a Dios continúe dàndoíe salud y le conserve

EPISTOLARI

291

la luz intelectual para ilustrar a tantos que viven aún en la
enganosa seguridad de que el organismo social no nece-
sita el fomento de los buenos ciudadanos para conservarse
sano.

Yo no tengo conocimientos pràcticos ni técnicos en la
matèria, como V. tiene. Yo sólo poseo ciertos principios ge¬
nerales que procuro esparcir, para que los hombres pràcti¬
cos den a su actividad la dirección cristiana. A pesar de ésto
hubiese aceptado el encargo que me hace para la pròxima
semana social de Sevilla, y lo hubiese aceptado con gusto,
a no existir de por medio un grande obstàculo. Por aquellos
mismos meses tiene anunciada una peregrinación a Roma
el Sr. Cardenal-Obispo de Barcelona, no sólo por el Jubileo
pontificio sino principalmente para la canonización del B.
José Oriol, y a ella, a no mediar dificultad debo unirme por
tratarse del Pontífice y de un Santo catalàn y de la Diòcesis
de mi origen.

Respecto de la Asamblea diocesana que V. propone para
celebrarse en Vic, no puedo de momento darle respuesta se¬
gura. En primer lugar poner obligación a los pàrrocos de
que se vengan a Vic, con objeto agrícola, no me atrevo a ha-
cerlo; y contentarme con una invitación, que es lo que po¬
dria hacer, temo que daria resultado muy exiguo, mayor-
mente cuando estamos metidos en un concurso de curatos
en que hay màs de 200 sacerdotes casi todos curas, ecóno-
mos o regentes y las provisiones, con la consecuencia de
cambio de domicilio, formación de inventarios, vendran
precisamente en los meses de verano, y ellos no estaran para
otra cosa que para la que naturalmente constituye su aspi-
ración predominante. Ademàs la constitución social en este
país agrícola es muy normal y armónica y hasta relativa-
mente pròspera, y dudo que se haya de tocar. No pasa lo
mismo con la industrial, en la cual naturalmente el socia-
lismo ejerce influencia. Aquí la agricultura sigue el sistema
de la aparcería, propietarios y labradores en general se en-

292

JOSEP TORRAS I BAGES

tienden bien, hasta existe algún sindicato para favorecer el
cultivo y todo ésto tiene un caràcter tan peculiar y comar¬
cal que no me atrevería yo a proponer una ingerència exter¬
na sin consultar antes a la Càmara agrícola existente en Vic,
o algunos de los propietarios influyentes. Esto pienso hacer.
Porque de otra parte tengo la seguridad de que algunas con-
ferencias de V. o de alguno de los Senores que cooperan a
su obra, contribuiria a la ilustración de los propietarios te¬
rri toriales. Oportunamente, pues, conferenciaré con los Se¬
nores de la Càmara agrícola sobre la matèria y le daré a V.
cuenta del resultado.

Muchas memorias al Sr. D. Rafael R. de Cepeda y V., Pa-
dre, ya sabe que le es amigo y servidor en Cristo

El Obispo de Vic.

1275. A Josefa Rossell.

Vic, 13 de febrer de 1908.

Apreciada Cosina: la Maria m'envia la teua carta perquè
ella encara no està en situació de tenir correspondència.
Amb més de seixanta anys i seixanta dies de llit en malaltia
gra ve li costarà d’ésser la dona d’abans. No obstant va bé i
se lleva cada dia.

Suposo que el catecisme a què te refereixes és lo de S.
Pare Pio que traduït al català se donarà a la impremta, no
es pot dir amb seguretat quan, com tampoc si se posarà obli¬
gatori en les Diòcesis, puix són coses que per sa naturalesa
van poc a poc. En quant a imprimir-se no crec que es tarde
mo lt. — T'agraesc los bons afectes que manifestes amb mo¬
tiu de la mort del meu estimat capellà R. Joan Soler, al cel

EPISTOLARI

293

sia. — Desitjo que estigues bona i que sies ben santa i en¬
comana a Déu al teu cosí

El Obispo de Vic.

1276. A la R. M. Priora de l'Ensenyança de Manresa.

Vic, 14 de febrer de 1908.

Mi querida Madre Priora: siento la muerte imprevista de la
joven religiosa que me participa con la presente. Dios habrà re-
cogido su buena alma, puesto que ha muerto en su casa y al
lado de las demàs esposas fieles suyas que tiene en ese convento.

No obstante estas muertes siempre son una lección que el
Senor nos dà, porque la muerte imprevista, para el que muere
no significa nada si esta en amistad y gracia de Dios, pero para
los que quedamos en el mundo expuestos al pecado es una lec¬
ción solemne de cuanto conviene vivir prevenidos, separados
del mundo y de sus vanidades y unidos con nuestro dulcísimo
Jesús de pensamiento, de corazón y de voluntad.

Y al rogar a Dios por la querida difunta, rogarà también
por esa siempre amada Comunidad a cuyas oraciones se en-
comienda y envia su bendición màs afectuosa

El Obispo de Vic.

1277. Al Senyor Bisbe d’Orense.

Vic, 1908.

Ilmo. Sr. Obispo de Orense.

Mi querido Hermano: tengo el gusto de remitirle, con-

294

JOSEP TORRAS I BAGES

forme V. desea, el Reglamento de esta Casa-Asilo de sacer-
dotes y un plano del edificio. Es ésta una institución utilí-
sima sobre todo en una Diòcesis en que abunde el clero y
los recursos sean escasos, y aunque naturalmente ofrece di¬
ficultades vale la pena de afrontarlas.

Deseo sea V. afortunado en la noble y útil empresa; y
aprovechando esta oportunidad se le ofrece con el mayor
afecto amigo q.b.s.m.

El de Vic.

1278. A J. M. Rivas Groot.

Març de 1908.

Exmo. Sr. Dn. J.M. Rivas Groot, Ministro de Instrucción
Pública de Colombià.

Muy Senor mío y de mi mayor aprecio: mil gracias por
su interesante Conferencia «El Papa arbitro internacional»
que ha tenido la amabilidad de remitirme.

Expone V.E. en ella el generoso pensamiento de tantos
hombres rectos, aun no católicos, usando argumentos con-
vincentes que le proporciona la historia y el derecho para
demostrar que es natural que el Papa sea quien restituya el
equilibrio entre los diferentes Estados cuando las contingen-
cias de la vida lo alteran viniendo en su consecuencia la
guerra.

La paz entre los hombres fué un deseo ardentísimo del
corazón de nues tro Redentor Jesús y su Iglesia demuestra
de una manera evidente en la sagrada litúrgia que la paz es
su aspiración continua. Por esto no hay dia en que ella no
la pida en los actos màs solemnes del cuito divino. El mi-

EPISTOLARI

295

la pida en los actos mas solemnes del cuito divino. El mi-
nisterio sacerdotal es pues un ministerio de paz. ^Hay fuera
del sacerdocio, puede haber fuera del sacerdocio, un orga-
nismo en la sociedad humana, que tenga la perpetua aspi-
ración a la paz? Para que exista un Juez de Paz en las cues-
tiones internacionales, un Juez de paz que falle las cuestio-
nes entre los distintos estados se necesita un hombre inter¬
nacional, y en todo el mundo no hay otro hombre interna¬
cional que el Papa.

El Papa ademàs no sólo es el intérprete del dogma cató-
lico, sino que es también por razón de su minsiterio el de¬
fensor del derecho natural, y en la pràctica de su misión di¬
vina, en las relaciones que ha de tener con pueblos que no
son cristianos, que no admiten nuestra santa revelación, su
medio de comunicación es el derecho natural, y la integri-
dad de éste forma la base de la religión catòlica.

Si un día se llega a un sistema completo de legislación
internacional y en su consecuencia se ha de crear una ma¬
gistratura que la aplique en los casos de conflictos graves,
que surjan entre los distintos estados civilizados, el imperio
de la necesidad harà que se fijen los ojos en el humilde y
grande Magistrado que gobierna las conciencias de los ca-
tólicos de todo el mundo, porque él es el único que tiene el
caràcter internacional y es el màs humano de todos los hom-
bres. Su divisa es hacer bien a todos. La conferencia de V.E.
pone claramente de relieve estas verdades, y no dudo que
servirà para difundirlas entre los hombres de corazón gene-
roso que la lean. Con ella presta V.E. un servicio a la causa
de la civilización cristiana y un bien general a todo el linaje
humano.

Y aprovecha la presente ocasión para ofrecerse de V.E.
a.s.q.l.b.l.m.

José, Obispo de Vic.

296

JOSEP TORRAS 1 BAGES

1279. A Francesc Colomer.

Vic, 2 de març de 1908.

Estimat Dr. Colomer: aplaudeixo el teu zel i demano a
Déu que te’l conservi, puix jove com ets, pot fer molt bé a
l’Església de Déu que tant necessita l'activitat santa dels
seus ministres.

Però respecte de l’assumpte de què em parles no crec que
ni les meves gestions ni les teves donessin resultat, com ho
fa presumir el que em dius que t’ha passat a tu amb la cir¬
cular enviada. De consegüent no anem a cercar un desaire,
encara que sigui sense intenció de dar-lo. El millor em sem¬
bla que serà deixar per ara la interinitat.

Et saluda amb molt afecte, s'encomana a tes oracions i
t’envia la benedicció

El Bisbe de Vic.

1280. A Tomàs Costa.

Vic, 3 de març de 1908.

Exmo. e Ilmo. Sr. Arzobispo de Tarragona.

Mi venerado Metropolitano y querido Hermano: muchí-
simas gracias por la transferència de mil pesetas que me re-
mite con destino a los daminificados por las últimas inun-
daciones en esta Diòcesis y que procuraré sean repartidas
con toda equidad.

Es otro favor que le debe y le agradece su affmo. herma¬
no y servidor en Cristo q.b.s.m.

El de Vic.

EPISTOLARI

297

1281. A Valentí Noguera. 1

Vic, 5 de març de 1908.

Estimat Mossèn Noguera: la Verge Maria, sempre gene¬
rosa, li pagarà el seu zel per a estendre la devoció a la seva
advocació de Montserrat, 2 i concedeixo cinquanta dies d’in¬
dulgència forma consueta, als qui devotament assisteixin als
cultes que li dediquen. — I s'encomana a ses oracions i li en¬
via sa benedicció,

El Bisbe de Vic.

1. Capellà de l'Església de la Mare de Déu de Montserrat, de Manresa.

2. Al·lusió a l'erecció de la Lliga de la Mare de Déu de Montserrat a Manre¬
sa. (Notes de Fortià Solà.)

1282. Al Sr. Rector de Borredà.

Vic, 7 de març de 1908. 1

Deseando el mejor bien espiritual de esa parròquia y al
objeto de que sus habitantes conserven la piedad cristiana
de la cual ya de antiguo los hijos de Borredà han podido glo-
riarse mandamos a esa parròquia una misión esperando que
ha de producir frutos de santificación y de paz.

Por esto al tener el gusto de participarlo a V.S. espera-
mos que con su autoridad y ejemplo prestarà mayor eficà¬
cia a los Reverendos Padres que van a Borredà para predi¬
car la doctrina del Evangelio de N.S. Jesucristo.

1. La carta, sense signar, és escrita de la mà de Torras i Bages.

298

JOSEP TORRAS I BAGES

1283. A Antoni Vicent, S J.

Vic, 9 de març de 1908.

Mi querido amigo: hasta hoy no he podi do oir a los de
la Càmara agrícola, a pesar de que los llamé poco después
de haber escrito a V. Esta Asociación tiene importància, es
al mismo tiempo sindicato y los senores que han venido me
han hablado de distintos organismos que han surgido en el
país, ya sea para la compra de ganado, ya para proporcio-
narse abonos. Ellos creen que las explicaciones de personas
científicas podrian reportar utilidad, pero con la condición
prèvia de un estudio directo de la constitución social y agrí¬
cola de este país que, como lo decía en mi anterior, es ar-
mónica y bastante sòlida; de otra suerte temen que no re¬
sultarà contraprudente. De todas maneras no dejaré yo de
aprovechar alguna coyuntura favorable que se presente para
ver de si puedo poner en contacto a V. y a este país agríco¬
la, que sólo paulatinamente entra en el gran camino de la
agremiación & & &.

1284. A Gabriel Palau, S.J.

Vic, 20 de març de 1908.

R. P. Gabriel Palau S.J. director general de la Acción so¬
cial popular.

Mi querido Sr. Director: recibo con mucho gusto la suya
de 1 de los corrientes en que me participa el funcionamien-
to de la Asociación generosa que se propone un bien impor-
tantísimo puesto que no solamente es el bien general de la
sociedad en su màs sublime acepción el que se propone, sino
que muy especialmente de aquellos que necesitan mayor

EPISTOLARI

299

protección por estar màs expuestos a ser víctimas de las po-
tencias adversas. Por esto considérenme como socio activo
que gustosamente contribuiré con veinte y cinco pesetas
anuales a los gastos de la Asociación. Gran servicio puede
prestar la Acción social popular al pueblo cristiano, y agra-
deciendo sus oportunos ofrecimientos y auguràndole éxitos
felices y ofreciéndole todo su concurso, a V.R. Senor Direc¬
tor, y a la Asociación de su cargo envia su bendición màs
afectuosa

El Obispo de Vic.

1285. A l’Excm. Sr. Rector de la Universitat d'Oviedo,
President de la Junta del Centenari de la mateixa.

Exmo. Sr. Rector de la Universidad de Oviedo, Presiden-
te de la Junta del 3er Centenario de la misma.

Muy Senor mío y de mi mayor aprecio: siento que las
múltiples necesidades de mi Diòcesis y la escasez de sus re¬
cursos no me permitan ser espléndido, pero no quiero dejar
de pagar un modesto tributo a la memòria del insigne Pre-
lado Valdés, fundador de esta Universidad literaria, remi-
tiendo a V.E. cincuenta pesetas que agregarà a la suscrip-
ción abierta para la digna celebración de su tercer centena¬
rio.

Y augurando a éste los màs felices éxitos se complace en
ofrecerse de V.E. capellàn y en Cristo Senor nuestro servi¬
dor q.l.b.l.m.

El Obispo de Vic.

300

JOSEP TORRAS I BAGES

1286. Al Cardenal Salvador Casanas.

Vic, 22 de març de 1908.

Eminentísimo Sr. Cardenal D. Salvador Casanas.

Mi venerado Sr. Cardenal y caro amigo: puedo darle al¬
guna noticia acerca del asunto a que se refiere la suya que
hoy he recibido, aunque con suma reserva, porque he teni-
do recientemente una carta del P. Vicent, S J., en que me ha-
bla de lo que después le diré referente a mi, y con este mo¬
tivo me hace referencia a lo que yo, como V.E. tenia ya ol-
vidado.

En la asamblea regional celebrada en Palència por Mayo
de 1906 para tratar de cuestiones sociales, Mgr. Sibilla leyó
un discurso para que los Prelados allí presentes elevasenpre-
ces a Su Santidad, para que se dignase conceder para Espa-
na lo que acababa de conceder a Italia, esto es, la norma fon-
damentali, esto es, consejos diocesanos, Estatuto dell'unione
populare fra i cattolici d'italia etc. etc. El presidente de la
asamblea regional recogió las firmas de los nueve Prelados,
y envió las preces a Roma, y el Cardenal Merry contesto que
eran pocos los Prelados, y aprovechando el Sr. Arzobispo de
Sevilla (antes obispo de Palència) la ida de muchos Prela¬
dos a Madrid por el matrimonio del Rey, firmaron las pre¬
ces treintaicinco prelados.

Sin duda la comunicación recibida por Vuestra Eminèn¬
cia se refiere a los hechos y proyectos que le acabo de indi¬
car, los cuales hablando en el seno de la confianza, me pa-
rece que quedaran reducidos a letra muerta, como otros tan-
tos que han hecho, sin duda con verdadero celo, nuestros
Hermanos tocante a matèria política y especialmente elec¬
toral. Antes de federar y de unir, es preciso que existan nú-
cleos vivos, que no se dan a luz con unas cuantas pluma-
das; y echar a volar desde la prensa proyectos y màs pro¬
yectos que luego se reducen a la nada, no me parece propio

EPISTOLARI

301

para mantener la sabiduria episcopal a la altura en que con-
viene que la vea el pueblo.

Ahora voy a decirle el objeto por el cuaí me ha escrito el
P. Vicent. Me pidió este Senor la celebración en Vic de una
asamblea regional o diocesana de labradores para la forma-
ción de sindicatos de distintas clases, establecimiento de ca-
jas, etc. Desde luego me pareció que ésto podria producir al¬
guna dificultad, y teniendo en cuenta que aquí la clase agrí¬
cola està bastante bien moral y económicamente, quise con¬
sultar a la «Càmara Agrícola» compuesta de personas bue-
nas y sensatas, y me contestaron que el proyecto del P. Vi¬
cent exigia antes un estudio de esta comarca y de sus orga-
nismos especiales, para que no resultara contraproducente.
Ademàs el P. Vicent me decía que en esta Asamblea debían
asistir todos los Cura-Pàrrocos con dos o tres labradores de
su parròquia. Ya comprende V.E. que ésto no es para Cata-
luna. En vista de ésto, contesté a dicho Padre, exponiéndole
las dificultades.

Pero ademàs me pedía otra cosa. Me decía que por en-
cargo especial de la Junta permanente de las « Semanas So-
ciales», me encargaba a mí el discurso de la inauguración o
de la clausura de la que debe celebrarse en Sevilla para Sep-
tiembre u Octubre. Yo le contesté que, agradeciendo la in-
vitación, no podia compro me terme porque V.E. tenia el pro¬
yecto de una peregrinación a Roma, con motivo de la cano-
nización del B. José O. a la cual yo, como catalàn y origina-
rio de la Diòcesis de Barcelona, debía asistir; pero ahora me
vuelve a escribir, y repite la instancia, diciendo que la Se-
mana Social de Sevilla serà a últimos de Noviembre o pri-
meros de Diciembre. Yo deseo de consiguiente de Vuestra
Eminència a no tardar, me diga cuando piensa que serà la
peregrinación a fin de que yo pueda contestar a dicho Pa¬
dre; pues aun cuando por gusto no iria a Sevilla, no obstan-
te deseo razonar la negativa, en caso que deba daria, para
que no piensen los Hermanos de fuera de Cataluna que los

302

JOSEP TORRAS I BAGES

Obispos catalanes no queremos cooperar a las obras que em-
prenden los de fuera de nuestra región.

Por este motivo deseo que Vuestra Eminència me diga
lo que haya acerca del tiempo de Peregrinación, para que
yo pueda contestar con fundamento y alegarlo; de manera
que aun antes de recibir la carta de V.E. ya iba a escribirle
con este motivo, pues ya hace seis o siete dias que recibí la
última carta del P. Vicent.

Y ahora, mi querido Senor y Hermano, dispense esta lar-
ga carta, y reciba el saludo de su affmo.

El de Vic.

Como comprobante de que la comunicación del Sr. Nun-
cio responde a las preces de que le hablo en la carta, puedo
anadir que recientemente ha manifestado el Sr. Arzobispo
de Sevilla que esperaba que a no tardar vendria la contes-
tación largo tiempo esperada.

1287. A Ferran d’Abalo.

Vic, 22 de març de 1908.

Querido Fernandito: siento las calamidades que tienes
que sufrir, según me explicas en tu carta, pero espero que
tu fe serà bastante para soportarlas, pues la tribulación
aquilata el mérito del hombre, y no en vano se sufre. El su-
frimiento completa al hombre, que sin él, quedaria incom-
pleto.

Tu piedad te habrà sugerido el recurso a la Virgen Ma¬
ria, nuestra dulce Madre, que suaviza las mayores amargu-
ras de la vida.

Comprendo tu perplejidad ante los consejos de los mé-

EPISTOLARI

303

dicos; pero me parece que antes de emprender el viaje a
Amèrica has de reflexionar sobre las dificultades que natu-
ralmente ha de presentar, y no emprenderlo hasta que pre-
viamente las tengas obviadas.

La permanència en un punto de buen clima, como el lu-
gar donde te encuentras, ha de proporcionar muchas venta-
jas, y teniendo paciència y sabiendo abstenerte de todo tra-
bajo y de toda preocupación, siendo como eres joven, po¬
dria vol ver la salud que ahora echas de menos. Has de sa¬
ber estar enfermo; has de saber vivir sin hacer nada, nada
mas que la voluntad de Dios, que no es hacer poco. Es acto
mas heroico saber estar tranquilamente enfermo, que an-
darse por los pueblos predicando la glòria de Dios. Yo con¬
fio en que la Virgen Maria te alcanzarà esta gracia.

Y ahora, al encargarte mis saludos para tus senores pa-
dres, te envia su bendición mas afectuosa, tu amigo

El Obispo de Vic.

1288. A Josep Deàs.

Vic, 27 de març de 1908.

M.I. Sr. Abad de Montserrat.

Mi querido amigo: le remito unas cartas recibidas del Emi-
nentísimo Sr. Cardenal-Arzobispo de Toledo hoy mismo, por-
que de ellas desprendo que estan V.V. en una equivocación
que tal vez les convenga subsanar lo mas pronto posible. Aun-
que yo no recuerdo haber intervenido en el asunto de referen-
cia, contesto al Sr. Cardenal dàndole las gracias por sus bue-
nos oficios y diciéndole que los monjes se lo pagaran con ora-
ciones. De este modo vera el Sr. Cardenal que yo también me
intereso por los monjes de San Benito.

304

JOSEP TORRAS I BAGES

Que viva muchos anos, mi querido Sr. Abad, con buena sa-
lud y alegria santa, como se lo desea su amigo que se enco-
mienda a sus oraciones

El Obispo de Vic.

1289. A Francesc M a Colomer.

Vic, 28 de març de 1908.

Estimat Dr. Colomer: em faig càrrec de la dificultat amb
què us trobeu, però la pitjor solució fóra la de fer la festa a
l'església, puix no es podrien evitar les profanacions i potser
escàndols.

No hi hauria cap lloc, encara que fos poc arreglat, que els
embaladors ja es cuidarien d'adomar-los?

De tots modos tu comprens que això ho haveu de resoldre
de conformitat amb els Rectors i Superiors religiosos, sobre¬
tot amb els Rectors de les parròquies, qui pel mateix que es¬
tan enterats de les circumstàncies i condicions de la localitat
saben la importància que tenen els peros que tu proposes, que
jo poc hi puc dir. Abans, privadament, parla'n als Srs. Rec¬
tors i especialment amb l’Arxipreste que és home de molt sen¬
tit comú. Et saluda i beneeix

El Bisbe de Vic.

EPISTOLARI

305

1290. A Antoni Vicent, S.J.

Vic, 31 de març de 1908.

Mi querido amigo: he tardado en contestar a la suya en
que me invita a tomar parte activa en la pròxima Semana So¬
cial de Sevilla, porque esperaba respuesta del Excmo. Sr. Car¬
denal Casanas a quien escribí, para que me dijese cuando
seria la pregrinación a Roma, a fin de poder dar a V. res¬
puesta categòrica. Ha tardado el Senor Cardenal a contes¬
tar, pero hoy he tenido carta suya en que me dice que no
puede citar fecha, porque el Papa no ha hablado, y de
consiguiente no puede saberse de fijo la fecha de la canoni-
zación. Dice que espera carta de Roma, y que entonces ya
me escribirà. De todos modos, como estas cosas a veces tar-
dan mucho en determinarse, creo que vale màs que prescin-
dan de mi, porque tampoco conviene retardar la invitación
a los Prelados que deben actuar, pues naturalmente los
obispos tenemos obligaciones imprescindibles, y ciertos
encargos como éste necesitan cierta calma para poderse
cumplir.

Ya vió pues V. que escribí algunas líneas para la Revista
Social de Barcelona. Me lo pidieron con mucha instancia y es¬
cribí alguna generalidad y nada màs, porque yo no soy espe¬
cialista en el ramo. Ahora es indudable que existe en Espana
cierta actividad en la matèria social, y es conveniente que
exista, porque el socialismo lo exige; todos hemos de preocu-
pamos del conflicto, que aunque es conflicto permanente, hoy
es agudo y de temibles consecuencias, y es claro el clero debe
aplicar los etemos principios del Evangelio a la situación so¬
cial presente. Surgen de consiguiente instituciones y obras de
diversas clases del referido movimiento, y muchas personas
buenas e ilustradas toman parte en el mismo, pero gracias al
que nos trajo las gallinas que es... el Padre a quien tengo el
gusto de escribir.

306

JOSEP TORRAS I BAGES

Saludàndole con mucho afecto se repite de V. servidor en
Cristo

El Obispo de Vic.

1291. A Carme Montsorí.

Vic, 1 d'abril de 1908.

Apreciada Senyora Priora: no ha de tenir cap escrúpol de
llevar-se més tard que la Comunitat, ni de dir l'Ofici a l'hora
que a V. li sia més còmoda. A l'edat de V. ja es fa prou de por¬
tar lo pes dels anys i de les molèsties que aquests ocasionen,
amb paciència. I amb tranquil·litat i confiança en la infinita
misericòrdia de Nostre Senyor Jesús, i intercessió de la Verge
Maria, la nostra mare celestial, vaja fent lo camí de la vida.

La vida llarga és una gràcia que Déu nos fa per a que siam
sants, puix tenim més ocasió de veure la misèria humana, la
nostra pròpia misèria, i de comprendre la gran bondat de Déu
que ens té reservada una vida en la qual mai entra ni el pe¬
cat, ni la amargura.

Déu faça que en ella nos pugam veure. I desitjant-li una
piadosa setmana Santa, s’encomana a ses oracions i li envia
sa benedicció més afectuosa

Lo Bisbe de Vic.

1292. A la Rvda. Mare Superiora de les Terciàries Servi -
tes de Sentfores.

Vic, 4 d'abril de 1908.

Madre Superiora: só fet revisar les seves Constitucions i
han sigut trobades bé i sens necessitat de reforma.

EPISTOLARI

307

Procurin, doncs, observar-les amb fidelitat, amb esperit
d’obediència i sacrifici i en tenen prou per a ésser santes. De¬
més agregades com estan espiritualment a l’orde sagrada
dels Servi tes, disfrutin de totes les gràcies i perdons que l’or¬
de té.

Sien ben devotes de la Verge dels Dolors, imitin i procu¬
rin participar de la seva humilitat i sacrificis i preguin a Déu
per l’Església i especialment per aquesta Diòcesi, puix la mis¬
sió i ofici de les religioses és pregar i merèixer gràcies per l'Es¬
glésia, per medi de la vida santa i d'oració que deuen portar
segons exigeix l’estat de perfecció que professen.

Tinguin una santa Quaresma especialment en els dies que
se celebra la memòria de la Passió de Ntre. Senyor Jesucrist
i els dolors de la seva Mare Santíssima, i rebin totes les Re¬
ligioses i vostra reverència la més afectuosa benedicció que
els envia

El Bisbe de Vic.

1293. A la Rvda. Mare Priora de l'Ensenyança de Manresa.

8 d'abril de 1908.

Madre Priora de la Ensenanza de Manresa.

Presente V.R. los documentos cuya copia me envia al Sr.
Arcipreste y si a su entender son auténticos, aunque en rigor
deberían venir verse, autorizo a esa Comunidad para la cele-
bración del Triduo y concedo cincuenta días de indulgència
a los fïeles para cada acto del mismo a que asistan.

Y me uno espiri tualmente a la alegria natural que han de
tener esas Religiosas en la celebración del tercer centena-
rio de su Instituto, y pido a Dios que por largos sigíos viva

308

JOSEP TORRAS I BAGES

en su Iglesia para la santificación pròpia de las religiosas, de
las alumnas y para la glòria del Senor.

Lo que me piden de que entren las senoras antiguas alum¬
nas al jardín, me parece que no es necesario para la solem-
nidad del acto romper las venerables costumbres y reglas es-
tablecidas.

No creo que yo pueda asistir a la piadosa conmemoración
centenària por razón de mis múltiples atenciones, pero doy
gracias a Dios por el beneficio que significa el Triduo, y en-
comendàndose a las oraciones de esas muy amadas religiosas
les envia su bendición màs afectuosa

El Obispo de Vic.

1294.

Vic, Diumenge de Rams de 1908.

D'En Milà convé parlar-ne a Vilafranca d'una manera molt
íntima, com entre família, puix ell tenia a la nostra vila un
afecte filial, i vivia a Vilafranca com a la seua casa pairal. Era
franc i senzill per caràcter, com ho solen ésser tots los grans
esperits. Lo seu deixeble més il·lustre, Dn. Marcel·lí Menén-
dez y Pelayo, me sembla que diu en algun lloc que sols se pot
explicar que En Milà compongués los seus admirables Cants
de gesta, que semblen fragments de poesia heroica i primiti¬
va, que sols pot explicar-se aquella espontaneïtat i naturali¬
tat hermosíssimes perquè En Milà home gran literat del sigle
XIX posseïa una gran simplicitat d'esperit. En efecte lo seu
caràcter no era complicat, era sempre recte, clar i ple de bon¬
dat. No feia ostentació, ni amagava les seues qualitats: fou ca¬
tòlic ferventíssim a casa seua, en la vida pública i en la seua

EPISTOLARI

309

professió literària, i mai amagava les seues creencies, ni quan
se relacionava amb grans literats qui no eren catòlics, i los
seus altíssims mèrits literaris ni els amagava amb encongi-
ment, ni els ensenyava amb vanitat: los posseïa sens vanaglò¬
ria. Ell que vivia en contínua societat amb hòmens d'intel·li¬
gència cultivada i les lletres eren lo medi en què més a pler
respirava, tractava familiarment i amb gran afecte amb la
gent popular. Moltes vegades a mi m'ha semblat trobar mol¬
ta similitud d’expressió entre la cara, lo posat, d’en Milà i l’e¬
fígie més antigua, i que es considera més autèntica, de Sant
Tomàs d'Aquino. Una gran superioritat d’intel·ligència, mol¬
ta serenitat de vida, hòmens qui viuen dessobre de les mise¬
rables passions humanes i que no obstant amen a tot lo lli¬
natge humà.

Josep Torras i Bages, bisbe de Vic.

1295. A Tomàs Costa.

Vic, 9 d'abril de 1908.

Exmo. e Ilmo. Sr. Arzobispo de Tarragona.

Mi amado Sr. Arzobispo y caro amigo: sólo para corres-
ponder a los requirimientos que me hace V. en su carta con-
descendí en ser presidente del Jurado del proyectado Certa¬
men. Estoy cargado de trabajo y las cosas que se separan del
camino que uno habitualmente sigue, exigen un esfuerzo vio¬
lento.

Puse no obstante una condición absoluta, y es que yo no
acepto si el Certamen se celebra en un teatro. Sin que lo ten-
ga por cosa mala, dadas las costumbres actuales, para mí se¬
ria inconvenientísimo. Me parece que V. me ha de dar la ra-
zón; pero no obstante creo que si los del Jurado o el Ayunta-

310

JOSEP TORRAS I BAGES

miento quieren hacer el acto en el teatro no se les ha de re-
probar porque es claro que és to en sí no es malo, aunque a
mi entender entonces han de buscar otro presidente, que sin
duda pueden encontrarle digno.

Deseàndole una Semana Santa de consuelo espiritual y de
buena salud le besa las manos su amigo y hermano

El de Vic.

1296. A Josep M a Sert.

Vic, 13 d'abril de 1908.

Sr. Dn. Josep M a Sert.

Estimat: aprofito los primers dies de Setmana Santa en
què los rectors i demés sacerdots ni vénen gaire al despatx o
audiència, ni escriuen per raó de les solemnitats religioses que
naturalment omplen tota l’atenció, per a posar-te quatre rat¬
lles corresponent a la teua en què em parles del teu fructuós
viatge a València.

Los artistes plàstics no podeu treballar amb los ulls clucs,
i és clar que com més coses veieu, teniu més expedit lo camí
de l'elevació. A mi no em convé tant, i al revés, me sembla
que de vegades me preparo més per la feina amb los ulls tan¬
cats que no pas oberts.

Me felicito de que tu estigues animat i convençut de que
la pintura no ha de tardar en realitzar-se perquè s’acosta una
fetxa qual celebració tindria més solemnitat si la Seu estés en¬
llestida. L’any 10 és lo centenari del naixement de Balmes, lo
dia de S. Agustí a darrers d’Agost, i tracten de solemnitzar-
los. L’Ajuntament m’ha vingut a trobar i una comissió d’ells,
amb una del Capítol i altra del Seminari, es veuran a no tar¬
dar per a estudiar la manera de que lo jubileu secular del

EPISTOLARI

311

gran apologista i doctor se faça d'una manera digna de sa me¬
mòria. La teua pintura contribuirà a honrar la seua sepultu¬
ra, puix com saps està enterrat al mig del claustre, que ara
tallats los grans arbres que hi havia al mig resulta immensa¬
ment més hermós.

Que tingues unes santes solemnitats de la Passió del dol-
císsim Jesús, acompanya’l amb l’oració, uneix-te amb Ell per
medi del Sagrament devotament rebut, i participa de l'espi¬
ritual alegria de la Resurrecció. Així mai més morim la mort
del pecat, i rep loscul de la pau i de la caritat apostòlica que
t’envia

Lo Bisbe de Vic.

1297. A Tomàs Costa.

Vic, 13 d’abril de 1908.

Exmo. e Ilmo. Sr. Arzobispo de Tarragona.

Mi venerado Metropolitano y caro Hermano: recibo su
muy grata con la circular del Exmo. Sr. Nuncio y estoy muy
conforme con los puntos de vista que V. indica en la carta.
Una vez conozcamos los estatutos de referencia se tendra una
base para resolver lo que se propone, que es de sí difícil de
resolver.

Y con esta ocasión le saluda con afecto de amigo y de her¬
mano

El de Vic.

312

JOSEP TORRAS I BAGES

1298. A Tomàs Costa.

Vic, 18 d’abril de 1908.

Exmo. e Ilmo. Sr. Arzobispo de Tarragona.

Mi venerado Metropolitano y caro Hermano: contesto a la
Comisión del Certamen en la forma que vera V. en la adjunta
copia. Una situación ambigua siempre es peligrosa y fàcil de
enredarse y lo mejor es no exponerse.

Le deseo unas felicxsimas Pascuas, y le participo (pues me
parece que no se lo había dicho aún) que la versión del Ca-
tecismo ya està acabada y al presente sacan copia de la mis-
ma que cuando esté lista ya le mandaré a V. — Y al enco-
mendarse a sus oraciones l.b.l.m.

El de Vic.

1299. A Manuel Millet.

Vic, 18 d’abril de 1908.

Estimat: encara que fatigat d’aquests dies de Setmana
Santa i pròxim a sortir a Pastoral Visita no vull deixar de
correspondre a la seva afectuosa carta, però la qüestió que
V. proposa no es pot resoldre en una carta puix té molta
complicació. La resolució del cas de V. exigeix saber les cir¬
cumstàncies i condicions, los perills morals, que la cosa
comporta, los medis per a evitar-los, los resultats tècnics
que n'han de resultar, la classe de persones en què versa etc.
etc. etc. De consegüent jo no puc satisfer a la seva pregunta,
però no faltaran a la ciutat de Barcelona sacerdots intel·li¬
gents i discrets a qui es podrà consultar i de paraula i amb

EPISTOLARI

313

calma donar amples explicacions i després de tranquil·la de¬
liberació arribar a la conclusió justa.

De tots modos no es deixi V. enlluernar per lo encisa-
ment de les formes i cerque l’esperit que és lo que dóna vida.

I el saluda amb tot son afecte i demana a Déu que el be-
neesca

Lo Bisbe de Vic.

1300. A Anton Virgili i altres.

Vic, 18 d'abril de 1908.

A D. Anton Virgili i demés Senyors de la Comissió orga¬
nitzadora del Certamen del Rei En Jaume I.

Senyors de tota ma consideració i afecte: he rebut l’ofici
de V.V. del 15 del corrent i agraesc molt de cor la distinció
amb què voldrien honrar-me, i encara que molt fatigat d’a¬
questa setmana Santa i pròxim a sortir de Pastoral Visita
responc immediatament i en carta íntima per raons que V.V.
fàcilment comprendran. — Amant sempre en la pràctica de
la vida de situacions clares i segures a pesar dels molts de¬
sigs que tinc de complaure a V.V., quals inclinacions me són
naturalment agradables, no m’és possible acceptar lo càr¬
rec que em proposen, perquè resulta obscur i insegur lo fo¬
nament o base imprescindible per mi, i que V.V. ja coneixen.
V.V. i jo quedem més lliures amb la solució negativa. —
D’altra manera V.V. i jo quedaríem subjectes a perplexitats
i dificultats que són un embarràs que si es coneix a temps
lo millor és evitar. — I és de V.V. s.q.b.l.s.m.

Lo Bisbe de Vic.

314

JOSEP TORRAS I BAGES

1301. A ril·lm. Sr. Degà i Capítol de la Santa Església
Catedral de Vic.

Vic, 18 d'abril d 1908.

Ilmo. Sr.: tengo el gusto de invitar a V.S.I. a la reunión
que se celebrarà en este Palacio el próximo lunes, día 20, a
las cuatro y media de la tarde, al objeto de erigir en esta Diò¬
cesis la Obra del Dinero de San Pedro, de la cual ya tiene
noticia esa Ilma. Corporación. — Dios guarde a V.S.I. mu-
chos anos.

José, Obispo de Vic.

1302. A Joan Maragall.

Vic, dilluns de Pasqua 1908.

Estimat Maragall: no vull acabar les festes de Pasqua
sens escriure a V. corresponent a la seua afectuosa felicita¬
ció de Nadal. V. que encara no és vell m’escriu pel Naixement
del Fill de Déu en carn humana, jo que ja só vell me recordo
de la Resurrecció com d’un interès més íntimament personal.
La idea de la mort que naturalment se'ns ocorre més als vells
nos fa pensar en la Resurrecció. Per això, no obstant, la Re¬
surrecció és de tothom, de vells i de joves, i és la gran alegria
humana. L’ofici diví en aquest temps és com una intermina¬
ble al·leluia. Sens la resurrecció ja seríem morts en vida, i la
fe de la Resurrecció del dolcíssim Jesús sempre serà la base
i la substància de nostra sagrada religió. Sens la resurrecció
no hi ha res, però esperant en ella s'han obrat les grans vir¬
tuts dels sants i les heroïcitats dels martris.

Que aquesta gloriosa fe fecunditze les nostres ànimes men-

EPISTOLARI

315

tres som en aquest món en estat de merèixer.

Un d’aquests dies surto per a Pastoral Visita a fi de tomar
a ésser a Vic quan la dedicació del petit monument de Fol¬
gueroles a Mn. Verdaguer; V. pastor de casa seua no ha de sor¬
tir per a pasturar a les seues ovelles; que Déu li concedesca
pasturar-les per molts anys, que veja créixer a les que són pe¬
tites, que les guarde amb perpètua sanitat, que sente la suau
calor de la seua companyia i que el bon Jesús los presidesca
i que Ell, únic Salvador les salve totes com li demana son
afm. amic que els envia la seua benedicció

Lo Bisbe de Vic.

1303. A Antoni Alcover. 1

Vic, 22 d’abril de 1908.

Amic caríssim: abans de sortir a una petita excursió de
Santa Visita, vull convidar-lo a venir a Vic, amb motiu de la
dedicació d’un petit monument a mossèn Verdaguer en son
poble de Folgueroles. Serà lo dia 8 de Maig. Amb aquest ma¬
teix motiu só escrit al Sr. Bisbe de Perpinyà. M'agradaria de
poder-los tenir tots dos a casa meva. En tal cas, no espere a
pujar amb la comitiva. Vinga lo dia o los dies que V. vulga
abans, i així podrem parlar amb V. de lo qual ja m'enyoro.
Presentarà los meus respectes al seu Sr. Bisbe, i és de V. amic
i servidor en Jesús Senyor nostre

Lo Bisbe de Vic.

I. Vicari General de Mallorca.

316

JOSEP TORRAS I BAGES

1304. Als Senyors Mantenidors i Comissió del Cinquante-
nari de la Restauració dels Jocs Florals.

Vacarisses, abril de 1908.

Só rebut trobant-me en Pastoral Visita l'ofici de V.S. con¬
vidant-me a les festes dels Jocs Florals en aquest any jubilar
de la seua restauració. Amb molt gust hi assistiria puix con¬
sidero la institució dels Jocs Florals com de pública utilitat
pel nostre poble perquè aviva los sentiments fonamentals de
la nostra societat i els afina amb la influència poètica que el
Criador ha posat en la naturalesa humana per a contribuir a
mantenir en ella l’harmonia; però mon dever Pastoral m'o¬
bliga a estar lo dia de la festa en la industrial barriada de la
Bauma, sota de Montserrat, per a la dedicació d'un temple eri¬
git per a satisfer les necessitats espirituals d'aquells veïns. De
totes maneres m’unesc als qui en la Capital de Catalunya en
dit dia pagaran l'homenatge de son afecte a l'estimada Insti¬
tució i desitjo que aquesta sia per moltes generacions honor
i glòria del poble català.

Déu guarde a V.S. molts anys.

Josep, Bisbe de Vic.

1305. A Josep Dachs.

Sant Fruitós, 27 d'abril (1908).

Estimat Dr. Dachs: rebo la teua i m’alegro de que tots
los de casa estigueu bons. També nosaltres gràcies a Déu.

Veig que el bon Sr. Rector de Collsuspina se n'ha anat
al cel, i així és que haurà quedat resolta la qüestió sobre la
qual vaig escriure al Sr. Vicari gral. Respecte de l’ecònomo

EPISTOLARI

317

que s’hi quede per ara lo Vicari i després ja veurem lo que
convé fer.

Digues a la Maria que potser me veuré obligat d’anar a
Vilafranca lo dia 10. Perquè penseu ja en alguna cosa abans
d’arribar jo a Vic, perquè me diuen que hi anirà lo Sr. Car¬
denal i aleshores jo president de la comissió no puc faltar-
hi; i tal vegada no podré anar i tornar en un dia. No obs¬
tant no en parleu.

T'encloc dues cartes contestades que posaràs en sos llocs
respectius.

Memòries a tots.

Lo Bisbe de Vic.

1306. A Josep Dachs.

Vilomara, 28 (d’abril de 1908).

Estimat Dr. Dachs: envia l’adjunta carta al R. Esclas-
sans, secretari de la Comissió de monument a D. M. Milà,
de la manera que tu conegues més segura, puix jo des d’a¬
quí no sé com enviar-la.

Aquests pobles de la comarca del Llobregat correspo¬
nen molt bé a la Visita però donen fatiga, majorment ara
que trobem la preparació pels nois i noies de primera co¬
munió.

Lo diumenge a Navarcles vingueren una comissió d’in-
tegristes per a parlar dels seus projectes, los artistes Casas,
S. Rusinol i M. Utrillo i una comissió de capellans de Man¬
resa, músics, per a parlar de l'ofici funeral pels morts al
Bruc i que ells desitjaven que l’orfeó d'allà fes en combina¬
ció amb ells. — En aquest sentit de venir comissions és mi¬
llor la Guilleria.

318

JOSEP TORRAS I BAGES

Memòries a tots i disposa de ton afm.

Lo Bisbe de Vic.

1307. A Josep Dachs.

Castellet, 29 d’abril de 1908.

Estimat Dr. Dachs: és molt sensible lo que em dius de que
lo venedor de llibres protestants porta una autorització del Go¬
vernador de la Província. Desitjo que si tens medi t’assegures
bé del fet (sens que tu hi dongues publicitat a la teva informa¬
ció), puix si és cert jo me'n queixaria al Governador si ve a la
inauguració de la Iglésia de la Bauma que ara crec que hi serà.

Envia al Sr. Sanllehí los 500 duros que vaig prometre
per l’homenatge al Milà. Demana al Sr. Vicari gral. que te'ls
donga, puix encara que els vull donar de mon patrimoni fa¬
miliar, quan sia a Vic ja els refaré al fondo del Sr. Vicari
gral. Suposo hauràs rebut la carta en què te deia diguesses
a la Maria que jo hauré d'anar a Vilafranca per lo d'en Milà,
encara que hi estaré molt poc, perquè ella comence a pen¬
sar-hi. Ara veig al Correo Catalàn que també hi anirà lo Di¬
rector d’Instrucció pública.

La remesa de la cantitat sobredita fes-la amb la reserva
possible, no sia que algú pensés que jo era generós a costa
de la Diòcesis, o amb preferència a ella, puix no és així.

Lo Sr. Rector d’aquí, de Castellet, està molt i molt aixafat.

Memòries a tots los de casa i disposa de ton afm.

Lo Bisbe de Vic.

Concedides les indulgències que demanes.

EPISTOLARI

319

1308. A Josep Bisbal.

Vic, 9 de maig de 1908.

Mi querido amigo Mosén Bisbal: la Senora Viuda de Ale-
jandro Pons me pide un sacerdote que pueda celebrarle la
Santa Misa en Casademunt y dar alguna lección a sus hijos
pequenos o acompanar a su hijo mayor que ya es hombre-
cito. La remuneración es de treinta duros al mes y la ma-
nutención como la misma familia de la Senora. Como me
ha parecido que esta colocación podria convenirte, te lo es-
cribo, y me contestaràs muy pronto lo que resuelvas, y en
caso afirmativo, el dia en que podràs trasladarte a la casa
torre de Sarrià, donde al presente residen dichos senores.

Y te envia su afectuosa bendición

El Obispo de Vic.

1309. A Josep M a Salvador i Barrera, Bisbe de Madrid-
Alcalà.

Vic, 12 de maig de 1908.

Mi venerado Hermano y caro amigo: hace tres o cuatro
días he recibido una carta fechada en 1 de Abril del presen¬
te ano, en que V. y demàs Prelados que forman la Comisión
encargada de procurar en Madrid la fundación de un perió-
dico católico se sirven poner en mi conocimiento las gestio¬
nes al objeto practicadas y solicitan contribuya al coste de
los gastos y capital que naturalmente exige una empresa de
la naturaleza de lo que se trata. Creo que un gran periódico
católico en Madrid es una necesidad espiritual de primer or-
den, y que los Prelados designados para procurar la funda-

320

JOSEP TORRAS I BAGES

ción del mismo tienen excelentísimas condiciones para lle-
nar este cometido; pero como me parece prever las dificul¬
tades y obstàculos que han de vencerse, aunque desde luego
prometo a V. mi cooperación econòmica dentro de los limi¬
tes que permite esta modesta Diòcesis, llena de necesidades
eclesiàsticas, desearía de la amabilidad de V. se sirviese co-
municarme quien ha de ser el director del periódico, la co¬
lumna que lo sostenga y de solidez y caràcter, si ha de figu¬
rar como órgano del Episcopado, que ya me parece no ha
de ser así, por las muchas objeciones que a ésto pueden ha-
cerse, y si al parecer de V.V. podrà contarse con una sus-
cripción suficiente para el sostenimiento del periódico.

Y digo esto último, porque me parece que en Cataluna
puede contarse poco. Tiene este país muchos periódicos bue-
nos y malos, que naturalmente interesan màs a los lectores
que los periódicos que vienen de fuera, y hasta por nuestra
parte, en el interès catóíico debemos proteger a los periódi¬
cos buenos que prestan un servicio de mayor eficacia por lo
mismo que son màs particularistas.

Repito, no obstante, que estoy íntimamente convencido
de la necesidad imperiosa de un gran periódico catóíico en
Madrid, y estoy dispuesto a contribuir en mis modestas fuer-
zas al sostenimiento del mismo.

Sólo canso a V. que tiene tantas y tantas cosas que ha-
cer, para tener previamente una idea aproximada de las po-
sibilidades que existen de que podrà satisfacerse la gran ne¬
cesidad en esta nuestra Espana, en donde la tradición polí¬
tica hoy dividida en distintos matices, dificulta la acción re¬
ligiosa en la sociedad y en los hombres actuales que van
acentuàndose en la faz moderna de la vida.

Y al saludarle con el mayor afecto su amigo y hermano

l.b.l.m.

El Obispo de Vic.

EPISTOLARI

321

1310. A ril·lm. Sr. Degà i Capítol de la Santa Església
Catedral de Vic.

Vic, 13 de maig de 1908.

Ilmo. Sr.: conformàndonos con la propuesta que Nos ha
presentado el Tribunal constituído para censurar los ejerci-
cios literarios practicados por los opositores al beneficio va-
cante en esta Santa Iglesia Catedral Basílica, nombramos
para el referido beneficio, con cargo de ejercer de Auxiliar
en la Secretaria de la Diòcesis, a Don Ramón Casadevall,
que ocupa el primer lugar de la referida propuesta, y es ade-
màs sacerdote de buenas condiciones, de virtud y de caràc¬
ter y de distinguidos méritos en la carrera eclesiàstica. —
Lo que participamos a V.S.I. para los efectos oportunos. —
Dios guarde a V.S.I. muchos anos.

José, Obispo de Vic.

1311. A Emili Pascual. 1

Vic, 17 de maig de 1908.

Estimat Emili: moltes mercès de les Bruquetanes, que ex¬
halen sentiments sans i suaus com les herbes de Montser¬
rat. Só donat lo volum a la Biblioteca Episcopal, que és més
dLiradera que una biblioteca, personal. Escriviu sempre en
favor de Déu i de la Pàtria. — La literatura rural és la ver-
dadera literatura; no hi ha més sublim poesia que la que
llença la natura per manament del seu diví Criador. — De¬
sitjo, doncs, que sigau escriptor de la llar pairal, i vos enve¬
jo. — Vostre amic i cosí

Lo Bisbe de Vic.

1. Del Bruc.

322

JOSEP TORRAS I BAGES

1312. A Josep Salvany.

Vic, 25 de maig de 1908.

Estimat: al rebre avui la seva carta ja tenia notícia de la
mort de la seva Esposa, Dolores Segarra, de manera que
aquest matí ja só ofert la Santa Missa per lo etern repòs de
la difunta. Que al cel sia. Ha sortit d'aquest món después
d'una vida cristiana i havent rebut los Sants Sagraments,
lo qual és garantia de que lo nostre misericordiós Redemp¬
tor Jesús l’haurà acollida com a filla seva en la glòria del cel.

Comprenent la tristesa de que V. ha d'estar posseït, a pe¬
sar de la molta feina que tinc li escric aquestes quatre rat¬
lles de pèsam.

No vulga entristir-se massa i espere en Déu que mai de¬
sempara a l’home i té medis de compensar les majors tri¬
bulacions de la vida. Encomane los seus fillets a la Verge
Maria per a que els faça de mare i Ella cuidarà de que V.
los donga aquella bona educació cristiana que és necessària
per a que surten uns bons fills que sien després lo auxili i
lo consol del seu Pare.

I a l'enviar-li lo seu pèsam lo saluda amb molt d'afecte

Lo Bisbe de Vic.

1313. A l'Il·ltre. Senyor President de la Junta Organitza¬
dora de l’Assemblea de la Bona Premsa de Saragossa.

Vic, 29 de maig de 1908.

Muy Senor mío y de todo mi aprecio: con gusto corres-
pondo a la excitación de V.S. pidiéndome bendiga la próxi-

EPISTOLARI

323

ma Asamblea de la Buena Prensa que va a celebrarse en Za-
ragoza. Instrumento de difusión de ideas y de principios, es
la prensa un medio con que debe contar la Iglesia que tiene
por misión divina la propagación de los principios de sal-
vación eterna; y estando hoy una parte de la prensa en ma-
nos de los enemigos de la fe, es claro que los católicos de-
ben esforzarse para que la prensa buena vaya desarrollàn-
dose y ensanchando y profundizando su acción en la So¬
ciedad, contribuyendo a encaminar a los hombres, orien-
tàndoles hacia aquella luz que dimana de la Sabiduría
divina encarnada, que es Jesucristo, nuestro divino Re-
dentor.

Que El bendiga la pròxima Asamblea,

De V.S. servidor en Jesús, Senor nuestro.

El Obispo de Vic.

1314. A Lluís Millet.

Vic, 30 de maig de 1908.

Estimat Lluís: en la conformitat que V. diu, això és, a
1 objecte de que se cante una missa de cant gregorià i a fi
de mostrar al poble quan hermós fóra que els fidels cantes-
sen los divins oficis, no tinc inconvenient de què lo chor de
l'Orfeó cante amb totes ses seccions posant-se al capdamunt
de la Iglésia, prop del presbiteri, a un costat noies i nois i a
l'altre los hòmens.

Es molt de desitjar que els fidels canten en lo temple los
càntics i oracions litúrgiques; així se practicà des dels temps
apostòlics, i així encara se fa en alguns països. Facilita l'o¬
ració i constitueix la forma solemne de l'oració pública i co-

324

JOSEP TORRAS I BAGES

muna que fa tota la Iglésia; és, de consegüent, la manera
més clàssica del culte catòlic.

De V. amic afm. en Jesús Sr. nostre

Lo Bisbe de Vic.

1315. A Francesc Raspall.

Vic, 4 de juny de 1908.

Estimat amic: espero que el dissabte pròxim, o sia pas¬
sat demà, vindràs a esperar-me a l'estació de Vic, a l’arri¬
bada del tren que surt d’aquí a la una. A la mateixa tarda,
a les sis, sortirem cap a Igualada. — Ho diràs al Sr. Nogués.
També passaràs a dir-ho al Sr. Bisbe d’Eudòxia, manifes-
tant-li al mateix temps que ja em faig càrrec que, trobant-
se a Barcelona los prínceps, que ni el Sr. Cardenal ni ell no
estaran per res, i que per lo tant no en facin de més ni de
menos. — Memòries al Sr. Nogués i als de casa seva, i dis¬
posa de ton afm.

Lo Bisbe de Vic.

Com portarem alguns bultos, val més que vingués a l’es¬
tació amb un cotxe més gran.

1316. A Florenci Riera. 1

Vic, 4 de juny de 1908.

Estimat D. Florenci: aquest matí en hora que jo estava

EPISTOLARI

325

molt ocupat ja li ha participat el meu Vicari que em veia
obligat a anar a Igualada, i ho ha fet peremptòriament per
si a V.V. los convenia saber que jo seria fora los dies del Con¬
grés agrícola, lo qual sento molt. — Com també m'ha ma¬
nifestat que V.V. havien pensat en allotjar a casa ai Sr. Di¬
rector d’Agricultura, dec dir-li que encara que jo sia fora po¬
den fer-ho. Queden aquí lo Secretari Dr. Dachs i el canonge
Corbella i de consegüent pot molt bé venir al Palau dit se¬
nyor. — I li escric aquestes quatre ratlles aviat perquè com
comprenc que aquells dies pot haver-hi dificultats per l’a¬
fluència de forasters, amb gust los prestaria a V.V. de la
cambra agrícola aquest servei puix formen una entitat que
es dedica al bé general del país. — I al saludar-los a V.V. los
envia la seva benedicció més afectuosa

Lo Bisbe de Vic.

1. President de la Cambra Agrícola de Vic.

1317.

Vic, 11 de (juny ?) de 1908.

En cuanto a Nos toca y por el tiempo de un ano faculta-
mos a las Hermanas Oblatas del Santísimo Redentor esta-
blecidas en la parròquia de San Gervasio de Barcelona para
recoger limosnas en esta Nuestra Diòcesis con destino a las
necesidades de su Instituto, en conformidad al Decreto de
la Sagrada Congregación de Obispos y Regulares de fecha
27 de marzo de 1896, y las recomendamos a la caridad de
Nuestros súbditos, a quienes concedemos cuarenta dias de
indulgència por cada limosna que dieren para dicho objeto.

326

JOSEP TORRAS I BAGES

Dadas en Vic a los once días de (j...) de mil nuevecientos
ocho.

José, Obispo de Vic.

1318. A Antoni Rubió i Lluch.

Vic, 16 de juny de 1908.

Sr. Dn. Antoni Rubió i Lluch.

Amic caríssim: moltes mercès per lo Discurs de l’Acadè¬
mia sobre l'Acròpolis d'Atenes. en la dominació catalana. És
un tribut a la nostra història que V. devia i ha pagat esplèn¬
didament amb los únics cabals que existeixen.

Déu li donga vida i salut per a continuar treballant; però
no faça més de lo que li permete lo seu estat. — ï al salu¬
dar-lo li envia sa benedicció més afectuosa a V. a la seva Es¬
posa i als seus fills, son afm.

Lo Bisbe de Vic.

1319. A l’Arxipreste de Santa Coloma de Queralt.

Vic, 19 de juny de 1908.

Rt. Sr. Arxipreste de Santa Coloma de Queralt.

Estimat Sr. Arxipreste: l’altre dia vingué lo seu Vicari
Dr. Roca i portà los Estatuts del Sindicat i els vaig donar
una ràpida mirada. Ja li haurà dit ell que no tinc inconve¬
nient en la publicació de la fulla anunci que portà. Encara

EPISTOLARI

327

que vaig mirar dits Estatuts molt lleugerament me semblà
que podia portar dificultats l'obligació d'ésser del Centre ca¬
tòlic per a ésser soci del Sindicat. Però suposo que V.V. hau¬
ran sospesat les ventatges i els inconvenients.

Però l'objecte d'escriure-li és per a fer-li present los perills
que té lo que els vicaris vagen pels pobles, com me digué lo
Dr. Roca, perorant pels meetings de propaganda. Aquest
llençar-se a la vida pública civil los eclesiàstics suposa sem¬
pre en aquests un equilibri, sentit pràctic i coneixement dels
hòmens que sol faltar a la joventut. Un d’aquests dies he tin¬
gut carta d’un respectable pàrroco demanant-me que li can-
viàs lo Vicari, que és d'altra banda un bon sacerdot, perquè
en aquestes obres de caràcter social, en què té alguna com¬
petència teòrica, havia dat lloc a queixes i a la formació d’una
societat contrària a la que dit Vicari havia organitzat. Crec
que valdria més que enviàs pels pobles, si és necessari, a sa¬
cerdots de més edat i pràctics. En quant al Dr. Roca convé
que no li donga massa llibertat en aquest sentit, com ja se re¬
cordarà V. que li vaig dir en una carta a l'enviar-li de Vicari.
Jo lo dia que vingué, ja el vaig predicar molt en aquest sen¬
tit, però no basten les prèdiques. Lo Papa Pio X nos recoma¬
na molt cohibir en lo clero jove l'esperit de novedats, d'inde¬
pendència i de poca submissió a l'autoritat, d’amor excessiu
a lo nou; i l’ensenyança del Papa és molt pràctica.

Desitjo molt que tinga bona salut i al saludar-lo s'enco¬
mana a les seues oracions i li envia sa benedicció

Lo Bisbe de Vic.

1320. A Fra Eugeni de Barcelona. 1

Vic, 21 de juny de 1908.

Estimat religiós: m’alegro molt de la institució catequís-

328

JOSEP TORRAS I BAGES

tica de què em parla i de l'obra moralitzadora i evangèlica
d'entretenir els nois en lo convent de V.V. Nostre Senyor Je-
sucrist, tan amic dels infants, los recompensarà la bona obra
que és sens dubte de major eficàcia que la mateixa predica-
ció que avui desgraciadament té poc auditori, fora dels ca¬
sos de solemnitats que és quan los sermons són menos pro-
fitosos. Oportunament enviaré 100 pessetes pel gasto de la
bona institució que V.V. sostenen. — I amb aquest motiu ai
saludar a eixa venerable i estimada Comunitat los envia sa
benedicció més afectuosa

Lo Bisbe de Vic.

1. Caputxí a Manresa.

1321. Al Cardenal Aguirre Arquebisbe de Burgos.

Vic, 27 de juny de 1908.

Eminentísimo Sr. Cardenal Arzobispo de Burgos.

Mi venera do Sr. Cardenal y caro Hermano: he recibido
su atenta comunicación pidiendo mi cooperación y la de mi
Diòcesis al congreso internacional Mariano que ha de cele-
brarse a últimos del próximo Septiembre en Zaragoza y que
por designación de Nuestro Santísimo Padre ha de presidir
Vuestra Eminència.

Con gusto he remitido ya a Zaragoza una valiosa colec-
ción de fotografías de los mas interesantes ejemplares de
iconografia mariana existentes en este Museo y continuaré
prestando mi cooperación en cuanto me sea posible al Con¬
greso internacional que va a celebrarse a mayor glòria de la
celestial Senora, honrada con cultos de afecto en todo el
mundo cristiano, pero muy especialmente en nuestra Espa-

EPISTOLARI

329

fia. Que Ella, omnipotente por gracia, como dice algun san¬
tó, con sus influjos sobrenaturales nos alcance que el próxi-
mo Congreso sea de gran eficacia para el aumento de la de-
voción que tradicionalmente profesan todos los pueblos es-
panoles a la benditísima Madre de nuestro divino Redentor.

Y con esta ocasión besa reverentemente la Sagrada Púr¬
pura de Vuestra Eminència reverendísima su amigo y her-
mano

El Obispo de Vic.

1322. A Tomàs Costa.

Vic, 3 de juliol de 1908. 1

Exmo. e Ilmo. Sr. Arzobispo de Tarragona.

Mi querido Metropolitano y caro Hermano y amigo: he
recibido también la invitación de la proyectada Acadèmia
universitària catòlica de Madrid y pienso como V. y hasta
me parece obraré como V.

Es claro que como V. indica debiera pensarse en que en
una gran parte de Diòcesis los Prelados no pueden aún pues
me encuentro en una temporada bastante ocupada. Aun
cuando el correo es bastante fiel, no obstante le estimaré
que me haga poner dos líneas por cualquiera de sus fami-
liares cuando hayan llegado a sus manos los papeles.

Dispénseme que haya tardado tanto en cumplir su en-
cargo, pues la cosa tiene sus dificultades aumentadas por el
engorro (en cuanto al catecismo mayor) de tener que reu-
nirse para el trabajo tres personas ya de sí ocupadas; pero
creí que esta forma daba màs garantías que la traducción
llevada a cabo por una sola persona. Ademàs he hecho trans-
cribir la traducción en letra de molde para mayor claridad,
quedàndome yo con un ejemplar.

330

JOSEP TORRAS I BAGES

Y ya sabe, mi respetable metropolitano y amigo, que
siempre puede disponer de su hermano q.l.b.l.m.

El de Vic.

1. A aquesta carta, l’Arquebisbe de Tarragona contestava amb una altra, da¬
tada en aquella ciutat el 5 de juliol de 1908, que deia: «Muy apreciado amigo
y Hermano: Recibida hoy la versión del Catecismo, doy a V. y traductores las
gracias. 1 También estoy muy ocupado; pero antes de tomar disposición, procu¬
raré una entrevista con el Senor Cardenal y V., para acordar lo que creamos con-
veniente en orden a la impresión. / También deseo entrevista por la última cir¬
cular de la Nunciatura. Si hemos de proceder bien, interesa que algunos de los
Hermanos de la provincià senalemos el criterio. 2 / De V. afmo. amigo, Hermano
y S. S. q. b. s. m. / El de Tarragona». Fortià Solà anotava: «1. Els traductors
han estat el Canonge Collell i el Dr. Joan Lledó, catedràtic del Seminari. Censor
ho ha estat el Canonge Lectoral, Dr. Ramon Martí. 2. Quant a aquest punt, ve¬
gi's la següent minuta que el Dr. Torras escriu en el revers de la lletra del Me¬
tropolità de Tarragona». La minuta del Dr. Torras diu: «La Unión popular no
me parece aceptable desde luego, porque es una unión puramente personal, de
éxito mayor o menor, y que, si no resulta de gran eficacia, queda siempre en un
terreno privado. / Las otras dos uniones: la econòmica y la liga política me pa¬
rece que se sitúan en una región ideal; pues como desgraciadamente no existen
asociaciones económicas de caràcter católico, no pueden unirse. Lo primero es
crear esas asociaciones, que costarà crearlas, y no se crean de una plumada. Y
respecto a las ligas políticas católicas, yo no me vería en animo de ensayarlas,
pues me temeria un chasco, como chasco se han llevado hasta ahora en todas
partes, pues han resultado mons parturiens, que hubiesen podido hacer creer
que en Espana ciudadanos católicos casi no existian. / La asociación sacerdotal
nacional, también me parece de difícil realización, y aun poco conforme con el
espiritu canónico. / Me parecería màs practico catalogar las asociaciones exis-
tentes con nombre católico, o aunque no, si no son adversas, y dirigirse a ellas,
no ahora, pidiendo sumisión', sino en ocasiones graves; pues ahora entran en sus¬
picàcia y aun resisten a una sumisión sin haber recibido ningún favor de aque-
llos que lo solicitan, y temen siempre ser objeto de un plan político».

1323. A Josep Fiter.

Vic, 14 de juliol de 1908.

Molt Senyor meu i de mon major apreci: rebo la seua ple¬
na de nobles sentiments, i agraesc les disposicions donades

EPISTOLARI

331

per V. a fi de que la bandera del Sant Cristo d'Igualada fos
guardada amb lo degut honor en l'exposició històrica per V.
dirigida.

I corresponent als seus oferiments lo saluda amb molt
d'afecte i demana a Déu Senyor nostre donga a V. ses bene¬
diccions i gràcies

Lo Bisbe de Vic.

1324. A Josep d'Abalo i Pou.

Vic, 27 de juliol de 1908.

Muy Senor mío y de mi mayor consideración: aunque sa¬
bia la falta de salud de nuestro querido Fernandito, como
le llamàbamos cuando era chico, me ha sorprendido su
muerte, que siento en el alma. Dios le tendra en su glòria,
pues desde nino había amado y servido a N.S. Jesucristo,
nuestro Salvador.

Comprendo la profunda aflicción de V.V., y no obstante
hemos de exclamar: [dichoso el querido difunto que deja a
este mundo de pecado y de tristezas sin haber contaminado
su corazón!

Les envia su pésame, y rogarà a Dios por el eterno repo¬
so de aquella alma querida y por el consuelo de sus padres
y familia, su affmo.

El Obispo de Vic.

332

JOSEP TORRAS I BAGES

1325. A Antoni Vicent, SJ.

Vic, 28 de juliol de 1908.

Mi querido amigo: he recibido la suya en la cual de nuevo
me invita a tomar parte activa en la pròxima Semana Social
que ha de reunirse en Sevilla. Posteriormente a mi negativa
anterior, fundada en la incertidumbre de la època de la pere-
grinación con motivo de la canonización del Bto. Oriol, el Se-
nor Cardenal Casanas me escribió que la canonización, por
voluntad del Papa, quedaba aplazada para la primavera del
ano próximo. De consiguiente este obstàculo ha desapareci-
do; pero antes de contestar afirmativamente, deseo saber en
qué tiempo se celebrarà la Semana Social. Estamos en el co-
razón del verano en que ya se hace mucho con el trabajo or-
dinario de la Diòcesis, estoy metido, y en el período critico,
en un concurso de cura tos, tengo anunciada una peregrina-
ción a Lourdes para Septiembre, ordenes también, etc., etc.,
y ademàs, como V. me decía de sí mismo, soy ya viejo, y nun-
ca he sido de producción fàcil, y de consiguiente, si la Sema¬
na debiese celebrarse pronto, no me vería con animo de to¬
mar parte activa en la misma, tendría que ser muy allà del
otoho.

Espero pues que me contestarà V. fijando este extremo,
y así también en caso afirmativo, que me dirà lo que debo
actuar si a la apertura o a la conclusión; y aún quiero re-
cordarle que yo no soy entusiasta ni elocuente, y por lo tan-
to poco a propósito para concursos y congresos numerosos,
en los cuales tienen màs eficacia los sentimientos que las
ideas. De consiguiente mire si se le ocurre algún otro que
tenga esta condición, y déjeme libre.

Me he interesado por la profesión de la sobrinita de V., pero
la Madre Superiora gral. aunque desea mucho complacer a V.
no se atreve a condescender, porque teme, a mi ver con razón,
que es abrir la puerta a una serie de dificultades, y ademàs dice
que ya se ha negado algunas veces a la misma petición, y pre-
cisamente con familia del mismo Castellón de la Plana.

EPISTOLARI

333

Guàrdese de los calores y encomiende a Dios a su affmo.
y amigo y servidor en Jesús Senor nuestro

El Obispo de Vic.

1326. A la Rvda. Mare Prepòsita de Religioses Filipen-
ses de Vic.

Vic, 28 de juliol de 1908.

Reverenda Madre Prepòsita de Religiosas Filipenses: re-
cibí su carta con la cantidad destinada a misas en confor-
midad con la voluntad del Rndo. Casas (q.e.p.d.) que procu¬
raré cumplir fielmente. Hizo este senor una disposición muy
pròpia de un sacerdote celoso y así contribuirà a la obra
màs excelente que puede hacer un ministro de Cristo. Dios
se lo pagarà al buen sacerdote difunto.

Encomiéndenme a Dios; y al saludaries les envia su ben-
dición màs afectuosa

El Obispo de Vic.

1327. A Joan Ricart, SJ.

Vic, 29 de juliol de 1908.

Mi querido amigo: no quiero que se pase la pròxima fies-
ta del glorioso San Ignacio de Loyola sin enviar mi afectuo¬
sa felicitación a la fervorosa Comunidad que habita la Cue-
va santificada por las oraciones, por las penitencias y por la

334

JOSEP TORRAS I BAGES

sublime contemplación de las cosas divinas del Fundador
de la Companía de Jesús.

En esa Cueva abrió San Ignacio una fuente de piedad y
de amor de Dios que va fertilizando la Iglesia de Jesucristo
y derrama sus aguas fecundantes has ta las mas remotas re-
giones del orbe, pues es como el cenàculo donde van a reci-
bir la abundancia del Espíritu los hijos de la Companía
destinados a los ministerios evangélicos, y donde van
también a templar sus almas los sacerdotes seculares
que en nuestras diòcesis sostienen el espíritu cristiano
de los pueblos.

Que el glorioso Fundador interceda delante de Dios, cuyo
reino en la tierra trabajó tanto en propagar, y alcance a esa
querida Comunidad y a toda la Companía las bendiciones
de paz, de santidad y de celo para continuar en la Iglesia de
Dios por muchos siglos la propagación del Evangelio, que
es nuestro único camino de salvación.

Y al saludar a V.R. y a toda la Comunidad en tan dulce
circunstancia les envia su bendición màs afectuosa

El Obispo de Vic.

1328. Al Nunci Apostòlic de Madrid.

Vic, 3 d'agost de 1908.

Al Excmo. Sr. Nuncio Apostólico en Madrid.

Senor y Hermano mío: he tardado algo en contestar a la
circular de V.E. remitiendo, por conducto del Metropolita-
no, Bases y Nonnas etc., y Agremiación sacerdotal nacional ,
porque no se me presentaba obvia la respuesta. Voy pues a
dàrsela con aquella sinceridad que debemos tener en la Igle-
sia de Dios.

EPISTOLARI

335

Entíendo que màs importa crear instituciones y organis-
mos que adapten nuestra vida religiosa a las necesidades
del tiempo actual, que no escribir leyes y reglamentos de
instituciones que aún no existen, y que cuesta trabajo hacer
viables. Ademàs en los países de Espana que yo conozco, y
aun quizàs en toda Espana, toda institución que se les man-
da hecha y elaborada, suscita recelós y contradicciones de
orden político. De aquí es que hasta ahora todos esos cona-
tos han acabado en resultados nulos como sabe perfecta-
mente V.E.

Por esto, amante de la augusta autoridad de la Silla
Apostòlica, no me atrevo a decir que sea oportuno gastar su
nombre y su autoridad divina en un caso de cuya solución
satisfactòria estoy muy dudoso.

Lo que sí me parece muy conveniente es la implantación
sin ruido, ni pompa de la Union Popular. Se trata de una
Asociación de caràcter personal que podrà dar mayor o me¬
nor resultado, pero que no suscitarà recelós ni antipa-
tías. <^No seria posible unificar la Acción Social Popular
de Barcelona con la Union Popular que se propone en Ba¬
ses y Normas y que parece la parte màs realizable del
folleto?

Me parecen muy convenientes y útiles las reglas pràcti-
cas para las elecciones políticas; pero una liga electoral yo
no me atrevería a proponerla a mis diocesanos porque ten-
go la casi seguridad de que quedaria desairado.

No sé entusiasmarme con la Agremiación sacerdotal na¬
cional. Las cosas tanto en el orden de la naturaleza como de
la gracia suelen nacer pequenas y se hacen después grandes,
y así resultan viables; ademàs me parece que esos organis-
mos extracanónicos pueden engendrar dificultades en la
vida eclesiàstica.

Tal es, Excmo. Sr., mi leal juicio, sobre los asuntos que
me propone.

Y aprovecha otra vez la ocasión para ofrecer a V.E.,
augusto representate del Obispo de los obispos, el testi-

336

JOSEP TORRAS I BAGES

monio de sumisión y afecto, su hermano y a S.S. q.b.s.m.

EI Obispo de Vic.

ASV

1329. A Tomàs Costa.

Vic, 8 d'agost de 1908.

Exmo. e Ilmo. Sr. Arzobispo de Tarragona.

Mi venerado Metropolitano y caro Hermano y amigo: he
esperado a ver si V. me decía algo respecto a la contestación
que daríamos al Sr. Nuncio en su circular remitiendo «Bases
y Normas» y temiendo que tal vez fuese desatención tardar
tanto en contestarlo lo he hecho diciéndole que respecto a la
unión popular me parecía bien pues se trata de una asocia-
ción individual, y le indico la conveniència de que se unifica¬
rà con la que en Barcelona dirige el P. Palau S.J. Respecto a
la unión econòmica y a la unión política le digo que a mi en-
tender si se proponen sufriràn fracaso, que respecto a la unión
política yo en mi Diòcesis no me atrevería a proponerla pues
tengo la convicción de que quedaria desairado. Y por consi-
guiente, le manifiesto al Sr. Nuncio que no creo conveniente
hacer intervenir el nombre y la autoridad augustos del Pon-
tífice en un asunto que yo temo no ha de resultar airoso.

Respecto a la agremiación sacerdotal nacional aún me pa-
rece peor, y así se lo manifiesto también al Sr. Nuncio, y se
lo digo a V. con la natural reserva, pues habrà quien pudiese
creerse mortificado. En cuanto a la Acadèmia universitària
catòlica he adoptado el temperamento que V. aconsejó al Her¬
mano que le consulto y en este sentido doy la contestación.

Estamos a punto de emprender una peregrinación dio¬
cesana a Lourdes que resulta mas numerosa de lo que yo
creia. Dios y la Virgen nos ayuden pues con tanta gente po¬
pular un viaje al extranjero siempre resulta dificultoso.

EPISTOLARI

337

Consérvese bueno, guàrdese de los calores y disponga
siempre de su hermano y amigo afmo. q.l.b.l.m.

El de Vic.

1330. A Josep Rafael Carreras.

Vic, 10 d’agost de 1908.

Estimat amic: vaig a respondre a la seua consulta, sobre
la conveniència de publicar a Barcelona un nou periòdic ca¬
tòlic independent de tot partit polític, i dirigit sols a formar
al costat del Papa i dels Bisbes en la defensa de la Iglésia.
Aquest pensament generós és un ideal; però lo periodisme
necessita molt posar-se en contacte amb la realitat i tenir
en compte les circumstàncies i les opinions i les passions
dels hòmens. — Lo fet en lo nostre país és que són poquís-
sims los hòmens catòlics que no tinguen lo cor posat en al¬
gun partit o tendència política. Afortunadament, cada una
d’aquestes tendències polítiques (o casi totes) tenen a Bar¬
celona un periòdic catòlic, i jo crec que dades les circums¬
tàncies un periòdic sens color polític no reeixiria. — Fins
crec que fóra inconvenient, puix encara que ell no reeixís fa¬
ria mal als altres periòdics polítics catòlics, lo qual tampoc
convé, com no convé res que sia dissolvent en l’estat actual
dels ànimos tant faltats de cohesió en què un no veu aglu¬
tinants poderosos per juntar als ciutadans. — Me sembla
que de moment no hi ha res que puga suplir al statu quo.
— Tal és mon pensament que tal volta no sia acertat, però
sí sincer. — Sempre de V. afm. en lo Sagrat Cor de Jesús

Lo Bisbe de Vic.

338

JOSEP TORRAS I BAGES

1331. A Maria Torras.

Vic, 14 d’agost de 1908.

Apreciada Cosina: mentres espero als canonges que em
vinguen a cercar per a les Matines de l'Assumpció de la glo¬
riosa Verge Maria, li escric aquestes quatre ratlles per a ma-
nifestar-li mon desig de que la celestial Senyora li alcance
gràcia en aquesta vida i la felicitat eterna en l’altra.

Memòries als seus nebots i nebodes i a les fiels minyo¬
nes de V., i encomani a Déu a son cosí que li envia la bene¬
dicció més afectuosa a V. i a la seva família

Lo Bisbe de Vic.

1332. A Pere Vidal.

Vic, 16 d'agost de 1908.

Estimat Peret: sento la pedregada que ha fet malbé les
vinyes, de lo qual ja tenia notícia pel Sr. Peret Santacana.
Realment serà un mal any; però hem de fer lo que diu lo re-
franc de què a mal any dar-li passada, esperant que altre
serà bo, puix en aquest món ni el bé ni el mal són constants,
sinó que tot és variable. Desitjo que tots estigueu bons. —
Memòries a la teva muller i als teus fills, que a tots vos sa¬
luda i envia la benedicció

Lo Bisbe de Vic.

EPISTOLARI

339

1333. A Tomàs Costa.

Vic, 19 d'agost de 1908.

Exmo. e Ilmo. Sr. Arzobispo de Tarragona.

Mi venerado Metropolitano y caro Hermano y amigo: de-
seo se halle restablecido de sus dolencias veraniegas y que
disfrute buena salud. Yo gracias a Dios estoy bien, y ya lo
necesito para emprender la pròxima peregrinación a Lour¬
des que naturalmente resultarà pesada. Ha tenido éxito pero
tendra que dividirse en dos expediciones distantes la una de
la otra por exigencia de los Carriles franceses. Ha sido cosa
muy laboriosa y difícil.

También recibí la invitación para el monumento de Las
Navas y Bailén y coincidiendo con el criterio de V. les ofre-
ci cincuenta pesetas, que se han precipitado en cobrar. Casi
no hay día en que no pidan y yo estoy convencido que si no-
sotros pidiésemos no nos darían nada. Alabado sea Dios.

Con respecto al Catecismo yo creo que quizàs lo màs
practico fuera que se hiciera una edición catalana del Cate¬
cismo completo que ya forma un volumen regular y así re¬
sultaria màs económico para las Diòcesis, y después cada
una de éstas podria reproducir el catecismo menor o en ca-
talàn solo o catalàn y castellano según la conveniència de
los respectivos obispados. Que el catecismo pequeno des¬
pués de la edición típica lo imprima cada diòcesis me pare-
ce tiene varias ventajas, hasta la econòmica de quedarse la
propiedad la respectiva curia.

De todas maneras me parece que antes de proceder a la
impresión conviene que V. haga revisar la traducción hecha
aquí por màs que creo o presumo que no la hicieron mal.

Suyo, amigo y servidor

El de Vic.

340

JOSEP TORRAS í BAGES

1334. Al Cardenal Vives i Tutó.

Vic, 21 d'agost de 1908.

Al Eminentísimo Sr. Cardenal Vives.

Eminentísimo Senor: voy a contestar a la suya, en que
por elevado encargo me pide que con muy clara, muy explí¬
cita y muy franca libertad le informe de lo que pasa en Ca-
taluna, que es decir Barcelona, sobre la Solidaridad en sus
relaciones eclesiàsticas.

Debo hacer la prèvia advertència de que yo, aunque he
tenido y tengo mi parte en el catalanismo, me he abstenido
constantemente de la política activa, por creer que la in¬
fluencia del sacerdote en este terreno se ejerce con màs efi¬
càcia y menos exposición, si no se mueve del tono doctri¬
nal. Advierto ademàs que vivo fuera de Barcelona hace ya
nueve anos, consagrado a mi ministerio, lejos de consiguien-
te del foco de actividad y por lo tanto mi informe no puede
tener màs valor que el de mis impresiones personales, sin
que pueda alegar hechos concretos, o sólo muy pocos.

Y ahora voy a contestar a las preguntas que concreta-
mente me hace Vuestra Eminència.

l a La influencia de Sardà i Salvany y de sus amigos con
relación a la derecha solidaria perjudica a ésta; porque la
gente timorata, a la cual se habla en nombre de la religión,
entra en sospechas de la referida derecha, y cree que va por
caminos perniciosos.

2 a A mi entender, la Curia de Barcelona màs es movida que
motora en estas cuestiones, así a lo menos lo creen por allà.

3 a Respecto a coacción moral de algunos del Clero y aun
de la Curia sobre católicos solidarios, creo ha existido, vién-
dose casi obligado algún hombre político importante a com-
parecer ante una junta de seglares y sacerdotes a dar cuen-
ta de su proceder y de sus actos y propósitos, siendo el po¬
lítico que se veia en este caso de criterio superior, según el
común juicio, al de aquellos que le examinaban.

EPISTOLARI

341

4 a Creo que la derecha solidaria, con el movimiento de con-
junción, a lo menos parcialmente, que ahora signe con res¬
pecto al criterio gobernativo del Sr. Maura, debe ser ayuda-
da; que a veces tiene condescendencias excesivas con elemen-
tos menos sanos, con los cuales ha de contar como apoyo po-
lítico, por lo cual fuera conveniente pudiere contar con ma-
yor suma de elementos católicos, que al prestarle fuerza po¬
lítica, le pondrían en situación de afirmarse mas en el buen
terreno, y podria mostrarse mas decidida en la dirección de¬
recha. En cuanto a lo que debería evitarse, por parte de al-
gunos católicos, es la conducta agresiva, por su naturaleza di-
solvente, y el dar patentes de catolicismo y heterodòxia.

5 a En cuanto a lo que se pregunta en este punto, creo que
en el orden practico e inmediato, lo que mas conviene para
que la referida derecha no quede mermada, es que en las di-
ferentes elecciones que han de verificarse no se presente una
candidatura enfrente de la que presente la derecha; pues pa-
rece que ha existido o existe el propósito de confeccionar
una candidatura que represente a los católicos de referen-
cia, lo cual daria lugar a gran confusión, y los que se pre-
sentasen como católicos quedarian con un número insigni-
ficante de votos, que restarian de la derecha. Y Barcelona,
sin esta derecha, quedaria en manos de la demagògia. Lu-
chando las dos fracciones separadamente, resultaria la de¬
recha muy mermada, y esos católicos en representación qui-
zàs nula.

Me olvidaba de contestar a su pregunta respecto a si
hubo amenazas al alcalde; y debo decir que realmente, fue
llamado, para imponerle la conducta. Así creo recordar que
se me dijo por la misma autoridad que la impuso.

Como Vuestra Eminència estoy convencido de la necesi-
dad de conservar esta derecha política, que es indudable tie¬
ne hombres de talento, quizàs los únicos que lo han demos-
trado en nuestro país, digo talento político, pues han sabi-
do interesar al pueblo en el buen gobierno de la sociedad,
cosa que hacía muchísimo tiempo no se había visto; y el in-

342

JOSEP TORRAS I BAGES

terés que el pueblo toma en el gobierno siempre es un obs-
tàculo al gobierno despótico de las sectas.

Y contestadas según mi leal saber y entender las pregun-
tas que V.E. me hace, sólo le resta encomendarse a sus ora-
ciones y besarle la Sagrada Púrpura su afino, servidor en
Cristo

José, Obispo de Vic.

1335. A Gabriel Borràs i Castells. 5

Vic, 8 de setembre de 1908.

Estimat amic: vaig rebre la seva estimada carta i les
al·legacions sobre incompliment d'obligacions per part del
beneficiat de les Quaranta Hores. Sento les amargures que
a Vostè li ocasiona aquest assumpto, com també les infor¬
malitats de què Vostè es queixa; i a l’objecte de corregir lo
que corregir-se degui, entrego els documents al Provisor, qui
s'ocuparà sèriament del cas. — I Vostè procuri tranquil·lit¬
zar-se; se procurarà rectificar la cosa, i pensi que Vostè lo
principal ja ho té guanyat, que és el mèrit davant de Déu,
que el té adquirit amb el mer fet de la seva generositat en¬
vers el cuito del Santíssim Sagrament. — Moltes memòries
a la seva senyora Esposa, i ja sap que sempre l’aprecia, en¬
viant a tota la seva casa la benedicció

Lo Bisbe de Vic.

I. D’Igualada.

EPISTOLARI

343

1336. Al President de la Diputació Provincial de Barce¬
lona.

(Vic), 9 de setembre de 1908. 1

Por el presente autorizamos al presbítero Dn. José Gudiol
conservador de este Museo arqueológico episcopal de Vic para
cobrar las dos mil quinientas pesetas que la Exma. Corpora-
ción de su digno cargo por acuerdo tornado en sesión pública
de la misma resolvió conceder al referido Museo dejando la in-
versión de la cantidad al arbitrio del Obispo de la Diòcesis, se-
gún se nos comunico por el Exmo. Sr. Gobemador de la pro¬
vincià en oficio de 17 de julio del corriente ano.

Dios gue. etc.

1. El document no va signat, però és escrit de la mà de Torras i Bages. La
data, l'endreça i el «Dios gue. etc.» són escrits d'una altra mà.

1337. A Ramon Albó.

Vic, 16 de setembre de 1908.

Estimat amic: jo volia dar-li lo pèsam per la mort del
seu sogre D. Vicenç Ferrer (q.a.c.s.), i a tota la família del
respectable difunt. Déu dongui l’etem repòs a l'estimada
ànima del cristià que cregué i esperà en Jesús Sr. Nostre i
que sortí del món confortat amb els sagraments que són ga¬
rantia de salvació eterna, i a tots els seus els dongui el dolç
consol de l’esperit que cura les ferides més fondes del cor; i
que al cel tots el puguem veure.

Memòries a la seva esposa i a la família de V. i a la d'e¬
lla de part de son afm.

Lo Bisbe de Vic..

344

JOSEP TORRAS I BAGES

1338. A Josep Rafael Carreras.

Vic, 26 de setembre de 1908.

Lo Bisbe de Vic agraeix al seu bon amic D. J. Rafel Car¬
reras l’obsequi de l'interessant opúscol 1 que acaba de rebre
i del qual coneixia ja alguns fragments, a on se manifesten
les aptituds i el gust de l’Autor per les coses artístiques e his¬
tòriques, amb l’aroma de la fe cristiana i catòlica; i demana
a Déu que beneesca a l'home sempre disposat a servir a Déu
i a la Pàtria.

Carta en poder de Josep-Rafael Carreras de Nadal (Bar¬
celona).

1. Estudis biogràfichs i crítichs de catalans ilustres I Domènech Terrade-
llas compositor de la XVIII centúria. Barcelona, Impremta de Francesc X. Altés,

190S.

1339. A Leonci Soler i March.

Vic, 28 de setembre de 1908.

Estimat amic: com sempre desitjo complaure’l no cal
dir-li que tindré present lo que V. me recomana; però ja em
penso que V. sap que d 'aristòcrates com lo seu recomanat
ne tenim gran abundància per qual motiu observem un ri¬
gorós torn en dar-los càrrec de vicari.

Penso venir a no tardar a Manresa a on encara tal volta
lo trobaré a V. perquè me figuro que no anirà a Madrid fins
que el Rei haja vingut. A mig novembre me veig obligat a
anar a la Setmana social de Sevilla, ^vol venir?

I al donar moltes memòries a la seua respectable mare,

EPISTOLARI

345

als seus fillets i germans a tota la seua casa envia sa bene¬
dicció més afectuosa

Lo Bisbe de Vic.

1340. A Joaquim de J3ertran.

Vic, 30 de setembre de 1908.

Estimat Quimet: a la meva vinguda a Vic vaig trobar un
cristall i fent averiguacions sobre d’ell, m'indicaren que el
Sr. Morgades (a.c.s.) l'havia recollit per a evitar usos supers¬
ticiosos que es feien amb dit cristall anomenat de S. Valen¬
tí. Com V. indica que és de casa de V. no tinc inconvenient
en donar-li puix estic convençut de que V. no farà ús supers¬
ticiós del cristall sinó que tampoc lo deixarà a ningú per a
evitar supersticions, que són contràries a la fe catòlica com
les heretgies. Jo no só vist cap autèntica de dit objecte, ni
té cap caràcter que el puga fer suposar una relíquia i de con¬
següent l’aplicació d'ell a fins sobrenaturals, constitueix una
verdadera superstició que jo he de procurar extirpar. Però
com a V. lo tinc per home de criteri catòlic, quan vaja jo a
Manresa o abans si V. lo vol recollir, aquí li faré entregar.
Si Déu vol jo aniré a Manresa la setmana entrant. Moltes
memòries a la seva Esposa i que Déu beneesca als presents
i venidors de sa casa com los beneeix

Lo Bisbe de Vic.

A fi de no recaure en lo abús que sembla que es feia del
cristall V. procurarà tenir-lo secret per a que no li demanin.

346

JOSEP TORRAS I BAGES

1341. A Tomàs Costa.

Vic, 2 d’octubre de 1908.

Exmo. e Ilmo. Sr. Arzobispo de Tarragona.

Mi querido y venera do Senor Arzobispo: antes que salga
de Vic para ir algunos días a Manresa le acuso recibo de su
muy grata y de las observaciones que en pliego aparte ad-
juntaba sobre la traducción del Catecismo italiano.

Creo que algunas de ellas son atendibles como por ejemplo
la de la manera de hablar del llamado matrimonio civil, creo
que otras son incorreciones tal vez de los copistas, y en cuanto
a las que se refieren al lenguaje o a construcción gramatical me
parecen preferibles en general las formas de la traducción que
las que proponen las observaciones. De todas maneras como és-
tas no se refieren màs que a cosas muy secundarias y de poca
trascendencia, me parece que cuando llegue la ocasión de im-
primirse bastarà encargar la corrección de pruebas a un hom-
bre inteligente haciéndole antes alguna indicación.

Yo he dado a leer este catecismo, después de traducido,
a algunos pàrrocos y pienso aún hacerlo con otros, y les he
preguntado el parecer acerca de cual catecismo creen pre-
ferente y en gral. se inclinan todos en favor del que tene-
mos. Y se lo he preguntado a los pàrrocos porque su crite¬
ri o me parece preferible al de otros eclesiàsticos que han for-
mado atmosfera y que aun cuando son ilustrados y piado-
sos no estàn en tan continuo roce con el pueblo.

En lo que estamos todos de acuerdo es en uniformar el
catecismo catalàn y en el inconveniente de éste que en va-
rias preguntas el nino sólo responde con un sí o un no, al
paso que el italiano en la respuesta incluye la explicación.

Y digo el catecismo italiano y no el del Papa como gene-
ralmente se le llama, porque no es del papa, sino que Pío X
no satisfecho sin duda del catecismo de Roma mandó exa¬
minar los catecismos italianos y a la comisión nombrada le
pareció preferible el del Norte de Italia.

EPISTOLARI

347

A mí me parece que aquí lo procedente fuera nombrar
una comisión que tomando por base el catecismo italiano
modificado por el catalàn (que en gral. me parece que los
de las distintas diòcesis no difieren en mucho) formase un
solo texto de catecismo en lengua catalana que como fruto
de una selección podria resultar excelente y adecuado al
pueblo.

Me he extendido en estas consideraciones porque tengo
el asunto por muy importante y por la confianza que V. me
inspira. ~

tNo podria este tema ser matèria de una conferencia
episcopal de la Tarraconense?

Siempre muy suyo

El de Vic.

1342. A Manuel Raventós.

Manresa, 8 d'octubre de 1908.

Estimat amic: acabo de veure en un periòdic la mort del
seu fill i no vull passar sens enviar-li lo pèsam.

Los nostres avis deien: feliç l’arbre de què Déu ne vol lo
fruit. Déu ha volgut lo fill de V. i V. li deu cedir i el Pare
celestial li darà a V. aquell consol íntim que cura les ferides
més doloroses.

I a V. i a tota la seva família envia la benedicció més afec¬
tuosa

Lo Bisbe de Vic.

348

JOSEP TORRAS I BAGES

1343. A Vicenta March. 1

Manresa, 8 d'octubre de 1908.

Estimada D a Vicenta: ja que no la puc saludar de parau¬
la la saludo per medi d'aquesta carta.

Que la vida pagesa que està fent en aquest bonic temps
de la verema li donga forces i salut per a continuar treba¬
llant pel bé de la seua família i pel pròxim i en les seues ora¬
cions, en los seus rosaris d'Octubre, li demana una partici¬
pació a l'enviar la benedicció a tota la casa de V.

Lo Bisbe de Vic.

1. Vídua de Soler.

1344. Al Molt Reverend P. Provincial dels Caputxins de
Catalunya.

Vic, 14 d'octubre de 1908.

Estimat amic: m’han parlat aquí a Vic d'alguns sermons
del P. Berbens predicats en la novena de N a Sra. del Rosari
com impropis per la matèria de què parlava sobre dels tem¬
peraments humans i per la manera com ho tractava pura¬
ment naturalista sens referència, sembla, ni al pecat origi¬
nal, ni a consideracions d’ordre sobrenatural per a espiri-
tualitzar als senzills creients.

V.R. recordarà perfectament la circular als Bisbes d’Itàlia
sobre la predicació evangèlica donada per Lleó XIII; i ademés
avui convé parlar amb molta cautela perquè no sembli que
no cooperem a les ensenyances de N.S. Pare Pio X.

Li fa aquestes indicacions per si V.R. creu com a Prelat

EPISTOLARI

349

que puguen convenir-li, son afm. que a ses oracions s'enco¬
mana

Lo Bisbe de Vic.

1345. A Joan Llimona.

Vic, 17 d'octubre de 1908.

Lo Bisbe de Vic envia la més afectuosa felicitació al Cír-
col artístic de Sant Lluc en lo dia de sa festa patronal i pre¬
ga al gloriós Evangelista i tradicional patró dels pintors pro-
tegesca amb ses pregàries davant de Déu a la benemèrita
institució que ja té la seua història digna, i per a que la So¬
birana Bellesa omple de sa llum consoladora l’esperit de tots
los artistes de l’estimat i inoblidable Círcol.

1346. A Ramón Girón.

Vic, 19 d’octubre de 1908.

Muy Senor mío y de mi mayor consideración: he recibi-
do el ejemplar de su magnífica obra «Vida gràfica de N.S.
Jesucristo» que V. se ha servido remitirme y le quedo agra-
decido al obsequio.

La publicación de esta obra significa el homenaje de las
artes a la Sagrada y divina Persona de Nuestro Redentor, y
como las artes gràficas tienen el privilegio de dar mayor pe-
netrabilidad a las ideas, la obra de V. resulta un bien artís-
tico y un bien espiritual.

350

JOSEP TORRAS I BAGES

Que Dios premie su generoso esfuerzo y reciba la màs
cordial enhorabuena de su afmo.

El Obispo de Vic.

1347. A la Rvda. Superiora de les Religioses de la Pre¬
sentació de Les Corts.

Vic, 22 d’octubre de 1908.

Apreciada Madre Elena: Don Manuel Guasch le entrega-
rà a V. un pedazo de la ropa que sirvió para hacer las col-
gaduras de los balcones de este palacio. Ahora conviene
completarlas pues no había para todos los balcones de la
Casa; al menos que al venir el Rey, que se hospedarà aquí,
que haya para los balcones de primer piso. Con la ropa le
entregaràn una nota con las medidas y demàs conveniente
y deben V.V. trabajarlo lo màs pronto posible.

Se encomienda a las oraciones de esa muy amada Comu-
nidad y les envia su bendición

El Obispo de Vic.

Conviene, pues, que a no tardar pase V. por casa de D.
Manuel Guasch.

1348. A Leonci Soler i March.

Vic, 26 d’octubre de 1908.

Estimat amic: fora ja de Manresa, me sembla, vaig sa-

EPISTOLARI

351

ber que V. havia estat malalt, i després per la carta de la
seua respectable Senyora Mare só sabut que ja estava bé.
Que Déu li conserve la salut per molts anys per bé de la seua
família, de la seua ciutat i de la nostra terra.

Tinc anunciada la visita de S.M. lo Rei a Vic, i ahir m’es¬
crigué lo diputat Bertran que també aniria a Ripoll. Seria
bo que el temps se serenàs, puix avui aquí ha nevat, i més
amunt encara més, i amb fred les expedicions són menos
agradables.

Li encarrego que repose, i me figuro que la darrera in¬
disposició lo farà un xic més avar de si mateix, és a dir que
posarà mida a la seua bondat, sempre disposada a servir a
tothom fins en detriment de la pròpia salut.

I a V. i a la seua respectable Mare, tendres fills i estimats
germans i a tota la seua Casa envia la benedicció

Lo Bisbe de Vic.

1349. Al President de l'Acadèmia de la Joventut Catòli¬
ca de Barcelona.

Vic, 8 de novembre de 1908.

He recibido el oficio de V.S. en que se sirve invitarme a
la sesión necrològica que esa Acadèmia que V.S. dignamen-
te preside va a dedicar a la memòria del insigne cardenal,
el Eminentísimo Sr. Dr. Salvador Casanas, Obispo que fué
de Barcelona; debiendo manifestar a V.S. que no me serà po-
sible asistir a la misma por tener que partir uno de los próxi-
mos dias para actuar el día 15 próximo en la primera se¬
sión de la Semana Social que va a celebrarse en Sevilla.

Pero si no me es posible tomar parte en la referida se¬
sión necrològica aprovecho la presente ocasión para pagar

352

JOSEP TORRAS I BAGES

otra vez el tributo de admiración, respeto y amor al ilustre
sacerdote que mereció por sus virtudes excelsas, por su emi-
nente ciència eclesiàstica, por su celo ardiente, y suavísimo,
por su dulcísimo espíritu evangélico, por su piedad acendra-
da, por el atractivo aroma que su corazón despedía edifi-
cando al prójimo, ser elevado a la dignidad mas eminente
que existe en la Iglesia catòlica, colocado dignamente al
lado de los dos Romanos Pontífices, el glorioso León XIII de
inmortal memòria y el excelso Pío X gran reformador de la
sagrada litúrgia y del derecho de la Iglesia y fomentador de
gran eficacia de la vida espiritual del pueblo cristiano.

Al lado de los dos insignes Pontífices resplandece nues-
tro querido y llorado Sr. Cardenal, y por ésto yo no puedo
menos que enviar un aplauso y una afectuosa adhesión a la
Acadèmia que se propone honrar la memòria de tan insigne
hijo de la ciudad de Barcelona y Pontífice glorioso de esa
Iglesia.

Dios guarde a V.S.

El Obispo de Vic.

1350. A l'Arxipreste d'Igualada.

Sevilla, 17 de novembre de 1908.

Estimat Sr. Arxipreste: rebo la seva a Sevilla i en vista
d’ella li manifesto la necessitat de que vostè procuri recollir
una col·lecció de Vlgualadino, almenys d'aquest any, i si no
pot tot, el major nombre possible, perquè jo pugui sotmetre
el periòdic a una comissió de teòlegs, números saltats no
convindria.

Vostè els remetrà a Vic, on jo aniré de seguit que sigui
acabada la «Setmana social de Sevilla».

EPISTOLARI

353

I en encomanar-se a les seves oracions li envia la bene¬
dicció

El Bisbe de Vic.

1351. A Tomàs Costa.

Vic, 2 de desembre de 1908.

Exmo. e Ilmo. Sr. Arzobispo de Tarragona.

Mi querido y respetable Metropolitano: le agradezco la
felicitación que me dirige por mi discurso en la Semana So¬
cial de Sevilla. En esta ciudad oí ya hablar del nuevo plan
de las Universidades pontificias a que se refiere V. en la
suya, y ya allà manifesté en conversación íntima a algun
Prelado que me parecía inoportuno disminuir los estudiós
teológicos en unos tiempos cuyos errores provienen de la li-
gereza con que se estudia la teologia en muchos países ex-
tranjeros, así como yo atribuyo a los anos que aquí consa¬
gra el clero a dicho estudio la permanència universal del es¬
piri tu ortodoxo.

Y deseàndole un buen invierno y un santo Adviento le sa¬
luda muy afectuosamente su hermano y amigo

El de Vic.

1352. Al Nunci Apostòlic a Madrid.

Vic, 2 de desembre de 1908.
Exmo. e Ilmo. Sr. Nuncio Apostólico en Madrid.

354

JOSEP TORRAS I BAGES

Mi venerado Sr. Nuncio: la amabilidad con que V.E. me
habló días atràs en Madrid de la provisión de la Sede de Bar¬
celona, y las indicaciones íntimas que me hizo, parece me
autorizan a dirigirle la presente para anadir a las razones
que le expuse acerca de los inconvenientes y dificultades que
mi humilde persona ofrecía para llenar aquel difícil cargo,
otra razón de suma trascendencia.

Anos atràs tuve un amago de diabetes, y aunque después
cesaron los síntomas, hoy han vuelto a aparecer, aunque no
de una manera gra ve. De todos modos el hecho significa que
yo no soy un hombre fuerte, y que de consiguiente seria algo
temerario tomar sobre mis espaldas un peso superior no sólo
a mis fuerzas espirituales, sino que aun también corporales.

Y si estas líneas son indiscretas, como lo fueran si se hu-
biese ya prescindido de mi, tómelo V.E. como un deseo que
me anima en favor de la buena administración de la Iglesia
de Dios.

Y es de V.E. capellàn y hermano que le besa la mano

El Obispo de Vic.

1353. A Ramon Caballeria. 1

Vic, 5 de desembre de 1908.

Queriendo evitar las dificultades e inconvenientes que
derivan de la administración de los Santuarios, encargada
a los R.R. Pàrrocos del territorio en que aquellos estan en-
clavados, Nuestros Predecesores establecieron ya en diver¬
sos Santuarios que el Capellàn Custodio de los mismos fue-
re su administrador; y deseando Nos unificar esta regla gu-
bernativa en los lugares en que ésto sea buenamente posi-
ble, por el presente, y mientras tenga V. el cargo de Cape-

EPISTOLARI

355

llàn Custodio del Santuario de Nuestra Sra. del Far, de la
Jurisdicción parroquial de San Martín Sacalm, le nombra-
mos administrador de dicho Santuario y de todas sus per-
tenencias; debiendo cuidar del cuito de la Iglesia y de la ad-
ministración de las alhajas y objetos piadosos que se expen-
den a los devotos visitantes, y ademàs procurarà también
que siempre reine el orden y la piedad en el mismo y que
la conducta de los visitantes no desdiga del caràcter religio-
so del lugar.

En virtud del cargo que le conferimos, quedan sujetos a
sus ordenes, tanto en lo espiritual como en lo temporal, los
colonos y demàs dependientes que en todo tiempo interven-
gan en el Santuario, debiendo dichos colonos y demàs de¬
pendientes estar a su obediència, y de consiguiente pudien-
do V. elegir y cambiar el personal, si lo cree oportuno.

Considerarà V. siempre al Rdo. Pàrroco como jefe supe¬
rior del Santuario, recibiéndole y tratàndole con la reveren¬
cia que se merece el Superior, y oir las observaciones que
le haga para el buen régimen de lo que se le ha encomen-
dado, y deberà cada ano rendirle cuentas de su administra-
ción.

Esperamos de su probado celo y discreción que desem-
penarà el cargo que le confiamos a entera satisfacción Nues¬
tra y a la mayor glòria de Dios y bien de la Iglesia.

José, Obispo de Vic.

1. Capellà Custodi del Far.

1354. A Tomàs Costa.

Vic, 10 de desembre de 1908.

Exmo. e Ilmo. Sr. Arzobispo de Tarragona.

356

JOSEP TORRAS I BAGES

Mi querido Metropolitano y venerado Hermano: he reci-
bido sus dos cartas, pero no contesto ahora a la que acabo
de recibir, pues requiere una reflexión, sino a la del día 6.

Yo creo que respecto a la traducción del Catecismo ita-
liano quizàs lo mas practico fuera que V. lo publicara, como
metropolitano de las Diòcesis de lengua catalana. Así se iria
enterando del mismo el clero y demàs fieles y se vería si se
formaba opinión respecto del mismo y de consiguiente se
prepararia el terreno para la resolución episcopal acerca de
la conveniència de adoptarlo para la ensenanza del Catecis¬
mo, o bien si seria oportuno tomando por base su sistema
adoptaria en todo o en parte al catecismo, o parcialmente
los catecismos, que aquí tenemos que tienen su mérito y ven-
tajas.

En cuanto a los gastos de impresión estoy dispuesto a
contribuir a ellos, pero hasta me parece que se sufragarían
con la venta del librito.

Ahora voy a contestar a una parte de su carta de hoy. No
voy a Barcelona. Dí muchas razones y expuse mis dificulta¬
des personales antes no saliera el Decreto de presentación,
y hace pocos días tuve carta del Senor Nuncio diciéndome
que había ganado el pleito, y que encomendase a Dios la
acertada provisión de Barcelona.

Su amigo y hermano q.l.b.lm.

Ei de Vic.

Respecto al Catecismo creo que en lo posible la adapta-
ción de un texto catalàn para todas las diòcesis, es decir que
se tome una resolución en toda la Provincià, que es de gran
conveniència pràctica. Un texto único, de lo contrario aún
se aumentaría la dificultad.

EPISTOLARI

357

1355. À Tomàs Costa.

Vic, 12 de desembre de 1908.

Exmo. e Ilmo. Sr. Arzobispo de Tarragona.

Mi querido Sr. Arzobispo y venerado Hermano: acce-
diendo a su ruego voy a hacerle algunas ligeras observacio-
nes sobre el proyecto de estudiós cuyo manuscrito le devuel-
vo.

En primer lugar debo decir que para mí el predominio
tradicional de la filosofia y de la teologia es aun hoy una ne-
cesidad para que el clero resulte solido. La multiplicidad de
conocimientos que para la mayor parte no resulta tal, si bien
tiene algo de brillante, expone al inconveniente de la lige-
reza y pedanteria.

El programa, tal como resulta, para los Seminarios de la
Diòcesis como la mía, seria imposible, pero ya supongo que
es para las Universidades Pontificias. Aun bajo este concep-
to creo que se pueden hacer al programa algunas observa-
ciones.

En primer lugar me parece que los tres anos de filosofia
y los seis de teologia se deberían exigir a todos los alumnos,
aun a aquellos que no aspiran a graduarse.

En la facultad de filosofia me parece una antinòmia que
simultàneamente se estudie en un mismo curso la Lògica y
ontologia y el Derecho natural y la Etica que tendrían una
colocación mas adecuada y científica después de los demàs
tratados de filosofia, fuera de la historia de la filosofia.

Respecto de ciencias físicas y matemàticas yo me con-
tentaría con que saliesen sabiendo los elementos. Las mate¬
màticas superiores y la astronomia seran dos nombres es-
critos en el Reglamento y nada mas, y en cambio robaran
tiempo al estudio de la filosofia.

Después de unos elementos de Historia natural a la psi¬
cologia e higiene yo preferiria el estudio de la antropologia,
o sea el estudio físico del hombre en relación a la psicolo-

358

JOSEP TORRAS I BAGES

gía, estudio hoy de suma necesidad para estudiar las rela¬
ciones entre el cuerpo y el alma.

Por lo que respecta a la Teologia encuentro que se da
poca importància a la Moral. Ya me figuro que es en el con-
cepto de que sus materias ya se estudiaran en la Teologia
escolàstica, pero a mi entender los dos anos últimos de la
carrera consagrados en gran parte a la moral son insusti-
tuíbles. Dan la forma pràctica del ejercicio del sagrado mi-
nisterio y nos hemos de hacer cargo de que si siempre ha ha-
bido muchos abogados y pocos jurisconsultos, es decir màs
pràcticos del derecho que filósofos del derecho, con mayor
razón en el clero siempre la mayor parte seràn pràcticos y
no sabios. Y con pràctica la Iglesia de Dios ha tenido y tie-
ne execelentes operarios, dignos de alternar con los fieles
ilustrados. Los eclesiàsticos capaces de combatir científica-
mente errores y herejías siempre seràn pocos.

En el derecho canónico yo comenzaría con el estudio del
derecho romano porque es un organismo màs científico y
completo y ademàs en cierto modo me parece que las insti-
tuciones canónicas, en sus formas legales vienen a ser como
unas variantes del derecho que la Iglesia encontró vigente
en la sociedad y ella adaptó transformàndolo al espíritu so¬
brenatural de nuestra Santa Religión. Y estas observaciones
las escribo con cierto temor porque sólo he hecho una con-
sideración ligera del proyecto.

Suyo siempre y l.b.l.m.

El de Vic,

1356. A Joan Poblet.

Vic, 15 de desembre de 1908.
Estimat Poblet: el record de V. sempre m'és agradable,

EPISTOLARI

359

fins quan l'ocasiona un motiu trist, com és la mort del Sr.
Plebà, demanant-se indulgències per als qui pregaran per a
la seva ànima. Concedeixo cinquanta dies d’indulgència als
meus diocesans en la forma que ho faci el Sr. Arquebisbe,
que és l'ordinari del respectable difunt. — I a V., amic ca-
ríssim, el saluda molt afectuosament,

El Bisbe de Vic.

1357. A Jaume Bofill i Mates.

Vic, 18 de desembre de 1908.

Sr. Dn. Jaume Bofill i Matas.

Estimat: lo Doctor Dachs m'acaba de donar lo volum de
poesia que V. ha publicat i li escric aquestes quatre ratlles
per a donar-li grans mercès pel seu obsequi.

I me só alegrat de que V. estiga treballant en la vida pràc¬
tica. Fins és útil això per la Poesia que en son grau sublim
és una gran realitat. La pràctica de la vida equilibra però
se necessita la poesia per a contrapès. Aquí a la terra tenim
necessitat de l’austeritat de la pràctica del treball i de la
dolça poesia. Al cel serà altra cosa. La visió beatifica és una
fruïció sens límit. — ^Quan lo veurem per ací dalt d’a on V.
deriva?

Que Déu lo beneesca, com li envia sa benedicció més
afectuosa

Lo Bisbe de Vic.

360

JOSEP TORRAS I BAGES

1358. A Tomàs Costa.

Desembre de 1908.

Mi venerado Metropolitano y caro amigo: el proyecto de
ley sobre caducidad y prescripción de créditos contra el Es-
tado verdaderamente parece que vulnera los intereses de la
Iglesia; de consiguiente procede representar contra la mis-
ma. No obstante a mi entender, es màs practico que se tra-
te el asunto confidencialmente, que no por medio de repre-
sentaciones escritas o en el Parlamento, con lo cual tampo-
co es fàcil que se lograse nada y ademàs se gasta la autori-
dad de la Iglesia, al ser desatendida. Me parece que fuera
útil encargar estas gestiones a persona residente en Madrid
y bien vista del Gobierno.

Y es siempre de su Metropolitano afm. s.s.q.b.s.m.

El de Vic.

1359. A Agustí Valls i Vicens.

Vic, 25 de desembre de 1908.

Estimat Agustinet: t’escric al vespre del dia de Nadal
passat en gran part en la consideració i alabança del gran
Misteri, i aquesta fetxa solament ja et farà entendre que cor-
responc als teus afectes expressats en les teves dues darre¬
res cartes, l'una me sembla rebuda a Sevilla i l'altra avui.
— No sé si encara guarniu Pessebre, de totes maneres desit¬
jo que el bon Jesús, Rei de pau i d'amor, regne sempre en
la vostra família, en la del teu difunt germà, de la qual tu
seràs un quasi-pare i en la del vostre cunyat, que em sem¬
bla que éreu com tres estats-federats pel vincle de l’afecte.

EPISTOLARI

361

Que Déu vos beneesca a tots li demana ton amic afm.

Lo Bisbe de Vic.

1360. A Joan Maragall.

Vic, 25 de desembre de 1908.

Estimat Maragall: li escric al vespre del dia de Nadal,
passat en gran part en la consideració i lloança del gran Mis¬
teri. V.V., los pares de molts fills entren d’un modo particu¬
lar dintre d’aquesta amorosa solemnitat. V.V. són auxiliars
del diví Pastor d’hòmens i pastors secundaris. — Que Jesús,
Rei de pau i d'amor, presideixi sempre a la seva família de
V. Tots los cristians nasquérem amb Ell i tots havem de sal¬
var-nos amb Ell; que Ell, doncs, visca sempre en les nostres
ànimes. — De V. amic afm.

Lo Bisbe de Vic.

1361. A Carme Montsorí.

Vic, 27 de desembre de 1908.

Apreciada Senora Priora: mucho me he alegrado de re-
cibir su carta, pues ésto significa que soporta bien los anos
a pesar de las molestias inherentes a nuestra naturaleza
cuando dejamos atràs la juventud y nos intemamos en la
vida.

Acepte V. todas las mitigaciones que le indique la Sra.
Abadesa. A su edad ya se hace mucho llevando con pacièn¬
cia el peso de los anos.

362

JOSEP TORRAS I BAGES

Que vea aún V. muchas Navidades y que al llegar la hora
de ir al Belén de la Glòria, vaya con la alegria de los Pasto¬
res a adorar al dulcísimo Salvador.

Tengo que irme a los divinos oficios y por esto se despi-
de saludàndola afectuosamente

El Obispo de Vic.

1362. A Sor Maria De Santa Cecília Coll.

Vic, 27 de desembre de 1908.

Mi apreciada Sor Cecilia: me alegro de las noticias que
me comunicas de tu tranquilidad de espíritu y paz de cora-
zón. Este es el premio de los humildes y obedientes. Procu¬
ra guardar este tesoro, no dejàndote dominar de la imagi-
nación, que te lo robaria fàcilmente. Trabaja, ora y espera,
que ésta es la vida cristiana y principalmente religiosa; y
que en tus oraciones tenga una parte tu antiguo confesor

El Obispo de Vic.

Saluda a tu buena Madre Superiora y Hermanas.

1363. A Josep Bolet.

Vic, 28 de desembre de 1908.

Estimat Dr. Bolet: la direcció que em demanes és: R. D.
Javier Clarà. Casa Asilo. Vic. — Convé que posen lo nom de

EPISTOLARI

363

fonts, perquè a la mateixa casa hi ha altre Clarà. — Sento
que tingues malalts a casa. L’altre any jo hi tenia a Mossèn
Joan (a.c.s) per aquests dies. — També desitja que tingueu
unes bones i santes festes ton afm.

Lo Bisbe de Vic.

1364. A Joan Maragall.

Vic, 29 de desembre de 1908.

Estimat Maragall: la carta de V. i la meva, escrites a una
mateixa hora del dia de Nadal, semblen dictades per una
mateix àngel, puix vénen a dir lo mateix. — M'alegro i el fe¬
licito per la dignitat patriarcal a que va a arribar aviat amb
la vinguda del dotzè fill. Aquesta corona de pare és més
il·lustre que la coronació de poeta. Si no hi ha destorb no¬
table, jo em comprometo a consagrar la seva coronació pa¬
triarcal, anant a batejar pontificalment al dotzè fill o filla
que esperem. — De V. amic afm.

Lo Bisbe de Vic.

1365. A Antoni Griera. 1

Vic, 29 de desembre de 1908.

Estimat: ja feia dies que volia escriure't i avui, rebuda
la teva del dia de Nadal, me determino a fer-ho. — Me dius
que estàs orientat i això ja és gran cosa; i sobretot l'orien-

364

JOSEP TORRAS I BAGES

tació espiritual que ha de determinar la totalitat de la vida.
Suposo que amb freqüència reps los sagraments i enviaràs
certificat de que ho fas; tu comprens que si això ho exigim
dels Seminaristes que estan en parròquies de la muntanya,
de fe i de costums pures, més s'ha d'exigir al qui viu en la
terra de Luther encara infeccionada per l’heretgia, més avui
encara que en lo temps de l'apòstata. Així mateix desitjo
que em donguis nota del teu reglament de vida espiritual.
La meditació i el rosari no t'han de faltar cap dia, com tam¬
poc la lectura d’algun llibre ascètic de què és tan rica la li¬
teratura castellana. Si per a conreuar la llengua prefereixes
fer aquesta lectura en llibre alemany, demana consell a ton
confessor. — Suposo que tu no vas a la classe de filosofia, i
ja saps que Sant Tomàs és lo nostre insuperable i perma¬
nent, i que la filosofia de Kant és lo germen de la major part
d'errors del nostre temps i especialment del modernisme
condemnat per la Iglésia. Ademés la Iglésia té disposat que
sols en casos especials, los Prelats poden permetre que els
joves aspirants al sacerdoci assisteixin a les universitats ci¬
vils per lo qual la llicència que tens per a estudiar a Alema¬
nya, sols se refereix en quant a freqüentar universitats, als
estudis filològics i de cap manera als filosòfics, teològics i
menys encara bíblics. Per lo mateix que t’estimo molt, me
fas passar alguna estona d'ànsia pels perills a què estàs ex¬
posat no solament en quant a l'ortodòxia, sinó que també a
les costums. Suposo que ja hauràs llegit la Pastoral col·lec¬
tiva de l’Espiscopat Alemany en aquest advent, dedicada a
la defensa de la puresa i naturalment que aquesta solemne
exhortació suposa uns perills grans, sobretot per la joven¬
tut. — Per això te recomano altra vegada la vida espiritual
i la freqüència de sagraments. I fes que la teva vida espiri¬
tual conservi la bella simplicitat de Sant Bartomeu del
Grau, més agradable a Déu que certes espiritualitats mo¬
dernes, pretensioses, egoistes i estèrils, que tenen més d’art
i de literatura que de doctrina revelada i ensenyada per l’Es¬
perit Sant als homes a fi d'obtenir la salvació eterna. — Bo

EPISTOLARI

365

és i necessari l’estudi de les ciències, però avui en molts és
una espècie de superstició, puix sembla que de la ciència ho
esperen tot i ella té menys forces de lo que sembla. Bonum
est confidere in Domino quam confidere in homine, diu lo
Psalm. — Hi hauria en eixa ciutat algun sacerdot o religiós
de doctrina sana i sòlida que pogués dar-te alguna conferèn¬
cia de Teologia? A quina diòcesi perteneix Halle? — Adéu
estimat fill, que la Verge Santíssima et guardi com li dema¬
na a l’enviar-te la seva benedicció paternal

Lo Bisbe de Vic.

1. Estudiant a Halle (Alemanya).

1366. A Leonci Soler i March.

Vic, 30 de desembre de 1908.

Estimat amic: al tomar de Sevilla trobí a Vic una carta de
V. en què s’oferia a venir a Sevilla, corresponent a la instància
d'afecte que jo li havia fet per a proporcionar-me lo gust de te-
nir-lo al costat en la Setmana social i a l’anada i a la tomada.
Com V. comprèn la cosa ja no es podia remediar.

De totes maneres jo li dono moltes gràcies per la seua
amabilitat; i li desitja a V. i a tots los seus, i molt particu¬
larment a la venerable Mare molts dons i gràcies a 1 enviar-
li a V. i a sa casa la benedicció més afectuosa

Lo Bisbe de Vic.

Aquesta carta és bessona.

366

JOSEP TORRAS I BAGES

1367. A Maria dels Dolors Vilaclara.

Vic, 30 de desembre de 1908.

Comprenc lo que em diu que ha sentit la mort de l'Emi-
nentíssim Sr. Cardenal Casanas, antic director espiritual de
V. Tots lo trobem a faltar. La seva vitut, intel·ligència i
dolçura feien que un sempre li parlés amb confiança i sortís
satisfet de la seva conversa. Però si a la terra hi tinguéssem
aquells que nosaltres voldríem tenir-hi, la terra ja no fóra
terra, i no enyoraríem lo cel.

L'havem de desitjar lo cel. Que el dolcíssim Jesús, que
aquests dies adoram en lo Pessebre, nos facilite lo camí i
ens obri les portes.

I s’encomana a les seves oracions i li envia la benedicció
son affm.

Lo Bisbe de Vic.

1368.

(sense data) (1908). 1

Habiendo el R. D. Francisco Verdaguer, beneficiado del
antiguo personal de esta Santa Iglesia, elevado preces a Su
Santidad pidiendo dispensa del servicio coral por varias
causas y razones que alega, hemos recibido una comunica-
ción del Eminentísimo Senor Cardenal Prefecto de la Sagra¬
da Congregación del Concilio en la cual nos pide votum col-
legii beneficiatonim, sobre dichas preces.

Por lo tanto reunirà vuestra reverencia la corporación y
nos darà el informe que resulte acerca de las preces referi-
das en documento fehaciente para que podamos transmitir-

EPISTOLARI

367

lo al Eminentísimo Sr. Cardenal Prefecto según él nos pide.
V

1. El document no va signat, però és escrit de la mà de Torras i Bages.

1369.

(sense data) (1908). 1

Constàndonos la devoción que V.S. profesa al Santísimo
Sacramento y el celo que tiene por el cuito del mismo, por
el presente le nombramos individuo de la Junta que tiene a
su cargo la Oración de las Cuarenta Horas, en esta ciudad
de Vic.

1. El document no va signat, però és escrit de la mà de Torras i Bages.

1369 bis. A l'Associació Catòlica de Vilafranca del Penedès.

(gener de 1909).

Agraesc a VAssociació Catòlica de Vilafranca del Penedès
la prova d’afecte que em dóna amb lo títol de soci honoraci
de la mateixa, que V. me participa per medi d'ofici de 3 dels
corrents. Desitjo que la nova Associació tinga vida pròspera
i que sia fecunda la seua acció en l'ordre religiós i social de
la nostra estimada vila.

Déu g. &

368

JOSEP TORRAS I BAGES

1370. Al Rector de Sallent.

Vic, 11 de gener de 1909.

Mi querido Sr. Cura Pàrroco: hoy ha estado a verme, y
estuvo ya aquí en mi ausencia a Sevilla, D. Miguel Vilaseca
y Xipell, quejàndose amargamente del beneficiado de esa
Mosén N. por haberse encontrado injuriado gravemente jun-
to con una prima suya Xipell estando de visita en casa del
enfermo N. Me ha pedido con mucha instancia que yo cas-
tigase o reprendiese a lo menos al citado eclesiàstico por ha¬
berse desmandado de palabra y en ademanes violentos con¬
tra una senorita digna y cristiana. Yo confio a V. esta misi-
va pues como conozco su prudència y serenidad estoy segu-
ro de que la cumplirà V. convenientemente.

Cuando le veremos por Vic?

Ya sabe V. que siempre le es agradable ver al Rector de
Sallent a su affmo. que le saluda y bendice

El Obispo de Vic.

1371. A Tomàs Costa.

Gener de 1909.

Mi venerado Metropolitano y querido Hermano: recibi-
da la circular de V.E. de fecha 13 de los corrientes acerca
de la edición en lengua catalana del Catecismo prescrito por
S.S. Pío X a las diòcesis de la provincià romana, debo ma¬
nifestar a V.E. que estoy conforme en el procedimiento que
indica para llevar a cabo dicha edición, y que me adhiero

EPISTOLARI

369

al proyecto que propone. 1 — De V.E. hermano y amigo
q.l.b.lm.

El de Vic.

1 . El projecte consisteix en concedir a una casa editorial una sola edició del lli¬
bret, per un temps determinat, i sense que li sigui adjudicada la propietat, per tal
que les diòcesis catalanes puguin veure’l detingudament, i quedin amb llibertat d a-
doptar-lo, i de fer-hi els retocs que creguin oportuns (Nota de Fortià Solà)

1372. A l'Arxipreste de Moià.

Vic, 18 de gener de 1909.

Estimat Sr. Arxipreste: amb molt goig he sabut la cons¬
titució en eixa vila de Moià d'un Sindicat Agrícola i una
caixa de manlleus i estalvis, essent aquesta institució com
una derivació de la lliga de l’arbre fruiter que amb tant
d’èxit implantà en sa vila natal un estimat i distingit artis¬
ta, aplaudit per quasi tota l’Europa. — Això significa la fe¬
cunditat del principi d’associació. Aquesta com un arbre ro¬
bust rebrota i trau nous tanys, que un dia també han d’és¬
ser arbres. L'associació és agradable a la Iglésia Catòlica que
en virtut de l'encàrrec de son diví Fundador, aspira a fer
una immensa associació de tots los indivíduos que compo¬
nen lo llinatge humà; i fomenta ïes associacions secundàries
que els hòmens de bona voluntat constitueixen per a la co¬
muna utilitat. Dintre de la Iglésia han nascut i viscut una
multitud d'associacions de tot llinatge i ella, la Iglésia, se
complau en juntar les pedres que componen l'edifici, los in¬
divíduos qui formen l’associació, per medi de la suavíssima
lliga de la caritat, que és la virtut sobirana del Cristianis¬
me, amb la qual se mitiga l'esperit de discòrdia que tan fà¬
cilment se manifesta en tota agrupació humana. — Espe-
ram que la comarca moianesa, tan interessant i estimada,

370

JOSEP TORRAS I BAGES

reportarà grans beneficis de la nova institució. La vila i la
comarca tenen per casa pairal l'esplèndida iglésia, parrò¬
quia i santuari, de Nostra Senyora de la Misericòrdia, i la
nova institució és una obra de misericòrdia, una obra d’a¬
mor, dels uns als altres entre els veïns de la comarca i de la
vila. — Per això al rebre per medi d’un distingit propietari
i altre dels organitzadors de la nova Associació la súplica
de Vostra Reverència i dels demés indivíduos de la Junta,
d’una benedicció, l’envia amb lo major afecte i demana a
Déu li concedesca vida pròspera i fecunda per al bé de la co¬
marca moianesa

Lo Bisbe de Vic.

1373. A la R. M. Priora de l’Ensenyança de Manresa.

Vic, 18 de gener de 1909.

Reverenda Madre Priora: concedo el permiso para expo-
ner el Santísimo Sacramento en las fiestas que van a cele¬
brar en honor de la Beata Madre Fundadora y concedo cin-
cuenta días de indulgència en la forma acostumbrada a los
fieles que a ellas asistan. Y deseo que ella desde el cielo in-
terceda en favor de esa querida Comunidad a fin de que se-
pan siempre vivir santamente sin contaminarse del siglo,
con el cual han de vivir en contacto y sepan infundir en las
ninas el espiritu de una sòlida vida cristiana; y al encomen-
darse a las oraciones de V.R. y de su Comunidad les envia
su bendición màs afectuosa

El Obispo de Vic.

EPISTOLARI

371

1374. A Domingo Camps. 1

Vic, 20 de gener de 1909.

Estimat Sr. Alcalde i amic: he sabut amb satisfacció que
se li havia concedit la condecoració de la Gran Creu de Car¬
les III, i com aquesta distinció no solament honra a vostè
sinó a la ciutat que vostè administra, no ha de faltar-li en
aquesta ocasió la felicitació del Prelat, que es considera hon¬
rat ell mateix en la persona de l’Alcalde de la ciutat.

I com els seus dignes companys de Municipi contri¬
bueixen al mèrit del qui els presideix, a tota la Corporació
felicita i envia sa més coral benedicció

El Bisbe de Vic.

1. Alcalde de Vic.

1375. A la Rvda. Mare Superiora de les Religioses de la
Santa Casa de Nazaret d'Aiguafreda.

21 de gener de 1909.

No me parece haya de haber dificultad en la fundación
que les proponen y V. me manifiesta. No obstante indaguen
bien las condiciones, y si éstas resultan realmente favora¬
bles, como parecen, pónganse de acuerdo con el Sr. Obispo
de Gerona en cuya jurisdicción està el pueblo, puesto que él
es quien ha de autorizar la fundación.

Encomendàndose a las fervorosas oraciones de esa Co-
munidad les envia su afectuosa bendición

El Obispo de Vic.

372

JOSEP TORRAS I BAGES

1376. A Josep Rafael Carreras.

Vic, 21 de gener de 1909.

Sr. Dn. Josep R. Carreras.

Estimat amic: realment vaig rebre la seua interessant
monografia de Domènec Juncadella i seria per descuit que
no li vaig dar les gràcies, tan merescudes com les té per la
intel·ligent actividad amb què treballa baix la llum de la
Santa Fe en lo que és d’interès al nostre país.

Jo desitjo que Déu li donga molta salut i la seua amoro¬
sa assistència per a continuar treballant contribuint així a
dar caràcter cristià a la moderna literatura, que per desgrà¬
cia tant ho necessita.

De V. en lo sacratíssim Cor de Jesús amic i servidor

Lo Bisbe de Vic.

Carta en poder de Josep-Rafael Carreras de Nadal (Bar¬
celona).

1377. A Tomàs Costa.

Vic, 23 de gener de 1909.

Exmo. e Ilmo. Sr. Arzobispo de Tarragona.

Mi querido Metropolitano y venerable Hermano: real-
mente me parece también que es mas adecuado el procedi-
miento que V. me indica ha seguido en el asunto del pro-
yecto de ley sobre caducidad de créditos. En asuntos de este
linaje creo que es mas fàcil sacar partido por la via privada
que por procedimientos ruidosos que llamen la atención,
pues el público en general no gusta de que se dé dinero a
la Iglesia, aunque sea de justicia el darlo. Así estàn los
tiempos.

EPISTOLARI

373

Suyo y l.b.l.m. su amigo y servidor

El de Vic.
T

1378. A Francesc Raspall, Pvre.

Vic, 25 de gener de 1909.

Estimat amic: vaig rebre la teva carta, i agraesc els teus
afectuosos sentiments, i desitjo que Déu te donga les seves
inestimables gràcies per a treballar en la Iglésia santa. —
Suposo que hauràs renovat les subscripcions de revistes, si
n’hi ha alguna que acabi al desembre. — Avui t'escric per a
dir-te que passis a la llibreria d'en Verdaguer, on reben les
quantitats d'una subscripció per a erigir un bust de marbre
a D. Marian Aguiló, i els dongues 25 pessetes, com a subs¬
cripció meva a dit objecte. — Digues a D. Ramon Nogués
que avui só rebut la seva carta, i que desitjo que la mà se
li acabe de posar bé. — I en les teves oracions recorda't de
ton afm.

Lo Bisbe de Vic.

1379. A la Rvda. Mare Superiora de les Salesses de Man¬
resa.

Vic, 27 de gener de 1909.

Mi apreciada Madre Superiora: no puedo dejar pasar la
fiesta del glorioso San Francisco de Sales sin enviar una pa-

374

JOSEP TORRAS I BAGES

labra a sus buenas hijas que al pié de la montana de Mont¬
serrat y junto a la cueva de San Ignacio de Loyola pasan la
vida estudiando la doctrina de santificación del Santísi-
mo Obispo, su padre, y ejercitàndose en la pràctica de la
misma.

Porque los hijos, para serio de veras, han de reproducir
la imagen y semblanza del padre, y así es que aun en el or-
den material de nuestra persona, en el cuerpo, la Providen¬
cia divina ha querido que casi siempre en el hijo se note al-
gún rastro, costumbre, acento, ademàn o manera que re-
cuerda al Padre. Y de consiguiente ésto ha de suceder mu-
cho mas en el orden espiritual, en la vida religiosa, a la cual
Dios llama precisamente ya con este objeto, es decir, para
imitar y reproducir en la persona de los discípulos los dife-
rentes rasgos de santidad que resplandecieron en el Padre.

Así es que para mí las Religiosas Salesas tienen una ra-
zón especial de ser amadas, y es que por lo mismo que su
Santo Padre fué obispo, y de los mayores que ha tenido la
Iglesia de Dios, teniendo la vista y la consideración siempre
puestas en el Santo Obispo su Padre, es muy fàcil que pien-
sen en el Obispo que ahora tienen en la tierra, y de consi¬
guiente que oren mucho por él a fin de que el Senor le con-
ceda las gracias y auxiíios que necesita para su ministerio.

Y yo, carísimas hijas, en el día del Santo pediré para vo-
sotras especiales bendiciones. Y uniéndose a vuestros devo-
tos afectos os envia la suya

El Obispo de Vic.

1380. A la Rvda. Mare Superiora de les Salesses de Man¬
resa.

Vic, 28 de gener de 1909.

Madre Superiora: me parece por las explicaciones de V.

EPISTOLARI

375

que no ha de tener inconveniente la admisión de la nina
huérfana de que V. habla, lo cual de otra parte entra dentro
de la Orden. De consiguiente pueden admitirla sin contraer
compromiso formal que las obligue para el porvenir dado
caso que la presencia de la nina trajese dificultades al régi-
men de la Casa.

A todas saluda y bendice y se encomienda a sus oraciones

El Obispo de Vic.

1381. A Miquel Costa i Llobera.

Vic, 29 de gener de 1909.

Mon estimat amic: moltes mercès per les seves Visions
de Palestina que acabo de rebre. Déu li donga molts anys de
vida i d’inspiració per a continuar enriquint la nostra lite¬
ratura amb la seva poesia, alta i cristiana.

Sols he olorat lo volum però li só percebut lo bonus odor
Christi amb la delícia poètica.

Des del peu dels Pirineus penso sovint amb los amics de
Mallorca. Lo doctor Alcover m'havia dit, temps enrera que
vindria i no el só vist. Quina sort que els veiéssem tots dos!

De son amic

Lo Bisbe de Vic.

1382. A ril·lm. Sr. Degà i Capítol de la Catedral de Vic.

Vic, 3 de febrer de 1909.

Ilmo. Sr.: habiendo observado en el día de ayer, fi esta

376

JOSEP TORRAS I BAGES

de la Purificación de Nuestra Senora, que se interrumpían
las sagradas ceremonias de un modo indebido entre la pro-
cesión y la misa, por no observarse lo dispuesto por el Ce-
remonial de obispos, lib II, cap. XVI, n° 16 y 19, ordenamos
a nuestro Ilmo. Cabildo que se atenga, en la celebración de
las sagradas ceremonias, al orden y disposición de la Litúr¬
gia, no sólo por la obediència que debemos a la misma, sino
que también para que el cuito divino no se vea afeado con
la contravención de las reglas de sublime belleza conteni-
das en los códigos litúrgicos de Nuestra Santa Madre la Igle-
sia. — Al mismo tiempo recordamos a nuestro Ilustrísimo
Cabildo la necesidad de atemperarse a la dirección del
Maestro de Ceremonias, en todo lo que se refiera al Ceremo-
nial Sagrado; pues la Iglesia lo pone en las catedrales, no
como un personaje de ornato, sino como el director litúrgi-
co. — Dios guarde, etc.

José, Obispo de Vic.

1383. A Josep Deàs.

Vic, 9 de febrer de 1909.

M.I. Sr. Abat de Montserrat.

Estimat amic: a la vigília de la gloriosa Santa Escolàs¬
tica, patrona de la ciutat de Vic, sempre m’és agradable fe¬
licitar al Sr. Abat i monjos de Sant Benet, de Montserrat.
Que la Santa germana del gran Abat amb sa intercessió nos
conserve per sigles i sigles lo monestir que és la celda amo¬
rosa de la pietat catalana, i que l'estimada Comunitat guar¬
de sempre l’altesa de la vida contemplativa que és com lo
manantial de l’acció evangèlica en la Iglésia de Déu. — I

EPISTOLARI

377

que la fervorosa Comunitat donga un lloc en les seues pre¬
gàries a son amic afm. i servidor en Cristo

Lo Bisbe de Vic.

1384. A la Rvda. Mare Superiora de les Salesses de Man¬
resa.

Vic, 9 de febrer de 1909.

Madre Superiora: pueden V.V. admitir a la ejercitanda
que me indica estando eso en uso en los monasterios de la
Visitación.

Me alegro de las buenas noticias que me comunica, pero
no paren hasta tener la situación econòmica enteramente
normalizada pues ésto influye en el orden espiritual de la
Casa, y Santa Teresa le daba mucha importància.

Salude muy afectuosamente a esa querida comunidad y
la bendice y se encomienda a sus oraciones

El Obispo de Vic.

1385. A Francesc Raspall.

Vic, 12 de febrer.

Estimat mossèn Francisco: quan te vinga bé, pots pas¬
sar pels Salesians de Sarrià, i entera't de lo que aquell noi
demana, i paga-li lo que costi de fer-se la roba. No cal que
m'escrigues lo cost abans; obra tu amb tota llibertat, que

378

JOSEP TORRAS I BAGES

sempre estaré content. — Memòries als de cal Senyor No¬
gués, i tu disposa de ton amic afm. que s'encomana a les te¬
ves oracions

Lo Bisbe de Vic. 1

1. Aquesta carta és escrita en el revers d’altra que ha enviat al Dr. Torras el
noi protegit seu als Salesians. (Nota de Fortià Solà).

1386. Al Sr. Provisor i Vicari General Degà de là Santa
Església Catedral de Vic.

Vic, 16 de febrer de 1909.

Deseando ofrecer a Dios Senor nuestro expiaciones por
nuestros pecados y especialmente por los cometidos en el ré-
gimen pastoral de la Diòcesis, contribuir piadosamente al
sufragio de los que fueron predecesores nuestros en esta
Sede y al mismo tiempo dar ejemplo a nuestro Clero de de-
voción a las benditas almas del Purgatorio, hemos resuelto
fundar en esta Nuestra Santa Iglesia Catedral un solemne
oficio o misa de difuntos que se celebrarà dentro de la oc¬
tava de la festividad de Todos los Santos o en el día màs
próximo a la misma que sea posible todos los anos, y que
se aplicarà en sufragio de los Prelados difuntos de la Diòce¬
sis y por consiguiente en su caso también en sufragio nues¬
tro. Encargamos a V.E. que se ponga de acuerdo con el Ilmo.
Cabildo para la realización de esta Nuestra voluntad y opor-
tunamente V.S. depositarà en Nuestro nombre la cantidad
o capital que fuere menester en custodia y administración
del Cabildo de esta Santa Iglesia Catedral Basílica. — Dios
guarde a V.S. muchos anos.

José, Obispo de Vic.
R

EPISTOLARI

379

1387. A Jaume Raventós.

Vic, 17 de febrer de 1909.

Sr. D. Jaume Raventós.

Estimat senyor Raventós: acabo de rebre la seva carta,
participant-me la mort del seu nebot, de qual malaltia no
tenia notícia. Que al cel tots lo pogam veure. Feliç ell qui
surt del món de pecat i de misèries sens haver-se contami¬
nat en la seva malícia, i amb la flor de la joventut d'aroma
cristiana s’haurà presentat al Jutge de vius i de morts, nos¬
tre dolç Jesús. Diga a la Mare de l'estimat difunt que sàpia
oferir ú Déu la seva pena i donant-li lo fill que Déu mateix
li havia dat a ella. No es pot estar millor que en mans de
Déu, i en lo cel s'està en mans de Déu.

Espero de V. que dirà al meu amic Florenci, cunyat de
la germana de V., que encara espero que compleixe la pro¬
mesa de venir a Vic que em féu ja fa potser dos anys.

I és de V. amic i servidor en Cristo

Lo Bisbe de Vic.

1388. A Salvador Bové.

Vic, 21 de febrer de 1909.

Lo Bisbe de Vic felicita al M. I. Sr. Dr. Dn. Salvador Bo¬
ver per la dignitat de què acaba d'ésser investit i que li par¬
ticipa en la carta que acaba de rebre, li agraeix los seus ofe¬
riments i prega a Déu li concedesca molts anys de vida per
a treballar en la Santa Iglésia.

380

JOSEP TORRAS I BAGES

1389. A Tomàs Costa.

Vic, 22 de febrer de 1909.

Exmo. e Ilmo. Senor: he recibido la comunicación de
V.E. de fecha 19 de los corrientes transmitiéndome otra del
Exmo. Sr. Nuncio apostólico en estos reinos en la cual pide
el parecer del Episcopado acerca de la publicación en for¬
ma oficial hecha por el mismo Episcopado de las normas
que trajeron de Roma los integristas y que después la Pren-
sa periòdica ha publicado. Defiriendo completamente a la
opinión que tenga V.E., mi digno y querido Metropolitano,
acerca del particular, debo no obstante manifestarle mi pa¬
recer contrario a que el Episcopado haga semejante acto.
En primer lugar a mi entender publicar como ensenanza
episcopal un documento que los periódicos han ya discuti-
do, interpretado y vulgarizado, es decir, tomar los Obispos
el documento de los periódicos políticos para publicarlo
ellos no me parece una forma conveniente, y ademàs la ex-
periencia demuestra en Espana que tiene ventajas una con¬
ducta sòbria del Episcopado en los actos que se relacionan
con las luchas y divisiones políticas que desgraciadamente
existen entre los espanoles màs adictos a la Iglesia. De otra
parte la línea de conducta ensenada por la Santa Sede me
parece que es ya suficientemente conocida. — Dios guarde
a V.E. ms. as.

José, Obispo de Vic.

EPISTOLARI

381

1390. A Antoni Rubió i Lluch.

Vic, 24 de febrer de 1909.

Sr. Dn. Antoni Rubió i Lluch.

Estimat amic: he rebut la seva carta tan afectuosa i des-
pués lo Volum tan esplèndid de Documents per la Història
de la cultura catalana que el nostre país deurà a la intel·li¬
gència, a la diligència i a l'amor de V. a la terra.

Déu li conserve molts anys la salut i la vida per a bé de
la literatura nostrada i cristiana que en aquests temps pas¬
sa pel perill d’anar-se’n per camins fantàstics i estranys, fora
del camí ral del sentit comú.

Moltes memòries a l'Esposa i als fills i és sempre de V.
amic afm. i servidor en Cristo

Lo Bisbe de Vic.

1391. A Antoni Griera.

Vic, 25 de febrer de 1909.

Estimat fill: rebi la teva carta i el certificat de freqüèn¬
cia de Sagraments, i ara que sóm al començament de la Qua¬
resma, vull escriure’t puix considero útil que sentis la veu
del teu Pastor vivint en terra on tu principalment, que no
havies sortit d'un país piadós i havies viscut en un medi en
què la veritat catòlica regnava sens contradicció, és fàcil que
experimentis certes seduccions i encisaments. — Per això te
recomano en gran manera la pietat. La relació entre la nos¬
tra ànima i Déu no és una relació científica i de consegüent
a la ciència no li has de dar més importància de la que té.
Ara a la Quaresma dedica’t més a la pietat, aquesta ciència

382

JOSEP TORRAS I BAGES

universal que porta més gent a la Veritat que no pas totes
les ciències humanes aplegades. Les més lluminoses visions
les obtenim per la via de la pietat; així ho confessava lo ma¬
teix Sant Tomàs i així nos ho demostra a cada u de nosal¬
tres l’experiència de la vida cristiana. — La devoció a la Pas¬
sió de nostre Senyor Jesucrist, a la Verge Maria i als Sants,
procura tenir-la sempre molt viva en lo teu esperit, i pensa
que la devoció conté una potència nutritiva i medicinal per
Làmina, molt superior a la ciència, que en l’ordre sobrena¬
tural és molt poca cosa. Recorda’t de la sentència de Sant
Pau, que la ciència infla. I els inflats són gent malalta. De
la malaltia de la ciència n’han mort moltes ànimes, perquè
la ciència si no va acompanyada de la humilitat, és molt
mortífera. — Recorda’t del Rosari, de la Via Crucis, de les
visites a Jesús sagramentat, que amb la meditació i l’exa¬
men són l'armadura que necessites per les lluites de la vida,
i guardar lo tresor espiritual que els teus pares, confessors
i mestres t’han ensenyat des de la infància. — Tota la teva
vida, tota la teva activitat l'has de dirigir a Déu i pensa que
el món que sempre ha sigut un enemic ho és més en los nos¬
tres temps per diverses circumstàncies. — Pots tenir amb
mi tota l’expansió. Comprenc que en la teva situació la ne¬
cessites. — Que tinguis una santa Quaresma i rep la pater¬
nal i afectuosa benedicció que t’envia

Lo Bisbe de Vic.

1392. A Josep Barba.

Vic, 28 de febrer de 1909.

Estimat amic: sento la mort d'en Rafael, lo més jove dels
germans Barba. Que al cel tots lo podam veure.

EPISTOLARI

383

Es clar que la mort és una espècie d’amputació sempre
dolorosa, però la fe i l'esperança en la immortalitat que ens
prometé lo dolç Redemptor Jesús obren davant de nosaltres
la Glòria eterna. I el Rafael ha sortit d’aquesta vall de llà¬
grimes amorosament unit amb lo dolcíssim Jesús. Feliç ell.

Donarà a la viuda i a tota la família lo pèsam, jo enco¬
manaré a Déu a l’estimat difunt i és sempre de V.V. servi¬
dor en Cristo

Lo Bisbe de Vic.

1393. A Leonci Soler i March.

Vic, 9 de març de 1909.

Estimat amic: só escrit una Pastoral que he posat en llen¬
gua castellana. Si V. està a Madrid una temporadeta li en¬
viaria una cantitat d’exemplars confiant en la seua amabi¬
litat que faria distribuir entre diputats, senadors, acadèmics
& que V. cregués convenient amb lo coneixement que V. té
de la Cort. Tracta del laïcisme.

Esperant contestació lo saluda i li envia sa benedicció
més afectuosa

Lo Bisbe de Vic.

1394. A Agustí Valls i Vicens.

Vic, 13 de març de 1909.

Estimat Agustinet: desitjant complaure't, si Déu vol, ani-

384

JOSEP TORRAS I BAGES

ré a casar a la teva filla, però com a molts qui m'han dema¬
nat lo mateix los he dit que no, desitjo que no dongueu gai¬
re publicitat a la meva assistència. T'advertesc que al maig
tinc dues fetxes obligades, me sembla lo dia 12 i els darrers
del mes.

Que Déu beneesca aquest projecte i a tota la teva casa,
com vos envia la seva benedicció més afectuosa ton amic i
servidor en Cristo

Lo Bisbe de Vic.

1395. Al Nunci Apostòlic a Madrid.

Vic, 22 de març de 1909.

Exmo e Ilmo. Sr. Nuncio Apostólico en Espana.

Muy venerado y querido Sr. Nuncio: Hallàndome sujeto
a una influencia gripal, que me obliga a guardar cama, don-
de estoy desde hace ocho días, con calentura, para no retar¬
dar la respuesta a su estimada carta, sin exponer razones,
porque escribo con dificultad, como comprenderà V.E. debo
manifestarle que, agradeciendo la suma e inmerecida aten-
ción de la Santa Sede y del Gobierno de Su Majestad, no
me es posible la aceptación del alto cargo con que han que¬
rido honrarme. 1 — Con los mas vivos sentimientos de sumi-
sión y amor a la Santa Sede y a V.E., que tan dignamente
la representa, 1. b. 1. m. su hermano y servidor en Cristo

El Obispo de Vic.

ASV

1. Amb data de Madrid, 20 de març de 1909, el Nunci Apostòlic havia escrit

EPISTOLARI

385

a Torras i Bages: «Excmo. Sr. Obispo de Vic. — Mi venerado y querido Sr. Obis-
po: Si V. ha escapado a la Silla de Barcelona, por ser rauy difícil o de mucho
trabajo, ya no podrà decir otro tanto de la Silla de Burgos, màs tranquila y don-
de hay un auxiliar. La Santa Sede y el Gobierno desean dar a V. una prueba de
satisfacción y de confíanza, y no dudo que vera V. en esto la voluntad de Dios,
y continuarà su misión apostòlica en otra tierra tan parecida a la suya, donde
tan pronto que se presente, se captarà la reverencia y el amor de aquellos ca-
tólicos, pues ya le conocen a V., y le estiman. El Sr. Ministro de Gracia y Jus¬
tícia le escribirà también. En espera de su pronta aceptación, se repite de V.
atento s. s. y afmo. Hermano q.b.s.m. / El Arzobispo de Filipos, Nuncio Apos-
tólïco».

1396. Al Ministre de Gràcia i Justícia.

Vic, 23 de març de 1909.

Mi querido Sr. Ministro y amigo: ayer recibí carta del
Sr. Nuncio con el mismo objeto que tiene la de V.E. que hoy
acabo de recibir, le contesté desde la cama donde estoy des-
de hace algunos días a efecto de una afección gripal. Y dije
al Representante de la Santa Sede lo que hoy debo repetir
a V.E. sin exposición de razones, porque mi estado no me
permite alargarme. Agradezco la confianza y alta estima
que manifiesta hacia mí Su Majestad el Rey (q.D.g.) y su Go¬
bierno, y hasta suplico a V.E. así se lo manifieste al Monar¬
ca, pero no me es posible la aceptación del alto cargo con
que quieren honrarme. 1 — También conserva de V.E. gratí-
simo recuerdo, y pide a Dios bendiga todas sus empresas su
afmo. cap. q. 1. b. 1. m.

El Obispo de Vic.

1. La carta del Ministre, datada a Madrid el 21 de març de 1909, deia: «Ilmo.
Sr. Obispo de Vic. — Muy respetable Sr. Obispo y amigo de toda mi considera-
ción: es deseo de S.M. el Rey, que acogió con gran contento la propuesta del Go¬
bierno, promover a V. a la Sede Arzobispal de Burgos. Son especiales motivos
que lo recomiendan (aparte personales merecimientos), los de la consideración

386

JOSEP TORRAS I BAGES

que merece aquella Archidiócesis, por lo que es; por lo que representan y sig-
nifican la sufragàneas que la integran y el territorio a que se extienden; y aún
por lo que anade a ésto, el tratarse de dar sucesor a tan erainente Purpurado,
como el Sr. Cardenal Aguirre. Verà sin duda el Sr. Obispo màs y màs ímpor-
tante que una mera preferencia personal (siquiera fuese fundadísíma), en el que
es llamamiento de lo alto, que lleva en el superior origen y objeto fuerza a que
ninguna podria anadir cualquier excitación de mi parte. Recordàndole siempre
con mucho gusto, nuevamente reitera a V. testimonio de su personal considera-
ción y de sincera amistad su afmo. s.s. q. b. s. p. a. / El Marqués de Figueroa».

1397. Al Nunci Apostòlic a Madrid.

Vic, 31 de març de 1909.

Exmo. e Ilmo Sr. Nuncio Apostólico en Espana.

Mi venerado Sr. Nuncio y caro amigo: contesto a su muy
grata del 26 1 del mes que hoy fine, en primer lugar para ma-
nifestarle mi agradecimiento por el interès que se toma por
mi salud, de la cual, ya, gracias a Dios, estoy casi en estado
ordinario, y después para darle explicaciones màs detalla-
das en el asunto que motiva esta nuestra correspondència.

La promoción que me propone V. exige de mí un descua-
je de que yo sabria conformarme, pero la nueva implanta-
ción la considero de éxito dudoso, y aun expuesta a termi¬
nar sin éxito. Así como hay àrboles de fàcil trasplantación
los hay otros que difíciímente arraigan, y a mi juicio lo mis-
mo pasa con los obispos. Ciertos caracteres íntimos y con-
centrados no saben poseer la adaptabilidad para variadas si-
tuaciones y yo creo que soy uno de ellos. Sé la índole noble
y cristiana del pueblo burgalés, pero el pueblo en que he na-
cido y vivido yo hasta ahora es de temperamento distinto,
y temo que mi espíritu no poseería el temple oportuno para
penetrar en las almas de cuya dirección se me quiere encar-
gar.

Hasta le diré que para ejercer el cargo de metropolitano
me falta la facilidad de redactar en lengua latina (pues
yo soy de procedència universitària), tan necesaria en quien

EPISTOLARI

387

ha de tener frecuente comunicación con la Santa Sede.

Ademàs supongo que V. està enterado de un hondo mo-
vimiento político existente en Cataluna, y que arrastra se
puede decir toda la juventud intelectual del país. Este mo-
vimiento catalanista, como lo llaman, como todos los mo-
vimientos similares de nuestro tiempo, corre el peligro del
radicalismo, y el día en que el radicalismo se hiciese dueno
del movimiento, toda Cataluna quedaria radical, porque
puede decirse que hoy día es el único sentimiento vivo, en
lo que se refiere a la vida pública, en el orden político e in¬
telectual. Dentro de este movimiento yo tengo alguna signi-
ficación. Hace anos escribí en lengua catalana La Tradición
Catalana para sostener el espíritu cristiano en la nueva ge-
neración intelectual y política, y creo que ha tenido alguna
eficacia y hasta me figuro quizàs enganadamente, que mi in¬
fluencia doctrinal, hoy día, por dèbil que sea, sirve algo así
como de lastre, a lo menos entre la parte del movimiento,
parte muy importante, que persevera fiel a la fe catòlica.
Con mi salida de Cataluna el movimiento público no se mi¬
tigaria, pero en cambio perdería una influencia catòlica que
por modesta que sea tiene alguna importància.

Fuera de Cataluna ejercería yo igual influencia? Lo dudo
mucho, pues hasta mi lengua es torpe para hablar castella-
no, pues aquí siempre se habla en catalàn, y mi palabra de
seguro repugnaria a la natural finura de oído de los hijos de
Castilla.

Y aún me falta, mi querido Senor Nuncio, exponerle otra
razón que hace mucho peso en mi espíritu, y es el clima de
Burgos, que pasa por uno de los mas fríos de Espana. Yo
nací y viví hasta que vine a Vic, cerca de la costa marítima
de Barcelona, que es muy templada. Desde que estoy en Vic,
que es algo frío, se puede decir que no ha habido invierno
en que no haya tenido que guardar cama algunos días a con-
secuencia de catarrales. ^Qué sucedería con el clima tan ri-
guroso de Burgos con un hombre de sesenta y tres anos y de
una naturaleza que manifiesta predisposiciones diabéticas?

388

JOSEP TORRAS I BAGES

Seda muy poco satisfactorio para aquellos buenos cató-
licos adquirir un prelado que tuviese que estarse encerrado
en su casa, como una planta de estufa.

Tales son, mi venerado Sr. Nuncio, las razones que me su~
giere una madura reflexión y que expongo con toda sinceri-
dad e imparcialidad y que, por lo que toca a mí, me mueven
a insistir en la renuncia a la promoción propuesta; no obs-
tante si V. cree que debe hacer llegar a Su Santidad mis ob-
servaciones y mi convicción, hijo sumiso al Vicario de Jesu-
cristo, si El, después de haberse hecho cargo de los motivos
expuestos, manifestase su voluntad de que aceptase, renun¬
ciaria a mi propio juicio, sometiéndolo al de Su Santidad.

De V. hermano y amigo y servidor en Cristo q. 1. b. 1. m.

El Obispo de Vic.

1. El Nunci Apostòlic havia escrit, des de Madrid, 26 de març de 1909, la se¬
güent carta a Torras i Bages: «Muy venerado Hermano y querido amigo: He re-
cibido la muy atenta carta que ha tenido V. la bondad de escribirme el 22 del
corriente, a pesar de hallarse en cama enfermo. Espero y pido a Dios que esas
fiebres gripales hayan desaparecido. — No puede V. imaginar mi desaliento y
decepción, pues me lisonjeaba en la esperanza de que colocado V. a mayor al¬
tura, podia dar màs glòria a Dios, y ejercer entre sus colegas una autoridad que
con mucho gusto le reconocerían. — Y no es eso solo. El Padre Santo, que había
manifestado por telégrafo su aprobación a la propuesta del Gobiemo, sé por car¬
ta llegada hoy que la ha visto con la mayor complacencia, y ahora, équé le pue-
do decir? — De ninguna manera quiero ser importuno, mi venerado Sr. Obispo;
pero sí quiero asegurarle que daria V. un gran gusto a Su Santidad, consintien-
do en su promoción. — Deseando nuevamente se haya repuesto de su enferme-
dad, me repito con toda consideración su muy atento s.s. y afmo. Hermano
q.b.s.m.»

1398. Al Ministre de Gràcia i Justícia.

Vic, 1 d’abril de 1909.

Exmo. Sr. Ministro de Gracia y Justicia. — Mi querido

EPISTOLARI

389

Sr. Ministro y buen amigo; agradezco el interès que se toma
por mi salud, la cual, gracias a Dios, ya casi està en condi¬
ciones ordinarias 1 . — He insistido ante el Sr. Nuncio en
mi resolución, pues creo seria de pésimos efectos, si se lle-
vase a cabo la promoción proyectada. Tengo la casi seguri-
dad, aunque el Gobierno se guíe por nobles móviles, como
igualmente la Santa Sede, que el acto seria mal interpreta-
do y comentado desfavorablemente a ambas instituciones,
a lo menos en Cataluna. — Suyo siempre y 1. b. 1. m.

El Obispo de Vic.

1. El Ministre havia tomat a escriure a Torras i Bages, des de Madrid, 29
de març de 1909: «Muy respetable Prelado y amigo: aunque sea primordial ob-
jeto de la presente expresarle mi sentimiento por quebranto de salud (deseando
saber mejoría), quiero también significarle la esperanza (que en algún grado
abrigo), de que no se niegue a satisfacer deseos, que tienen por inmejorable ori¬
gen el común reconocimiento de los bienes que traería su promoción, aumenta-
dos y realzados por el mismo artificio, pues lo comprendo grande, y así, sólo
por mi parte, no me atrevería a insistir. Pidiéndole que perdone estas conside-
raciones en gracia de la intención que las inspira, me reitero su atento s.s. y ami¬
go q.s.p.a.b. / El Marqués de Figueroa».

1399. Al Cardenal Vives.

Vic, 1 d'abril de 1909.

Mi venerado Sr. Cardenal: alentado por la bondad que
distingue a Vuestra Eminència le escribo esperando su apo-
yo en un asunto que no sólo es de trascendencia personal
para mí, sino que lo considero también de trascendencia
para el bien general. — Tratan de promoverme a la sede me¬
tropolitana de Burgos. Recibí la primera comunicación del
Sr. Nuncio, estando yo enfermo en la cama, muy amable y

390

JOSEP TORRAS I BAGES

razonable a su manera. Contesté inmediatamente desde la
cama, diciendo que agradeciese a la Santa Sede y al Gobier-
no el honor y la confianza que me manifestaban, pero que
me era imposible aceptar la promoción, y que no daba ra-
zones porque mi estado de salud no me permitía alargar-
me. Lo mismo contesté a poca diferencia al Sr. Ministro de
Gracia y Justicia que también me escribió. — El día 29
próximo pasado, cuando hacía dos o tres días que me había
levantado de la cama, recibí otra vez carta del Sr. Nuncio,
insistiendo en la promoción, y diciendo que la aceptación
de la misma daria un gran gusto (sic) a Nuestro Santísimo
Padre. Ayer le contesté insistiendo en mi actitud y detallan-
do razones: desconocimiento del noble y cristiano caràcter
del pueblo burgalés, e índole distinta del pueblo aquél del
de este pueblo en que nací y he vivido hasta ahora. — Mi
significación en el actual movimiento catalàn, que tiene el
peligro como todos los movimientos públicos modernos, de
la absorción radical. — Mi presencia y acción en Cataluna
es como un lastre en el movimiento. Mi ausencia dejaría de-
samparado el principio cristiano dentro del movimiento. Y
aún anadiré a Vuestra Eminència lo que no consideré pru-
dente decir al Sr. Nuncio, porque no puede estar suficiente-
mente enterado de nuestras cosas, y hasta para evitar el pe¬
ligro de que llegara la idea mía al Gobierno. Esta es que el
pueblo de aquí y fàcilmente el de allà interpretaria mi pro¬
moción en el sentido de promoveatur ut removeatur, y en Ca-
taluha pondria a muchos en situación de espíritu contrario
a la Iglesia y al Gobierno del Senor Maura, lo cual Vuestra
Eminència comprenderà que no conviene en manera algu¬
na. Y esta interpretación que llegaria a Burgos, seria un re-
cio obstàculo a mi acción fecunda en los fieles. — Ademàs
y llamo aquí especialmente la atención de Vuestra Eminèn¬
cia yo tengo sesenta y tres aàos; mi naturaleza està algo que-
brantada, nací cerca de la costa marítima de Barcelona, de
clima muy suave, y allí estuve hasta que vine a Vic, en don-
de no he escapado quizàs ningún invierno de tener que guar-

EPISTOLARI

391

dar cama algunos días a consecuencia de catarrales, y de
consiguiente, ^no es muy temible que en Burgos, uno de los
puntos mas frios de Espana, tuviese yo que vivir dentro de
casa, como planta de estufa, y quizàs morir muy pronto? —
Creo que Vuestra Eminència se persuadirà de que mi pre¬
sencia en Cataluna produce bienes, así como mi salida de
ella es casi seguro que no produciría bienes y muy fàcil de
que diese malos resultados. — En la carta de ayer al Sr.
Nuncio, expuestas mis razones e insistiendo en la renuncia,
anadía que no obstante si el Papa enterado de mis razones
juzgase que debía admitir, yo, como hijo sumiso del Vicario
de Jesucristo sometería mi juicio al suyo. Creí necesaria esta
salvedad a mi conciencia. — Por lo cual, como el Nuncio se
pondrà en comunicación con la Santa Sede, yo espero de
Vuestra Eminència, si ve las cosas como yo las veo, que in-
terpondrà sus buenos oficios, para que no me vea obligado
a una promoción que yo considero de pésimas consecuen-
cias. Lo que proceda hacer creo que conviene hacerlo pron¬
to porque me parece que en Madrid tienen prisas, y tal vez
en Roma no darían importància a cosas que Vuestra Emi¬
nència sabe que la tienen. — Le besa atentamente la Sagra¬
da Púrpura su humilde amigo y servidor en Cristo. 1

El Obispo de Vic.

1. Torras i Bages rep, amb data de Roma, 6 d'abri] de 1909, una resposta
del Cardenal Vives i Tutó: Telegrama: «Obispo de Vic. — Vic. — Roma, 6. — Re-
sultado Satisfactorio. Quédese tranquilo. — Cardenal Vives.» Carta: «II Cardi-
nale Vives saluda afectuosamente al Exmo. y Rdmo. Sr. Obispo de Vic, y le dice
que ni el Padre Santo ni el Secretario de Estado habían querido impeler a V.E.
para que aceptase el traslado a Burgos, pues querían dejarle en perfecta liber-
tad. Así pues esté tranquilo; y con su negativa no va contra la voluntad del Papa.
Esto para su gobiemo, y para que sepa lo que hay de serio en el asunto. Me es-
pantó la idea de su traslado a Castilla; me pareció un paso de fatales consecuen-
cias para el bien de Cataluna, del Rey y de Maura». Aquest possible trasllat de
Torras i Bages a Burgos tingué altres ressons epistolars, que expliquen el pro¬
cés seguit pel bisbe de Vic a l'hora de prendre el seu determini, igualment com

392

JOSEP TORRAS I BAGES

ia preocupació que tot plegat suscità en alguns ambients eclesiàstics catalans.
Així, en una carta datada a Barcelona. 30 de març de 1909, el P. Joan Capell,
S.J., deia a Torras i Bages: «Mon venerat i estimat en N.S. Sr. Bisbe: Acabo d'as¬
sistir a la reunió amb el Sr. Bisbe d’Eudòxia i el Sr. Mestrescola; i encara que
allí he manifestat clarament el meu parer sobre el que Sa Ilm a desitjava, he cre¬
gut escriure-li a part, per manifestar-li amb més llibertat i més completament
el meu entendre. / Els tres hem aprovat les conclusions, que ha copiades el Dr.
Dachs; 1 però després he recordat que el Sr. Ribera havia oblidat el que havia
ell mateix observat, i ens havia semblat molt atendible, tant al Sr. Bisbe com
a mi, i és; que si Sa Ilma. fos traslladat a Burgos, seria senador, i per una part
es veuria amb el compromís d'anar al Senat per defensar l'Església com con¬
vingués; i per altra part no li seria tal volta factible complir bé amb aquest com¬
promís, sobretot sí pugen els lliberals. / Una de les conclusions és que no te¬
níem per fundat el temor d’ésser malvist a Burgos. Jo no ho veig això tan clar
com els altres dos; ni m'estranyaria que els temors de Sa Ilma. es vegessin rea¬
litzats en cas d’haver d'anar a Burgos. / En quant a la conclusió de la carta al
Sr. Nunci, entenc que convé manifestar ben clarament que les raons per no anar
a Burgos són per Sa Ilma. del tot convincents, i així creu que en consciència no
pot acceptar-ho, mentre Sa Santedat, ben informat, no disposi el contrari; puix
sols així podria renunciar al seu judici, que creu Sa Ilma. ben fundat. / En una
de les conclusions es diu que la influència de sa Urna. que es perdria, seria sols
per una minoria dels catalanistes, suposant que la gran majoria no fa cas del
parer i sentir de Sa Ilma. Jo entenc que si es parla dels capitostos del catala¬
nisme, tal vegada es pot dir que són en minoria els que acaten a Sa Ilma.; però
si es mira el clero, el jovent i molts altres catalanistes militants o aficionats,
són, al meu veure, molts els qui es veurien privats de la influència i direcció de
Sa Ilma., amb no poc detriment, i amb perill de desviar-se més i més. I encara
que s'admeti que els capitostos siguin en minoria, en quant al número, tal volta
no ho siguin en la influència i preponderància. / També m’ha semblat observar
a Sa Urna. que tal vegada convindria buscar a Roma qui pogués enterar direc¬
tament al Secretari d'Estat i a Sa Santedat de les dificultats que ofereix el que
es proposa el Govem i el Sr. Nunci. Tal vegada seria bo acudir al Sr. Cardenal
Llavaneres o a algun altre, que conegui lo de Catalunya 2 ». Fortià Solà anotava:

1 Text de les conclusions: / I*. — Que no aciertan a ver falta alguna ni grave ni
leve en rehusar. / 2 a . — Que de las razones alegadas para no admitir deben re-
chazarse la de las pinturas y la de ser recibido con prevención. / 3 a . — Que la
de los motivos de salud la consideran muy fundada. / 4\ — Que la de la influen¬
cia que cesaría de ejercer sobre los catalanistas es fundada, si no se extiende
sino a una minoria de los mismos. / 5 a . — No produciría escàndalo su ascenso.
/ 6\ — Que en la carta, si se insiste en la renuncia, debe limitarse a exponer las
razones vàlidas de que se ha hecho mención y terminaria diciendo: Que ésto es
lo que le dicta una madura reflexión del caso, que cree mirar con toda impar-
cialidad, y por lo tanto, por lo que a él le toca, insiste resueltamente en la re¬
nuncia; no obstante, hijo sumiso del Vicario de Jesucristo, si éste, después de
haberse hecho cargo de los motivos expuestos, manifestara su voluntad de que
aceptase, renunciaria a su propio juicio, sometiéndolo al de Su Santidad». 2 «L'o¬
riginal no continua. Sembla que és suplert per la carta del mateix P. Capell, del
dia 31. En canvi, entre els papers destinats a l’Epistolari ha aparegut aquest ori¬
ginal, junt amb un esborrany del mateix; com igualment, junt amb la carta del

EPISTOLARI

393

dia 31, ha aparegut l’esborrany d'ella. Hi ha anat a parar després del traspàs
del Doctor Torras, temps en què el P. Capell es desposseeix de tot quant pot in¬
teressar al dit Epistolari. Ho confirma el veure que en lloc a part del consabut
original hi ha aquesta nota del mateix jesuïta: «Dos autógrafos del Sr. J. Torras
y Bages los presté al Dr. Dachs poco después de la muerte del Sr. Obispo Mayo?
de 1916». — Així, el més pràctic en la publicació de l’Espistolari és suprimir
aquest original, i continuar les conclusions al final de la carta del dia 31 març».
La carta del P. Joan Capell, S.J., amb data de Barcelona, 31 de març de 1909,
deia: «Mi venerado y muy amado en Cristo Ilmo. Sr. Obispo: Correspondiendo
a la confianza que me ha manifestado Su Ilma. he creido conveniente anadir
algo a lo que ayer acordamos en la reunión que tuvimos en casa del Sr. Maes-
trescuela. — Entiendo que el traslado de Su Ilma. no conviene ni a la Igiesia ni
al Estado. Primero porque prudentemente se ha de temer que dicho traslado
sólo logre inutilizar a Su Ilma., atendiendo especialmente a su quebrantada sa-
lud y a lo riguroso de aquel clima. Y aunque ésto no sucediere, no acierto a ver
que el bien que realmente està Su Ilma. haciendo en Cataluna, conteniendo a
unos, dirigiendo y animando a otros; y el que es de esperar seguirà haciendo,
quede compensado con el muy problemàtico que pueda hacer en Burgos. El bien
que su Ilma. podria hacer allí, dado caso que no se confirmasen los temores que
Su Ilma. abriga, y que yo no dejo de compartir, creo lo podrian hacer fàcilmen-
te otros disponibles: el que Su Ilma. hace en Cataluna no veo yo que lo pueda
hacer otro. — Ademàs, ei traslado de Su Ilma. seria interpretado fàcilmente, tal
vez seguramente como una providencia contraria al Catalanismo, creyendo que
se apela al expediente promoveatur ut removeatur. Ahora bien, ésto de ninguna
manera conviene a la Igiesia ni al Estado, pues les malquistaría a los Catala-
nistas, cuando lo que màs conviene es que en el Catalanismo aumente la con¬
fianza en la Igiesia y en el Gobiemo. Y confirma estos temores el saberse que
Su Ilma. no fué elegido para esta diòcesis por imposición de los anticatalanis-
tas, a lo que dicen personas sensatas y al parecer bien enteradas. — En la reu¬
nión me hicieron dar el parecer antes que los otros. Lo hice, pero deficiente-
mente, porque no tengo facilidad, y porque no me acudieron algunas observa-
ciones que antes había pensado. Con todo, en sustancia dije sin ambages lo que
siento. En segundo lugar habló el Sr. Maestrescuela, y su parecer fué el que pre-
valeció, porque sabe exponer sus ideas y tiene ademàs mucha autoridad. El Dr.
Ribera tiene un concepto muy desfavorable del Catalanismo. Cree que es una
entidad revolucionaria que se precipità hacia la izquierda por el peso de su mis-
ma naturaleza. Y claro està que mirando así al Catalanismo, ha de creer que la
acción de Su Ilma. en Cataluna ha de ser estèril por fuerza. En cambio juzga
que el prestigio de Su Ilma. en Burgos seria grande. Yo soy de distinto parecer,
pero creí que, una vez expuestas mis ideas, era excusado oponerme a las del Dr.
Ribera., y como que el Sr. Obispo siguió a éste, quedó su parecer en pié, y de
común acuerdo se aprobaron las conclusiones que dictó el mismo Dr. Ribera.
— Conviene con todo notar que se nos olvidó lo que el mismo Dr. Ribera había
observado, y nos pareció muy atendible al Sr. Obispo y a mí, a saber, que sien-
do arzobispo Su Ilma. habría de ser Senador; y con tal cargo, por una parte ten-
dria la responsabilidad de ir a la Càmara para defender a la Igiesia, sobre todo
si suben los liberal es; y por otra tal vez se vería Su Ilma. con dificultades y con
apuros, que los tres creemos no fàciles de superar, para cumplir con tal com-
promiso. — En una Conclusión se da por infundado el temor de ser Su Ilma.

394

JOSEP TORRAS I BAGES

ma! recibido en Burgos. Ya he indicado que yo no veo tan claro como los demàs
esta Conclusión; antes no extranaría que se confirmasen los temores de Su Ilma.

— En otra Conclusión se dice que la influencia de Su Ilma., que se perdería con
su traslado, seria solo para tina minoria del Catalanismo. Yo creo que, si se tra-
ta de los principales intelectuales o jefes del Catalanismo, se puede ésto admi-
tir, si sólo se atiende al número; pero si se tienen presentes la influencia y pre¬
ponderància, tal vez los que acatan a Su Ilma. pesan màs que los otros. Ademàs
hay que tener presente que una buena parte del Clero, sobre todo del joven, y
todos los seglares catalanistas creyentes, que son no pocos, se verían privados
de la dirección y prestigio de Su Ilma. y expuestos màs y màs a desorientacio-
nes y extravíos. Una de las cosas que màs falta hacen al Catalanismo es el es-
píritu retígioso; y si Su Ilma. saliese de Cataluna, de temer es que decrecería
dicho espíritu, y se perdería uno de los principales medios para acrecentarlo.

— Por fin me parece conveniente observar a Su Urna. que tal vez convendría bus¬
car en Roma, quien, conocedor de las cosas de Cataluna, y ayudado de Su Ilma.,
enterase directamente a S.S. y al Sr. Cardenal Merry del Va] de las serias difi¬
cultades que ofrece el traslado de Su Urna. Tal vez el Sr. Cardenal Vives y otro
serviria al efecto. — Besando el p. a. de Su Ilma., y pidiéndole su bendición, que¬
do de Su Ilma. afmo. y S.S. en Cristo, Juan Capell».

1400. Al Nunci Apostòlic a Madrid.

Vic, 1 d'abril de 1909.

Mi venerado Senor Nuncio: creo que mi carta de ayer re-
quiere una adición importante. Yo no pienso que la mente
del Gobierno, al proponer mi promoción, sea el promovea-
tur ut amoveatur ; pero en Cataluna, y quizàs también en Bur¬
gos, se le daria esta interpretación. Y en Cataluna seria de
pésimo efecto contra la Iglesia y contra el Gobierno del Se¬
nor Maura, lo cual no conviene en manera alguna. Le escri-
bo con mucha precipitación, para ganar el correo. — Y le
besa 1. m.

El Obispo de Vic.

ASV

EPISTOLARI

395

1401. A Joan Capell, S.J.

Vic, 1 d'abril de 1909.

Mi querido amigo Padre Capell: muchas gracias por la
suya que acabo de recibir. Ayer noche escribí o contesté, y
afortunadamente insistí en los puntos que V. hoy especiai-
mente toca. — Hoy he escrito a la Persona que me indica,
pues lo he considerado necesario, y en la carta me fijo mu-
cho en los puntos de vista de V., que era difícil que yo ale-
gase en la contestación a Madrid y que no obstante son de
mucha trascendencia. Que Dios nos ayude y V. acuérdese en
sus oraciones de su afmo. amigo y servidor en Cristo

El Obispo de Vic.

1402. A Tomàs Costa.

Vic, 4 d'abril de 1909.

Exmo. e Ilmo. Sr. Arzobispo de Tarragona.

Mi venerado Metropolitano y apreciado Hermano: con-
testando a su atenta comunicación de 24 del próximo pasa-
do marzo, en que transcribe una circular del Emmo. Sr. Pre-
sidente de la Comisión mixta, constituída en Madrid de
acuerdo de ambas potestades, con el objeto de proponer las
modificaciones que sea conveniente introducir en el Concor-
dato vigente, tengo el gusto de manifestarle que después de
consignar la imposibilidad absoluta de reducir el número
de Diòcesis en esta Provincià que hasta los mismos Gobier-
nos han reconocido que era insuficiente, restaurando con ca¬
ràcter de Administración apostòlica encomendada a un
Obispo la Diòcesis de Solsona, y dada ya por reconocida esta

396

JOSEP TORRAS I BAGES

imposibilidad; coincidiendo perfectamente con el criterio de
V.E. creo que respecto a una nueva circunscripción o de-
marcación de las Diòcesis, sin que deja de tener importàn¬
cia la disposición topogràfica o geogràfica del país, y las
nuevas vías de comunicación que se han establecido en el
mismo, sin embargo como los tiempos modernos han faci-
li tado estas comunicaciones, hoy aun màs que antes, a mi
entender, debe tenerse en cuenta si se considera necesario
modificar la actual división, la homogeneidad de espíritu
que una convivència eclesiàstica màs que milenaria ha en-
gendrado entre pueblos y comarcas que aun cuando estén si-
tuados a distancia material, no obstante forman un todo mo¬
ral que quizàs fuese indiscreto disgregar.

En cuanto a una nueva división de parroquias, a mi en¬
tender debe sostenerse el número actual de las mismas, pues
aun cuando resulten varias parroquias con un número re-
ducido de casas, ésto constituye una necesidad impuesta por
la naturaleza de las cosas, pues en los países de la montaha,
si se redujesen las parroquias quedarían muchos habitan-
tes, por razón de las distancias, enteramente desatendidos
espiritualmente y en peligro de caer en una especie de nue-
vo paganismo y superstición al quedar abandonados a sí
mismos.

No obstante ésto no significa que llegado el caso y estu-
diado el asunto con detención y conocimiento pràctico de
las cosas, no convenga modificar el actual plan, o la presen-
te división parroquial en varios puntos en los cuales la in¬
dústria ha concentrado importantes núcleos de población,
sobre todo en las orillas de los ríos, así como ha disminuído
la importància de parroquias que hoy han sufrido disminu-
ción. O lo que es lo mismo que la actual división, a conse-
cuencia de las mutaciones de los tiempos convendría qui¬
zàs sea modificada en sus detalles.

Tal es, mi venerado Metropolitano, mi juicio sobre los
puntos consultados, juicio que como ve V.E. coincide per¬
fectamente con el suyo; aprovechando esta nueva ocasión

EPISTOLARI

397

para saludarle con el mayor afecto y repetírsele servidor en
Cristo Senor Nuestro

José, Obispo de Vic.

1403. A l'Arxipreste d’Igualada.

Vic, 4 d'abril de 1909.

Estimat Sr. Arxipreste: avui só rebut la carta que li envio,
reproducció d'altres per l'estil. El Sr. Rector de la Soledat,
consiliari del círcol de referència, m’escriví dies passats do¬
nant explicacions sobre les denúncies que ell presumia que
existien. Si vostè que està sobre el terreny ho creu convenient
potser que es vegesssin amb dit consiliari i li donés notícies
de les cartes que escriuen. Faci vostè el que li sembli més
oportú. El que sí convé és que s'enteri de si la firma és veri¬
table, dic la firma de la carta, puix en son cas, si es publica¬
ven les fulles de que ell parla se li podria demanar reponsa-
bilitat, o almenys atribuir participació en la culpa.

El saluda i beneeix

El Bisbe de Vic.

1404. A Leonci Soler i March.

Vic, 5 d’abril de 1909.

Estimat amic: després d’alguns dies de llit per raó de la
grippe trobo les cartes de V. tan afectuoses i tan mereixe¬
dores d'agraïment pels bons serveis que m’ha fet. Déu li con-

398

JOSEP TORRAS I BAGES

serve la salut i la vida que tan bé gasta en servei del Senyor
i en servei del pròxim.

V. diu que desitja conferenciar amb mi, i jo desitjo tam¬
bé enraonar amb V. no sols pel plaer que trobo en son trac¬
te sinó que també perquè als qui vivim en petites ciutats
nos convé la comunicació amb los qui per raó de son càrrec
han de viure més relacionats amb lo món. ç-Per què, doncs,
no puja algun dia a Vic a on podríem satisfer lo comú desig?

Que Déu Senyor nostre li donga unes piadoses i suaus so¬
lemnitats de la Passió i Mort de N.S. Jesucrist, i unes santes
i alegres Pasqües a V. a la seua respectable Mare i als fills
i germans que a tots envia sa més afectuosa benedicció

Lo Bisbe de Vic.

1405. Al Ministre de Gràcia i Justícia.

Vic, 9 d’abril de 1909.

Obispado de Vic. — Exmo. Sr. Ministro de Gracia y Jus¬
tícia: le agradezco su carta, y el desistimiento que en ella
me comunica. 1 No dudo del inmerecido ventajoso concepto
de mí que inspiro el proyecto, pero tengo la casi seguridad
de que no hubiera dado resuítados felices. — Aprovecha la
ocasión para felicitarle las Pascuas, pidiendo a Dios le ben-
diga a V. su casa y su gestión gubernativa.

El Obispo de Vic.

1. El Ministre havia escrit, des de Madrid, 6 d’abril de 1909: «Mi respetable
Sr. Obispo y querido amigo: Ante la insistència de V, y las consideraciones que
la inspiran, ajeno a nuestro pensamiento y deseo cuanto sea contrariar en sus
preferencias a quien sólo queremos considerar y enaltecer, he manifestado al
Sr. Nuncio que desistimos, no sin sentimiento, de una propuesta que por parte
de la Santa Sede encontraba (correspondida en su intención y propósitos) la

EPISTOLARI

399

màs grata acogida. — Sabe, Sr. Obispo, cuàies son los personales sentimientos
con que me reitero de V. afmo. amigo y s.s.q.s.p.a.b. / El Marqués de Figueroa».

1406. A Dolors Vilaclara.

Vic, 12 d’abril de 1909.

Moltes mercès pel seu bon cuidado i per les seves ora¬
cions. Estic bé i desitjo que V. també ho estiga. Avui só anat
a l’Hospital per a distribuir la santa Comunió Pasqual als
malalts, acte sempre devot i edificant; i después he fet una
molt numerosa confirmació, puix en aquest dia solen por¬
tar moltes criatures de la Comarca. Comprenc la falta que
V. troba en eixa Seu. Però què hi vol fer, per a no trobar fal¬
tes no hi ha més que la Glòria eterna. Aquí estam en lo des¬
terro. Que la Santa esperança de la immortalitat nos con¬
forti i que el bon Jesús, qual resurrecció celebram, sia per
nosaltres l'única i l'eterna delícia.

La saluda i li envia sa benedicció

Lo Bisbe de Vic.

1407. A Sor Maria de Santa Cecília Coll.

Vic, 12 d’abril de 1909.

Mi apreciada Sor Cecilia: recibo tu carta, y la paz del
alma parece que se siente en los renglones de ella. Esto sig¬
nifica un progreso en el dominio de sí mismo; pero no obs-
tante se sienten aún ciertos resabios del antiguo mal, que
no conviene en manera alguna que retonen. Sujeta, pues, tu
imaginación, y sé muy pràctica y ocupada. Ya sabes que la

400

JOSEP TORRAS I BAGES

paz es un privilegio de la Resurrección, y la profesión reli¬
giosa es una resurrección que debe ir siempre acompanada
de la paz. — Me parece que tu hermano està tranquilo en
su estado, y no debes preocuparte por tu familia, que gra-
cias a Dios es cristiana. Hemos de dejar en manos del Senor
no sólo las cosas de nuestro prójimo, sino hasta también las
nuestras propias. — Dí a tu Madre Superiora que la saludo,
y que me encomiende a Dios, y este encargo aún mas espe-
cialmente te lo hace a tí tu antiguo confesor

El Obispo de Vic.

1408. A Francesca Bonnemaison de Verdaguer.

Vic, 14 d’abril de 1909.

Apreciada Senyora: aplaudesc la bona obra que V. me
participa en sa carta del 6 del corrent, i demano a Déu que
la protegesca. Les dones obreres estan tan exposades com
los homes a la seducció de l'error i de les sectes avui pode¬
roses, i per lo tant les dones cristianes a qui la Providència
ha donat medis com V.V., tenen una espècie d'obligació d’a¬
judar a aquelles que porten un jou de la vida pesat i neces¬
siten auxili. Molt oportunament V.V. se valen de les bones
lectures per a infundir sanes idees en l'esperit de les joves
obreres, puix una lectura és com una pluja, que, si és tem¬
pestuosa, se'n porta la terra i esterilitza els camps, si és com-
passada i oportuna, lo fecunda, fent-li produir fruits abun¬
dants. — Felicito, per lo tant, al digne i estimat President
de la Lliga i a tots V.V., i oportunament tindré el gust d'en¬
viar los meus llibres per a la biblioteca de l’obra. — Apro¬
fitant la present ocasió per a saludar a l’il·lustre sacerdot
que dirigeix la Lliga i a totes les senyores associades i ofe-

EPISTOLARI

401

rir-se de V. i d’elles servidor en Jesús Senyor nostre

Lo Bisbe de Vic.

1408 bis. A l’Arxipreste, l'Alcalde i el Jutge municipal de
Moià.

Vic, 16 d'abril de 1909.

Habiendo acudido a Nuestra autoridad una comisión de
vecinos de esa villa de Moià produciendo varias quejas con¬
tra el sacerdote Dn. Salvador Roqueta por indiscreciones co-
metidas según ellos dicen en la dirección del monte-pio de
San Juan Bautista de esa y presentando a la vez un escrito
firmado por muchos vecinos y desprendiéndose de lo que
por palabra o por escrito se nos manifiesta que con tal mo¬
tivo existe en esa villa una verdadera efervescencia que ame-
naza con aumentar si el referido sacerdote continua al fren-
te del mencionado monte-pio, deseando, como es nuestro de-
ber, la paz y la concordia en las poblaciones que estan bajo
nuestra dirección espiritual y procurando siempre evitar
que el sagrado caràcter sacerdotal se mezcle en divisiones
y contiendas entre los vecinos de los pueblos esperamos de
V.S. nos manifestarà a la brevedad posible si a su juicio la
cesación del senor Roqueta en su cargo podria contribuir a
apaciguar los ànimos y a evitar murmuraciones contra del
sacerdocio, para tomar el acuerdo que creyésemos conve-
niente a la paz del pueblo y al mantenimiento del debido
respeto al venerable estado eclesiàstico a que pertenece el
senor Roqueta.

Dios guarde

402

JOSEP TORRAS I BAGES

1409. A Joaquim Pecanins. 1

Vic, 17 d'abril de 1909.

Estimat: aplaudesc los seus entusiasmes per l’art musi¬
cal i el seu esforç per a reanimar la música indígena. Les me¬
ves simpaties són per a aquestes tendències puix afavoreixen
l’expansió popular d'una manera digna; però això no vol dir
que el Clero haja d’assistir als espectacles públics puix sà¬
viament ho prohibeix la disciplina eclesiàstica.

La poesia dramàtica és una consoladora forma de l'art,
quan és digna, i no obstant lo clero no assiteix als especta¬
cles dramàtics. V. comprendrà que nosaltres som una clas¬
se singular amb una llei de vida pròpia.

Aprofitant aquesta ocasió per a enviar-li una dolça i pa¬
ternal benedicció

Lo Bisbe de Vic.

1. Director de l'Orfeó de Manresa.

1410. A Tomàs Costa.

Vic, 19 d'abril de 1909.

Exmo. e Ilmo. Sr. Arzobispo de Tarragona.

Mi querido Metropolitano y venerado Hermano: pienso
que iré a la canonización del B. Oriol agregàndome a la pe-
regrinación de Barcelona. Por muchos motivos deseo asistir
a aquel acto, y uno de ellos es para poder acompanar al Me¬
tropolitano de nuestra Provincià. No lo doy por enteramen-
te seguro porque tengo un asunto que quisiera resol ver an-
tes de mi partida.

EPISTOLARI

403

Suyo y l.b.l.m.

El de Vic.

1411. A Leonci Soler i March.

Vic, 19 d’abril de 1909.

Estimat Don Leonci: baix la seva discreta inspecció pot
tirar avant lo projecte que em comunica i guardant absolu¬
ta reserva. Aquesta carta ja pot servir-li a V. per a comuni¬
car-se amb los interessats, que com a amics de V. no poden
deixar de tenir la moderació laudable que sempre ha de
guardar-se en les relacions socials. — I al saludar-lo li envia
sa benedicció més afectuosa

Lo Bisbe de Vic.

1412. Al Consistori dels Jocs Florals de Barcelona.

1909.

Agraesc l'amable invitació de V.S. per a assistir a la fes¬
ta dels Jocs Florals, motiu d'alegria per a tots los catalans,
i encara que les obligacions del meu càrrec no em perme¬
tran assistir-hi desitjo que la noble solemnitat sia celebra¬
da amb tota felicitat, continuant la història gloriosa d'una
institució benemèrita de la literatura i del nostre estimat
país. — Déu g &

404

JOSEP TORRAS I BAGES

1413. A la Rvda. Mare Superiora del Monestir de les Sa-
lesses de Manresa.

7 de maig de 1909.

Madre Superiora: recibo la suya participàndome el tér-
mino de su cargo y el día en que ha de celebrarse la elec-
ción de superiora. Tengan vuestras caridades confianza en
Dios que nunca deja de asistir a los de corazón recto y hu-
milde, y la elección resultarà conveniente y útil para esa co-
munidad querida que ha buscado su refugio huyendo del
mundo a la sombra de la montana de santa Maria y al lado
de la cueva donde se santifico San Ignacio de Loyola. Es cla-
ro que la santidad es una planta que se cultiva en todos los
climas y lugares porque es del cielo y no de la tierra; pero
yo tengo la idea de que la Providencia trajo las Salesas a
Manresa y quiso que viviesen en un lugar tan excitante para
el espíritu, con el objeto de que fuese el monasterio un as-
ceterio o escuela de amor de Dios.

Salgo dentro de pocos días para Roma, a fin de asistir a
la canonización del Bto. José Oriol, sacerdote secular de mi
diòcesis de origen, y ruego a Vuestra Reverencia y a todas
las hermanas que me encomienden a Dios, como yo lo haré
con esa amada Comunidad de un modo especial, a fin de
que la elección que van a practicar, resulte para mayor glò¬
ria de Dios y santificación de esas buenas hijas a todas las
cuales saluda y envia su màs afectuosa bendición

El Obispo de Vic.

1414. A Francesc Raspall.

Vic, 10 de maig de 1909.

Estimat amic: lo pròxim dijous, dia 13, si a Déu plau, en

EPISTOLARI

405

lo tren que ix de Vic a les 12 i 27 aniré a Barcelona, en qual
estació espero seràs a esperar-me. Fora del Senyor Nogués,
no parlis de la meva anada; perquè com l’endemà a les sis
del matx hem de sortir cap a Roma, vull anar-me’n al llit
molt aviat, perquè ens esperen dues nits de no dormir. —
Adéu, i disposa de ton afm.

Lo Bisbe de Vic.

1415. Al Rector d'Olzinelles.

Vic, 12 de maig de 1909.

Estimat Sr. Rector d’Olzinelles: rebo la seva carta a punt
de sortir cap a Roma i de consegüent trobant-me amb pe¬
remptòries atencions.

L’ésser casat canònicament el subjecte de què em parla
ja varia molt la qüestió, sia el motiu de fer-ho purament ex¬
tern. Com a línia de conducta que em demana, crec que li
he d'aconsellar allò de l'Evangeli; no acabis de trencar la ca¬
nya esquerdada, ni d'apagar el ble que encara fuma. De ve¬
gades fins va bé fer com qui no s'entusiasma amb les coses
i prendre-les amb certa fredor; majorment quan no es po¬
den adobar. El casament i el bateig canònics sempre estal¬
vien un escàndol major. Som temps de prendre molta pa¬
ciència.

El saluda i li envia sa benedicció més afectuosa

El Bisbe de Vic.

ÍNDEX

897. A les Religioses del Convent de Maria Repara¬
dora de Manresa . 5

898. A Lluís Àlvarez . 7

899. A Tomàs Costa . 7

900. A la Rvda. Mare Superiora del Convent de Ma¬
ria Reparadora de Manresa . 8

901. A Tomàs Costa . 8

902. A Josep Deàs . 9

903. A Joan Ricart, S.J. 10

904. A Josep Ventura . 11

905. A Tomàs Costa . 11

906. A l’Excm. Sr. President de l'Assemblea Nacio¬
nal de la Bona Premsa . 12

907. A Tomàs Costa . 13

908. A Tomàs Costa . 13

909. A TArxipreste de Moià . 15

910. Al P. Rupert Maria de Manresa . 15

911. A Tomàs Costa . 16

912. A Pere Santacana . 17

913. A Benet de Pomés . 17

914. A Tomàs Costa . 19

915. A Tomàs Costa . 20

408

JOSEP TORRAS I BAGES

916. A Tomàs Costa . 21

917. A Dolors Vilaclara . 22

918. A Ramon Masramon . 23

919. A Tomàs Costa . 23

920. A Dolors Vilaclara . 24

921. Al Sr. Rector de Tous . 24

922. A Tomàs Costa . 25

923. A Tomàs Costa . 26

924. A Joan Maragall . 26

925. A Josep Galceran . 27

926. Al Sr. Rector de St. Julià de Vallfogona . 28

927. A la Rvda. M. Priora de l'Ensenyança de Man¬
resa . 28

928. A Dolors i Enric Monserdà . 29

929. A Tomàs Costa . 29

930. A TIlTm. Sr. Degà i Capítol de la Catedral de

Vic . 30

931. A ril·lm. Sr. Degà i Capítol de la Catedral de

Vic . 31

932. A Leopold Sagnier i Paulina Costa . 32

933. A Josep Bolet . 33

934. Al Rvnd. Sr. Rector de Santpedor . 33

935. A Maties Llorens i Pallejà . 35

936. A Tomàs Costa . 35

937. A Leonci Soler i March . 36

938. A Pere Bolet, S.J. 37

939. A Josep Gudiol i Cunill . 38

940. A Joan Ricart, S.J. 39

941. A la R. M. Priora de l'Ensenyança de Manresa. 40

942. A S. S. el Papa Pius X . 41

943. A Tomàs Costa . 41

944. A Genis Codina i Sert . 42

945. Al Rvnd. Sr. Arxipreste de Moià . 43

946. A la Rvda. Mare Superiora del Convent de Ma¬
ria Reparadora de Manresa . 44

947. A Bonaventura Grases i Hernàndez . 45

EPISTOLARI 409

948. Al P. Miquel d’Esplugues . 45

949. A Francesc Sostres . 46

950. A l'Arxipreste de Santa Coloma de Queralt .... 47

951. Al P. Rupert M a de Manresa . 48

952. Al Sr. Rector de Santpedor . 48

953. A Manuel Catarineu . 50

954. A Gabriel Borràs i Castells. 50

955. Al Superior General de la Congregació de Fills

de l·Immaculat Cor de Maria. 51

956. Al Rvnd. Sr. Regent de Granera. 52

957. A Tomàs Costa . 52

958. A Tomàs Costa . 53

959. A Manuel Duran i Bas . 54

960. A Joan Maragall . 55

961. A Tomàs Costa ... 55

962. A Joan Ricart, S.J. 56

963. A les Senyoretes Estanyol . 57

964. Al P. Rupert M a de Manresa . 58

965. A l'Il·ltre. Sr. President del Consistori dels Jocs

Florals de Barcelona de 1905 . 59

966. A Maria Arbós . 59

967. A Josep Dachs . 60

968. A Tomàs Costa . 61

969. A Manuel Catarineu . 62

970. A Leonci Soler i March . 62

971. A Bonaventura Grases i Hernàndez . 63

972. A Bonaventura Grases i Hernàndez . 64

973. A Bonaventura Grases i Hernàndez . 65

974. A Agustí Valls . 65

975. A la Marquesa de Dou . 66

976. A Tomàs Costa ... 67

977. A la Rvda. Mare Superiora de les Germanes

Servites de Sentfores . 67

978. A Manuel Duran i Bas . 68

979. A Alexandre Carles . 69

980. A Manuel Guasch . 69

410

JOSEP TORRAS I BAGES

981. A l'Arxipreste de Manresa . 70

982. A la «Lliga Regional» i «Associació Obrera Ca¬
talanista» de Manresa. 71

983. A Maties Llorens i Pallejà . 72

984. A Josep Vidal . 72

985. A Tomàs Costa . 73

986. A Tomàs Costa . 74

987. Al Convent de les Monges Salesses de Manresa. 74

988. A Tomàs Costa . 76

989. A Josep Deàs . 77

990. A Narcís Verdaguer i Callis . 77

991. A Emili Pascual . 78

992. A Josep Giralt . 78

993. Al Sr. Rector de Vallfogona . 79

994. A Ramon Corbella . 79

995. A Ferran Purcalla . 80

996. A Francesc Albó i Martí . 80

997. A Frederic Clascar . 81

998. Al Rvnd. P. Director de la Congregació de Ma¬
ria Anunciata i de Sant Josep, de la Cova de

Sant Ignasi, de Manresa . 82

999. A Ferran Purcalla ... 83

1000. A Leonci Soler i March . 83

1001. A Ramon Martí . 85

1002. A Agustí Valls . 84

1003. A Àngel Macià .. 85

1004. A Josep Bolet . 86

1005. A Dolors Vilaclara . 86

1006. A Jaume Serra . 87

1007. A Ramon M a Però i Inglada . 88

1008. A Josep M a Sert . 89

1009. A Tomàs Costa . 90

1010. A Josep M a Sert . 90

1011. A lTl·lm. Sr. Degà i Capítol Catedral de la San¬
ta Església Catedral Basílica de Vic . 91

1012. A Joan Badia . 92

EPISTOLARI 411

1013. A Pere Santacana . 94

1014. A Jaume Serra . 94

1015. A Tomàs Costa . 95

1016. A Àngel Macià . 96

1017. A la Rvda. Mare Superiora de les Germanes

Servites de Sentfores . 97

1018. A l'Arxipreste de Santa Coloma de Queralt .... 98

1019. A la Rvda. Mare Priora de l'Ensenyança de

Manresa .:. 99

1020. A Fèlix Sardà i Salvany . 99

1021. A Tomàs Costa . 100

1022. A l’Arxipreste de Santa Coloma de Queralt .... 100

1023. A Josep Deàs . 101

1024. A Carme Montsorí . 102

1025. A Lluís Duran i Ventosa . 102

1026. A Joan Lladó . 103

1027. A Magdalena Puig de Benessat . 104

1028. A Agustí Valls . 104

1029. A Joan Ricart, S.J. 105

1030. A Josep M a Sert . 106

1031. A les Religioses de Maria Reparadora, de Man¬
resa . 107

1032. Al P. Rupert M a de Manresa . 108

1033. A l’Arxipreste de Moià . 108

1034. A Leonci Soler i March. 109

1035. A Tomàs Costa . 109

1036. A Josep Dachs . 110

1037. A la Senyora N. N. 111

1038. A la Senyora N. N. 111

1039. A Josep Gudiol . 112

1040. A Josep Dachs . 112

1041. A Francesc Martorell i Teresa de Saleta . 113

1042. A Teresa de Saleta . 114

1043. A les Monges Carmelites del Convent de Santa

Teresa de Vic . 114

412 JOSEP TORRAS I BAGES

1044. A Josep Dachs . 116

1045. A Josep Pella i Forgas . 117

1046. A Antoni Rubió i Lluch . 118

1047. A Joan Maragall . 118

1048. A la Superiora i a les Germanes de la Visitació

de Manresa . 119

1049. A Josep Dachs . 121

1050. A Josep Dachs . 122

1051. A Sa Altesa Reial la Senyora Infanta Donya

Paz de Borbón. 122

1052. A Agustí Valls . 123

1053. A Cecília Coll i Bacardí . 124

1054. A Frederic Clascar . 125

1055. A Dolors Vilaclara . 125

1056. A una Religiosa Professa del Monestir de Vall-

donzella . 126

1057. A la Rvda. Mare Superiora de les Salesses de

Manresa . 126

1058. A Jaume Bofarull . 127

1059. A Joan Ricart, S.J. 127

1060. A Lluís Valls . 129

1061. A Lluís Àlvarez . 129

1062. A Pere Armengou . 130

1063. Al Sr. Ecònom de Fals . 130

1064. Al Convent de Religioses Salesses de Manresa 131

1065. A Mercè Vilaclara ,. 132

1066. A Pere Santacana . 132

1067. A l'Ecònom de Fals . 133

1068. A Joaquim Prats . 133

1069. A Josep M a Sert . 134

1070. A Magí Gallifa i Gomis . 135

1071. A Josep Deàs . 135

1072. A Tomàs Costa . 136

1073. A Agustí Valls . 137

1074. A Joan Poblet . 138

1075. A Maria Amada Jordà ... 139

EPISTOLARI 413

1076. A Leonci Soler i March . 140

1077. A la Rvda. Mare Prepòsita de les Religioses Fi-

lipenses de Vic . 141

1078. A Lluís Gili . 141

1079. A Maria Amada Jordà . 142

1080. Al Rector de Cabrianes . 143

1081. Al P. Rupert M a de Manresa . 144

1082. A Miguel de Unamuno . 144

1083. A Dolors Vilaclara . 145

1084. Al Cardenal Merry de Val .. 146

1085. A Lluís Gili . 148

1086. A Antoni Morales . 149

1087. Al Bisbe de Madrid-Alcalà . 150

1088. A Josep Sellas ... 151

1089. A Francesc Brunet i Recasens . 152

1090. A Fèlix Sardà i Salvany ... 152

1091. A Pere Santacana . 153

1092. A Josep Bolet . 153

1093. A Joaquim Bach de Portoía . 154

1094. A Joan Maragall . 155

1095. A la Rvda. Mare Superiora del Convent de Ma¬
ria Reparadora de Manresa . 155

1096. A Dolors Vilaclara . 156

1097. A Jaume Serra . 157

1098. A Joan Ricart, S.J. 157

1099. A Tomàs Costa . 158

1100. A Miquel Costa i Llobera . 159

1101. A Joan Maragall . 159

1102. A Josep Dachs . 160

1103. A la Rvda. Mare Superiora de les Salesses, de

Manresa . 161

1104. A Tomàs Costa . 161

1105. A Jaume Serra . 162

1106. A Lluís Valls . 163

1107. A un Arxipreste . 164

414 JOSEP TORRAS I BAGES

1108. A l’Il·lm. Sr. Degà i Capítol de la Santa Esglé¬
sia Catedral de Vic . 165

1109. A Martí Alsina ... 165

1110. A Francesc Brunet i Recasens . 166

1111. A Bernardí Martorell . 167

1112. A Manuel Guasch ... 167

1113. A Carmelo de Echegaray . 168

1114. A Bernardí Martorell i Puig . 168

1115. A Alexandre de Riquer .'.. 169

1116. A l’Arxipreste de Santa Coloma de Queralt .... 170

1117. A Dolors, Josepa, Anna, Carme i Rosa Anglora. 170

1118. A Joan Ricart, S.J. 171

1119. A Pere Bolet, S.J. 172

1120. A Modest Villaescusa . 172

1121. A Bernardí Martorell i Puig . 173

1122. A Pere Mir i Ràfols . 174

1123. A Tomàs Costa . 174

1124. A l’Arxipreste de Manresa . 175

1125. A Tomàs Costa . 176

1126. A Josep Vidal . 177

1127. A Joan Elias de Molins . 178

1128. A Bonaventura Grases i Hernàndez . 179

1129. A Antoni Alcover . 179

1130. A Lluís Àlvarez . 180

1131. A Joan Maragall .. 180

1132. A Joan Llombart .. 181

1133. A Ignasi Girona . 181

1134. A Francesc Brunet i Recasens . 182

1135. A Tomàs Costa . 183

1136. A Eusebi Güell . 183

1137. A Joan Ricart, S.J. 184

1138. A Josep M a Bofill . 185

1139. A Rafael Carreras . 186

1140. A Josep Dachs . 186

1141. A Jaume Serra . 187

1142. A Jaume Serra . 188

EPISTOLARI 415

1143. A Tomàs Costa . 188

1144. A Josep Barba . 189

1145. A Tomàs Costa . 189

1146. A Lluís Àlvarez . 190

1147. A Pacià Amiguet . 191

1148. Al Cardenal Sancha, Arquebisbe de Toledo .... 191

1149. A Tomàs Costa . 193

1150. A l’Arquebisbe de València . 193

1151. A Joaquim de Bertran . 194

1152. A Monsenyor Aristide Rinaldini . 195

1153. A Agustí Valls . 195

1154. A Maria de Santa Cecília Coll . 196

1155. A Joan Ricart, S.J. 197

1156. A Josep Lemann . 197

1157. A Andreu Petitpierre i Carme Vila . 198

1158. A Dolors Vilaclara . 199

1159. A Josefa Rossell . 199

1160. A Monsenyor Aristide Rinaldi . 200

1161. A Leonci Soler i March . 201

1162. A la Rvda. Mare Priora de l'Ensenyança de

Manresa . 202

1163. A Pere Bolet, S.J. 202

1164. A Maria Arbós . 203

1165. A Josep Carner. 203

1166. A la Rvda. Mare Superiora i Religioses del Mo¬
nestir de la Visitació de Manresa . 204

1167. A Tomàs Costa . 205

1168. A Leonci Soler i March . 206

1169. A Teresa Muntadas de Cendra . 207

1170. A Josep Deàs . 207

1171. A Josep Dachs . 208

1172. Als Hereus de la Vídua Pla . 209

1173. A Joan Xandri . 210

1174. A Fèlix Sardà i Salvany . 210

1175. A TEmm. P. Fra Josep Calassanç, Cardenal Vi¬
ves . 211

416 JOSEP TORRAS I BAGES

1176. A Josep Estanyol . 214

1177. A Tomàs Costa . 215

1178. A Lluís Àlvarez . 216

1179. A Tomàs Costa ... 216

1180. A Tomàs Pursals . 217

1181. A Leonci Soler i March . 218

1182. A Tomàs Costa . 218

1183. A Leonci Soler i March . 219

1184. A Josep Bolet . 219

1185. A Jaume Alegret . 220

1186. A Eduardo Sanz i Escartín . 220

1187. A Tomàs Costa . 221

1188. A Manuel Catarineu . 222

1189. A Manuel Catarineu . 222

1190. A Josep M a Sert . 223

1191. Al R. Germà Superior de les Escoles Cristia¬
nes de Calaf. 224

1192. A Tomàs Costa . 225

1193. A Joan Godó . 226

1194. A l·Il lm. Sr. Degà i Capítol de la Santa Esglé¬
sia Catedral Basílica de Vic . 226

1195. A la Rvda. Mare Superiora de les Religioses de

Maria Reparadora de Manresa . 227

1196. A la Rvda. Mare Superiora de les Salesses de

Manresa . 228

1197. A Josep Dachs .,. 229

1198. A Miquel Fargas . 230

1199. A Josep Dachs ... 230

1200. Al President de la Lliga Espiritual de Nostra

Senyora de Montserrat, de Vic . 231

1201. A Jaume Serra . 233

1202. A Francesc M a Colomer. 234

1203. A Josep Dachs . 235

1204. A Josep Dachs . 236

1204 bis. A Josep Dachs . 238

1205. A Josep Dachs . 238

EPISTOLARI 417

1206. A Jaume Serra . 240

1207. A Tomàs Costa . 241

1208. Circular . 241

1209. A Rnd. Sr. Rector de Castellfollit del Boix . 242

1210. A Tomàs Costa . 243

1211. A Bernardí Martorell . 243

1212. A Pacià Amiguet . 244

1213. Al Sr. Rector d’Osor. 245

1214. A Ramon Martí . 245

1215. A Joan Ricart, S.J. 246

1216. A Tomàs Costa . 247

1217. A Joan Ricart . 247

1218. A Francesc Brunet i Recasens . 248

1219. A Tomàs Costa . 249

1220. A Tomàs Costa . 250

1221. A Tomàs Costa . 250

1222. Al Rnd. Sr. Ecònom de Fals . 251

1223. A Agustí Valls i Vicens . 251

1224. A Leonci Soler i March . 252

1225. A la Senyora N. N. 252

1226. A Pere Nolet, S.J. 254

1227. A Francesc Raspall . 255

1228. A Agustí Valls i Vicens . 256

1229. A Josep M a Sert . 257

1230. A Josep M a Sert . 258

1231. A Joan Maragall . 259

1232. A Josep Dachs . 260

1233. A Carme Montsorí . 261

1234. A Jaume Serra . 261

1235. A Josep Dachs . 263

1236. A Josep Dachs .. 264

1237. A Josep Dachs . 265

1238. A Jaume Serra . 266

1239. Als Senyors del Patronat Obrer de Nostra Se¬
nyora de Montserrat, de Manresa . 266

1240. Al Rnd. Sr. Ecònom de Massana . 268

418

JOSEP TORRAS I BAGES

1241. A Josep M a Sert .

1242. A Tomàs Costa .

1243. A Pere Santacana .

1244. Al Comte de Torroella de Montgrí .

1245. A TArxipreste de Manresa .

1246. A Francesc Raspall .

1247. A Tomàs Pursals .

1248. A Lluís Millet .

1249. A l’Arquebisbe de Saragossa .

1250. A Fernando Huelín .

1251. A Josefa Rossell .

1252. A Lluís Àlvarez ...

1253. A l'Eminentíssim Sr. Cardenal Secretari d’Es-

tat de Sa Santedat ..

1254. A Josep Dachs .

1255. A Josep Dachs .

1256. A Joan Ricart, S.J.

1257. A Joan Maragall .

1258. A l’Arquebisbe Coadjutor de París .

1259. A Pere Santacana .

1260. A Agustí Valls i Vicens .

1261. A Lluís B. Nadal .

1262. A Dolors Vilaclara .

1263. A Francesc Crusellas .

1264. A la Rda. Mare Superiora de l’Ensenyança de

Manresa .

1265. A Pere Santacana .

1266. A l’Arxipreste de Moià .

1267. A Tomàs Costa .

1268. A Jaume Collell .•••••.

1269. A la Rvda. Mare Superiora i Religioses del

Convent de les Salesses de Manresa .

1270. A Josep Bolet ..

1271. A la Priora del convent de Santa Teresa de Vic.

1272. A Ramon Albó ...

1273. A Josep Deàs .

268

269

270

271

272

273

274

275

276

277
277
277
279

279

280
280
281
282
282

283

284

285

286
288
288

289

290

EPISTOLARI 419

1274. A Antoni Vicent, SJ.. 290

1275. A Josefa Rossell . 292

1276. A la R. M. Priora de l'Ensenyança de Manresa. 293

1277. Al senyor Bisbe d’Orense . 293

1278. A J. M. Rivas Groot. 294

1279. A Francesc Colomer . 296

1280. A Tomàs Costa . 296

1281. A Valentí Noguera . 297

1282. Al Sr. Rector de Borredà . 297

1283. A Antoni Vicent, S J. 298

1284. A Gabriel Palau, SJ. 298

1285. A l'Excm. Sr. Rector de la Universitat d’Ovie-

do, President de la Junta del Centenari de la
mateixa . 299

1286. Al Cardenal Salvador Casanas. 300

1287. A Ferran d’Abalo . 302

1288. A Josep Deàs . 303

1289. A Francesc M a Colomer. 304

1290. A Antoni Vicent, SJ. 305

1291. A Carme Montsorí . 306

1292. A la Rvda. Mare Superiora de les Terciàries

Servites de Sentfores . 306

1293. A la Rvda. Mare Priora de l'Ensenyança de

Manresa . 307

1294. Sobre Manuel Milà i Fontanals . 308

1295. A Tomàs Costa .!. 309

1296. A Josep M a Sert . 310

1297. A Tomàs Costa . 311

1298. A Tomàs Costa . 312

1299. A Manuel Millet . 312

1300. A Antoni Virgili i altres . 313

1301. A lTl·lm. Sr. Degà i Capítol de la Santa Esglé¬
sia Catedral de Vic . 314

1302. A Joan Maragall . 314

1303. A Antoni Alcover . 315

420 JOSEP TORRAS I BAGES

1304. Als Senyors Mantenidors i Comissió del Cin-
quantenari de la Restauració dels Jocs Florals. 316

1305. A Josep Dachs . 316

1306. A Josep Dachs . 317

1307. A Josep Dachs . 318

1308. A Josep Bisbal . 319

1309. A Josep M a Salvador i Barrera, Bisbe de Ma¬
drid-Alcalà . 319

1310. A l'Il·lm. Sr. Degà i Capítol de la Santa Es¬
glésia Catedral de Vic . 321

1311. A Emili Pascual . 321

1312. A Josep Salvany . 322

1313. A l'Il·ltre. Senyor President de la Junta Orga¬

nitzadora de l'Assemblea de la Bona Premsa de
Saragossa ... 322

1314. A Lluís Millet . 323

1315. A Francesc Raspall . 324

1316. A Florenci Riera . 324

1317. 325

1318. A Antoni Rubió i Lluch . 326

1319. A l’Arxipreste de Santa Coloma de Queralt .... 326

1320. A Fra Eugeni de Barcelona . 327

1321. Al Cardenal Aguirre, Arquebisbe de Burgos ... 328

1322. A Tomàs Costa . 329

1323. A Josep Fiter . 330

1324. A Josep d'Abalo i Pou . 331

1325. A Antoni Vicent, S.J. 332

1326. A la Rvda. Mare Prepòsita de Religioses Fili-

penses de Vic . 333

1327. A Joan Ricart, S.J. 333

1328. Al Nunci Apostòlic de Madrid .. 334

1329. A Tomàs Costa . 336

1330. A Josep Rafael Carreras .. 337

1331. A Maria Torras . 338

1332. A Pere Vidal . 338

1333. A Tomàs Costa . 339

EPISTOLARI 421

1334. Al Cardenal Vives i Tutó . 340

1335. A Gabriel Borràs i Castells . 342

1336. Al President de la Diputació Provincial de Bar¬
celona . 343

1337. A Ramon Albó . 343

1338. A Josep Rafael Carreras . 344

1339. A Leonci Soler i March . 344

1340. A Joaquim de Bertran . 345

1341. A Tomàs Costa . 346

1342. A Manuel Raventós . 347

1343. A Vicenta March . 348

1344. Al Molt Reverend P. Provincial dels Caputxins

de Catalunya . 348

1345. A Joan Llimona . 349

1346. A Ramón Girón . 349

1347. A la Rvda. Superiora de les Religioses de la

Presentació de Les Corts. 350

1348. A Leonci Soler i March . 350

1349. Al President de l'Acadèmia de la Joventut Ca¬
tòlica de Barcelona . 351

1350. A l'Arxipreste d’Igualada . 352

1351. A Tomàs Costa . 353

1352. Al Nunci Apostòlic a Madrid . 353

1353. A Ramon Caballeria . 354

1354. A Tomàs Costa . 355

1355. A Tomàs Costa . 357

1356. A Joan Poblet . 358

1357. A Jaume Bofill i Mates . 359

1358. A Tomàs Costa . 360

1359. A Agustí Valls i Vicens . 360

1360. A Joan Maragall . 361

1361. A Carme Montsorí . 361

1362. A Sor Maria De Santa Cecília Coll . 362

1363. A Josep Bolet . 362

1364. A Joan Maragall . 363

1365. A Antoni Griera . 363

422

JOSEP TORRAS I BAGES

1366. A Leonci Soler i March. 365

1367. A Maria dels Dolors Vilaclara . 366

1368 . 366

1369 . 367

1369 bis. A l'Associació Catòlica de Vilafranca del Pe¬
nedès . 367

1370. Al Rector de Sallent. 368

1371. A Tomàs Costa . 368

1372. A l'Arxipreste de Moià . 369

1373. A la R. M. Priora de l'Ensenyança de Manresa. 370

1374. A Domingo Camps . 371

1375. A la Rvda. Mare Superiora de les Religioses de

la Santa Casa de Natzaret d’Aiguafreda. 371

1376. A Josep Rafael Carreras . 372

1377. A Tomàs Costa . 372

1378. A Francesc Raspall, Pvre. 373

1379. A la Rvda. Mare Superiora de les Salesses de

Manresa . 373

1380. A la Rvda. Mare Superiora de les Salesses de

Manresa . 374

1381. A Miquel Costa i Llobera . 375

1382. A l’Il·lm. Sr. Degà i Capítol de la Catedral de

Vic . 375

1383. A Josep Deàs . 376

1384. A la Rvda. Mare Superiora de les Salesses de

Manresa . 377

1385. A Francesc Raspall . 377

1386. Al Sr. Provisor i Vicari General Degà de la San¬
ta Església Catedral de Vic . 378

1387. A Jaume Raventós . 379

1388. A Salvador Bové . 379

1389. A Tomàs Costa . 380

1390. A Antoni Rubió i Lluch . 381

1391. A Antoni Griera . 381

1392. A Josep Barba . 382

EPISTOLARI 423

1393. A Leonci Soler i March . 383

1394. A Agustí Valls i Vicens . 383

1395. Al Nunci Apostòlic a Madrid . 384

1396. Al Ministre de Gràcia i Justícia . 385

1397. Al Nunci Apostòlic a Madrid . 386

1398. Al Ministre de Gràcia i Justícia . 389

1399. Al Cardenal Vives . 389

1400. Al Nunci Apostòlic a Madrid . 394

1401. A Joan Capell, S.J. 395

1402. A Tomàs Costa . 395

1403. A l’Arxipreste d’Igualada . 397

1404. A Leonci Soler i March . 397

1405. Al Ministre de Gràcia i Justícia . 398

1406. A Dolors Vilaclara . 399

1407. A Sor Maria de Santa Cecília Coll . 399

1408. A Francesca Bonnemaison de Verdaguer . 400

1408 bis. A l’Arxipreste, l'Alcalde i el Jutge munici¬
pal de Moià . 401

1409. A Joaquim Pecanins . 402

1410. A Tomàs Costa . 402

1411. A Leonci Soler i March . 403

1412. Al Consistori dels Jocs Florals de Barcelona .. 403

1413. A la Rvda. Mare Superiora del Monestir de les

Salesses de Manresa. 404

1414. A Francesc Raspall . 404

1415. Al Rector d’Olzinelles . 405

Darrers volums publicats:

156. Estudis de lingüística i filologia oferts a
Antoni M. Badia i Margarit. Vol. II. 1995.
472 pp.

157. PERE ANGUERA. Déu, rei i fam. El primer
carlisme a Catalunya. 1995. 596 pp.

158. MATIES RAMISA. Els catalans i el domini
napoleònic. 1995. 528 pp.

159. CÈLIA CANELLAS/ROSA TORAN. El perso¬
nal polític de l’Ajuntament de Barcelona
(1877-1923). 1996. 296 pp.

160. Actes del Col·loqui Universitari Artur Mar¬
torell. 1995. 350 pp.

161. JOSEP FERNÀNDEZ I TRABAL. Una famí¬
lia catalana medieval. Els Bell-lloc de Gi¬
rona (1267-1533). 1995. 456 pp.

162. MANEL RISQUES CORBELLA. El govern
civil de Barcelona al segle XIX: desenvo¬
lupament institucional i acció política.
1995. 676 pp.

163. Epistolari de Josep Torras i Bages. Vol. 2,
a cura de Jaume Medina. 1995. 460 pp.

164. Actes del Desè Col·loqui Internacional de
Llengua i Literatura Catalanes, vol. 1.
Frankfurt, 18-25 de setembre de 1994. 1995.
424 pp.

165. Actes del Setè Col·loqui d’Estudis Catalans
a Nord-Amèrica. Berkeley 1993.1996.308 pp.

166. ORIOL CASASSAS. Josep Alsina i Bofill,
l’exemple, 1996. 312 pp.

167. FRANCESC VALLS JUNYENT. La dinàmi¬
ca del canvi agrari a la Catalunya interior.
L’Anoia, 1720-1860. 1996. 392 pp.

168. PELAI PAGÈS I BLANCH. La presó Model
de Barcelona. 1996. 416 pp.

169. Estudis de lingüística i filologia oferts a
Antoni M. Badia i Margarit. Vol. III. 1996.
432 pp.

170. XAVIER PUJADAS I MARTÍ. Marcel·lí Do¬
mingo i el marcel·linisme. 1996. 460 pp.

171. Actes del Desè Col·loqui Internacional de
Llengua i Literatura Catalanes, vol. 2.
Frankfurt, 18-25 de setembre de 1994. 1996.
448 pp.

Internet Archive Audio

Featured

Top

Images

Featured

Top

Software

Featured

Top

Texts

Featured

Top

Video

Featured

Top

Mobile Apps

Browser Extensions

Archive-It Subscription

Save Page Now

Full text of "Epistolari de Josep Torras i Bages, vol. 1-5"

See other formats